L'Istiklal Caddesi (Estambul)

Istiklal és sens dubte l'avinguda principal d'Estambul, en el barri de Beyoglu, on es barrejen diàriament ciutadans turcs amb els turistes, passejant-se per aquest carrer i entrant en els seus nombrosos basars, botigues, restaurants, cafeteries i centres comercials. De gairebé 3km, és totalment peatonal i uneix la zona de Tünel i la plaça Taksim. Antigament el carrer s'anomenava com a Le Grand Rue Pera.



Seguint l'estil de les modes occidentals, el barri de Beyoglu va anar creixent, i amb dos grans incendis, produïts en el 1831 i el 1871, es va anar substituïnt les cases de fusta per edificis moderns, propietat de comerciants grecs. Es pot agafar un dels tramvies antics, de color vermell i restaurats, que recorre tot aquest carrer si no es vol caminar.





Pujant cap a Taksim, a mà dreta trobem un pati interior, amb unes escales cap baix que et porten a l'església franciscana de Santa Maria Draperis (1789). En el seu interior, podrem veure com les voltes estan decorades de forma colorista.






Una mica més amunt, el Palais de Hollande (1859), dissenyat per l'arquitecte italià G.B. Barborini i que des de 1714 allotja la representació diplomàtica holandesa.






També a mà dreta, podem veure un vistós edifici d'apartaments de color vermellós, amb una esplèndida balconada sostinguda per un conjunt d'arcs. Després vam veure per la TV, en un reportatge de Españoles en el mundo dedicat a Estambul, que aqui vivia una espanyola dedicada al turisme de luxe i casat amb un turc.




Darrera d'aquests arcs, en el pati interior de l'edifici, es troba l'església de Sant Antoni de Pàdua, l'església catòlica més gran de la ciutat. La seva construcció, disseny de Giulio Mongeri, va acabar-se en 1912. En el pati, hi ha una estàtua de bronze de Joan XXIII, com a homenatge al delegat apostòlic que va ser de Turquia i Grècia i que predicà durant 10 anys abans de ser trïat com a pontífex.









Més endavant, trobem una gran porta monumental envoltat de reixat. Es tracta de l'escola d'ensenyança secundària Galatasaray Lisesi, inaugurada en 1968 com el primer Liceu de l'Imperi otomà amb educació occidental.






Més amunt, a mà esquerra, el Çiçek Pasaji (El Passatge de les Flors), que primer de tot va ser un teatre, en el segle XIX, on venien sovint diferents sultans. Després d'un incendi que ho va destruir tot, ho va comprar el banquer grec Hristaki Efendi i l'edifici actual va ser dissenyat per Kleanthis Zannos. Posteriorment es comença a obrir floristeries, fins que actualment, acull diferents bars i restaurants.





Abans d'arribar a Taksim, un carrer que tira cap a la dreta, condueix a l'església ortodoxa d'Ayia Triada, construïda a finals dels segle XIX, i envoltada d'un gran pati ajardinat. Té dues torres de rellotge amb un sostre voltat que els uneix.




Finalment arribem a la Taksim Meydani (Plaça de Taksim), lloc de trobada de la gent, de concentacions polítiques i events culturals. La zona ha canviat moltíssim des de que el sultà Mahmud I, decidís en 1732, que aquest lloc havia de centralitzar la distribució de l'aigua provinent de l'aqueducte de Valente pel nord de la ciutat.



En un extrem de la plaça, podem veure l'Atatürk Kültür Merkezi (Centre Cultural Atatürk), més conegut com l'AKM, un edifici de vidre amb una sala principal amb una capacitat superior a les 1300 butaques, i que comparteix espai amb altres disciplines com la òpera, el ballet estatal, el teatre nacional i l'orquesta simfònica turca.


Al ben mig, el Cumhuriyet Aniti (Monument a la Independència), una gran escultura de bronze d'onze metres d'alçada, realitzada en 1928 per l'artista italià Pietro Canónica, on s'enalta la figura de Mustafa Kemal Atatürk, juntament a la d'altres líders del moviment nacionalista turc. El pedestal està fet de marbre rosa i de marbre verd.



Com a punt neuràlgic d'Estambul, Taksim es troba perfectament comunicat amb la resta de la ciutat, amb intercanviador dels autobusos municipals, parada de metro, un funicular que uneix amb la zona de Kabatas, el vell tramvia que ja hem mencionat anteriorment...



Tornar a Turquia
Tornar a Cinc dies per Estambul

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada