Aprop de l'hotel tenim el Garden of Remembrance (El Jardí del Record), inaugurat pel president irlandès Eamon de Valera en 1966 per celebrar el 50è aniversari de l'Alçament de Pàsqua. Es un petit parc dedicat a la memòria dels que van morir en l'intent d'aconseguir la independència d'Irlanda.
Al fons del parc, es troba una gran escultura de bronze que s'afegí el 1971, coneguda com Children of Lir (els nens de Lir), basat en un conte tradicional celta, on uns nens es convertiren en cignes, i que simbolitzen el renaixement i la resurrecció. L'obra és de l'escultor Oisín Kelly.
Carrer avall, arribem O'Connell Street, la principal avinguda de Dublin, que arriba fins al riu Liffey, i que permet accedir a altres importants carrers comercials. Diferentes estàtues recorren l'avinguda.
Destacant, al mig, tenim The Spire (2003), una gran agulla d'açer que s'alça 120 metres cap al cel. Oficialment se'l coneix com a Monument de la Llum. La seva base té tres metres de diàmetres i es va fent més petit fins els 15cm del seu extrem superior. Ocupa el lloc on anteriorment es trobava la Columna de Nelson, que va ser destruïda per l'IRA en 1966. Durant la nit, una llum intermitent adalt de tot, et dóna una referència d'on està l'agulla.
Per tot el carrer, ens trobarem estàtues; al capdamunt, el Parnell Monument, en honor a Charles Stewart Parnell, lider nacionalista irlandès de finals del segle XIX. Està format per una estàtua de Parnell i un obelisc de granit d'una mica més de 17 metres.
Davant de l'edificis de correus, la de James Larkin, de l'escultor Oisín Kelly, fondador del moviment sindical irlandès. La seva postura, dirigint-se a la multitut amb els braços estesos i els palmels cap apunt es troba immortalitzada pels fotògrafs de l'època.
Tocant a O'Connell Street, la de James Joyce, feta per Marjorie Fitzgibbon, i dedicada a un dels novel·listes del pais més coneguts mundialment.
Al costat mateix, el Museu de Cera (DP), al qual fem una visita ràpida. Està ordenat de forma temàtica en diverses sales i plantes, destacant la cambra dels horrors amb personatges com Dràcula, Frankestein, Hannibal Lecter, i la gran sala amb llegendes irlandeses com U2. A no ser que tinguis la Dublin Pass i tinguis temps, no ho recomanaria.
Sortint del museu, a pocs minuts veiem l'església parroquial de St Andrew, però ens trobem amb la sorpresa que és una oficina de turisme. L'antiga església es va cremar el 1665, i posteriorment va ser restaurada i convertida en l'actual oficina des d'on podem contractar excursions, tours, recollir informació...
Traspassem el parc en diagonal, i realitzem la següent visita del dia; es tracta de la Number Twenty Nine (DP), un edifici georgià construit en 1794, on es pot veure el tipus de vida de la burgesia dublinenca entre 1790 i 1820. La visita comença amb un video introductori que ens porta a com era l'època, el barri i com es vivia a la casa. Després, deixem les coses a un armari (no es poden fer fotos), i començem a recorrer per una guia que ens va explicant les diferentes sales i plantes que conformen el casalot. La visita és en anglès, però a l'entrada se'ns dóna una fulla on s'explica el recorregut i no se'ns fa tant pesat.I ens anem a cap a dinar...
(DP) Entrada gratuita amb la Dublin Pass
** Més entrades de Dublin en:
Dublin (I): cap a la capital d'Irlanda
Dublin (III): la ciutat medieval
Dublin (IV): voltants del riu Liffey i Kilmainham Gaol
Dublin (V): la Guinness Storehouse
Dublin (VI): L'Old Jameson Distillery
Dublin (VII): El castell de Dublin
Dublin (VIII): Trinity College
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.