Yerebatan Sarayi. La Cisterna Basílica (Estambul)

Durant l'època bizantina, es varen construïr en Constantinopla cisternes subterrànies que havien d'emmagatzemar l'aigua dels voltants i recollir les de la pluja. Així, entre Santa Sofia i la Mesquita Blava, s'amaga un dels monuments menys convencionals però més espectaculars d'Estambul. Es tracta de la Yerebatan Sarayi (532 d.C.), coneguda com la Cisterna Basílica, la més gran de totes. L'entrada a la mateixa pot pasar desaparcebuda, al ser un petit edifici, però pel nom i la cua que et trobes, no té pèrdua.


Es va construïr sota el regnat de l'emperador Justinià I, per proveir les necessitats del Gran Palau. L'aigua era portada a través del Bozdoğan Kemeri, l'Aqueducte de Valent, que ja havíem vist en el nostre primer matí per Estambul. Va haver de passar més d'un segle després de la presa de Constantinopla que els otomans coneguessin l'existència d'aquesta cisterna. Ho van descobrir al veure que hi havia gent que treia aigua, i també peixos, baixant galledes per forats de soterranis. Durant una època, els jardins del Palau de Topkapi eren regats per les seves aigues, fins que va haver un sistema propi, ja que preferien l'aigua corrent en lloc de l'aigua estancada.

A nivell de números, la cisterna consta de 336 columnes de més de 8 metres d'alçada, repartides en 12 fileres de 28 cadascuna, equidistants a uns 4,90m unes de les altres, fent la sensació de que estàs veient un bosc de columnes. Les columnes, majoritàriament d'estil corinti, procedien de temples pagans d'Anatòlia. Amb un espai d'uns 140m de llarg per 70m d'amplada, té una extensió de 9.800m2, amb 8m d'alçada i una capacitat de fins 80 milions de litres.


També es coneix a la cisterna com el Palau Submergit per l'aspecte que té amb les seves columnes de marbre. Lo del nom de Basílica ve donat pel fet que hagués una antiga basílica construïda amb anterioritat en el mateix lloc. En una de les cantonades, concretament en l'esquerra, hi ha dues columnes sobre unes bases amb uns caps girats de Medusa, una de les gorgones de la mitologia grega. No se sap d'on van ser tretes, encara que, pel general, comenten que van ser esculpides allà mateixes a partir dels blocs que aguantaven les columnes.




En 1985 es va decidir restaurar la cisterna, treient més de 50.000 tones de fang i dos anys més tard, s'obrí al públic. Després de passar per caixa, baixem per unes escales que ens porten a unes pasarel·les, per on podrem voltar per la gran cisterna. A l'entrada, en una cantonada hi ha una mena d'estudi fotogràfic on poder-te fer fotos clàssiques de l'època imperial otomà. Abans de la sortida, una cafeteria per prendre quelcom, i on a vegades es realitzen concerts. Com a curiositat, aquest lloc es va utilitzar com a localització per a la película de James Bond Des de Rússia amb amor, l'any 1963.



Preu entrada: 10 TL (16/08/2011) | Obert tot els dies

Tornar a Turquia
Tornar a Cinc dies per Estambul