Després de la cervesa, toca el whiskey, i concretament l'Old Jameson Distillery (DP), la vella destil·leria Jameson, fondada per John Jameson en 1780, on va ser el lloc on es va portar a terme la creixent producció de whiskey Jameson fins el 1971. Avui, aquesta petita destil·leria de Bow Street allotja un museu on mostra als visitants el procés artesà d'elaboració del wiskey irlandés.
La visita es guiada i amb anglés, i per tant pot ser una mica agobiant per la gent que no té nocions de l'idioma. A l'hora que vam arribar, vam haver de fer una mica de cua i esperar fins a la hora. Mentrestant, recollim informació en castellà que ens fa un breu resum de la visita. La visita s'inicia amb un video introductori de la marca Jameson. Una vegada acabat, i abans de seguir per les diferentes etapes de l'elaboració del whiskey, uns voluntaris els li toca uns diplomes que s'hauran de guanyar després de la visita...
Etapa 1: el magatzem de grà. Els ingredients principals del whiskey són l'aigua, l'ordi maltejat i ordi sense maltejar. La destil·leria comprava tota l'ordi en el període de la collita, i els grangers la transportaven amb cavalls i carros.
Etapa 2: el maltejat. Per garantir un sabor suau i lliure de tota impreganció de fum, l'ordi maltejat es secaba en forns tancats. En Escòcia, on agrada un tipus diferent de whiskey, la malta es afumada amb torba, el que dóna a un whiskey afumat de torba absent en Jameson.
Etapa 3: la moldra. Els dos tipus d'ordi, que hem parlat, es molia fins a obtindre una farina grossa. La roda d'aigua constituia la principal font de moviment: feia rotar un sistema de dents i rodes que generava la força motriu necessària per a girar la roda del molí
Etapa 4: la maceració. Aquesta farina grossa passava seguidament a mesclar-se amb aigua calent a una temperatura de 63ºC en un recipient enorme que s'anomenava cuba de maceració. La mescla s'agitava amb uns rasclets de grans dimensions i els almidons dels grans es convertien en sucres fermentables. Després de quatre hores de maceració, els rasclets s'aturaven; llavors s'obtenia un líquid dolç anomenat wort que s'envia a l'etapa següent.
Etapa 5: fermentació. Mitjançant un mecanisme de bombeig, el wort s'abocava en un altre recipient, on s'afegia llevat líquid i s'iniciava el procés de fermentació. Passades 80 hores, la totalitat del sucre es convertia en alcohol. El líquid obtingut rebia el nom de wash i contenia només un 8% d'alcohol per volum. El wash ja estava llest per a la destil·lació.
Etapa 6: la destil·lació. En aquest procés de destil·lació es separa l'alcohol i l'aigua. En els tradicionals alambins de coure, es calentava el wash i es condensava l'alcohol. El whiskey Jameson s'obté després de tres destil·lacions diferents, mentre que normalment els bourbons americans només es destil·la un sol cop i la majoria dels escocesos, dos. 
Etapa 7: la maduració. La beguda s'abocava en botes de roure, i s'emmagatzemava en grans magazems, obscurs i ple d'aromes per tal d'aconseguir la seva maduració. Les botes es compraven d'Espanya, Portugal i Amèrica, on ja abans s'havia utilitzat per a la maduració del jerez, l'oporto i el bourbon respectivament. Amb això, s'enriquia el sabor del whiskey, mentre que el taní de la fusta li donava el característic color daurat del whiskey irlandés. El boter s'encarregava de l'assemblatge i conservació de les botes. Aquest era un treballador molt qualificat que devia de completar un aprenentatge de set anys sota la supervisió d'un mestre boter.
Etapa 8: introducció en cubes i repòs. Abans d'embotellar-lo, el whiskey madur es buidava en una gran cuba i es deixava allà per un période de temps. En les botes, la graduació es reduïa a un 40% d'alcohol per volum i el resultat estava lles per a provar-lo.
I així ho fem, tenint la posibilitat de provar un got de whiskey sol, o amb cocacola o amb suc de nabius. Pels voluntaris que anteriorment els li havia tocat el diploma, podran provar diferents tipus de whiskey i comparar-los amb Jameson.
Ben aprop de la destil·leria, es troba Smithfield. Aqui cada primer diumenge de mes es celebra una fira de cavalls. Com a icona de la plaça, tenim la seva torre, amb una plataforma d'observació, tancada a dia d'avui.
Després anem a encomanar l'excursió que farem per les afores de Dublin, a una de les oficines de turisme. Prenem alguna pinta més i després sopar per la zona del Temple Bar, ens dirigim a un bar-pub-restaurant ben curiós, que s'anomena The Church Bar & Restaurant. L'edifici era la St. Mary's Church of Ireland, una església construïda a inicis del segle XVIII, que destaca pel seu orgue i les vidrieres dels seus finestrals. El 1964, l'església va tancar i va estar abandonat durant aquests anys fins que va ser adquirit per John Keating el 1997. Després d'una intensa restauració, el 2005 va obrir les seves portes com el John M. Keating's Bar. El 2007, va ser adquirit per nous propietaris i canviat el nom per l'actual, ampliant la seva gamma de serveis.
Com a curiositats dir que en aquesta església es va casar Arthur Guinness l'any 1761 i que Jonathan Swift va servir aquí durant un temps.
(DP) Entrada gratuita amb la Dublin Pass
** Més entrades de Dublin en:
Dublin (I): cap a la capital d'Irlanda
Dublin (II): primeres hores per la ciutat
Dublin (III): la ciutat medieval
Dublin (IV): voltants del riu Liffey i Kilmainham Gaol
Dublin (V): la Guinness Storehouse
Dublin (VII): El castell de Dublin
Dublin (VIII): Trinity College
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.