Dublin (VII): el castell de Dublin

(07/03) Ultim dia d'estar a Dublin. Els dos objectius marcats del dia són visitar el Castell de Dublin i el Trinity College. Així, després d'esmorçar, fer el check-out i deixar les maletes en la consigna de l'hotel, anem cap al primer d'ells...



El Dublin Castle (DP) és un gran complex fortificat que va ser la seu del govern britànic a Irlanda fins el 1922, i un dels símbols més odiats pels irlandesos. Aqui vivien els diferents representants reials, amb títols diversos com virreis, senyors tinents... Amb la creació de l'Estat Lliure d'Irlanda, i la retirada britànica de la illa, va deixar d'usar-se com a seu governamental, i dia d'avui s'utilitza en actes protocolaris o cerimònies d'estat.

El Castell de Dublin es va contruïr com una gran obra defensiva, per ordre del rei Joan d'Anglaterra en 1204, poc després de la invasió normanda d'Irlanda en 1169. El Castell te una plaça central, limitat per alts murs defensius i protegida en cada cantonada per una torre circular, de la qual només queda en peu una d'elles, la del sudest, coneguda com la Norman Tower. El castell va formar una de les cantonades del perímetre exterior de la ciutat, utilitzant el riu com a medi natural de defensa al llarg de dos dels seus costats.


La visita guiada ens permetrà accedir a les Cambres d'Estat i al subsòl medieval del castell. Per a fer temps, anem a veure els jardins Dubhlinn del castell, que es troben darrera del cos principal del castell. Aqui estava antigament la llacuna de Dubh Linn (estanc negre) que va donar el nom a la ciutat.



Des d'aqui podem veure els diversos edificis que formen part del castell, com la façana de pedra gòtica de la Coach House (1833), que connecta per un pas subterrani amb les Cambres estatals. Allotjava part de la cort del Virrei com l'entrenador dels cavalls.




A mà esquerra el Chester Beatty Library i a mà dreta la seu de la Garda, la policia irlandesa. Al mig, els apartaments estatals amb els seus colors llampants.





La Norman Tower (1226) també es visible des d'aqui, i la part més antiga del castell que roman en peu. Actualment allotja el museu de la Garda.




Tornant cap al pati central, entrem en la Chapel Royal (1807-14) és un edifici neogòtic dissenyat per Francis Johnston, que conté un dels millors interiors gòtics d'Irlanda. Les voltes i columnes són de guix sobre fusta i van ser pintades per a donar l'efecte que es tracta de pedra.


En el seu interior també podem veure els escuts d'armes dels Lord Lieutenant, que eren els representants personals del rei britànic en el territori. Cada vegada que un Senyor Tinent deixava el càrrec, es penjava el seu escut d'armes en alguna de les finestres de la capella.





Finalment, entrem en les State Apartments (1680-1830), les cambres d'estat que eren les antigues habitacions de residència i oficines de la cort dels Virreis, i on s'exercia el poder executiu del pais.






Pugem per unes escales que accedeixen al primer pis que s'acaben en la zona de Battleaxe Landing, on en les parets hi ha els escuts personals dels que han sigut presidents de la República d'Irlanda, inclos l'actual.






A mà dreta hi ha una sèrie de sales i habitacions conegudes com els State Bedrooms. Eren les cambres privades del Lord Lieutenant i són cinc habitacions intercomunicades entre elles.




En una d'elles, va estar presoner i greument ferit James Connolly, un dels cabdills rebelds de la revolta de Pàsqua, i que va ser executat dies més tard en Kilmaninham Gaol.






En un altra, podem veure sostres esgrafiats amb simbologia diversa a les arts i a les ciències...







Passem per un passadís conegut com State Corridor que data del 1758, d'acord amb els dissenys del Agrimensor General, Thomas Eyre i que es basava en un passadís d'inicis del segle XVIII de l'antiga Casa del Parlament de College Green.




Seguim i entrem en la State Drawing Room (1830), construït com la sala principal de recepció del Lord Lieutenant i la seva família. Avui en dia, s'usa per a rebre dignataris estrangers.




La següent sala és la Throne Room, on conté un tron construït per a la visita del rei Jordi IV a Irlanda, el 1821.





A continuació, entrem en la State Dining Room, que també es coneguda com la Picture Gallery, la Galeria de pintures. Es l'habitació més antiga de les que veurem. El seu ús original era com a sala de menjar al costat de la Sala de Sant Patrici i com a menjador personal. En les parets, hi ha retrats de diferents Lords Lieutenants del segle XIX. Si et fixes, l'alfombra i el sostre de llums tenen el mateix disseny, a efecte de mirall.

La última sala que veurem i la més espectacular és la St. Patrick's Hall, amb un dels interiors decoratius més importants d'Irlanda. Anteriorment, era el saló de ball de l'administració del Lord Lieutenant, usant-se avui en dia per a les preses de possessió presidencials.


El sostre està pintat per Vincenzo Valdrà i està format per tres panells: la coronació del rei Jordi III, Sant Patrici introduïnt el cristianisme a Irlanda i el rei Enric II rebent la submissió dels irlandesos Chieftains.




Sortim al pati principal d'estil georgià, on podem veure la Bedford Tower (1761), franquejada per les estàtues de la Fortalesa i de la Justícia.



La última part de la visita ens porta als soterranis, The Undercroft, que s'entra pel pati del castell que es troba davant de la Capella Reial. En les excavacions que s'han fet s'han trobat part de les defenses vikinges de l'època; les restes de la torre nordest del castell (coneguda com la Powder Tower, o Torre de la Pòlvora); part del fossat del castell; una porta petita en la paret que dóna accés al fossat i el punt on s'unia la muralla medieval amb el castell.




(DP) Entrada gratuita amb la Dublin Pass


** Més entrades de Dublin en:
Dublin (I): cap a la capital d'Irlanda
Dublin (II): primeres hores per la ciutat
Dublin (III): la ciutat medieval
Dublin (IV): voltants del riu Liffey i Kilmainham Gaol
Dublin (V): la Guinness Storehouse
Dublin (VI): L'Old Jameson Distillery
Dublin (VIII): Trinity College