El Conjunt Mauri a la Pobla de Segur

En la Pobla de Segur, segon municipi en importància de la comarca del Pallars Jussà després de Tremp, trobem a la part forània del nucli antic, i ja en direcció al Pallars Sobirà, el conjunt modernista de la Casa o Torre Mauri, feta construir a començaments del segle XX per Ramon Mauri i Arnalot.

Ramon Mauri (La Pobla de Segur, 1851 - Barcelona, 1928), fill de La Pobla i paleta de professó, decidí anar a viure a Madrid davant de la manca de feina on va fer una important fortuna. Es va establir com a constructor i va ser un dels introductors a Madrid del tipus d’escala “de volta catalana”, un sistema de construcció que consistia en voltes fetes amb un sostre de maons posats de pla, de gran resistència i molt lleugeres. Allà va construir edificis com els del diari ABC, del Banco de Bilbao i del Crédit Lyionais, així com la remodelació del Palau del duc de Romanones. L’any 1889 tornà a La Pobla on va empendre la construcció d'una casa i altres edificis, com les cotxeres o un molí d'oli, en una finca que havia adquirit a les afores de La Pobla.

Tot el conjunt està presidit per la casa principal, construïda entre els anys 1905 i 1907, per ser usada com a habitatge per la família durant les seves estades a la Pobla de Segur. Va ser concebuda amb reminiscències de fortalesa, amb un cos principal de forma rectangular i dues torres quadrangulars de diferents alçades, adossades per la banda de ponent a les cantonades, i amb tot el perímetre emmerletat, mentre les obertures repeteixen la fórmula de l’arc de mig punt romànic.

La torre més alta, d'acord amb una imatge del fons Salvany, apareixia amb una mena de coberta ceràmica, avui desapareguda. Actualment, la rematen uns merlets ovalats relligats amb uns braços, tot recobert de petits còdols de riu. L'altra torre, amb una obertura circular on hi havia una rosassa de vitralls, albergava la capella particular, desapareguda també, de la família.

Per la decoració de la casa va comptar amb el mosaista Lluís Bru i Salelles, artífex dels mosaics del Palau de la Música i de l'Hospital de Sant Pau, entre altres llocs, i que va donar forma a un dels elements més característics de l’edifici principal. D'aquesta manera, en els timpans de les finestres i balcons o als merlets que recorren la cornisa superior, el trencadís de colors dóna forma als elements emblemàtics que havien de definir la identitat del seu promotor, Ramon Mauri. Sota dels merlets, amb formes arrodonides, trobem una sanefa amb medallons amb més mosaic. Més avall es troba una mena de fris fet amb còdols de riu sobre arcuacions llombardes.

Entre les imatges representades en aquests mosaics, apareixen representades les lletres "R" i "M" - les inicials de Ramon Mauri - entrellaçades, o les quatre barres. També es poden trobar símbols com el del ying i el yang i curioses representacions del món de la natura, tant animals com vegetals.

En els timpans es pot trobar un Sant Jordi, un mussol, un paó, una planta amb flors blanques o una figura humana amb les cames i els braços oberts i amb les mans subjecta els caps d’una mena de serps amb banyes que sembla que li surtin de la panxa.

La Casa Mauri, va ser adquirit a l'exalcalde Josep M. Boixareu, el 28 de desembre del 1985, i l'agost de l'any següent es va inaugurar com a seu de l'actual ajuntament. Un altre edifici conservat és el corresponent a les cotxeres, on avui hi ha instal·lada l’Oficina de Turisme de la població, que té l'honor de ser la primera que es va obrir en la província de Lleida.



També trobem un molí d’oli que avui es visita com a atracció turística, conegut amb el nom del Molí de l'Oli de Sant Josep. La singularitat del molí rau també en el seu aspecte que recorda l'estructura d'una església romànica, amb arcs de mig punt, les petits obertures, les arcuacions llombardes i els frisos de serra.

Presideix la façana just a sobre de la gran portalada d'entrada, una escultura feta en marbre blanc de Josep Llimona que representa a Sant Josep amb el nen Jesús, situada en una gran fornícula de mosaics, a manera d'altar.

Una doble escala, porta de la part baixa al primer pis on es troben les instal·lacions del vell molí de l'oli. Actualment, el molí està completament restaurat i s’utilitza com a sala de conferències, recepcions i exposicions d’art. A la planta baixa hi ha els arxius fotogràfics i documentals de la Vila.

La infraestructura del molí va ser novedosa pel moment històric en que va ser construït, ja que era el primer molí de la comarca que anava generat per energia elèctrica, la qual es produïa mitjançant una turbina que era alimentada per l’aigua d’un petit canal fet expressament per l’edifici. El funcionament no es diferenciava gaire dels molins d’oli tradicional, a excepció de les grans pedres còniques que van ser substituïdes per una petita mola que triturava les olives. Un cop arribades i pesades les olives, mitjançant una vagoneta hidràulica es pujaven al pis superior, on hi havia l’estructura mecànica. Aquestes es dipositaven a la tolva, i mitjançant un bisenfí muntaven fins a la petita mola, que era moguda mecànicament, i on es trituraven, caient, posteriorment a la batedora, un dipòsit que remenava la pasta de les olives recobert per un dipòsit perimetral on circulava contínuament aigua calenta. Un cop la pasta estava consistent, i a palades, es col·locava a les cabasses, que un cop amuntegades amb la pasta, s’introduïen a la premsa. A mida que es premsaven, l’oli s’anava dipositant als trulls.


En els jardins que envolten el conjunt, també trobem l'Al·legoria a la Diada Nacional de Catalunya en homenatge al general Josep Moragues i Mas, un dels militars que van protagonitzar la resistència de Barcelona durant el setge del 1714, de trist record pels catalans. La mort del general va ser utilitzada pel rei Felip V com a exemple del càstig que rebien els traïdors a la seva causa.

L'escultura feta en pedra, bronze i ferro, per Antoni Borrell i Pujol, representa els fets històrics que commemora, amb el bust del general embolcallat per una flama, que simbolitza el seu encès sentiment patriòtic cap a Catalunya. La donzella, que ofereix una espasa al general, representa Catalunya a punt de morir quan el rei Felip V va suprimir les institucions catalanes. La gàbia que es troba al seu costat, on es va guardar el cap de Moragues exposat durant dotze anys al Portal de Mar, en l'actual barri de la Barceloneta, apareix aixafada, com a símbol de la victòria del sentiment patriòtic enfront de la repressió.

Els fanals dels jardins reposen sobre columnes revestides amb petits còdols de rius i decorats amb peces de ceràmica, i s'aixequen sobre un suport de pedra de forma cilíndrica de mig metre d'alçada. Cada fanal està adornat amb fulles i flors de ferro forjat.





Bibliografia i més informació en: Sortides amb gràcia. Can Mauri a la Pobla de Segur | Modernisme de muntanya: la Casa Mauri a la Pobla de Segur | Descoberta del Conjunt Mauri, per M. Teresa Sabarich Moyes i Maria Tohà Dòria (Centre de Recursos Pedagògics del Pallars Jussà)