Pàgines

Cinc dies per Estambul

Index de Turquia

Dia 1 (Diumenge, 14/08/2011)

Sortida en vol especial amb destí a Estambul, des de la terminal vella del Prat. Dues hores abans de sortir el vol, hem de passar pel mostrador de les majoristes a recollir la documentació del viatge amb les assegurances i els bitllets de vol. Facturem les maletes després d'una llarga cua i a l'hora assenyalada surt el vol, arribant a l'Aeroport Internacional Sabiha Gökçen (SAW) al voltant de les 23h. L'aeoroport es troba a la part asiàtica d'Estambul i porta el nom de la primera dóna aviadora de combat del món.

Després de pagar el corresponent visat, passar pel control d'immigració i recollir les maletes, diverses persones de la majorista Camino ens esperen per dur-nos als diferents hotels contractats, i en el nostre cas, al Best Western Senator, havent de traspassar pel pont del Bòsfor o Boğaziçi Köprüsü, totalment il·luminat en blau, un dels dos ponts que uneix la zona asiàtica amb la europea d'Estambul. Durant el trajecte, el guia ens dóna uns primers consells, i ofereix a les persones que no han contractat el programa amb les excursions opcionals l'opció de fer-les durant els tres primers dies de la setmana:

Joies d'Estambul: el Basar de les Espècies, el Basar Egipci, el Palau de Topkapi, la Mesquita Blava, l'Hipòdrom i dinar (60€).
Creuer pel Bòsfor: Santa Sofia, el Süleymaniye, el creuer pel Bòsfor d'una mica més d'una hora, el Palau de Beylerbeyi i dinar (60€).
Perles d'una ciutat d'èlit: Sant Salvador de Chora, el cafè Pierre Loti, la mesquita d'Eyup, el Museu Arqueològic, la mesquita de Rüstem Pacha i dinar (60€).

Si s'agafa dues o les tres, el preu del paquet és una mica més barat, però no val la pena. Com vam comprovar els dies següents, és molt més econòmic i profitós fer aquestes visites pel teu compte. Arribem a l'hotel i preparats a l'endemà per començar a conèixer l'antiga Constantinopla.

Dia 2 (Dilluns, 15/08/2011)

Primer matí per Estambul. Després d'esmorzar, anem a veure de prop la primera mesquita. La tenim ben aprop; es tracta de la Şehzade Camii (la Mesquita del Príncep), construïda per Sinan, per ordres de Solimà el Magnífic, en memòria del seu fill Mehmet (Şehzade en turc vol dir príncep), destinat a ser el seu hereu però que va morir a l'edat de 21 anys. Està fora de les rutes turístiques habituals, per la qual cosa no es troba gaires turistes. Al ser la primera que veiem, encara no ens decidim a entrar-hi.


Al costat mateix, a l'esquerra, hi ha el Bozdoğan Kemeri (l'Aqueducte de Valent), que formava part de tot un sistema que duia aigua a la ciutat des del bosc de Belgrad i muntanyes ubicades a més de 200km de distància. Va ser construït en la època bizantina durant el segle IV, i només es conserva uns 600m del seu quilòmetre original.



Ens dirigim cap a la Universitat que està molt aprop. Intentem entrar per una carrer lateral, però ens indiquen que hem de passar per la porta principal, i passar per un control de seguretat, davant de la Beyazit Meidani (Plaça de Beyazit). En aquesta zona es va construir el primer palau dels otomans una vegada van conquerir Constantinopla; es tracta de l'Eski Saray (Palau Vell).




Una gran porta d'estil àrab ens condueix a l'edifici principal de la Universitat que és del segle XIX, i que va ser utilitzat durant un temps com a seu del Ministeri de Defensa. Dins del campus, destaca la Torre Beyazit (1828), visible des de molts punts de la ciutat, feta de marbre i d'uns 50 metres d'alçada. S'usava com a torre de vigilància contra incendis.





Davant de la porta de la Universitat, en la mateixa plaça Beyazit, es troba la mesquita del mateix nom, la Beyazit Camii (1506), encarregada pel soldà Beyazit II. Es tracta de la mesquita imperial més antiga que es conserva i està inspirada en la església de Santa Sofia amb una gran cúpula central, rodejada d'altres menors.



Darrera del pòrtic exterior, trobem un pati amb columnes de granit i pòrfir egipci verd i vermell, amb la font d'ablucions avoltada en el centre. En un petit jardí, hi ha les tombes del Beyazit II, així com del seu fill Selçuk Hatun i el Visir Koca Mustafa Reşid Pasha. A l'endemà, al passar-hi de nou, hi entrarem.



Seguidament anem cap a la Süleymaniye Camii (Mesquita de Solimà el Magnífic), que es troba al capdamunt del turó, i al costat del Gran Basar. Hi entrem; es tracta de la primera mesquita que fiquem peus adins. Al no haver molta gent, podem admirar-la i seure a terra, durant uns minuts, i gaudir de la seva majestuositat.



Seguim passejant pels carrers, i arribem al Basar de les Espècies, o Basar Egipci, on podem trobar principalment espècies, fruits, dolços, fruites i fruits dolços, apart de joies i peces de roba. L'edifici que l'allotja té forma de L i formava part del complexe de la Nova Mesquita, a la qual seguidament visitàrem.



Després d'entrar a la segona mesquita, ens dirigim per uns passadissos subterranis cap al Galata Köprüsü (Pont Gálata). Es un dels ponts, i el més important, sobre el Corn d'Or i que uneix els barris d'Eminönü, on estem, i Karaköy. Als voltants d'aquest pont, tenim els diferents ports des dels quals surten ferrys diversos cap a altres barris de la ciutat i els creuers sobre el Bòsfor.



Les vistes que tenim són fantàstiques: D'Eminönü, podrem veure les mesquites de Solimà, la Nova i la de Rüstem Pasa. Mirant cap a l'altre costat, destaca la Torre Gálata, i a la part est, podrem veure la part asiàtica d'Estambul. El pont que no arriba a 500 metres té dos nivells. En la superior, on passen els vehicles i els peatons, podrem veure molta gent com pesca, a qualsevol hora del dia que passis. En la part inferior, un munt de restaurants on els cambrers t'assetjaran contínuament per a què entris en els seus locals.



Traspassem el pont, i una forta pendent ens espera per anar a la Torre Gálata. Passem per unes escales que va finançar una família jueva, els Kamondo, i passem pel costat de la Bereketzade Camii (Mesquita de Bereketzade). Es tracta de la primera mesquita, del 1453, d'aquest barri després de la presa de Constantinopla pels otomans. Construïda pel castellà de la Torre Gálata, Haci Ali Bereketzade, la mesquita va tancar el 1920 i totalment destrossada en 1948. El 2006 va ser l'any de la seva reconstrucció.



Finalment arribem a la Galata Kulesi (Torre Gálata), una torre circular de més de 60 metres rematada amb una coberta cònica i que van construir els genovesos el 1348 i que formava part de les fortificacions de la ciutat. Durant el domini otomà va tenir funcions diverses com lloc d'observació astronòmica, presó, atalaia per a vigilar incendis, i també va patir desgràcies com incendis, irònicament, i terratrèmols, fets que van comportar a restauracions diverses.




Després de fer una mica de cua i pagar les 11LT, hi pugem per l'ascensor (inclús hi ha un restaurant en la última planta) i podrem veure d'una magnífica panoràmica de la ciutat, del Bòsfor, del mar de Màrmara i del Corn d'Or. La part d'observació és estreta, però per sort no estava tant ple de gent que impedís poder gaudir de les vistes.


Després de baixar i passar per un carrer tot ple de botigues d'instruments musicals, arribem a la Istiklal Caddesi, la principal avinguda de la ciutat, amb edificis del segle XIX, seus d'ambaixades europees, centres comercials moderns, de gairebé 3km que arriba fins a la plaça Taksim. Es hora de dinar i entrem en un local anomenat Sultanahmet Kuftecisi. Per menys de 20TL per persona, dinem un crep/sandwich, ben farcit, de pollastre, una cervesa i un expresso.


Després de recuperar forces, fem la resta del carrer, i ens tornem cap a l'hotel tranquil·lament, passant ràpidament pel Gran Basar, que ja visitarem amb més calma un altre dia. Després de descansar, el sopar ens espera, i decidim seguir algunes de les recomanacions que havíem trobat per internet. Darrera de la Mesquita Blava, es troba el Doydoy. El trobem sense dificultats, i hem de pujar uns quants pisos del restaurant, en els quals l'estiu sempre ha d'estar buit, i pujar a les terrasses superiors des d'on podrem veure perfectament la Mesquita Blava il·luminada. Per unes pizzes turques i les begudes, el sopar ens costa uns 25TL per persona.



