La Colònia Güell

(18/08/2008) A pocs minuts de Barcelona, dins del municipi de Santa Coloma de Cervelló, es troba un dels complexes arquitectònic-urbanístic més importants de Catalunya: la Colònia Güell. Construïda a partir de l'any 1890, era una colònia industrial formada per una gran fàbrica textil, un zona residencial i una església.

Eusebi Güell va decidir, en un terreny que era seu, l'antiga finca Can Soler de la Torre, portar-hi les indústries textils que tenia en Sants, l'actual barri de Barcelona, amb la finalitat d'allunyar-se dels conflictes socials existents en la ciutat i poder constituir un nucli urbà amb personalitat pròpia i amb una vida social i econòmica tutelat per l'empresa. Però a diferència d'altes colònies industrials, aqui es procurà buscar millores socials pels treballadors, dotant-ho d'equipaments com un hospital, fonda, escola, botigues, cooperativa i una església. Juntament, amb les fàbriques i els habitatges dels traballadors, ocupava una superfície total d'unes 160ha.

El recinte industrial està delimitat, com estava abans quan hi havia l'antiga fàbrica textil, per un mur perimetral. Format per més de vint edificis singulars, el primer edifici va ser acabat l'any 1891. A diferència d'altres colònies industrials, que utilitzaven l'energia hidraúlica dels rius, aqui s'emprà la màquina de vapor com a font d'energia, tot i trobar-se a les proximitats del riu Llobregat. El disseny d'aquest recinte s'atribueix a Ferran Alsina, tècnic tèxtil i inventor que era associat de Güell, des de l'època de Sants. Des de fora, i visible de tot arreu, hi ha la xemeneia, d'una notable alçada i feta amb maó.

En el marc de la crísi tèxtil, la fàbrica tancà definitivament l'any 1973. L'any 2000, s'inicià el procés de recuperació d'aquest recinte, per tal de constituir un parc de petites empreses, i recuperar i rehabilitar aquests edificis modernistes amb la col·laboració de l'arquitecte Oscar Tusquets. L'accés al recinte no es posible.

Seguint el mur perimetral, s'arriba a la masia de Can Soler de la Torre. L'edifici, ja existent en el segle XVII, té els elements típics de la masia catalana: porta adovellada, galeria solana, un rellotge de sol... Al costat, hi ha una capella dedicada a la Mare de Déu dels Dolors.




Una mica més amunt, es troba el Dipòsit de l’Aigua, fet completament en maó i que data de 1895. Era un dels molts dipòsits i pous que fornien d'aigua a tota la colònia, tant a la fàbrica com a les cases.




Anant cap al centre, s'arriba al nucli del poble on es troben els diferents habitatges. El projecte d'urbanització, en forma de "L" s'encarregà a Antoni Gaudí i als seus col·laboradors com Francesc Berenguer i Joan Rubió i Bellver. El primer edifici singular que es veu es Ca l'Ordal (1894). Estava destinat als pagesos (les famílies Ordal, Cruañas i Gaudó) que treballaven les terres del senyor i avui en dia és residència privada. Amb forma de masia, però amb un estil modernista i l'ús del maó com a element decoratiu. Està format per un soterrani, destinat a quadres, planta baixa, pis o golfes. Destaca les cantonades arrodonides i les seves xemeneies plenes de filigranes.



La Plaça Joan Güell, que porta el nom del pare d'Eusebi Güell, era el centre de la vida social i cultural de la colònia. L'estàtua és del fundador de la mateixa.




En la plaça es troben els edificis neoclàssics de l'Ateneu Unió, on assajava la coral La Maquinista, i del Teatre Fontova, on es feien les representacions teatrals de tal manera que els obres podien divertir-se sense haver de sortir de la colònia.

Al capdamunt del carrer, en un petit promontori, es troba l'Escola i la casa del mestre. Era l'escola de la colònia i avui en dia és l'escola pública del nucli urbà. Era gratuita pels fills dels obrers i el tipus d'ensenyament entre els nens i les nenes eren diferents, on l'educacio´d'aquestes anava orientada a la formació en treballs manuals i domèstics, a càrrec de les monges. Quant a la construcció, que data aproxidament de l'any 1910, l'element bàsic són les lloses de pedra que predomina sobre el maó, on es pot veure un gran nombre de finestres per a il·luminar millor les aules.













Ca l'Espinal (1900), obra de Joan Rubió, era la casa de l'administrador de la fàbrica (avui en dia és una casa privada). Es un dels edificis més importants arquitectònicament parlant, on el seu mirador en forma de torreta medieval, el joc de sanefes de la façana i les gelosies de maó. Consta d'una planta baixa i dos pisos, i al costat es troba la Casa del metge (1910), on hi havia el consultori mèdic i la casa del mateix metge.




Seguint el carrer Malvei, es pot veure tot un conjunt de cases d'on vivien els obrers on es combina les façanes de maó amb lloses de pedra. El maó, com a element decoratiu, es usat per a separar les cases i remarcar les seves cornises, les golfes, finestres i portes


Darrera de Ca l'Ordal, es troba la Casa del Secretari, on vivia evidentment el secretari o administrador de la colònia. Diferent dels altres edificis, està feta de maó imitant carreus de pedra. Destaca la façana frontal on hi ha la porta i la balconada decorada amb un rat-penat de ferro, simbol de catalanitat i que sol usar-se en els escuts de Barcelona, València i Mallorca. També es poden veure els escuts de les quatre barres i la de la Creu de Sant Jordi.


En el carrer Reixach es poden veure més residències d'obrers, on destaca l'ús del maó, com a element decoratiu, en les balustrades dels terrats i a les cornises.

Si es segueix pel carrer Aranyó, es pot veure el Convent de les monges, un edifici auster que allotjava a les monges carmelites que tenien cura dels malalts i dels nadons dels treballadors. Al costat, el Centre municipal Sant Lluis (1918), que era l'antiga seu del patronat obrer de la Sagrada Família, una institució religiosa dirigida pel capellà de la colònia que oferien activitats diverses per la canalla com jocs, gimnàtica, catequesi...

Agafem el carrer de Claudi Güell, i aqui trobem la Cooperativa de consum (1900), actual lloc d'acollida als visitants que volen veure la cripta. L'edifici modernista està format per la planta baixa i un pis i era on els habitants de la colònia compraven els queviures. Dirigida per una junta, repartia els beneficis de la societat a finals d'any entre els seus socis. Davant mateix, es troben els antics cellers de la cooperativa. També es feia servir com a magatzem on s'acumulaven el carbó, el vi i embotits diversos.

Finalment, al damunt d'un petit turó i entre arbres, s'arriba a la joia de la corona: la Cripta, dissenyat per Antoni Gaudí, amb solucions arquitectòniques que després trasl·ladà a la Sagrada Família. Com passà a moltes de les seves obres, és una genialitat inacabada. Encarregada l'any 1898, Gaudí passà 10 anys fent estudis i elaborant el projecte, ficant-se la primera pedra l'any 1908. El projecte consistia en una església amb dos naus, una d'inferior i l'altra superior, acabada per diferents torres laterals i un combori central de 40m. L'any 1914, Gaudí abandonà les obres i un any després, el bisbe de Barcelona va beneir la nau inferior, que era la única que estava acabada.








Darrera l'església, una mica més aillat es troba la Casa Parroquial (1914), que era on vivia el capellà. Es una casa unifamiliar amb planta baixa i golfes, i jardí.




I una mica més enllà, entre matolls i completament abandonat es troba la Torre Salbana: una torre del segle XII que es conserva bastant bé, amb una edificació adossada del segle XIX, molt malmés. El seu origen es incert i evidentment no pertany pròpiament a la Colònia Güell.


Des d'aqui es té una panoràmica de la comarca, i al fons es pot contemplar l'edifici Walden 7 (1975), obra de l'arquitecte Ricard Bofill, en la ciutat de Sant Joan Desvern. Es tracta d'un conjunt de més de 400 habitatges.

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada