Pàgines

Dublin (VIII): Trinity College

Després del castell, ens toca visitar Trinity College, la universitat més antiga d'Irlanda, fondada en 1592 per la reina Isabel I i una de les més famoses del món. Per aqui van passar alumnes com Samuel Beckett, Bram Stoker, Oscar Wilde o Edmund Burke. Les seves instal·lacions i campus ocupen gairebé 190.000 metres quadrats.


L'accés al campus és lliure, i per a visitar l'Antiga Biblioteca s'ha de pagar entrada. Hi ha dues maneres de fer-ho: una és anant a l'entrada principal de la mateixa i entrar-hi o l'altra, la que fem, es agafar una visita guiada que comença des de la porta principal on un estudiant de la Universitat, et farà una breu explicació del lloc on estem, i accedir posteriorment a la biblioteca.




L'entrada principal és per College Green, i l'edifici d'ingrés va ser construït entre 1752 i 1759, sent qustodiat per les estàtues de l'escriptor Oliver Goldsmith i l'orador Edmund Burke.



Passada l'entrada, tenim el pati empedrat que forma la Parliament Square, o Plaça del Parlament, on tenim a mà esquerra una capella i davant d'ella el teatre. La capella va ser dissenyada per William Chambers, i destaca per les seves columnes jòniques i finestrals de vidre pintat.




Enfront, el Campanile (1852-53) de 30m, dissenyat per Edward Lanyion. Els supersticiosos no passen per sota quan sona les campanes, per tal de no suspendre els examens.




A un costat, l'estàtua de George Salmon, prebost de la universitat durant els anys 1886-1904 que va lluitar vehementment per a mantenir a les dones fora de la universitat.



Darrera del Campanile, tenim la Library Square, Plaça de la Biblioteca. En l'extrem est de la plaça, un edifici de maó vermell que data de finals del segle XVII i es considera l'edifici més antic de la Universitat.





La visita, amb l'estudiant, acaba davant de la Biblioteca Berkeley, on al davant hi ha l'escultura Sphere with Sphere d'Arnaldo Pomodoro. Una obra molt semblant la podem trobar visitant els museus vaticans a Roma.





De cara a la Fellows Square, es troba l'edifici de l'Old Library. Entrem per la planta baixa on hi ha la botiga i el poder comprar les entrades per accedir a les joies de la universitat: el llibre de Kells i la Gran Sala.

La Biblioteca, repartit en diversos edificis, disposa de la major col·lecció de manuscrits i llibres impresos d'Irlanda. Des del 1801 té el previlegi de rebre un exemplar de qualsevol obra publicada en Irlanda o Gran Bretanya. L'edifici de l'Antiga Biblioteca (1712-32) és el més antic dels quals es conserven.

A partir d'aqui ja no podem fer fotografies a l'interior. Entrem en l'exposició Baratant en clara llum la foscor, que ens explica els origens del Llibre de Kells. Què conté aquest llibre? Doncs és un text en llatí dels quatre evangelis escrits amb una caligrafia molt ornamentada i on s'ha usat imaginativament figures i ornaments complexes per a resaltar la primera lletra de cada pàgina.

Es creu que el van escriure els monjos d'Iona a inicis del segle IX. Després de l'atac viking a Iona, l'any 806 d.C., els monjos que van sobreviure es van trasl·ladar a Kells, i segles després s'envià el llibre a Dublin, arribant a mans del Trinity College en 1661. El llibre està exposat amb altres evangelis medievals irlandesos, com són el Llibre d'Armagh o el Llibre de Durrow.


Pugem per unes escales a la planta principal per a veure la gran sala, coneguda com la Long Room, amb 65 metres de llargària i amb 200.000 dels llibres més antics de la Biblioteca. En una de les vitrines, podem veure l'arpa, símbol del pais i la més antiga que es conserva d'Irlanda, realitzada en roure i salze amb cordes de bronze, i que es creu que és del segle XV. També tenim una de les escases còpies de la Proclamació de la República d'Irlanda de 1916, que Patrick Pearse llegí en veu alta davant de l'edifici principal de Correus. I baixem per unes escales situades al mig, per tornar a la botiga, i acabar així la nostra visita a la Trinity College.


Anem cap a Grafton Street, i veiem una de les estàtues més famoses de Dublin. Es tracta de Molly Malone, una venedora ambulant ataviada amb el seu vestit i el seu carro venent marisc. Molly Mallone és famosa per una cançó tradicional irlandesa de finals del segle XIX que va compondre James Yorkston.


Al final, arribem al parc de St. Stephen's Green, un dels parcs públics més antics d'Irlanda, creat en 1664. Fins llavors, la zona es trobava a les afores de la ciutat i s'usava per a la pastura del bestiar, fins que es va decidir construir un parc, i construint-se al voltant edificis d'estil georgià.



Els jardins van ser redissenyats en el segle XIX, amb un estil victorià, i podem trobar un estanc, una font central, monuments en honor a importants personatges irlandesos...



Després de dinar per la zona, tornem cap a l'hotel, passant per últim cop per O'Connell Bridge, i veure a pocs metres, a la riba nord, la Custom House, un grandiós edifici neoclàssic del segle XVIII dissenyat per James Gandon, per ser la duana del port de Dublin. Avui en dia, allotja edificis governamentals.

Agafem les maletes a l'hotel, i tornem a baixar a O'Connell Street, on agafarem l'Aircoach que ens portarà a l'aeroport... i amb això acabem quatre dies intensos d'estada per Dublin.



** Més entrades de Dublin en:
Dublin (I): cap a la capital d'Irlanda
Dublin (II): primeres hores per la ciutat
Dublin (III): la ciutat medieval
Dublin (IV): voltants del riu Liffey i Kilmainham Gaol
Dublin (V): la Guinness Storehouse
Dublin (VI): L'Old Jameson Distillery
Dublin (VII): El castell de Dublin

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.