Creuer pel Bòsfor. La riba europea (Estambul)

L'estret del Bòsfor

El Bòsfor és un estret, en forma de serp, que connecta la mar de Màrmara amb el Mar Negre, i que separa la part europea de la part asiàtica d'Estambul i Turquia. Té una longitud de 30 quilòmetres, amb una amplada màxima de 3.700m a la entrada del mar Negre, i una amplada mínima de 750 m entre les fortaleses d'Anadoluhisari i Rumelihisari, i la seva profunditat varia entre 36 i 124m. En turc es conegut com Boğaziçi o İstanbul Boğazı, literalment l'Estret o l'Estret d'Estambul.


El nom de l'estret ve del grec Βόσπορος, que significa el pas de la vaca, que prové de la mitologia grega sobre els viatges d'Io després que Zeus la convertís en vaca per protegir-la de la ira de la seva dona Hera. La importància estratègica de l'estret i el domini sobre el seu pas va ser cabdal des del principi de l'establiment de les colònies gregues i dels imperis bizantins i otomans. Per a la presa i posterior defensa de Constantinopla, els otomans van construir-hi una fortificació a banda i banda, l'Anadoluhisarı (1393), o castell d'Anatòlia, i el Rumelihisarı (1451), o castell de Rumèlia, en el punt menys ample de l'estret.



Avui en dia, les aigues del Bòsfor estan considerades com a aigues internacionals i per tant de lliure accés pels vaixells de transport, però sota el control de Turquia que exerceix el control juntament amb l'estret dels Dardanels, gràcies a la convenció de Montreux, firmat el 20 de juliol de 1936, per Turquia, la Unió Soviètica, Gran Bretanya i França.





Dins de la varietat de companyies i gent que t'ofereix contínuament, en Eminönu, per a fer el creuer del Bòsfor, el millor i més complet és el de la companyia Sehir Hatlari, i que podem trobar aprop del pont de Gàlata, en el moll de Bogaz Iskelesi. Es tracta d'un ferry que fa un trajecte per a tot el Bòsfor, durant gairebé 1 hora i mitja, que fa escales a Besitkas (riba Europea), Kanlica (riba Asiàtica), Sariyer (E), Rumeli Kavagi (E) i finalment a Anadolu Kavagi, tocant ja al Mar Negre. Després de dinar, agafarem el següent creuer, per a fer el trajecte a la inversa i tornar al moll d'Eminönu.



Al voltant del Bòsfor veurem tota mena de palaus, mansions residencials, yalis, barris i poblets, consulats de diversos païssos, i està considerada com una de les zones més luxoses del món.

La riba europea del Bòsfor

Sortim amb el vaixell de les 12h, i es recomanable asseure's a la part esquerre, a babor, on a l'anada podrem veure de més aprop la riba europea del Bòsfor i a la tornada la riba asiàtica. Deixant el pont i la torre de Galata, pasem per davant del port on amarren els grans creuers que fan rutes per aquesta zona, per l'Egeu, les illes gregues...




Un dels edificis més alts, i que veurem durant molts minuts és el del Süzer Plaza, on es troba l'hotel The Ritz-Carlton, de cinc estrelles.




El primer gran palau que podem admirar, i segurament el més important, és el Palau Dolmabahçe, lloc que va substituir al Palau de Topkapi com a residència dels sultans. Ocupa uns 600 metres de la vora del riu, i la seva façana ornamental té 248 metres. A l'endemà, visitarem el palau. Uns metres abans, també es pot veure la mesquita de Dolmabahçe, construïda exclusivament per als sultans, amb el mateix estil arquitectònic del Palau.




Després, tenim el l'hotel Four Seasons, un dels més luxosos d'Estambul, i a primera línia sobre el Bòsfor, amb piscina climatitzada, jacuzzi, spa, un jardí de bodes... L'hotel intenta reflexar el passat històric de l'edifici, un palau otomà, mitjançant una decoració típicament turca i il·lustracions amb referències otomanes.



El Palau de Ciragan va ser construït dues dècades després de Dolmabahçe en el mateix estil eclèctic, pel sultà Abdulaziz, encara que ell no el va usar. Va ser la pressó del seu succesor, el sultà Murat V que mentalment incapacitat per a governar, va ser destronat després de governar per només un any. També va servir com a parlament per a diputats i senadors a principis del segle XX, però un incendi el va destruir. Reconstruït, avui en dia hi ha un hotel de cinc estrelles davant d'ell, l'hotel Kempinski.




A continuació, ve el complex de la Universitat de Galatasaray, que es troba el Feriye Sarayi, el Palau de Fires, que servia de palau durant les últimes decades de l'imperi otomà. Va ser construït en 1871 per l'arquitecte armeni Sarkis Balyan.



Poc abans de passar pel primer pont que creua el Bòsfor, hi ha la Büyük Mecidiye Camii, més coneguda com la Mesquita d'Ortaköy, construïda pel sultà Abdülmecit entre els anys 1854 i 1856. D'estil neobarroc otomà, va ser construït per membres de la família Balyan: en Garabet Amira i Nigoğayos, pare i fill respectivament. A l'altra vora de l'estret, hi ha el palau de Beylerbeyi, des d'on venien els sultans a resar a aquesta mesquita, en gòndola.



El primer, i més antic, dels dos ponts que creua l'estret és el Bogazici, el Pont del Bòsfor, construït per una corporació turcobritànica i que va ser inaugurat el 1973, coincidint amb el 50è. aniversari de la instauració de la República de Turquia. Amb més d'un quilòmetre de longitut i a 64 metres d'alçada sobre l'aigua, és un dels ponts penjants més llargs del món. Disposa de sis carrils de circulació i s'ha de pagar peatge per passar de la vora europea a l'asiàtica.





Ja en el barri de Kuruçeşme, hi ha un illot conegut com Galatasaray Adası o Kuruçeşme Adası, propietat del Club Esportiu del Galatasaray, que el va comprar l'any 1957. Apart de bars i restaurants, també hi ha piscines, on va jugar durant un temps l'equip de waterpolo.



Passem pel barri d'Arnavutköy, on antigament hi havia una colònia important de la comunitat grega, amb els seus apartaments i condomnis de luxe, amb una pila de vaixells privats ancorats a la badia. Arribat aqui és un bon moment per començar a parlar dels yalis que veurem per tota la ruta. Es tracta de cases otomanes de fusta que van ser construïdes en el segle XIX per alts càrrecs de la cort otomana, ambaixadors i dignataris extrangers. Moltes d'elles es van perdre en incendis, però les que queden tenen un gran valor, i els seus preus són atronòmics.





Al costat d'una comisaria de policia, hi ha l'Arnavutköy Tevfikiye Camii (1832), la Mesquita d'Arnavutköy, una petita mesquita amb una estructura rectangular i un únic minaret.




El Misir Konsoloslugu és el Consulat Egipci i es troba en una mansió d'estil modernista, i concretament en l'edifici del Hidiv Sarayi (1902).




Majestuosa al costat del segon pont, hi ha la Rumeli Fortress, la Fortalesa d'Europa, construïda per Mehmet II en 1452, com a primer pas per aconseguir la conquesta de Constantinopla. Està ubicada estratègicament en el lloc més estret del Bòsfor i controlava la ruta d'avituallament més important dels bizantins. El gran visir i altres dos visirs del sultà van responsabilitzar-se de construïr les tres grans torres, mentre que el propi sultà s'encarregà de les muralles. El resultat va ser la fortalesa es construïs en menys de 4 mesos. Després que la ciutat caigués, la seva importància disminuí, i va pasar a ser una presó estatal a partir del segle XVI.


Seguidament passem el segon i últim pont, el de Fatih Sultan Mehmet, en homenatge al sultà Mehmet el Conqueridor. També se'l coneix com el Segon Pont del Bòsfor. Es un altre pont penjant, amb pilons d'acer i suposrts verticals. El seu tram principal és de 1.090 metres i la seva alçada a nivell del mar es troba a 64 metres, a l'igual que l'anterior pont.


La mansió de Sait Halim Paşa, el fill més gran del Príncep Abdulhalim Paşa i net de Kavalali Mehmet Ali Pasha, governador d'Egipte, està envoltada per un moll amb una façana i finestres d'estil neoclàssic. Des del moll es podia accedir a la Selamlik, zona dels homes, o a l'Harem, les habitacions de les dones. Davant de la porta de Selamlik, es pot veure dues estàtues de lleons que van ser regals d'Itàlia i Alemanya.



També passem per davant del Huber Köskü, la Casa Huber, que es construí a finals del segle XIX destinada a l'alemany August Huber, que era traficant d'armes. Després de la invasió d'Estambul en la Primera Guerra Mundial, la casa va canviar de mans diferents cops fins que va ser expropiada pel gover turc el 1985 i passà a ser la residència d'estiu presidencial.



En la zona de Sariyer, tenim el yalis d'Azaryan, construït a finals del segle XIX i comprat l'any 1950 per la família Koç, per a ser el seu lloc d'estiueig, fins que el 1980 es va decidir convertir-lo en el Sadberk Hanim Musezi, museu que contava inicialment amb la col·lecció privada de Sadberk Koç formada per vestits típics, brodats, porcellana i altres objectes. Posteriorment, es va anar ampliant amb compres i donacions per part de la Fondació que regeix aquest museu.



Durant tot el trajecte hem pogut veure una gran quantitat de vaixells de transport marítim que van i venen del Mar Negre. El tràfic aqui és un dels més intensos del món i es calcula que al voltant de 50.000 vaixells passen anualment per aquí, sobretot vaixells petrolers.





La última parada en zona europea la realitzem en Rumeli Kavagi, i a partir d'aquí, l'estret es fa més gran fins arribar al Mar Negre.







I des d'aquí anem cap a Anadolu Kavagi, última parada del ferry, amb el Castell de Yoros al capdamunt de tot.









Anar a: La riba àsiàtica del Bòsfor
Tornar a Turquia
Tornar a Cinc dies per Estambul

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada