Dublin (II): primeres hores per la ciutat

Aprop de l'hotel tenim el Garden of Remembrance (El Jardí del Record), inaugurat pel president irlandès Eamon de Valera en 1966 per celebrar el 50è aniversari de l'Alçament de Pàsqua. Es un petit parc dedicat a la memòria dels que van morir en l'intent d'aconseguir la independència d'Irlanda.



Al fons del parc, es troba una gran escultura de bronze que s'afegí el 1971, coneguda com Children of Lir (els nens de Lir), basat en un conte tradicional celta, on uns nens es convertiren en cignes, i que simbolitzen el renaixement i la resurrecció. L'obra és de l'escultor Oisín Kelly.



Carrer avall, arribem O'Connell Street, la principal avinguda de Dublin, que arriba fins al riu Liffey, i que permet accedir a altres importants carrers comercials. Diferentes estàtues recorren l'avinguda.


Destacant, al mig, tenim The Spire (2003), una gran agulla d'açer que s'alça 120 metres cap al cel. Oficialment se'l coneix com a Monument de la Llum. La seva base té tres metres de diàmetres i es va fent més petit fins els 15cm del seu extrem superior. Ocupa el lloc on anteriorment es trobava la Columna de Nelson, que va ser destruïda per l'IRA en 1966. Durant la nit, una llum intermitent adalt de tot, et dóna una referència d'on està l'agulla.


A un costat, el General Post Office (1818), l'Oficina Central de Correus, un edifici amb una gran càrrega històrica ja que aqui estava el quarter general dels irlandesos durant la revolta de Pàsqua de 1916 que va ser sagnantment aplatastada i l'edifici parcialment destruït després de ser bombardejat. Encara avui es pot veure en les seves columnes de la façana les marques de destrucció i forats de bala, conseqüència d'aquests fets. En l'inici de la pel·licula Michael Collins, es recrea aquest fet.

Quan a la vessant arquitectònica, l'edifici consta d'un pòrtic d'estil grec amb sis columnes jòniques, que portava al damunt les armes reals dels anglessos, que a dia d'avui no estan, per raons òbvies. Fet de granit de Wiicklow i de pedra Portland, dins de l'oficina es guarda una còpia de la declaració d'independència. En el frontó, tres estàtues de John Smtyh: Mercuri a la dreta, amb el seu caduceu i borsa, la Fidelitat a l'esquerra, amb el dit al llavi i una clau a la mà, i Hibèrnia al centre, recolzada en la seva llança i amb un arpa.



Per tot el carrer, ens trobarem estàtues; al capdamunt, el Parnell Monument, en honor a Charles Stewart Parnell, lider nacionalista irlandès de finals del segle XIX. Està format per una estàtua de Parnell i un obelisc de granit d'una mica més de 17 metres.





Davant de l'edificis de correus, la de James Larkin, de l'escultor Oisín Kelly, fondador del moviment sindical irlandès. La seva postura, dirigint-se a la multitut amb els braços estesos i els palmels cap apunt es troba immortalitzada pels fotògrafs de l'època.





Tocant a O'Connell Street, la de James Joyce, feta per Marjorie Fitzgibbon, i dedicada a un dels novel·listes del pais més coneguts mundialment.





I abans de passar per un dels ponts nombrossos que creua el riu, l'estàtua dedicada a Daniel O'Connell, obra de John Foley, la figura política més important de la primera meitat del segle XIX, que va defensar les seves idees sempre des de la pau. Les quatre figures alades que apareixen als seus peus representen les suposades virtuts de O'Connell, patriotisme, valor, fidelitat i eloqüència.


Passem pel pont i baixem pel carrer Westmoreland Street, i tenim a mà esquerra el Trinity College, que deixem per l'últim dia per visitar-lo. Davant, una de les sucursals del Bank of Ireland, que es troba en l'antic edifici del parlament irlandès (Irish Houses of Parliament). Les finestretes del banc estan en l'antiga càmara dels comuns, el sostre del qual està decorat amb caps de lleons.




Al costat mateix, el Museu de Cera (DP), al qual fem una visita ràpida. Està ordenat de forma temàtica en diverses sales i plantes, destacant la cambra dels horrors amb personatges com Dràcula, Frankestein, Hannibal Lecter, i la gran sala amb llegendes irlandeses com U2. A no ser que tinguis la Dublin Pass i tinguis temps, no ho recomanaria.




Sortint del museu, a pocs minuts veiem l'església parroquial de St Andrew, però ens trobem amb la sorpresa que és una oficina de turisme. L'antiga església es va cremar el 1665, i posteriorment va ser restaurada i convertida en l'actual oficina des d'on podem contractar excursions, tours, recollir informació...



Ens dirigim cap a Merrion Square, una plaça d'arquitectura georgiana, on tenim aprop el Museu d'Història Natural i el National Gallery. En les cases del voltant hi vare viure personatges tant famosos com l'escriptor Oscar Wilde o el polític Daniel O'Connell. En 1930, l'església comprà el terreny del parc per a la construcció d'una catedral, però mai es portà a cap. En 1974, l'arquebisbe Dermot Ryan cedí el terreny a la ciutat per usar-lo com a parc públic. També hi ha escultures, com la del mateix Oscar Wilde, que no la vam veure, i de Michael Collins.

Traspassem el parc en diagonal, i realitzem la següent visita del dia; es tracta de la Number Twenty Nine (DP), un edifici georgià construit en 1794, on es pot veure el tipus de vida de la burgesia dublinenca entre 1790 i 1820. La visita comença amb un video introductori que ens porta a com era l'època, el barri i com es vivia a la casa. Després, deixem les coses a un armari (no es poden fer fotos), i començem a recorrer per una guia que ens va explicant les diferentes sales i plantes que conformen el casalot. La visita és en anglès, però a l'entrada se'ns dóna una fulla on s'explica el recorregut i no se'ns fa tant pesat.

Una vegada sortim de la casa, ens tornem cap al centre, i passem per davant dels Government Buildings, en Upper Merrion. Es tracta d'un impoment complex d'edificis del govern d'Irlanda. Construït per l'administració britànica que dominava la illa, casualment va ser acabat el 1922, estant disponible per ser ocupat pel nou govern de l'Estat Lliure Irlandès. Posteriorment ha estat convertit i totalment reformat per a una sèrie de departaments nous com el Departament del Taoiseach (el primer ministre irlandès).

Ben aprop, un Huguenot Cemetery (cementiri hugonot), on hi ha enterrats descendents dels hugonots, membres protestants de França, que van fugir del pais francès després de la revocació del decret de Nantes que garantitzava la llibertat religiosa. Alguns d'ells, s'establiren a Dublin. El cementiri no està obert al public i es visible des de la seva porta.



I ens anem a cap a dinar...



(DP) Entrada gratuita amb la Dublin Pass


** Més entrades de Dublin en:
Dublin (I): cap a la capital d'Irlanda
Dublin (III): la ciutat medieval
Dublin (IV): voltants del riu Liffey i Kilmainham Gaol
Dublin (V): la Guinness Storehouse
Dublin (VI): L'Old Jameson Distillery
Dublin (VII): El castell de Dublin
Dublin (VIII): Trinity College