Creuer pel Bòsfor. La riba asiàtica (Estambul)


Finalment, després d'una hora i mitja arribem a la població d'Anadolu Kavagi. La seva història es remunta a temps molt antics, ocupada principalment per vaixells de pesca i servei que esperaven el clima adequat per a la navegació pel Mar Negre en els períodes bizantins i otomans. Avui en dia, el poble viu del turisme i de la pesca.




El modern moll és l'últim moll del Bòsfor a la part de l'Anatòlia que va ser establert el 1987 dins del projecte de renovació dels molls de l'estret, transformant l'estructura de fusta en una de formigó, protegint les seves característiques. L'edifici va ser construït d'acord amb el model clàssic de fusta de planta rectangular.



El poble és molt normalet, i està tot ple de restaurants turístics on t'ofereixen menus i els cambrers t'agobien per a què entris en un dels seus locals. Abans de dinar, pujarem al castell. La pujada és dura, i sota el sol encara ho fa més. A mig camí, passarem per més restaurants. En 20m arribem al capdamunt, i encara que el castell es troba en ruïnes i tancat, la vista és magnifica, i podem veure a un costat el Bòsfor i a l'altre, el Mar Negre.



El Mar Negre és un mar interior amb una extensió de 411.500 quilòmetres quadrats, i una profunditat màxima de 2.244 metres. Diferents païssos vorejen aquest mar com Rumania, Bulgària, Ucraïna, Georgia i Rússia que necessiten d'aquest espai per poder sortir a la Mediterrània i als Oceans. Desenes de vaixells entren i surten d'aquest mar.



El Yoros Kalesi, el castell de Yoros, també és conegut com el castell genovès, a causa de la possessió que va tenir Gènova a mitjans del segle XV. Al capdamunt d'un turó, està envoltat de penya-segats costeruts amb vistes al Bòsfor i al Mar Negre. La zona va ser colonitzada pels fenicis i grecs per al comerç i amb fins militars. Davant, a Kavagi Rumeli, també es trobava un castell per defensar així l'entrada al Bòsfor. Entre aquests dos punts, una cadena també es podia estendre a través de l'estret, similar a la que hi havia en el Corn d'Or.



Bizantins, genovesos i otomans van lluitar per aquesta fortificació estratègica des de fa anys. Va ser conquerida i recuperada diverses vegades per uns i per altres. La construcció actual data principalment del segle XV, amb parts del segle XVII i XVIII. Des de finals del segle XVIII el castell es va anar deteriorant poc a poc, i amb la implementació de la república de Turquia, es deixà d'usar-se. Els voltants del castell i del poble és zona militar vetat als civils.




Baixem i com veurem més endavant, en tot poble o ciutat del pais, hi ha una estàtua de Mustafa Kemal Atatürk, fondador de la Turquia moderna, i concretament en les anomenades Places de la República. Després de mirar diferents restaurants, ens decidim pel Kavak Çapari, en el moll, un menu per 20TL per persona.




I després de donar un tomb més pel poble, poca cosa més es pot fer, fem cua pel següent ferry, i ens tornem a ficar a la part esquerra del vaixell, per observar aquest cop la riba asiàtica del Bòsfor, tot ple de yalis a la vora del riu










Passat el pont de Mehmed II, i enfront de la fortalesa de Rumeli Hisari, tenim la Fortalesa d'Asia, coneguda com Anadolu Hisari. Construïda un segle abans i més petita que la fortalesa de Rumeli, va fer-se per ordres del sultà Beyazid I, entre 1394 i 1395, amb l'objectiu d'ajudar a la conquesta de Constantinopla. Durant sis anys, els otomans va sitiar la ciutat, fins que el 1402, un exèrcit mongol va invadir l'imperi otomà per l'est i Beyazid I va haver de moure les seves tropes al nou front. Amb Mehmed II, es va construir Rumeli Hasari, i les dues fortificacions feren que hagués un bloqueig maritim total de vaixes que poguessin venir de les colònies del Mar Negre a ajudar a l'imperi bizantí. Una vegada la ciutat va caure, van perdre la seva importància estratègica, enfront de les dues fortaleses al capdamunt del Bòsfor, i durant el segle XVIII van ser usades com a presons militats.

Ja passat el pont, hi ha el Pavelló Kücüksu (1857), un petit palau de marbre, dissenyat per l'arquitecte Nikogos Baylan, en l'època del sultà Abdulmecid, per a estàncies curtes per a quan el sultà sortia d'excursió o anava a caçar pel bosc. No està rodejat d'alts murs, sino per una reixa amb portes en els quatre costats. A finals del segle XIX, es va afegir la façana decorada que mira cap al mar i que podem veure des del vaixell. Com a curiositat, dir que el palau va apareixer en la pel·lícula de James Bond The World Is Not Enough.






Dominant gran part del Bòsfor, en Çengelköy, hi ha la Kuleli Askeri Lilesi, l'Escola Militar Kulesi, la primera escola secundària militar de Turquia, que va ser fondada el 1845 pel sultà Abdülmecit. Durant la guerra entre l'imperi otomà i Rússia, entre 1877 i 1878, la escola va usar-se com a hospital.




Abans de passar el segon pont, el Bogazici, hi ha el Beylerbeyi Sarayi, el Palau de Beylerbeyi, d'estil barroc i que va ser construït per encàrrec del sultà Abdül Aziz, entre els anys 1860 i 1865, com a residència d'estiu i allotjament oficial dels caps d'estat extrangers.






Al llarg del mur que rodeja el palau, es poden veure perfectament dos pavellons de bany; un per l'harem i l'altre per a la zona reservada als homes.




Al començament de l'estret, a 200 metres de la vora de la població d'Osküdar, hi ha un petit illot on hi ha la Kiz Kulesi, la Torre de la Verge, o el nom més conegut és la Torre Leandre. Va ser construïda en el segle XII per l'emperador binzantí Kommenos amb la finalitat de fixar en un lloc ferm, una cadena que havia de tancar el pas pel Bòsfor als vaixells. Dues llegendes hi ha al voltant d'aquest lloc. Es diu que l'emperador va construir-hi la Torre on havia de viure la seva filla, ja que una bruixa havia pronosticat que aquesta moriria per la picada d'una serp. El seu pare va intentar evitar-ho rodejant la seva casa d'aigua. Però, la jove va rebre una cistella de pomes i una serp va sortir d'ella que la va matar amb la seva picadura.

L'altra llegenda, més mitològica, narra que Leandre, un jove d'Abidos es va enamorar d'Hero, una sacerdotissa de la deesa Afrodita. Com vivien separats per l'estret, Leandre creuava cada nit nedant el Bòsfor guiat per la llum d'una torxa que encenia Hero, però una nit de tempesta, la flama es va apagar i va morir ofegat. Quan Hero es va enterar, es va tirar també a les aigues de l'estret.



Arribant a Eminönü, podem veure les teulades del complexe del Palau de Topkapi i les cupules i els deu minarets que formen part de Santa Sofia i la Mesquita Blava.






Itinerari i punts d'ubicació:


Ver Creuer pel Bòsfor en un mapa más grande


Preu creuer: 25TL




Anar a: La riba europea del Bòsfor
Tornar a Turquia
Tornar a Cinc dies per Estambul

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada