El Parc del Laberint d'Horta

Avui coneixerem el jardí més antic que es conserva en la ciutat de Barcelona: el Parc del Laberint d'Horta, que es troba en el districte d'Horta-Guinardó, i que es pot arribar fàcilment, baixant a la parada de la Línia 3, Mundet.

Els voltants

Només sortir, ens trobem en la zona universitària de Mundet, de la Universitat de Barcelona. La zona de la Vall d'Hebron, coneguda sobretot pel seu gran hospital, es va convertir en un dels eixos esportius més importants de la ciutat, a arrel dels Jocs Olímpics de 1992. Davant l'entrada principal del parc, hi ha el Velòdrom d'Horta, construït el 1984 pels arquitectes Bonell i Rius per a la disputa dels campionats mundials de ciclisme en pista, en una explanada de cuidat desnivell i rodejat per un parc dissenyat pels mateixos autors. Entre el velòdrom olímpic i el parc, es pot veure una de les obres de l'artista Joan Brossa, especialista en poemes visuals...

Història del Parc

El Parc del Laberint acull el jardí més antic dels que es conserven a Barcelona, sent un clar exponent dels jardins neoclàssics del segle XVIII, de fisonomia italiana. Està ubicat a l'antiga finca de la família Desvalls. Les obres van començar l'any 1791 quan Joan Antoni Desvalls, marquès de Llupià, de Poal i d'Alfarràs, va dissenyar ell mateix el jardí, amb la col·laboració de l'arquitecte italià Domenico Bagutti, que va treballar-hi fins l'any 1808. El jardiner francès Joseph Delvalet va ser el responsable de les plantacions i Jaume Valls, metre d'obres català, va supervisar-ne els treballs.



A mitjans del segle XIX, els descendents del marquès van ampliar el parc sota la direcció de l’arquitecte Elies Rogent amb la incorporació d’un jardí romàntic amb parterres, placetes, grans arbres i una cascada. El 1880 es va crear un jardí domèstic, també anomenat de les bojes, al costat del palau Desvalls.

A finals dels segle XIX, la finca esdevé l’escenari de vetllades socials i culturals amb representacions de teatre a l’aire lliure, com per exemple el 1901 quan es representà Somni d'una nit d'estiu de William Shakespeare. El parc, car de mantenir, va fer que la família propietària del mateix fes una permuta d'aquesta finca amb l'ajuntament per uns terrenys al barri de Pedralbes. Així, el parc passà a mans del consistori municipial, que el va obrir al públic. L’any 1993, la Unió Europea va concedir una dotació econòmica que va permetre fer-ne una restauració global i en profunditat, que transformà la seva concepció a la categoria de jardí-museu, amb un nombre de visitants limitat a un màxim de 750 persones al mateix temps, per a preservar l'ambit natural i estructures del parc.

Passejant pel parc

A l'entrada del parc, al costat trobem les taquilles, hi ha l'antic Palau de la família Desvalls, un edifici amb elements neogòtics i neoàrab. També s'observa la Torre Sobirana, una antiga torre medieval de defensa.

Envoltant el palau, s'arriba a la part del darrera del mateix on des de la verja tancada, es pot veure el jardí de les bojes.

Als dos costats de la porta, sobre el mur, les figures d'uns lleons, que donen nom a l'espai on ens trobem, la Plaça dels Lleons. A sota de les figures, dos relleus que representen el rapte d'Amfítrites i el d'Europa... i ja podem començar a veure els primers rastres de símbols de la mitologia grega.

Europa, filla del rei de la ciutat fenícia de Tir, passejava un dia per la platja, quan un brau blanc es va apropar. Era Zeus, el deu-rei de l'Olimp que estava enamorat de la bellesa de la noia. Se la va emportar, fins arribar a Creta, on van tindre tres fills. El brau que va ser Zeus es convertí en constel·lació, i va formar part del zodíac. Per un altra part, Amfitrita era perseguida per Posidó, deu dels mars, que fugia d'ell només veure'l, fins que finalment els dofins van descobrir l'amagatall de la noia, fent-lo saber a Posidó. En el relleu queda representat el moment en què la rapta i se l'emporta amb el seu carro. Seguim per un cami que ens porta al petit laberint...

...i a continuació arribem a la part central del parc que s'exten sobre tres terrasses esglaonades. En la inferior es troba el laberint que dóna nom al parc, i del qual tindrem una panoràmica de com es des de la terrassa intermitja, presidida, a cada costat, per dos templets d'estil italià amb columnes toscanes i estàtues d'Ariadna i Dànae.

Ariadna, després d'ajudar Teseu a entrar en el laberint per a matar el minotaure, va fugir de Creta amb ell, però l'heroi atenès la va abandonar després. El déu del ví, Dionís es va casar amb ella. I com es pot veure en la estàtua, Ariadna porta un dels atributs del seu marit: una copa de ví.

Dànae, va tindre un fill de Zeus, que per a unir-se a ella es va convertir en pluja d'or (d'aquí que es representa amb un sac de monedes d'or als peus). D'aquesta unió va néixer un dels herois importants de la mitologia grega: Perseu.

Al mig de l'esplanada, el relleu d'Iris, missatgeta dels déus. Es creu que l'altra figura femenina podria ser Ariadna, conduïda cap a l'Olimp, amb el seu nou espòs, Dionís.

Observem el laberint, que es trobava tancat el dia de la visita, format per 750 metres de xiprers retallats. A l'entrada al laberint hi ha un relleu que representa Ariadna i Teseu, quan la primera li dóna el fil que portarà Teseu a endinsar-se en el laberint per matar el minotaure, i poder trobar la sortida sense perdre's.

Al centre, una estàtua d'Eros, déu de l'amor, representat com sempre com un noiet entremaliat que juga amb el cor de les persones, amb les seves sagetes que feia ferir el cor de qualsevol i fer que s'enamori.





Pugem les escales, que ens conduirà a la terrassa superior, i al ben mig, veiem el canal romàntic, on al final del curs d'aigua es troba l'Illa de l'Amor.

Adalt, hi ha un Pavelló neoclàssic, una construcció elegant i austera d'estructura rectangular on tenien lloc les vetllades socials...

Darrera, un gran safareig presideix aquest nivell...

...juntament amb l'escultura de la nimfa Egèria. Les nimfes eren divinitats romanes de les fonts. Egèria va ser consellera d'un dels primers reis de Roma, Numa. En morir aquest, de les llàgrimes d'Egèria en va brollar una font.

Seguim camí per arribar al jardí romàntic, presidit adalt de tot per una cascada ornamental d'on quan raja aiguam va a parar a un rierol que perpetua el traçat d'un antic torrent...




El jardi romàntic està ubicat en un desnivell natural del terreny, i anirem baixant paulatinament...

...fins arribar al fals cementiri, l'element final que tanca el jardí romàntic, i que contrasta el tema de la mort amb el cant a la vida i a l'amor que emana del jardí neoclàssic.