L'any 1888 es celebra l'
Exposició Universal de les Arts i les Indústries de Barcelona, entre el 8 d'abril i el 9 de desembre. El lloc triat va ser en la zona del
Parc de la Ciutadella. Anys després, al
1929, Barcelona va acollir per segon cop una Exposició.
Les
Exposicions Universals, iniciades en Londres el 1851, eren considerades els esdeveniments polítics, econòmics i socials més importants del mon, on cada pais podia exposar els avanços tecnològics i demostrar el seu potencial econòmic i industrial. Donava a la ciutat una gran oportunitat de desenvolupar-se econòmicament i de guanyar-se un prestigi internacional. Així, la idea d'organitzar una en Barcelona, va sortir de l'empresari gallec
Eugenio Serrano de Casanova, que coneixia les Exposicions d'Europa ja que portava turistes a les mateixes. Es decideix per la ciutat comtal, ja que era la ciutat més important que estava aprop de la frontera europea. Davant les dificultats, de diners, organització... un dels altres impulsors va ser l'alcalde
Francesc Rius i Taulet, al qual li interessava molt que el projecte tirés endavant i fos un gran èxit.
La inauguració va ser el 20 de maig, i va ser presidida per la reina regent
Maria Cristina i el futur rei
Alfons XIII, que tenia només dos anys.
L'entrada al recinte era per l'
Arc de Triomf. Obra de l'arquitecte
Josep Vilaseca i Casanovas, està fet en maó i és d'estil neomudèjar, amb una alçada de 30 metres. En la part davantera
Josep Reynés va escolpir
'Barcelona rep les nacions'. En la part de darrera,
Josep Llimona escolpí el repartiment de premis als participants de l'exposició. Als costats, es poden veure diferentes escultures al·legoriques de la Indústria, l'Agricultura, el Comerç... entre altres. Amb l'escut espanyol, al capdamunt, en la part interior de l'arc, es poden veure els escuts de les 49 províncies espanyoles.
Quatre escultures de figures claus en la història catalana franquejaven el passeig d'accés: Roger de Flor, Pau Claris, Antoni Viladomat i Rafael de Casanova. Aquesta última, es va trasl·ladar després, ben aprop, a la
Ronda de Sant Pere, i rendeix homenatge al
Conseller en Cap de la
Generalitat de Catalunya que va col·laborar en la defensa de
Barcelona davant les tropes de
Felip V en la
Guerra de Successió (1701-15). Avui en dia, és el centre neuràlgic de la
Diada, la
Festa Nacional de Catalunya, que conmemora la rendició de la ciutat l'onze de septembre de 1714.
L'Arc presidia el
Saló Sant Joan, conegut actualment com el
Passeig Lluis Companys, dedicat al president de la Generalitat (1933-39) que va morir afussellat en el
Castell de Montjuïc. El passeig central està tancat amb una balustrad amb elements decoratius de ferros fos. També es poden veure diferentes palmeres i fanals-bancs modernistes de ferro i pedra dissenyats per
Pere Falqués. Baixant a mà esquerra, es troba el
Palau de Justícia (1887-1911), d'estil modernista, obra d'
Enric Sagnier i
Josep Domènech Estapà, amb una façana de més de 200 metres i fet integrament amb pedra extreta de
Montjuïc.
Al final, un monument dedicat a l'alcalde de Barcelona d'aquella època,
Rius i Taulet, obra de
Pere Falqués i
Manel Fluxà (1901). Consisteix en un obelisc amb el bust de l'alcalde, flanquejat per dues figures al·legòriques que representen el
Treball i a la
Ciutat.
I a continuació ve el
Parc de la Ciutadella. Situat sobre els antics terrenys on hi havia una enorme ciutadella militar, construïda per ordres de
Felip V, per tal de reafirmar el seu poder sobre la ciutat. Va ser la més gran d'Europa, en la seva època i es construí sobre les restes de les cases del
Barri de la Ribera. Finalment l'any 1868 es va tirar per terra la fortalesa, i anys després
Josep Fontserè s'encarregà d'urbanitzar el parc, per encàrrec de l'alcalde
Rius i Taulet.
Entrem al parc per una porta franquejada per unes estàtues d'
Agapit Vallmitjana que representen a la
Indústria i al
Comerç. Són conegudes com les del
Progés i es complementen amb dues més, que hi ha en la porta de l'
Avinguda Marquès de l'Argentera, que va fer el seu germà, en
Venanci Vallmitjana.
Distribuides per tot el parc, trobarem i descobrirem escultures diverses, d'artistes de renom com Marès, Llimona i Gargallo entre altres. En primer terme, tenim el Passeig dels Til·lers, al final del qual hi ha l'estàtua eqüestre del
General Prim.
A mà dreta del passeig, hi ha quatre construccions de l'Exposició. La primera d'elles és el
Museu de Zoologia (1887-88), que conté una àmplia mostra d'animals dissecats. Obra de
Domènech i Montaner, la seva funció era la de ser el cafè-restaurant durant l'Exposició, però que finalment no va ser. L'edifici també es conegut com
El castell dels tres dracs, nom que ve donat d'una comèdia del dramaturg català
Serafí Pitarra. Fet de maó vermell, sembla un castell, coronat d'almenes, amb influències del gòtic català i mudèjar, així com elements decoratius germànics i almohades, com la decoració ceràmica dels plafons que envolten l'edifici.
A continuació, hi ha l'
Hivernacle (1884), fet per
Josep Amargós i Samaranch, un edifici de tres naus, la més elevada, de ferro i vidre, materials d'avantguarda en aquella època. Com indica el seu nom, va fer la funció d'hivernacle durant l'Exposició, amb la funció de cultivar i exposar plantes d'origen tropical que, degut a les condicions climàtiques de
Barcelona, no poden viure a l'exterior. Fesprés de molts anys d'abandonament, aquest espai va ser recuperat un segle després, per a ser seu d'exposicions temporals i d'actuacions musicals.
Després hi ha el
Museu Martorell de Geologia (1879-82), que va ser el primer projecte municipal dissenyat expressament per acollir un museu. Obra d'
Antoni Rovira i Trías, l'edifici d'estil neoclàssic, acull col·leccions de minerals, petrologia i de paleontologia. Amb un porxo d'entrada, amb diferentes columnes i un timpà on destaca l'escut de
Barcelona entre ornaments vegetals, als costats de la porta, hi ha dues estàtues dels naturalistes
Félix de Azara i
Jaume Salvador, obra d'
Eduard Alentorn.
Per últim, l'
Umbracle (1883), projectat per
Josep Fontserè i construït per
Josep Amargós, ideat com un espai tancat per a reproduir les condicions tèrmiques i d'humitat idònies per a les implantacions d'espècies vegetals d'origen tropical. La seva estructura és feta de pilars de foneria i bigues corbades de ferro, que conformen una volta amb cinc arcs. Aquesta, es coberta per un enllistonat de fusta que genera un joc de clarobscurs que recrea la penombra dels boscos tropicals i subtropicals. Les façanes són de maons i dues grans portalades de fusta tanquen l'edifici.
Com s'ha esmentat abans, al final del passeig, es troba l'
estàtua eqüestre del General Prim, regent en aquella època en el govern d'Espanya i impulsor definitiu de tirar per terra la ciutadella militar. L'estàtua original, de
Lluis Puigjaner va ser fosa durant la
Guerra Civil, sent substituida, l'any 1940 per una rèplica de
Frederic Marès. En la base, es poden veure dues imatges de la vida militar de
Joan Prim que escenifiquen la retirada de
Mèxic i la presa de
Castillejos.
A pocs metres, l'altra gran porta del parc, amb les estàtues al·legòriques de l'
Agricultura i a la
Marina, erigides per
Venanci Vallmitjana. I també, tenim la entrada al
Parc Zoològic. Inaugurat, per la Merçè de 1892 (el 24 de septembre), gràcies a la col·lecció privada que
Lluís Martí Codolar tenia en la seva finca d'
Horta i que oferí al consistori barceloní, presidit per l'alcalde
Manuel Porcar, el qual aprovà la compra dels animals i la seva instal·lació en aquests terrenys que havien quedat lliure després d'haver-se fet l'Exposició.
Seguint el zoològic per fora, uns petits jardins amb el
Monument als voluntaris catalans (1925), en honor als soldats de la
1ª Guerra Mundial, obra de
Josep Clarà.
Agafant el camí de pujada, pel mig del parc, on hi havia antigament el pati d'armes de la ciutadella, es troba un estany ovalat, rodejat de jardins, dissenyats l'any 1917 per
J.C. Forestier. Al mig, una de les escultures cabdals del Modernisme català:
El Desconsol de
Josep Llimona.
En l'antic arsenal de la ciutadella, un dels pocs edificis que es va conservar de la seva destrucció, es troba l'actual
Parlament de Catalunya. Construït per l'enginyer flamenc
Prosper de Verboom, va ser reformat posteriorment per
Pere Falquès, per a convertir-se en residència reial, fins que l'any 1932, va passar a ser la seu del
Parlament. Durant el període del franquisme, va ser clausurat, fins que l'any 1980, tornà a exercir les seves funcions.
En una de les reformes de l'edifici, entre 1904 i 1915, es va ubicar el
Museu d'Art Modern de Catalunya. A principis d'aquest segle, la seva col·lecció es va trasl·ladar al Museu Nacional d'Art Contemporani. Contenia obres dels segles XVIII-XX, d'artistes catalans com Marià Fortuny, Josep Llimona, Josep Clarà, Pau Gargallo o Santiago Rossinyol i d'altres no catalans com Auguste Rodin, Joaquín Sorolla i Ignacio Zuloaga.
Davant del
Parlament, i a l'altre costat dels jardins, es troba l'
Institut Verdaguer (1727), obra de
Prosper de Verboom, on estava l'antic palau del Governador de la ciutadella. L'any 1932, es va reconvertir en l'
Institut-Escola de la Generalitat Republicana, després d'haver sigut caserna de bombers. L'edifici és de planta rectangular, amb una façana classicista on hi ha un gran portal, una gran balconada a la planta superior, i diferents balcons individuals. Adalt, al capçer, l'escut reial recorda l'origen de l'edifici.
Al costat, la
capella castrense de la ciutadella (1728), projectat pel mateix
de Verboom. L'església té una sola nau, amb una cúpula ovalada damunt del creuer.
Tirem cap al llac, trobem
figura femenina, obra de l'escutor Josep Dunyach.
Al mig del parc, el
llac, amb una variada i exòtica vegetació als marges. Diferentes barques, permeten fer un petit passeig. Durant l'exposició, hi havia un moll-cafeteria conegut com la
Granja Suïssa, avui desapareguda.
Rodejant-lo per la dreta, hi ha la figura enorme d'un
mamut de formigó (1907). Acabada l'exposició, el científic
Norbert Font i Sagué, amb la
Junta de Ciències Naturals, va proposar instal·lar una sèrie de grans animals prehistòrics desapareguts, a mida real. Només, es va construir aquest mamut, segons una maqueta de l'escultor
Miquel Dalmau.
I a continuació, tenim la
Cascada, una monumental font dissenyada per
Josep Fontserè, i on va participar, entre altres, un jove
Antoni Gaudí. Amb diferentes escultures d'
Alentorn,
Pagès i
Venanci Vallmitjana, la font té forma d'un cranc enorme, i les seves pinces fan d'escalinates, que permeten pujar a l'arc triomfal. Al capdamunt, un grup escultòric de ferro forjat, anomenat el
Carro de l'Aurora, obra de
Rossend Nobas.
Tirem pel
Passeig de Joaquim Renart, per a trobar la sortida, on hi ha el monument al
Centenari de l'Exposició, d'açer inoxidable, alumuni anoditzat, pintura, peces industrials de ferro i formigó armat inaugurat el 1991 per commemorar els cent anys de l'Exposició Universal de 1888-1891. Al costat d'un gran engranatge, que procedeix del port de
Màlaga, s'alça un gran relleu, obra del pintor
Antoni Clavé.
Molts dels pabellons que havien de ser permanents van anar desapareixent al llarg dels anys com el
Palau de Belles Arts, el
Pabelló Administratiu... així com l'
Hotel Internacional, de
Lluis Domènech i Montaner, que es va construir en el temps record de 53 dies. Així mateix, aquest esdeveniment va impulsar la construcció o finalització d'altres obres en diferentes parts de la ciutat, com el
Monument a Colom, el
Moll de la Fusta, el
Mercat del Born...
Des de fa cinc anys, l'Espluga de Francolí acull la Fira-mostra del carquinyoli. Aquest dolç, reconegut per la denominació d'origen comarcal, és el més típic i originari de la vila (data del 1888). Es una mena de pasta seca feta amb atmetlla, sucre, ous, farina i essències naturals.
La fira-mostra s'inaugurà el dissabte per la tarda, i amb un tiquet la gent podia anar degustant els diferents productes que oferien els diferents forns i pastissers de la vila, i els cellers vinícoles i restaurants presents. Apart, hi havia demostracions de com s'elaboren aquests productes, amenitzats amb una trobada de grallers de la comarca.
