Comillas modernista

Comillas és una de les localitats més precioses i conegudes de la regió, amb un conjunt arquitectònic a destacar emmarcat per un entorn natural i paisatgístic d'excepció. Al marge d'edificis medievals i barrocs, Comillas té un llegat excepcional del modernisme català en obres que deixaren en aquesta vil·la arquitectes tant importants com el mateix Antoni Gaudí o Lluís Domènech i Montaner, entre altres.

El conjunt de Sobrellano des de la Universitat Pontifícia

Durant l'edat mitjana, Comillas era una petita població que vivia del seu petit port pesquer i de la seva activitat agrícola i ramadera. Aviat va caure sota el poder dels marquesos de Santillana, amb els que la població local van mantenir nombroses tensions. A finals del segle XIX, la història de la població va donar un gir important gràcies a Antonio López y Lopez, un home de família humil, que després d'emigrar a Amèrica i fundar importants empreses navals i tabaqueres en la ciutat de Barcelona, va començar a realitzar importants inversions en Comillas, encarregats a arquitectes catalans. Així va contactar amb Joan Martorell per a construir el Palau de Sobrellano amb la seva capella-panteó o el que avui és la Universitat Pontifícia, en el seu origen un seminari de pobres. En 1881, i després d'haver sigut anomenat Marquès de Comillas pel rei Alfons XII -per les seves aportacions per a la guerra de Cuba- va convidar al rei a apadrinar la seva capella-panteó i presentar-li els seus projectes el palau i el seminari. La vinguda del rei va comportar l'adequació de carrers, fonts, places, portar l'electricitat i aigua a la vil·la... El llegat cultural del Marquès va continuar amb el seu fill Claudi, que va seguir amb les obres que no es van acabar amb la mort del seu pare.

Ruta modernista de Comillas

La ruta modernista està formada pels següents monuments i espais:

La font de les tres canelles (Lluís Domènech i Montaner, 1899): monumental font-farola feta en pedra i dedicada a Joaquín del Piélago, fill política del primer marqùes, per la seva generosa aportació per les obres de portar aigua a Comillas. L'arquitecte va plantejar una columna central amb tres registres laterals que recorden a un canelobre barroc, decorat amb motius florals i vegetals.

La columna culmina amb el punt de llum que simbolitza que Comillas va ser el primer poble d'Espanya amb llum elèctrica. Altres elements decoratius destacats són un dofí en la part central i uns àngels coronant les columnes laterals.

El Capricho (Antoni Gaudí, 1883-1885): situat en el Parc de Sobrellano, al costat del Palau del mateix nom i la Capella-Panteó, va ser un encàrrec realitzat per Máximo Díaz de Quijano, concunyat del marquès de Comillas, a Antoni Gaudí, el qual va dissenyar els plànols i la direcció de les obres va ser duta a terme per l'arquitecte català Cristóbal Cascante i Colom. És un dels tres únics edificis (les altres són el Palau Episcopal d'Astorga i la casa de Los Botines, en Lleó) que Antoni Gaudí va construir fora de Catalunya.

Es tracta d'una casa de petites proporcions, amb formes arrodonides sense arestes, utilitzant com a motiu decoratiu més utilitzat la flor de gira-sol, a més d'elements hispanoàrabs. El Capricho consta d'un semi soterrani, pis i golfes, amb una torre lateral que ressalta per la seva verticalitat en un conjunt marcadament horitzontal. En la planta noble destaquen un saló a doble altura, un menjador, unes quantes habitacions, mentre que en el semi soterrani i en les golfes estaven la cuina, la cotxera i altres espais per al servei.

La Capella-Panteó (Joan Martorell i Montells, 1878-1881): es tracta del primer edifici modernista que es va construir en Comillas, en el qual l'arquitecte va seguir models del gòtic anglès i centre-europeu, donant lloc a una catedral en miniatura, d'acord amb l'esperit profundament religiós dels dos primers marquesos. Està totalment realitzada en pedra de cadirat i la seva façana principal acaba amb una torre alta i fina. En la seva decoració interior destaquen les vidrieres, els primers mobles dissenyats per un jove Antoni Gaudí i els panteons d'artistes com Josep Llimona o els germans Barbany i Agapit Vallmitjana.

El Palau de Sobrellano (Joan Martorell i Montells, 1881-1888): el conjunt de Sobrellano es completa amb les obres del palau, en el qual es recullen diferents tendències, que anaven des del gòtic civil anglès fins al record dels palaus venecians, passant per un tractament dels relleus amb reminiscències musulmanes. La façana principal disposa d'una generosa ornamentació, mentre que la posterior és més continguda.

Façana principal del Palau de Sobrellano

En el seu interior destaquen els materials nobles utilitzats per a la seva construcció com les tarimes dels terres, de roure i banús o les portes de noguera. La majestuosa escala de marbre del vestíbul, amb doble tir i una il·luminació zenital a través d'una claraboia de vidrieres policromes i les xemeneies dissenyades per Cristóbal Cascante.

Interior del Palau de Sobrellano

La sala més important és el saló central o del tron, on es pot admirar el seu enteixinat i les parets decorades amb pa d'or i diversos panells pintats per Eduard Llorens que representen les aportacions del marquès de Comillas a la història d'Espanya. Els quatre temes van ser triats pel segon marquès i són la inauguració del Seminari de Comillas en 1887 per aquest últim, la benedicció de la Capella-Panteó en 1881, la gran Revista Naval oferta en el port de Comillas durant la visita reial de 1881, i l'embarcament en el port de Barcelona, el 24 de març de 1869, dels voluntaris catalans en el vapor España, cedit per la Compañía A. Lopez y Cía. com a recolzament del primer marquès al rei en la guerra contra Cuba.

Inauguració del Seminari de Comillas, obra d'Eduard Llorens

La porta de la Universitat Pontifícia (Lluís Domènech i Montaner, 1892): porta d'accés a la finca de la Cardosa, on es trobava el Seminari i que va ser eixamplada posteriorment per al transit de vehicles, on s'uneix el maó, la ceràmica amb reflexos metàl·lics i pedra llaurada en l'escut, on apareixen la tiara i les claus pontifícies al costat de l'anagrama JHS (Jesús, dels Homes Salvador).

Portant l'escut apareixen dos patges duent riques vestidures en els que s'inscriu l'any de l'obra 1892, i al Papa al qual s'oferí la propietat del seminari, Lleó XIII. Sota dels patges, als seus peus, dues figures grotesques d'influència oriental i l'arc amb reminiscències medievals i al·lusions a arquitectures exòtiques. Les portes d'aquest arc, avui desaparegudes, tenien ornaments en forma de flors de la Passió, anomenada així per la referència a Jesucrist.

La Universitat Pontifícia (Joan Martorell i Montells, 1883-1892): després de la construcció del conjunt de Sobrellano, al marquès va promoure una gran obra pia en el qual buscava guanyar-se el cel i qui sap si perdonar el pecat del comerç d'esclaus, una de les múltiples activitats que havia realitzat en les Amèriques, i perpetuar també el seu nom. Així, va estudiar la possibilitat d'erigir un gran centre docent de segona ensenyança, encara que finalment es va destinar a seminari de pobles (posteriorment Universitat Pontifícia, per un decret el del Papa Pius X l'any 1904) dirigit pels jesuïtes i destinats a joves religiosos catòlics sense possibilitats econòmiques. El 20 de maig del 1883 es ficava la primera pedra, uns mesos després de la mort del marquès, i el seu fill Claudi va assumir el compromís de continuar amb la obra. Va ser realitzada per Joan Martorell i dirigida per Cristóbal Cascante i a la seva mort per Lluís Domènech i Montaner.

Façana de la Universitat Pontifícia

És un edifici rectangular de tres pisos dividits en el centre per la nau de l'església i amb dos patis porticats interiors que serveixen d'eix per a estructurar les habitacions. En les façanes es va utilitzar el maó amb maçoneria col·locada entre els panys.

Domènech i Montaner va incorporar la seva empremta amb un estil més audaç i ornamental, ple de detalls i gestos de complicitat al modernisme català. Així va donar una nova vida a la rigidesa del projecte previ projectant l'anomenada Porta de les Virtuts, amb escultures d'Eusebi Arnau; les decoracions del saló d'actes, amb pintures d'Eduard Llorens; l'escala principal i la porta monumental.

Façana de la Universitat amb la Porta de les Virtuts

També es va recrear en els aspectes decoratius, introduint obres de ceràmica modernistes amb un llenguatge iconogràfic ple de símbols marians, evangèlics i de Jesús.

El Cementiri (Lluís Domènech i Montaner, 1893): situat en un turó enfront del mar, està enclavat dins de les restes gòtiques d'una antiga església de la vil·la, de la qual encara es conserva algunes arcades ogivals i algun tram del mur de cadirat.

En 1891, els hereus de Manuel de Bustamante van cedir al consistori uns terrenys per eixamplar el cementiri. El projecte de reforma fet per Lluís Domènech va integrar les restes de l'església per emfatitzar la decadència del lloc en la seva estructura projectant una nova tanca plegada d'elements pintorescs com pinacles, creus, un arc d'accés...

Contribueix a donar un aire màgic l'Àngel Guardià, obra de Josep Llimona, feta en marbre i situada sobre els murs de l'antiga església. Es diu que va ser un encàrrec del primer marquès de Comillas, per al mausoleu del seu fill primogènit però que finalment  ho va donar al seu poble, deixant-lo lliure, per a velar per l'ànima dels morts.També es conserva alguns mausoleus d'interès, entre els que destaca els de la família de Joaquín del Piélago, projectat per Lluís Domènech i realitzat per Llimona.

El Monument al Marquès de Comillas (Lluís Domènech i Montaner, 1890): el poble de Comillas va voler realitzar un homenatge a Antonio López pel gran benefici que aquest va portar al poble. El primer projecte de Cristóbal Cascante el va aplicar Lluís Domènech amb algunes modificacions d'elements ornamentals, amb un original pedestal en forma de proa de vaixell i la columna sobre la qual s'aixeca l'estàtua del marquès. L'estàtua s'erigí sobre un turó, albirant el mar, com si el marquès esperés un vaixell de la seva Companyia Transatlàntica, acompanyat per unes estàtues d'unes imatges de dones en bronze, com a al·legories dels seus viatges per les Filipines i les Antilles, obres de Venanci Vallmitjana, i desaparegudes durant la Guerra Civil ja que van fondre els metalls. Entremesclat podem veure un munt de simbolismes, tant modernistes com referents a la vida del Marquès de Comillas.

La portada de la casa Moro (Antoni Gaudí, 1900): en la casa de Moro, que té una enorme efígie del Sagrat Cor de Jesús sobre la façana de la seva torre quadrada, es va acordar realitzar una porta per a vehicles. Gaudí la va crear amb trossos de pedra col·locats de forma irregular, amb superfícies ondulades i cantonades arrodonides. A més d'una porta per a vehicles i per a vianants, també va deixar un tercer forat rodó, coneguda també com la porta dels ocells.

La Coteruca: inicialment era la casa d'estiu de la família Riera i posteriorment la morada permanent del Marquès de Movellan, qui la va heredar. Amb forma de castell emmerletat, després de la Guerra Civil només es va salvar les seves torres quadrades i els murs perimetrals, quedant destruït tota la resta. A finals del segle XX l'edifici va ser rehabilitat com a edifici d'apartaments.

L'Asil Hospital de Comillas (Cristóbal Cascante, 1880-1888): Claudi López, germà del primer marquès de Comillas -a l'entrada es troba un bust seu obra de l'escultor Agapit Vallmitjana- i Benita Díaz de Quijano van ser els promotors d'aquest centre per a la cura de malalts i d'asilats. Actualment és una residència per a la tercera edat i l'edifici ha quedat molt desvirtuat, encara que el seu esquema compositiu recorda al Palau de Sobrellano, per la seva façana amb galeria, aquesta en fusta, amb el pòrtic escalonat sobre el qual s'assenta la capella dedicada a Nostra Senyora del Carme, un pati central i quatre cossos que franquegen els angles.


Anar a: Uns dies per Cantàbria | El Capricho de Gaudí | Comillas monumental