La visita es pot començar per la Michaeler Tor, la Porta de Sant Miquel, que es troba en la plaça del mateix nom, la Michaeler-Platz on hi ha restes de l'època romana. L'entrada està franquejada amb un grup escultòric que representa Els treballs d'Hèrcules. Passant per la porta, ens trobem sota la gran cúpula de sant Miquel, i l'accés a la Plateria de la Cort, el museu Sisí i els Apartaments Imperials.
Avançant, hi ha un pati rectangular, anomenat In der Burg (En el Castell), envoltat d'edificis renaixentistes i barrocs. Presideix el pati, una estàtua de l'emperador Francesc I d'Aústria. Porta una toga romana, ja que també va ser l'últim emperador del Sacre Imperi Romà, conegut com a Francesc II. El monument, en bronze, està envoltat per les estàtues de la Pau, el Poder, la Fe i la Justícia.
A la banda oposada per on hem entrat, hi ha l'ala Leopoldina que és on es troba la residència oficial del president de la República. L'ala que queda a esquenes del monument de Francesc I és el Castell d'Amàlia, dóna de Josep I, del segle XVI, afegint-se en el segle XVIII la Torre del Rellotge amb el rellotge astronòmic. La següent ala és la de la Cancilleria Imperial, i la última ala, a l'esquerra per on hem entrat, és la que forma part del Palau antic, de tipus fortalesa.
Passem pel passatge de la porta de l'ala Leopoldina, i arribem a la Heldenplatz, la Plaça dels Herois. A l'esquerra, trobem la façana còncava del Neue Burg, el Palau Nou, on hi ha diferents museus com el d'Efes, dedicada a l'antiga ciutat grega-romana d'Ephesus, el d'Etnologia, les Col·leccions d'Intruments Musicals i d'Armes... Davant, hi ha l'estàtua equestre del príncep Eugeni de Savoia, i davant hi ha un altra que correspon a l'arxiduc Carles, i darrera d'aquesta el jardí Volkgsarten.
Tanca la plaça la Bugtor, una porta clàssica amb columnes dòriques, del segle XIX, on es troba el santuari als Caiguts en la Primera Guerra Mundial. Darrera d'aquesta porta, es troben dos grans edificis bessons que allotgen el Kunsthistorisches Museum, el Museu d'Història de l'Art, i el Naturhistorisches Museum, el Museu d'Història Natural. Inicialment, les col·leccions d'art que van anar reunint els Habsburg es guardaven en el Hofburg i en el Belverede, però després es van construir aquests dos edificis per exposar la col·lecció imperial.
Retornant a la Michaeler-Platz, a mà dreta a pocs metres hi ha el Stallburg, un edifici renaixentista de 3 pisos amb arcades, que són els estables de l'Escola Espanyola d'Equitació, l'escola d'aquest tipus més antiga del món, amb cavalls d'ascendència espanyola.
En la plaça Josefplatz, envoltats d'edificis històrics, trobem al centre l'estàtua equestre de Josep II, i a la seva esquena el Prunskaal, la Biblioteca Nacional Austriaca, amb una façana rematada per varis grups escultòrics, on destaca Minerva, deesa de la sabiduria, amb la seva quadriga.
Davant de la plaça, en el número 5, el Palau Pallavicini (1783-84), un edifici aristocràtic que mesca els estils barroc i neoclàssic, obra d'en Ferdinand von Hohenberg.
Des de la mateixa plaça, i formant part del convent dels Agustins, es pot entrar a l'Agustinerkirche, l'antiga església parroquial de la Cort austriaca, on es van celebrar nombrossos enllaços matrimonials de la casa dels Habsburg, entre ells el de Napoleó amb Maria Lluisa en 1810 i el de Francesc Josep I amb Sisí, el 1854. L'església va ser construïda en estil gòtic entre 1330 i 1339, restaurant-se a finals del segle XVIII i afegint-se, el 1852, una torre neogòtica.
En l'interior, destaca el monument funerari, en la monumental tomba barroca de marbre de Carrara de Maria Cristina, la filla favorita de l'emperadriu Maria Teresa. Feta per l'escultor italià Antonio Cánova, l'obra mostra imatges arquetípiques de la mort. Partint de l'esquerra, es pot veure una processó dirigint-se a l'entrada, integrada per un ancià acompanyat per una jove, la Pietat, mentre una dona d'avançada edat, la Virtut, amb dues nenes, porta les cendres a la tomba mentre la Felicitat porta una medalla que simbolitza la inmortalitat. A l'altre racó, es troba l'àngel de la mort sobre un lleó.
I al final del carrer, tocant l'Albertinaplatz i amb vista sobre el Staatsoper, hi ha l'Albertina, un palau que va pertanyer a Maria Cristina i al seu marit, el duc de Sachse-Teschen, del qual rep el seu nom. Avui en dia, és un museu amb una de les millors col·leccions del món de gravats, dibuixos, aquarel·les i fotografies.
Més informació en Explorant el Hofburg
Tornar a Viena
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.