Barcelona. La Sagrada Família (I)

La Sagrada Família és l'obra mestra d'Antoni Gaudí, que encara està per acabar i el monument més conegut de la ciutat de Barcelona.

Origens del temple

El 1870, el llibreter Josep Mª Bocabella funda l'Associació de devots de Sant Josep, que promou la construcció d'un temple expiatori dedicat a la Sagrada Família, comprant una illa sençera de l'Eixample, el 1881. El projecte va ser encarregat a Francesc del Villar, i es fica la primera pedra el dia de Sant Josep de 1882.

Per discrepàncies amb Joan Martorell, arquitecte assessor de Bocabella, Francesc del Villar dimiteix i Gaudí, ajudant de Martorell, és nomenat l'arquitecte del Temple. Gaudí planteja un nou conjunt de planta basilical, de cinc naus amb un creuer de tres i un cimbori de 170m. d'alçada, tot amb predomini vertical.

La mort de Gaudí, l'any 1926, després que un tramvia l'atropellés, va ser un gran cop per la ciutat i la construcció del temple. A partir de llavors, fins avui, diferents arquitectes continuen la construcció del mateix a partir de plànols i maquetes que va deixar Gaudí, però cap d'ells era la idea definitiva que tenia al cap.

La façana del Naixement



Aquesta façana va ser la única part que va ser construïda per Gaudí. Dedicada al naixement de Jesucrist. Formada per quatre campanaris, amb una alçada de 107 metres els dos centrals. Està dividida en tres portals; d'esquerra a dreta es troben la de la Esperança, la Caritat i la Fe.















La façana de la Passió



Orientada a ponent i donant al carrer Sardenya, representa la passió i mort de Jesucrist i per això és més austera que la seva façana oponent. Formada també per quatre campanaris, amb una alçada de 112 metres els dos centrals. El pòrtic disposa de sis columnes inclinades, i el seu conjunt escultòric és obra de l'escultor Subirachs.







** Més informació de la Sagrada Família en:
Barcelona. La Sagrada Família (II)