Després de sopar, al costat de l'Hipòdrom, passem per una espècie de fira d'artesania i dolços, amb molta gent, que creiem que es celebra durant els dies del ramadà. Seguidament, enfilem el carrer principal, del tramvia, que ens ha de portar a l'hotel...





Dia 3 (Dimarts, 16/08/2011)

Ens aixequem a les 8:30h amb l'objectiu de visitar els monuments més importants de la Sultanahmet, i de nou hi anem caminant per Turgut Özal, enlloc d'agafar el tramvia que passa pel mateix carrer. Aprop de la plaça Beyazit, veiem les restes de columnes, com si fos runa. Un cartell ens indica que són les runes de l'Arc Triomfal de Teodosi, que es trobava en el racó sudoest del Fòrum de Teodosi, i que es van trobar a mitjans del segle XX quan s'estava arreglant la plaça Beyazit i el carrer d'Ordu.



Seguim caminant, i podem veure una columna reforçada amb ferros. Es tracta de la Çemberlitaş Sütunu o Columna de Constantí. Va ser construïda per ordre de l'emperador Constantí el Gran l'any 330, per a commemorar la declaració de Bizanci, anomenada com a Nova Roma, com la nova capital de l'imperi romà. Antigament estava coronada per una estàtua, però les catàstrofes habituals i restauracions posteriors, han deixat aquesta columna com la podem veure a dia d'avui.



Finalment, arribem a la Mesquita Blava. Al costat es troba les restes de l'Hipòdrom. Poc en queda de l'estadi que en altres temps ocupava el cor de la ciutat, al costat del Gran Palau de Bizanci. Avui en dia, només queda bàsicament les columnes i obeliscs centrals. Després de donar-hi un tomb, entrem a la Sultan Ahmet Camii, més coneguda com la Mesquita Blava. Es nota que és la mesquita més famosa. Una llarga cua de turistes ens espera per a l'entrada. Fem la cua, com la resta, fotografiant el pati i la font de la mesquita, des de diferents angles. Aquí, l'entrada és més estricta i inclús molts nois que van amb pantalons curts/bermudes s'han de ficar un mocador per tapar-se les cames. Jo entro sense cap inconvenient més apart del fet d'haver-me de descalçar. La multitud de gent que hi ha dins, i els olors corporals es noten dins d'aquesta mesquita. Segurament per això, ens va agradar més la Süleymaniye Camii.


Després de visitar-la, i passar pel parc central que divideix la mesquita amb Santa Sofia, des d'on es poden fer panoràmiques dels dos monuments, decidim deixar per més endavant la visita a Santa Sofia. La filera de gent que hi ha és molt gran, i com veiem que entrarem més ràpidament a la Yerebatan Sarayi (la Cisterna Basílica), decidim visitar-la primer de todo. El preu de la visita costa 10TL. A la sortida decidim anar a dinar pels voltants. Quan acabem i després de fer una mica de cua, ens espera AyaSofya (Santa Sofia). El preu de l'entrada és 20TL i es pot pagar amb tarjeta VISA. Una vegada estàs adins, impressiona tot el que estàs veient.


Després d'una mica més de dues hores, sortim de nou al carrer, on prendrem un gelat, al costat del Haseki Hürrem Hamam (Els Banys de Roxelana), que estaven reservats als fidels de Ayasofya. Van ser construïts en el segle XVI, per l'arquitecte Sinan, per ordres de Solimà el Magnífic. Van ser batejats amb el nom de la favorita del sultà, i a dia d'avui allotja una botiga de catifes.




Ben aprop, al costat de l'entrada de les Cisternes que hem visitat abans, hi ha les restes d'un Milió, un pilar de pedra que formava part d'un Arc de Triom Bizantí i que s'usava per a mesurar les carreteres de l'Imperi. En aquest cas, de la Via Egnetia, i el punt de referència per a totes les distàncies des d'aquí. Intentem trobar i entrar en una altra cisterna que havíem vist en alguna guia i que està aprop. Es tracta de la Binbirdirek Sarnici, o Cisterna de les 1000 columnes. La trobem, en una plaça, però es troba tancada i sembla que fa des un munt de temps.



Tornem cap a l'hotel, i de nou passem com el dia abans per alguns dels carrers que formen part del Gran Basar. Gairebé és inel·ludible que hagis de passar per allà. Es poden entrar per moltes portes, totes elles qustodiades per un vigilant, i és tot un laberint de carrers i botigues, més de 4000, on et pots passar hores i hores mirant. Aqui només compren turistes i s'ha de regatejar, ja que els preus no solen estar indicats.



S'ha hagut de reconstruïr diferents cops al llarg del temps des de que Mehmet II, el 1452, ordenà la seva construcció. Apart de botigues, tenia tallers, telars, magatzems, fonts, mesquites, una escola primària. En l'època moderna s'afegí restaurants, cafeteries, bancs.




Una vegada descansats, sortim de l'hotel i agafem per primer cop el tramvia que ens ha de dur al centre, a la parada de Sultanameth. Allà soparem en algun dels carrers concurreguts de restaurants diversos. En aquest cas, el Pasha Cafe & Pub. Per unes 40TL, sopem agradablement, i retornem a l'hotel tranquilament caminant.

Dia 4 (Dimecres, 17/08/2011)

Ens aixequem més aviat, a les 7:30h per intentar arribar al Palau de Topkapi al voltant de les 9h, per evitar l'aglomeració de gent. Agafem el tramvia per baixar a la parada de Gülhane. Passem pel costat del Museu Arqueològic, i després d'uns minuts arribem a la taquilla del palau. Ja hi ha molta gent esperant per entrar, i encara que creiem que l'espera seria llarga, aconseguim les entrades (20TL), que es pot pagar per VISA, i entrar al Palau, després de passar per un arc de seguretat. El primer que fem és anar directament a l'Harem i visitar-ho. S'ha de comprar una entrada apart (15TL amb VISA) que es troba al costat mateix. Hi accedim de forma bastant ràpida i ens endinsem dins de la vida de la cort otomana.

Després de visitar l'Harem i els diferents edificis que formen part de Topkapi, i passar-hi unes hores, sortim del Palau i ens anem cap als molls d'Eminönü, passant primer per l'Estació de Sirkeci. La inauguració de l'edifici principal va tenir lloc el 1890, coincidint amb la prolongació de l'Orient Express fins Estambul, que tenia el seu origen en Paris. Dissenyat per l'alemany Jasmund, combina l'alternància bizantina de pedra i maó amb un pòrtic monumental d'estil seleúcida i arcs de ferradura, típicament islàmics en les finestres. Encara que a dia d'avui no arriba l'Orient Express, el seu bullici no ha decaigut, i es pot entrar gratuïtament en un petit museu dedicat al ferrocarril.

Després de dinar ràpidament pels voltants d'Eminönü, trobem el moll per agafar un ferry que ens ha de conduir a Eyüp i fet de pas un petit creuer pel Corn d'Or.

Quan tornem, passarem per la Rüstem Paşa Camii (1561), la Mesquita de Rüstem Paşa, que es troba aprop dels molls, al costat del Basar de les Espècies. Tenint en compte on està la seva ubicació entre carrers i botigues diverses, s'ha de tenir present on està la seva cúpula, ja que pots passar pel costat i no trobar l'entrada. Per això, s'ha de veure les indicacions, i pujar per unes escales fosques que et duran al petit pati. El seu constructor va ser, com no, Sinan i dedicada a Rüstem Paşa, gendre i gran visir de Solimà el Magnífic. Es pensava mantenir la mesquita amb les rentes de les botigues del basar, que hi ha asota de la mateixa.


El que fa única aquesta mesquita es la gran quantitat de rajoles d'Iznik, amb una gran varietat de dissenys florals i geomètrics, que van no només la façana de la galeria, sino també el mihrab, el mimbar, les parets i columnes. També disposa de nombroses finestres, tantes com l'estructura ho permitia.



Tornem a l'hotel cap a descansar, i per sopar anem ben aprop del dia anterior. Aquesta nit en el restaurant Faros, que també és un hotel. Després de sopar, en el mateix lloc fent una cervesa podem veure com el Barça guanya la seva desena Supercopa d'Espanya davant el Madrid.

Dia 5 (Dijous, 18/08/2011)

Ens aixequem una mica més tard, a les 8:45h, amb la idea de fer el creuer llarg sobre el Bòsfor que surt a les 12h des del port d'Eminönü. Hi arribem en tramvia, baixant a la parada corresponent. El preu del ferry, anar i tornar, és de 25TL. Com tenim temps, donem un tomb al voltant del Basar de les Espècies i entrem en el mausoleu de la vàlida Turhan Hadice, davant de la Nova Mesquita, que conté tombes de membres de la família imperial. A l'hora corresponent, sortim de creuer, que després d'unes parades intermèdies i una hora i mitja més tard et deixa a Anadolu Kavagi, on dinarem en algun dels nombrosos restaurants del moll, concretament en el Kavak Çapari per 20TL per persona un menu format per amanida, calamars a la romana, peix arrebossat i un plat de peix o pollastre més la beguda. Retornem amb el vaixell de les 16:15h i una vegada arribat al port d'Eminönü ens tornem cap a l'hotel, tornant a passar pels basars.

Aquesta vegada per sopar ens quedem pels voltants de l'hotel, i provem en el cafè-restaurant Daphne que es troba en l'edifici de l'hotel Mosaic. El lloc és més car que els altres que hem anat però el menjar està bé. Els cambrers no són el seu punt fort: trencadissa de vaixella, tacar a una clienta, equivocar-se en el compte de vàries taules, incloent-ne la nostra...

Dia 6 (Divendres, 19/08/2011)

L'últim dia sencer que estarem a Estambul el dedicarem a conèixer, pel mati, el Palau de Dolmabahçe. Per arribar, la forma més senzilla es agafar el tramvia, i baixar a la última parada; la de Kabatas. Hem de caminar una estoneta, tenint les aigües del Bòsfor a mà dreta, i abans d'arribar al Palau, tenim la Dolmabahçe Camii (Mesquita de Dolmabahçe), que es trobava en obres i que destaca per la seva forma geomètrica. Es va acabar de construir el 1853, al mateix temps que el Palau.

Arribem al Palau de Dolmabahçe per on hem de passar primer per un arc de seguretat i després fer una llarga gua per a comprar les entrades. Només hi ha una finestreta, i gairebé estem una hora fent-ne cua. L'entrada costa 20TL, i val tant per a fer la visita al palau com a l'harem. Les visites sempre són en grup i no es permet fer fotos en l'interior dels mateixos, així com en el Pavelló de Cristall, on aquí si que la visita és al teu ritme. Gairebé quan estem a què ens toqui el nostre torn per a comprar l'entrada, una dona espanyola s'apropa per si podem fer un favor a ella i al seu marit i comprar-li's dues entrades més, i evitar la cua. Els li comprem la entrada.


Després de la visita, tornem cap a la parada de metro de Kabatas. A mà dreta, un túnel ens condueix a un funicular, que per 1 jeton ens conduirà a la plaça Taksim, evitant-nos una pujada. De la plaça anem baixant tranquil·lament per l'Istiklal Caddesi, on fem un apat ràpid, i de nou passem pels basars on farem les compres pels familiars, que consisteix bàsicament en mocadors.



Descansem a l'hotel, i després per sopar, anem pel mateix lloc que la nit anterior, i veiem un restaurant italià, el Venezia, que està al costat de l'hotel Vicenza, que està al costat mateix del lloc on havíem sopat la nit anterior. Sense dubtar-ho, entrem per sopar una mica de pasta i pizza, després de tants dies dinar i sopar menjar turc.


Index de Turquia

Imprescindible a veure per Estambul

La Mesquita de Solimà el Magnífic
El Basar de les Espècies i la Nova Mesquita
L'Istiklal Caddesi
L'Hipòdrom
La Mesquita Blava
La Cisterna Basílica
Santa Sofia
El Palau de Topkapi
L'Harem del Palau de Topkapi
Creuer pel Corn d'Or i el barri d'Eyüp
Creuer pel Bòsfor. La riba europea
Creuer pel Bòsfor. La riba asiàtica
El Palau de Dolmabahçe

3 comentaris:

  1. Muy practico y entretenido de leer.
    un saludo

    ResponElimina
  2. Hola Gerard. M'ha agradat molt la teva experiencia. Som un matrimoni de 72 i 74 anys. Gracies a tu, sabrem on hem d'anar. Avui es el nostre 2n. dia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ens alegra molt que ús hagi agradat i servit d'ajuda. Esperem que ho gaudiu a l'igual que vam fer nosaltres. Que ús vagi bé la resta del viatge...

      Elimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.