Dublin (I): cap a la capital d'Irlanda

Després de no poder viatjar per la puríssima de l'any passat per la vaga salvatge dels controladors aeris, finalment podem viatjar a la capital d'Irlanda, Dublín, del 4 al 7 de març (2011).

Petita història de Dublin

Molts llocs de Dublin que visitarem està molt relacionat amb la recent història del pais; per tant, el primer que farem es coneixer-la una mica, i tot té el seu origen en el segle XII, quan els anglo-normands, sota el comandament d'Enric II d'Anglaterra, varen ocupar la illa irlandesa, quedant integrada en la Corona Britànica, iniciant un domini de set segles, amb moltes rebelions i dures represions pel mig. S'ha de tenir en compte també el tema religiós; mentre Anglaterra era protestant, els irlandesos han sigut al llarg del temps fervents catòlics.

El segle XX va portar la indepedència definitiva del pais, proclamant-se el 1949 la República d'Irlanda, després d'anys de lluita amb els anglesos i guerra civil interna, a arrel de la conversió de vint-i-sis comtats en l'Estat Lliure d'Irlanda, a l'excepció de sis comtats d'Irlanda del Nord, que seguiren, i segueixen a dia d'avui, formant part del Regne Unit.


La bandera nacional d'Irlanda és tricolor: verd, blanc i taronja. La franja verda representa als catòlics i la de taronja als protestants, en referència a Guillem d'Orange. La part blanca respresenta la pau entre les dues comunitats. Aquesta bandera va ser adaptada com a bandera nacional de l'Estat Lliure Irlandès, en 1922. Des de llavors, ha sigut la bandera d'Eire (nom gaèlic d'Irlanda).


Ruta realitzada

Dia 1: Arribada a Dublin, el centre de la ciutat, i el Dublin més medieval

Dia 2: Voltants del riu Liffey i Kilmainham Gaol, la Guinness Storehouse, l'Old Jameson Distillery

Dia 3: Glendalough i Kilkenny

Dia 4: El castell de Dublin i Trinity College


Ver Dublin en un mapa más grande

Arribada a Dublin

(04/03/2011) Viatgem amb l'anada amb la companyia Ryanair. Una vegada que arribem a l'aeroport de Berlin, ens dirigim cap a la oficina d'informació turística, per comprar la Dublin Pass. Es una de les primeres coses que s'ha de tenir en compte de si val la pena comprar-la o no. Es tracta d'una tarjeta de diferents dies que ens permetrà entrar lliurement als llocs turístics més importants de la ciutat.

A més, d'altres descomptes, també tenim l'anada de l'aeroport amb l'Aircoach al centre de Dublin gratuitament. L'únic però es què no serveix pels transports públics. Conjuntament amb la tarjeta, hi ha una petita guia de les atraccions i ofertes que entren amb la Dublin Pass, amb horaris, maneres d'arribar i informació diversa. Nosaltres agafem la de dos dies, i anirem indicant amb DP els llocs que vam entrar de franc; el preu oficial era de 55€, però la tenien en oferta per només 44€.

Per anar cap al centre de Dublin, tenim apart del taxi, l'opció d'anar en dos tipus d'autobusos: o en alguna de les línies municipals, més barat i amb més aturades, o l'Aircoach (DP), que és més car però més ràpid al no fer tantes aturades. Pugem a un d'ells i en menys de 10 minuts, arranca per dur-nos al centre, on ens aturarem a O'Connell Street. L'hotel el tenim a pocs minuts; es tracta del Belverede. Estem en règim d'allotjament i esmorçar, i s'està bé, encara que l'esmorçar podria millorar.

Dublin no és una ciutat amb grans monuments, com altres capitals europees, però té un ambient únic que t'agafa i que et dóna ganes de repetir amb la seva gent, els seus pubs, la seva música... El riu Liffey separa les zones nord i sud de la ciutat, clarament diferenciades per l'arquitectura, caràcter i estils de vida. La part nord, on tenim l'hotel, està el Dublin més humild i més obrer, mentre que el sud és la zona rica, amb cases victorianes i barris de cases baixes i tranquiles.




Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada