Glendalough i les muntanyes de Wicklow (Irlanda)

(06/03/2011) L'excursió que vam contractar el dia abans consisteix en visitar Glendalough, en l'entorn de les muntanyes de Wicklow i posteriorment la ciutat de Kilkenny. A l'hora indicada, ens presentem al lloc d'on partirà l'autobus, i ens anirem parant en diferents llocs de la ciutat de Dublin, per agafar la resta de la gent que farà l'excursió amb nosaltres.


A una hora i mitja, es troba Glendalough, que és l'anglicisme del nom gaelic Gleann da Loch, que vol dir vall dels dos llacs. Glendalough va formar-se en l'Edat de Gel formant una vall glacial en forma d'U amb vessants escarpades. En la zona hi ha dos llacs, l'Upper Lake (superior) i el Lower Lake (inferior), rodejats de montanyes i arbres.


Està dins d'un dels paratges naturals més importants d'Irlanda, a Wicklow, i es poden fer excursions diverses a peu. Apart d'aquest valor natural, també té un llegat històric pel seu conjunt monàstic. Sant Kevin va decidir, en el segle VI, viure aqui per portar una vida d'ermità a la qual, amb el pas del temps, es van anar unint més persones per crear una comunitat que va perviure, encara que va ser saquejat diverses vegades pels vikings i pels anglesos en 1398 va seguir funcionant com a institució monàstica durant alguns segles més.






L'autobus ens deixa en un dels camins, i amb un trajecte d'uns 30-45m anirem bordejant el llac inferior, on podem veure l'entorn d'aquest lloc, fins arribar al recinte monàstic.







L'accés principal al recinte que separava als monjos del món exterior era a través d'aquesta doble porta d'entrada, únic exemple d'aquest estic que encara existeixi. Hi havia un segon pis que semblava que es veiés com una torre. Va ser probablement construïda entre el 900 i el 1200. A l'interior, a mà dreta, un gran bloc en posició vertical amb una creu gravada en ell.



La catedral era l'església més gran de Glendalough, i una de les més grans dels primers cristians en tota Irlanda. Va ser originalment dedicada a Sant Pere i a Sant Pau, deixant de ser catedral en 1214. La part més antiga és la nau, i en el prebisteri es poden veure algunes làpides cristianes.



Un dels edificis emblemàtics és St. Kevin's Church o St. Kevin's Kitchen (cuina), un petit oratori amb un campanari circular del segle XI. El renom de cuina li dóna aquest original campanari que s'assembla a una xemenia. Tenia dos pisos i el superior s'usava problablement per a guardar manuscrits o com habitacle.






Dominant tot el recinte, la seva torre cil·líndrica de 33 metres d'alçada i cinc plantes, que s'usava de referència pels viatgers, de campanari, d'atalaia, i en cas d'atac, de refugi per a persones i objectes de valor. D'aqui, que es vegi que la porta de la torre no està a nivell de terra, sino a uns metres per damunt. Als voltants del 1870 es va reconstruir la part superior amb pedres trobades en el seu interior.



La visita és molt ràpida, i el seu entorn val la pena visitar-lo i dedicar-hi més temps. Tornem cap a l'autobus, i entre la pluja i la boira no ens permet disfrutar de les vistes de Wicklow. Per aqui es van rodar entre altres pel·lícules, escenes de Braveheart... I cap a Kilkenny.

Dublin (VI). L'Old Jameson Distillery

Després de la cervesa, toca el whiskey, i concretament l'Old Jameson Distillery (DP), la vella destil·leria Jameson, fondada per John Jameson en 1780, on va ser el lloc on es va portar a terme la creixent producció de whiskey Jameson fins el 1971. Avui, aquesta petita destil·leria de Bow Street allotja un museu on mostra als visitants el procés artesà d'elaboració del wiskey irlandés.


La visita es guiada i amb anglés, i per tant pot ser una mica agobiant per la gent que no té nocions de l'idioma. A l'hora que vam arribar, vam haver de fer una mica de cua i esperar fins a la hora. Mentrestant, recollim informació en castellà que ens fa un breu resum de la visita. La visita s'inicia amb un video introductori de la marca Jameson. Una vegada acabat, i abans de seguir per les diferentes etapes de l'elaboració del whiskey, uns voluntaris els li toca uns diplomes que s'hauran de guanyar després de la visita...



Etapa 1: el magatzem de grà. Els ingredients principals del whiskey són l'aigua, l'ordi maltejat i ordi sense maltejar. La destil·leria comprava tota l'ordi en el període de la collita, i els grangers la transportaven amb cavalls i carros.





Etapa 2: el maltejat. Per garantir un sabor suau i lliure de tota impreganció de fum, l'ordi maltejat es secaba en forns tancats. En Escòcia, on agrada un tipus diferent de whiskey, la malta es afumada amb torba, el que dóna a un whiskey afumat de torba absent en Jameson.



Etapa 3: la moldra. Els dos tipus d'ordi, que hem parlat, es molia fins a obtindre una farina grossa. La roda d'aigua constituia la principal font de moviment: feia rotar un sistema de dents i rodes que generava la força motriu necessària per a girar la roda del molí



Etapa 4: la maceració. Aquesta farina grossa passava seguidament a mesclar-se amb aigua calent a una temperatura de 63ºC en un recipient enorme que s'anomenava cuba de maceració. La mescla s'agitava amb uns rasclets de grans dimensions i els almidons dels grans es convertien en sucres fermentables. Després de quatre hores de maceració, els rasclets s'aturaven; llavors s'obtenia un líquid dolç anomenat wort que s'envia a l'etapa següent.

Etapa 5: fermentació. Mitjançant un mecanisme de bombeig, el wort s'abocava en un altre recipient, on s'afegia llevat líquid i s'iniciava el procés de fermentació. Passades 80 hores, la totalitat del sucre es convertia en alcohol. El líquid obtingut rebia el nom de wash i contenia només un 8% d'alcohol per volum. El wash ja estava llest per a la destil·lació.


Etapa 6: la destil·lació. En aquest procés de destil·lació es separa l'alcohol i l'aigua. En els tradicionals alambins de coure, es calentava el wash i es condensava l'alcohol. El whiskey Jameson s'obté després de tres destil·lacions diferents, mentre que normalment els bourbons americans només es destil·la un sol cop i la majoria dels escocesos, dos.


Etapa 7: la maduració. La beguda s'abocava en botes de roure, i s'emmagatzemava en grans magazems, obscurs i ple d'aromes per tal d'aconseguir la seva maduració. Les botes es compraven d'Espanya, Portugal i Amèrica, on ja abans s'havia utilitzat per a la maduració del jerez, l'oporto i el bourbon respectivament. Amb això, s'enriquia el sabor del whiskey, mentre que el taní de la fusta li donava el característic color daurat del whiskey irlandés.

El boter s'encarregava de l'assemblatge i conservació de les botes. Aquest era un treballador molt qualificat que devia de completar un aprenentatge de set anys sota la supervisió d'un mestre boter.


Etapa 8: introducció en cubes i repòs. Abans d'embotellar-lo, el whiskey madur es buidava en una gran cuba i es deixava allà per un période de temps. En les botes, la graduació es reduïa a un 40% d'alcohol per volum i el resultat estava lles per a provar-lo.





I així ho fem, tenint la posibilitat de provar un got de whiskey sol, o amb cocacola o amb suc de nabius. Pels voluntaris que anteriorment els li havia tocat el diploma, podran provar diferents tipus de whiskey i comparar-los amb Jameson.






Ben aprop de la destil·leria, es troba Smithfield. Aqui cada primer diumenge de mes es celebra una fira de cavalls. Com a icona de la plaça, tenim la seva torre, amb una plataforma d'observació, tancada a dia d'avui.








Després anem a encomanar l'excursió que farem per les afores de Dublin, a una de les oficines de turisme. Prenem alguna pinta més i després sopar per la zona del Temple Bar, ens dirigim a un bar-pub-restaurant ben curiós, que s'anomena The Church Bar & Restaurant. L'edifici era la St. Mary's Church of Ireland, una església construïda a inicis del segle XVIII, que destaca pel seu orgue i les vidrieres dels seus finestrals. El 1964, l'església va tancar i va estar abandonat durant aquests anys fins que va ser adquirit per John Keating el 1997. Després d'una intensa restauració, el 2005 va obrir les seves portes com el John M. Keating's Bar. El 2007, va ser adquirit per nous propietaris i canviat el nom per l'actual, ampliant la seva gamma de serveis.



Com a curiositats dir que en aquesta església es va casar Arthur Guinness l'any 1761 i que Jonathan Swift va servir aquí durant un temps.





(DP) Entrada gratuita amb la Dublin Pass


** Més entrades de Dublin en:
Dublin (I): cap a la capital d'Irlanda
Dublin (II): primeres hores per la ciutat
Dublin (III): la ciutat medieval
Dublin (IV): voltants del riu Liffey i Kilmainham Gaol
Dublin (V): la Guinness Storehouse
Dublin (VII): El castell de Dublin
Dublin (VIII): Trinity College

Dublin (V). La Guinness Storehouse

Després de sortir de Kilmanhaim Gaol, tornem pel mateix camí cap al centre, per a dirigir-nos a una de visites més populars a fer a Dublin. Es tracta del Guinness Storehouse (DP), construït en 1904 per usar-se com a magatzem de fermentació de la cervesa Guinesss, fins el 1988. L'any 2000, s'obrí al públic per a ensenyar el que avui ens ofereix: una atracció turística amb 7 plantes dedicades a la història i fabricació de la Guinness, la famosa cervesa negra. Situada en el cor de la fàbrica de cervesa de St. James's Gate, aqui descobrirem el procés que es segueix per a la fabricació de cada pinta.

Breu història de la fàbrica

Fundada per Arthur Guinness en 1759, St James's Gate és el centre on s'elaboren milions de litres de Guinness a l'any. El 31 de desembre del 1759, un jove Arthur Guinness va firmar un contracte d'arrendament d'una antiga fàbrica de cervesa, en ruïnes i mal equipada, situada en una petita franja de terra al voltant de James Street. En aquest contracte s'estipulava un contracte d'arrendament de la propietat per un període de 9000 anys, amb una renda mensual de 45 lliures.

Aqui es va a començar a elaborar una cervesa relativament nova a Irlanda que contenia ordi torrat que li donava un color fosc característic. Aquest beuratge es coneixia com a porter, anomenat així per la seva popularitat entre els portadors i estibadors de Covent Garden i Billinsgate de Londres. Arthur Guinness va haver de triar entre la porter o la tradicional cervesa irlandesa ale. Va apostar per a fabricar porter, fent front a les fàbriques angleses, i aconseguint enderrocar-les.





Tots els voltants del museu pertanyen a Guinness, amb multitut de magatzems, edificis i la casa on va viure Arthur Guinness...








Planta G: atri de benvinguda i ingredients

Després d'obtenir les entrades, i pujant per unes escales mecàniques obtenim, previ dipòsit del DNI, una audioguia en espanyol per anar entenent les diverses exposicions que trobarem en cadascuna de les plantes de l'edifici. A l'inici de la visita, veiem a terra, una còpia del contracte d'arrendament de la cerveseria de St. James's Gate, que hem explicat anteriorment.


Alçant la vista, podem veure que estem en el fons de la pinta més gran de cervesa. La zona central està dissenyat amb la forma del típic got de la Guinness i al voltant a ell, hi ha les diferentes plantes del museu.





Avançant cap a l'interior del magatzem es pot contemplar una exposició sobre els quatre ingredients naturals que componen la cervesa: aigua, llúpol, ordi i llevat. Se'ns explica que hi ha un cinquè ingredient, l'Arthur Guinness.




Planta 1: procés de fabricació de la cervesa, toneleria i transport

S'explica pas a pas de la fabricació de la cervesa: l'ordi es malteja, es torra, es remou, es mescla amb aigua calenta i es tritura. Després, el liquid es filtra i es fica a bullir amb el llúpol. Posteriorment, s'afegeix el llevat i comença la fermentació. La cervesa es clarifica, es deixa madurar i es prepara per a provedir a l'envasat.


Después passem al laboratori de degustació, on podrem provar un tastet de la Guinness...

Posteriorment, ve la exhibició de botería i descobrirem l'antic art de la fabricació de botes. Els boters eren els artesans més avesats de tots que treballaven a la cerveseria. Filmat en cel.luloide, el mestre boter Dick Flanagan mostra com s'elaboraven les botes de fusta utilitzats per transportar la cervesa a tots els racons del globus.




En la mateixa planta, també podem observar els mitjans utilitzats per a transportar la Guiness durant aquest temps, com quan les botes eren transportades riu amunt amb vaixell.





Planta 2: Història de la publicitat de Guinness

La segona planta convida a un recorregut per les campanyes publicitàries de Guinness al llarg de la història. Una de les campanyes més cridaneres va ser la realitzada el 1916 en què es van llançar milers d'ampolles amb els seus respectius missatges al mar. Desenes d'anys després, les ampolles continuaven apareixent per sorpresa dels que les trobaven.





També veiem el símbol de la Guinness: l'arpa. També és l'emblema d'Irlanda, però quan el govern irlandés va voler-la usar, no va poder degut a que estava enregistrada per Guinness. La solució va ser invertir l'arpa.






Coneixerem també l'origen del llibre Guinness dels records, que va tenir els seus inicis en una petita disputa sobre quin ocell volava més ràpid.





Planta 3: Drink IG / El patrocini i la vida en la fàbrica de cervesa

Mitjançant diferents jocs interactius, es pot coneixer els efectes i comprovar com respon el nostre cos al consum de l'alcohol. També podem veure algun dels aconteixements esportius i musicals que patrocina Guinness. I podem descobrir el treball en la fàbrica de cervesa mitjançant una exposició de pantalles tàctils.



Planta 4: Guinness 250 / Aprendre a tirar la teva pròpia pinta

Aquesta planta està dividida entre l'exposició Guinness 250, on podem veure les dates més representatives de la història de la Guinness i del món des de 1759. En un mapa podem veure els llocs on es fabrica i consumeix la cervesa Guinness. La planta també disposa d'un bar on es pot tirar la seva pròpia pinta de Guinness.



Planta 5: Campanya publicitària Gilroy / Brewery Bar i Source Bar


En un racó, hi ha una galeria on s'explica com es va crear determinades campanyes publicitàries de John Gilroy, entre 1930 i 1960. També disposa d'un bar i un restaurant on poder menjar i beure.




Planta 7: Gravity Bar


De la cinquena planta passem al punt més alt del museu de la Guinness, on podem gaudir d'unes vistes de 360º del voltant, veure tot el complexe cerveser i part de la ciutat, i gaudir d'una Guinness gratuita.




El problema d'aqui es que pots trobar-te molta gent i no poder seure al costat dels finestrals i gaudir de les vistes.





Des d'aqui, podem veure la fàbrica de cervesa St. James's Gate, que ocupa 26Ha de la zona sud de Dublin.




Una torre alta de maó amb una cúpula puntiaguda de color verd és la torre de St. Patrick. Construïda al voltant del 1805, es tracta d'un vell molí de vent que ja ha perdut les seves aspes. Al cim, es troba la estàtua de St. Patrick.






Després de prendre la pinta, baixem a un dels stands per fer un mos lleuger i agafar forces per la tarda. En la primera planta també hi ha la botiga oficial de la marca, amb centenars de productes i souvenirs...


(DP) Entrada gratuita amb la Dublin Pass


** Més entrades de Dublin en:
Dublin (I): cap a la capital d'Irlanda
Dublin (II): primeres hores per la ciutat
Dublin (III): la ciutat medieval
Dublin (IV): voltants del riu Liffey i Kilmainham Gaol
Dublin (VI): L'Old Jameson Distillery
Dublin (VII): El castell de Dublin