En la confluència dels rius Aveyron i el Bonnette, un dels seus afluents, es troba la ciutat medieval de Saint-Antonin-Noble-Val, una de les més antigues de la regió, disposat al voltant d'un original ajuntament i carrerons encantadors. És famós el seu mercat del diumenge, i a més, és un important centre d'activitats en plena naturalesa, sent un lloc ideal des d'on sortir a descobrir les gorges de l'Aveyron.
Sabíeu que
La seva ubicació li va valdre a l'antiga ciutat gal·loromana, avantpassat de la ciutat actual, el nom de Noble-Val (Nobilis Vallis). La primera part del nom recorda al sant Antonin, martiritzat en Pamiers, que es troba en el departament proper de l'Ariège, en la mateixa regió pirenaica. Un monestir fundat en el seu honor en el segle VIII és l'origen de la ciutat.
Situada en una cruïlla de camins, a l'Edat Mitjana, Saint-Antonin destacava pel seu comerç. Rics comerciants s'instal·laren en belles residències dels segles XIII-XV, algunes de les quals encara resten en peu.
Un passeig per la ciutat
que començem per la Casa romànica (La maison romane), un dels exemples més antics i millor conservats de l'arquitectura civil romànica a França. A mitjan segle XII, els vescomtes donaren a Saint-Antonin una carta de drets i usos que els donava una certa autonomia i eren els cònsols qui administraven la ciutat. De tota manera, el vescomte disposava d'un representant directe: el veguer. El veguer administrava justícia, recaptava els impostos per als seus senyors, solucionava els petits delictes, entre altres funcions. Així, es va construir aquesta casa per a ells. En el segle XIV passà a ser la Casa dels Cònsols, i per tant, era la seu consistorial (Ancient Hôtel de Ville).
L'edifici es distribueix en la seva planta baixa, amb tres arcades on hi havia botigues; una primera planta, amb un programa escultòric a destacar, on es trobava la sala de justícia; i finalment en el segon pis, era el lloc de residència del veguer.
L'arquitecte Eugène Viollet-le-Duc va restaurar l'edifici en el segle XIX, afegint-hi una atalaia quadrada coronada per una lògia amb matacans d'estil toscà. Aquesta construcció, una mica inesperada, va donar origen a una gran polèmica: com passa a avui, a alguns els li va agradar i a altres no.
Les escultures de la primera planta donen testimoni de la funció judicial de l'edifici, a través de set escenes historiades en els capitells de les columnes. També es troben les estàtues de l'emperador legislador Justinià amb un llibre -tota una referència del dret romà- i d'Adam i Eva, després de la seva falta, que recorda que l'home és dèbil davant el pecat.
Per les arcades de la planta baixa s'accedeix al museu municipal (de prehistòria, arqueologia i tradicions populars).
Al costat de l'antic ajuntament, es troba el mercat cobert (halle) reconstruït en 1841 per iniciativa de la gent de la ciutat.
Entre els seus pilars, es troba una curiosa creu del segle XV esculpida en les seves dues cares.Pel que sembla, aquesta obra original i excepcional, regal del gremi dels orfebres, es trobava en un principi a l'entrada o en el centre de l'antic cementiri de l'abadia.
Agafant qualsevol dels carrers de la plaça on es troben els dos monuments més característics de Saint-Antonin podem caminar admirant les places i edificis diversos que ens ofereix la ciutat.
 |
| El temple, construït en 1845, sobre les restes de l'antiga muralla |
L'alberg del Lleó d'Or (Auberge du Lion d'Or), una antiga posada del segle XVIII. En la seva façana es pot veure com s'anunciava amb la frase: 'El Lleó d'or, Casa Cassanc, Bona posada, A peu i a cavall' (AU LION D'OR. CHES CASSANC. BON LOGIS. A PIED ET A CHEVAL).
L'església i el convent de Santa Genoveva: l'antiga església medieval estava enderrocada des de les Guerres de Religió produïdes en el segle XVI. Sobre el seu lloc, els protestants van establir el seu temple, però després els catòlics van tornar a prendre possessió del terreny i es decidí reconstruir l'església. L'edifici, d'estil neogòtic septentrional seria consagrada en 1872. En el timpà de l'església es troba il·lustrada en un vitrall la llegenda del sant Antonin, amb l'arribada de les seves relíquies després de la seva decapitació a la ciutat.
L'ordre de Santa Genoveva es van instal·lar aquí en el segle XVIII i edificaren al costat mateix de l'església el convent, un edifici d'estil clàssic amb grans finestres en un costat i altre de l'entrada i enquadrat per dos pavellons. També disposaven d'un hivernacle, un jardí d'estil francès i una quadra per a cavalls. Actualment el convent és la seu de l'ajuntament, entre altres.
La Casa del Rei (Maison du Roy) que conta amb cinc arcades ogivals en la planta baixa, on es ficaven les botigues en èpoques pretèrites, i en el primer pis una sèrie de finestres geminades amb capitells i òculs circulars. Durant la creuada dels albigesos, Simó de Montfort va assetjar la ciutat en 1212. El seu germà, Guy de Montfort, va donar anys més tard la ciutat al rei de França, Lluis IX, el qual va confirmar la carta de drets i costums acordada temps enrere pels vescomtes. Sota protecció real, la ciutat li va atribuir aquesta casa, atorgant-li les seves rendes.
No et perdis: l'antic ajuntament i el mercat.
Aparcament: al voltant del poble hi ha, ja que el centre del mateix és peatonal.
Durada de la visita: tres o quatre hores.
Al voltant: Bruniquel, Cordes-sur-ciel, Penne, Najac
Més informació i bibliografia en: http://www.tourisme-saint-antonin-noble-val.com/
Anar a: Deu dies pels Midi-Pyrénées
