El Palau de Topkapi (Estambul)

El Palau de Topkapi es troba darrera de Santa Sofia, rodejat pel Mar de Màrmara, el Bòsfor i el Corn d'Or. Va ser construït entre el 1460 i 1478 per Mehmet II. El primer palau otomà el van construir en la zona de la ciutat on avui està la Universitat, en la plaça Beyazid. Fins a mitjans del segle XIX, el palau es va anar ampliant i ampliant fins que el sultà Abdulmecid I decidí trasl·ladar-se al Palau Dolmabahçe, a la vora del Bòsfor.

Es va prendre com a model el palau d'Edirne, construït per Murat II, pare d'en Mehmet II, amb habitacions per a assumptes d'estat, palauets i pavellons on vivien els sobirans i membres de la cort, i altres edificis per als seus servents, tots ells rodejats de jardins i parcs.




La porta principal de Topkapi és la Bab-ı Hümayun (Porta Imperial) i que dóna a la part de Santa Sofia. Per aqui s'accedia al primer pati anomenat Alay Meydani (Plaça de les Cerimònies), i on es troba l'Església de Santa Irene. Aqui hi havia tallers, edificis annexos del Palau i les vivendes dels servents.

Gairebé al final del pati, a mà dreta hi ha la taquilla, i s'arriba a la segona gran porta, la Babüsselam (Porta de les Salutacions). Per aquí, només podia passar el sultà muntat a cavall. La resta de gent, ho havia de fer a peu. Les dues torres va construïr-se sota el mandat de Solimà el Magnífic. Una de les torres allotjava l'habitació del Cap de claus de les portes, on els ambaixadors estrangers romanien fins que se'ls donava permís per entrar al Palau, fent les torres, la funció de sales d'espera.





Traspassem la porta i s'arriba al segon pati, la Plaça del Consell, que era la plaça cerimonial on es feia la presa de poder, les celebracions, la recepció dels ambaixadors... Després de passar pel corresponent arc de seguretat, es pot fer la visita al teu ritme.



Des d'aquesta entrada hi ha diferents camins, que et duen a algun lloc o altre. A mà dreta, trobarem primer una col·lecció dels carruatges reals que regularment va ser utilitzats en el segle XIX pels sultans otomans en esdeveniments cerimonials. Després, ocupant gairebé tota l'ala dreta hi ha les cuines imperials on es troba una important col·lecció d'art de ceràmica japonesa i xinesa, però que no vam veure per trobar-se tancat.




A mà esquerra, una rampa baixa cap als estables, on es trobaven els cavalls de raça per a montar i per als carruatges, i també una mesquita on es feien els funerals d'alts dignataris del Palau i membres de l'harem.







Sota una gran torre, la de la Justícia, visible des de molts llocs d'Estambul, tenim en un costat l'entrada a l'harem i l'edifici del Kubbealti (la Sala del Consell Imperial) des d'on era governat l'imperi otomà i que va ser construït per Solimà el Magnífic, i reconstruït durant l'època de Mehmet IV després d'un incendi el 1665 de l'harem.



En la primera sala, es reunia quatre cops per setmana el Divan, el Consell Imperial, format pel Gran Visir, Visirs i oficials otomans. Inicialment, el govern es reunia sota el lideratge del sultà, però des del mandat de Mehmet II, els sultans deixaren de presidir el Consell Imperial, encara que podien vigilar i seguir el Consell des d'una sala adjacent, per mitjà d'un finestral obert.







La següent cambra és una Sala amb volta, que era l'Oficina de la Secretaria del Consell Imperial, i les altres sales eren on es guardaven els registres i decisions preses.






Aprop de la porta que dóna accés al tercer pati, es troba un panell que conmemora la construcció del Fort Sohum sota el mandat del sultà Ahmet III en Suhumi, una població de l'actual Georgia. Durant una guerra amb els russos i quan es veia que el fort hauria de caure (1877-78), el van trasl·ladar aquí per a què servís de lliçó per a tothom.


Per entrar al tercer pati, s'ha de passar per la Babüssaade. Es coneguda com la (Porta de la Felicitat, ja que dóna accés als racons privats del sultà, o dels Eunucs Blancs), ja que els guàrdies d'aquesta porta eren precissament els akağalar, eunucs blancs. Hi ha dues portes interiors que donen accés a l'habitatge del senyor dels eunucs i a les cel·les dels eunucs.



En aquest tercer pati, comença la zona coneguda com l'Enderun, que és la part interior del Palau. Els dos primers patis són coneguts com el Birun. Només entrar-hi, ens trobem amb la Càmbra d'Audiències on el Gran Visir presentava al Sultà les decisions preses pel Consell. També es rebia als funcionaris d'Estat i ambaixadors.




L'edifici ha tingut moltes transformacions per terratremols i incendis que hi hagut, des de que es va construïr en el segle XV. N'hi ha tres portes, dues de frontals, i una al darrera per on entrava i sortia el Sultà.



Darrera d'aquesta cambra, un altre petit edifici que era la Biblioteca d'Ahmed III (1719), o Biblioteca d'Enderun, que era utilitzada pels oficials de la Casa Real. Les parets interiors estan decorades, com en molts altres llocs que ja hem vist, amb rajoles d'Iznik del segle XVI. La biblioteca disposava de llibres de teologia, lleis islàmiques i altres en turc, àrab i persa. Avui en dia, aquests llibres romanen a la Mesquita Agalar.





Dues files de 32 finestres fan que la biblioteca sigui molt lluminosa, idoni per a llegir llibres i prevenir-los de la humitat.






La font de la façana va ser construïda a principis del segle XVIII.







Després de fer una mica de cua, entrarem en el Pavelló del Conqueridor (1462-63) construït per Mehmet el Conqueridor i on hi ha part del Tresor dels sultans. El pavelló estava format per tres habitacions, amb una terrassa que té una vista sobre la mar Màrmara, un soterrani i un hamam. Totes les habitacions estan obertes al Pati d'Enderun, a través d'una arcada monumental.



Molt dels objectes del Tresor Imperial són regals, botí de guerra o peces produïdes pels artesans del Palau. Era custom que quan eren coronats els sultans fessin una visita cerimonial a la Tresoreria. En l'habitació de la dreta, hi ha la col·lecció de vestits imperials, en l'antic saló de l'escola dels patges que s'encarregaven del guarda-roba real. La tradició de palau feia que a la mort del sultà les seves robes es doblessin i guardades en bosses sellades.



En l'habitació central, hi havia el tepidarium de l'hamam. Durant el regnat d'Ahmed III es va convertir en una Sala de Campanya. Es poden veure trons reals i ojectes otomans que usaven els sultans en ocasions cerimonials. L'altra sala, que forma part del Pavelló Fatih, i aqui es poden veure objectes no otomans rebuts com a regals o resultat de botins de guerra, i també es poden veure medalles otomanes. En cap de les exposicions d'objectes es poden fer fotografies.




En l'edifici del costat del pavelló, i que també està porticat hi havia el personal que s'encarregava de cuinar els àpats del sultà. Els seus membres cuidaven de la taula real i de la seva vaixella. Durant el segle XIX, l'edifici va convertir-se en la Hazine Kethüdaligi, la superintendència de la Tresoreria.




Seguim per la Cambra Privada i la Cambra de les Relíquies Sagrades, on no es poden fer fotos. La Cambra Privada va construïr-se durant el regnat de Mehmet II, com les estances privades del sultà en el Pati d'Enderun. Es tracta d'un edifici de dues plantes amb diverses àrees. La primera habitació de la dreta era la Sala d'Audiències on esperaven els qui venien a veure el sultà. La segona habitació era la pròpia Cambra Privada on hi ha el tron del sultà i el Sant Mantell del profeta Mahoma, que va aconseguir Selim I amb la conquesta d'Egipte i reclamar per a ell, el títol de califa.

Les Relíquies Sagrades que es mantenen en la Cambra Privada consisteix en una sèrie de peces religioses enviades als sultans otomans des del segle XVI fins al segle XIX: a més del mantell de Mahoma hi ha un pel de la seva barba, una dent i altres objectes personals seus, un turbant del profeta Josep, una espasa del profeta David, una olla d'Abraham, entre moltes coses més.

Com a Califes, els sultans otomans tenien la responsabilitat de les reparacions i del manteniment de la Kaaba de La Meca, renovant les còpies de l'Alcorà, les llums d'oli... Gairebé sortint, podrem veure com un religiós llegeix l'Alcorà, una tradició que es manté durant 24 hores al dia i a dia d'avui, des de que es va trasl·ladar el Mantell a la Cambra Privada.



Davant d'aquesta cambra, hi ha un rellotge de sol que data de l'època de Mehmet II i que va ser restaurat el 1794 durant el regnat de Selim II per Seyyid Abdullah. El rellotge està alineat de nord a sud, amb dos gnòmons i tres esferes diferents, per a indicar les hores de les oracions.



El quart pati està format per més jardins i pavellons. El primer pavelló a l'esquerra és el Pavelló Revan (1636) que es va construïr per a conmemorar la campanya de Revan i la victòria de Murad IV. També se'l coneix com la Cambra dels Turbans, ja que aquí es guardaven els turbans que portaven els sultans. Posteriorment va ser utilitzat com a Biblioteca de la Cambra Privada després del 1733 amb les donacions del sultà Mahmud I.




Es tracta d'un pavelló octogonal amb la volta i porxo decorats amb models de plantes. Les portes de les finestres i de la sala són de fusta amb incrustacions de nàcar. La façana exterior està recoberta amb panells de marbre.
Preu entrada: 20TL (Palau) + 20 TL (Harem) | Dimarts tancat





El Pavelló de la Circumsició (1640) era utilitzat per les cerimònies de circumsició dels joves prínceps. Tant l'interior com l'exterior estan decorats amb una col·lecció mixta de rajoles otomanes, com les de color blau amb escenes florals que es poden veure en la part exterior. També se'l coneix com el Pavelló d'Estiu, doncs es creu que el sultà hi dormia aquí durant l'estiu.








La glorieta que hi ha al costat de la terrassa era utilitzada pel sultà per a festes i per començar la cerimònia del sopar en els mesos del ramadà en els anys que coincidien amb els mesos d'estiu. Amb quatre columnes platejades de coure, també se'l coneix com a Punt d'Observació de la Llum de la Lluna.



El Pavelló de Bagdad, també de forma octogonal, es va construïr per conmemorar la campanya que va iniciar Murad IV contra Bagdad, el 1638. Desde mitjans del segle XVIII, va ser usat com a Biblioteca de la Cambra Privada. Equipat amb seients arran de terra amb coixins, en les parets hi ha nínxols coberts amb rajoles blaves i verdes d'Iznik del segle XV. Les finestres i les portes estan decorades de nacre, petxines de tortugues i ivori incrustat. La xemeneia va ser recoberta amb plom com a precaució contra els focs. El braser de plata del centre va ser regalat pel rei Lluis XV de França.









El Pavelló de la Terrassa, també es anomenat com el del Gran Visir Mustafa Pasha, ja que es creu que va acabar de construïr-se durant la seva època, a finals del segle XVII. Remodelat posteriorment en un estil rococó, els sultans l'utilitzaven com a cambra privada. No es pot entrar, i només pot veure's l'interior des de darrera d'un vidre.




Al racó dret del quart pati es troba l'últim pavelló que es va afegir a Topkapi. Es tracta del Pavelló de Mecidiye, que deriva del nom Abdülmecid, el sultà que va ordenar construïr-lo, i on es pot veure la influència de l'art europeu del segle XIX. Des de la seva terrassa pavimentada amb lloses de marbre es té d'una gran vista panoràmica de la Mar de Màrmara i de l'inici del Corn d'Or.





Preu entrada: 20TL Palau + 15TL Harem (17/08/2011) | Dimarts tancat




Anar a l'Harem de Topkapi
Tornar a Turquia
Tornar a Cinc dies per Estambul

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada