Comillas. Ruta monumental

A més de tot el modernisme que podem trobar a Comillas i que hem comentat en les dues entrades anteriors, la vil·la dels arquebisbes -tal com també es coneix popularment ja que en el seu municipi van néixer un bon nombre de religiosos que van arribar a tenir alts càrrecs dins de la jerarquia eclesiàstica- també ens ofereix una ruta turística pels seus principals monuments, i que es pot anar combinant amb la ruta modernista.


Comencem des del centre del poble fins arribar al port:

La Casa Ocejo és una casa indiana que va adquirir el primer Marquès de Comillas, en Antonio López y López, per a la seva mare i que era utilitzada per la família en els mesos d'estiu. L'any 1881, el marquès va convidar alco rei Alfons XII a passar en aquesta casa les seves vacances, per la qual cosa va encarregar un projecte d'ampliació i millores a l'arquitecte català Cristóbal Cascante, projecte en el qual van intervenir diversos artistes i entre ells Antoni Gaudí, el qual va dissenyar per als jardins un quiosc xinès i també del disseny de la xemeneia i el saló d'Ocejo.

A finals del segle XIX, Manuela del Piélago Sánchez va promoure la construcció d'aquest gran edifici destinat per a escoles gratuïtes de pàrvuls i dirigit per la congregació de les Filles de la Caritat. Amb el temps va perdre la seva funció docent i es transforma en l'any 2003 en la seu del nou ajuntament. En un dels laterals de l'edifici es troba una imatge de la Verge i el Nen en els seus braços, que podria ser obra de l'escultor Josep Llimona.

Entre l'ajuntament i l'església hi ha el Corro Campíos. Un corro (en català, una rotllana) era el lloc on es jugava a les bitlles o on es celebraven balls i festes. Es solien ficar antigament en la plaça del poble, a prop de l'església, la campana de la qual marcava la fi de la missa i l'inici del joc de bitlles. Avui en dia, es segueix usant com a punt de trobada i reunió tant de veïns com de turistes.

L'església de Sant Cristòfor és un temple construït i pagat pels propis vilatans, els quals van reservar durant els anys que van durar les obres un dia a la setmana per treballar en aquest projecte després d'un conflicte ocorregut amb el Duc de l'Infantat en l'antiga església que es trobava on actualment hi ha el cementiri modernista de Domènech i Montaner. De planta quadrangular, amb tres naus i una imponent torre, acull en el seu interior al Crist de l'Empara, patró dels pescadors, sota l'advocació dels quals sortien els mariners de Comillas i a qui s'encomanaven en els moments de major perill.

Erigit en l'antic solar on es trobava l'hospital i l'ermita de Sant Joan, trobem el vell ajuntament del segle XVIII. Destaquen tres de les seves façanes, sostingudes per arcs de cadirat, els quals emparen un ampli portal i sobre els quals es varen instal·lar els escuts dels arquebisbes que havien nascut en el poble. També es poden observar dos peces heràldiques, una d'elles sota una corona real i l'altre per un elm d'hidalgo, i presenta una nau que trenca les cadenes de Sevilla amb la seva proa. En el cantó superior la torre andalusa i en punta d'onades d'aigua. Són les armes de l'Ajuntament de Comillas.

Ben a prop tenim el Corro Sant Pere, delimitat per vàries construccions del segle XVIII, com un casalot amb un balcó volat i un gran escut. Davant d'ell, l'antic Parador, conegut posteriorment com l'Hotel Sant Pere i on es troba una imatge d'aquest apòstol en un lateral. Sant Pere està molt lligat també a Comillas i concretament als pescadors.

Més amunt hi ha l'Espolón, un edifici que va manar construir Juan Domingo González de la Reguera, arquebisbe de Lima, i que lluny d'oblidar-se del seu poble natal va decidir fundar una escola per a nens i una càtedra de llatí. Presenta una planta quadrangular, que s'articula al voltant d'un pati interior, espaiós i esvelt, i en la seva façana un escut amb atributs episcopal, timbrat per un barret clerical, acompanyat d'una mina i un llibre obert.

Vagarejant pels carrers tirant cap a mar, tenim l'antiga presó, un edifici que contava amb dos calabossos i un pati interior que va ser construït en 1879 i que avui en dia és alberg de pelegrins, per als que fan el Camí de Sant Jaume o la ruta de Sant Toribi.

Gairebé coronant un turó, al costat del prat on s'erigeix l'estàtua del Marquès de Comillas es troba el xalet conegut com El Duc. Finalitzava el segle XIX quan la influència de l'arquitectura anglesa va arribar a Comillas i degut a l'admiració de la burgesia espanyola cap al món anglosaxó, Francisco Hernández Rubio va projectar per al Duc d'Almodóvar del Río aquest xalet, amb elements com l'asimetria, multiplicitat d'eixos, feines de fusta i maó.... que contrasten amb el Palau de Sobrellano, la Universitat o el Caprixo que responen a tendències eclèctiques i modernistes.

Sobre la platja i divisant la línia de costa, en el mirador de Santa Llúcia, es va projectar aquesta senzilla ermita, que en el seu interior guarda la imatge de la Verge de Santa Llúcia, i a ella acudien els pescadors a resar abans de sortir a la mar.

Per acabar la ruta, tenim el port. Comillas va ser l'últim poble càntabre que va mantenir la seva tradició balenera. Després de dos segles de plets i pugnes pesqueres amb San Vicente de la Barquera pels privilegis que aquesta vil·la tenia, van aconseguir construir el seu port en el segle XVII. Per a la seva defensa es van instal·lar tres garites, un fortí i diverses peces d'artilleria.



Anar a: Uns dies per Cantàbria | Comillas modernista | El Capricho de Gaudí