A principis del segle XX Eusebi Güell i Bacigulapi va fundar al Clot del Moro, Asland, la primera fàbrica de ciment pòrtland de Catalunya. El carbó que s'usava per alimentar els forns, s'extreia de les mines del Catllaràs. La distància que hi havia entre l'explotació minera i la Pobla de Lillet va portar a Eusebi Güell a encarregar, a l'arquitecte Antoni Gaudí, la projecció del Xalet d'en Catllaràs com a habitatge pels treballadors i enginyers de les mines. Durant una de les seves visites a la Vall de Lillet, Gaudí es va allotjar a la casa de la família d'en Joan Artigas i Alart, un dels més pròspers empresaris de l'època i amic de Güell. En agraïment a l'hospitalitat rebuda, o segons altres fonts el mateix Joan Artigas que li va demanar, Gaudí els va dissenyar un jardí en un terreny que la família tenia just davant la seva casa i fàbrica textil, a la vora del riu Llobregat. D'aquí van néixer els
Jardins Artigas, conegut també com el Parc de la Magnèsia, un jardí humit on es pot veure algun dels elements característics de l'obra gaudiniana com l'arc parabòlic, el trencadís o les cariàtides.
Gaudí, no només va realitzar els esbossos, sinó que va enviar dos paletes dels que treballaven al Parc Güell perquè ajudessin en la construcció dels jardins i formessin els treballadors que havien de continuar les obres una vegada ells tornessin a Barcelona, cosa que van fer durant un període de dos mesos, fins que van traspassar la responsabilitat als paletes i mà d’obra poblencs. Les obres es van prolongar des de 1903 fins a 1910.
La Guerra Civil, amb l'incendi de la fàbrica tèxtil, el trasl·lat de la família Artigas a Barcelona en els anys 50 i la crítica de les obres de Gaudí i en general del modernisme durant aquells anys, van provocar l'abandó i oblit del lloc. El 1971, un reportatge en el diari
El Correo Catalán recollia les obres de Gaudí en la Pobla de Lillet, donant lloc a l'inici d'un nou interès per aquestes obres. Anys després, la Càtedra Gaudí, l'Escola Superior d'Arquitectura i la Universitat Politècnica de Catalunya van començar les investigacions i confirmar la paternitat d'aquestes obres. Finalment, a partir de l'any 1992, es van iniciar els treballs de restauració, respectant les idees de Gaudí, refent totes les escultures i aplicant noves tècniques a on era necessari, i el desembre de l'any 1997 s'obre al públic.
Els jardins es troben a 1km del nucli de la Pobla de Lillet, i es pot arribar a peu, en cotxe o amb el Tren del Ciment. Si es va en cotxe, s'ha de seguir la mateixa via del tren, i passar per un pont de ferro que fou construït l'any 1904 per La Maquinista Terrestre i Maritima, testimoni conservat de l'enginyeria del ferro aplicada a la millora de les comunicacions. No hi ha perill en que es pugui trobar-se el tren, doncs hi ha senyals i semàfors en aquesta part del trajecte, i el cotxe es deixa en un petit aparcament metres abans d'arribar a l'entrada dels jardins. Al costat de la parada del tren, hi ha la guixeta on comprar les entrades (4€).
L'
entrada pel qual s'endinsa als jardins no estava contemplat dins del projecte de Gaudí. Amb el procés de restauració s'habilità aquest nou accés. Tenint en compte que les entrades al recinte es troben en propietats privades, aquest accés era la via més efectiva pensant en la recuperació també del tren industrial de la Fàbrica Asland, convertit des del 2005 en ferrocarril turístic.
Baixant les escales, s'arriba al nivell inferior dels jardins, i seguint l'itinerari cicular, que està assenyalat, es va per l'esquerra, per un passeig que voreja el riu amb baranes i jardineres de pedra, fins arribar a la cascada.
La Font de la Cascada
Aquest brollador natural d'aigua està constituït per un eix central de pedra tosca i amb una forma arquejada de còdols de riu. En el projecte inicial, en un petit forat entre pedres, s'hi trobava ubicada la figura d'un àngel, simbolitzant Sant Mateu, un dels quatre evangelistes que es troben en els jardins. Actualment no es visible, però s'ha de tenir present per ubicar la creu dels 4 evangelistes.
Al costat hi ha un
mural de natura format per una ànima de ferro, recoberta de ciment i amb un bany de diòxid de ferro per aconseguir la tonalitat desitjada de les formes arbòries. L'entorn, amb una barana de trencadís de pedra punxent, està determinada per una petita plaça encerclada amb plàtans i una palmera central, que va venir del
Parc Güell, per encàrrec de Gaudí, juntament amb altres plantes tropicals.
La Font del Bou
En aquest espai de pi roig es troba el segon evangelista, Sant Lluc, representat en la figura del bou. Des d'aquí es pot veure reflectit el caràcter religiós de Gaudí. Centrats en el bosquet es configura la creu evangelista format pel
bou (Sant Lluc), en línia recta enfilant les escales, l'
àliga (Sant Joan), a mà esquerra el
lleó (Sant Marc), a la pèrgola i el desaparegut
àngel (Sant Mateu) a la cascada que hem acabat de visitar, definint els quatre punts de la creu.
Observant l'entorn, es pot veure la combinació de pedres i la vegetació creada per personalitzar cada espai dels Jardins. La barana amb trencadís és de còdol o pedra de riu, diferenciant-la de la pedra punxent de la cascada, el primer espai visitat.
La Gruta
El següent espai és un conjunt de grans pedres sense polir, al mig de les quals queda suspesa la pedra clau, constituïnt la
gruta fent un arc catenari, una de les senyals d'identitat en l'obra de Gaudí. En aquest entorn, es troben les baranes d'imitació a la fusta. La cova està formada per dues entrades i dues obertures des de les que es veu el riu. Un banc de la mateixa pedra recorre les parets sinuoses de l'estructura, des d'on es pot gaudir la fresca i la remor de l'aigua, sobretot a l'estiu.
Com hem dit abans, els Jardins es coneixen com el Parc de la Magnèsia, pel brollador d'aigua medicinal que els vilatans entraven a buscar tot passant per l'accés des de la fàbrica (l'actual porta de ferro que es troba a l'esquerra). Un cop a la gruta, hi ha dues portes de ferro que tanquen l'accés a les altres zones del jardí. La família Artigas donava permís per accedir a la font i recollir-ne l'aigua, però reservant la resta del recinte privat.
El Pont d'Arc Coix i l'Aliga
Passada la gruta, des d'una passarel·la, es pot veure una idea de l'estructura del pont format per un arc catenari o parabòlic, traçant una perpendicular des de l'eix central configurant sobre la base dos angles de 90º; cadascun d'ells és l'arc coix o d'escala.
Adalt del pont hi ha la figura de l'
àliga que simbolitza Sant Joan. Aquest pont, també conegut com de la Glorieta, és el primer pas per creuar el riu Llobregat, unint les dues vessants del pedregós curs del riu al seu pas per aquest indret.
La Pèrgola i la Font del Lleó
Seguim l'itinerari, i abans d'arribar al pont, hi ha una
pèrgola on trobem el
lleó, que representa l'evangelista Sant Marc. En aquest entorn ja es veu un canvi en les formes. Es deixa el trencadís de calcària i ens trobem amb les formes d'imitació a la fusta, com un collage de branques d'arbre. L'estructura de la pèrgola és la unió de diversos arcs (arcs coixos) que convergeixen tots en un punt central (semblants a les golfes de la Pedrera, fets amb maons).
La Glorieta
Es puja al nivell superior dels jardins pel pont d'arc coix, per una escala emmarcada per dues grans jardineres de pedra, pujant una successió de petites plataformes amb baranes de ciment imitant troncs, en les quals es troba un mirador, amb l'estàtua de l'àliga. I una mica més amunt, presidint els Jardins, enlairat en un pronunciat tallant de roca i fent de mirador, es troba la
glorieta, de forma circular amb una coberta de cúpula cònica. El trencadís i pedra característica de la zona queda aglutinada en aquest petit espai.
Des del seu interior es poden veure com les finestres descriuen una curvatura parabòlica, l'arc catenari i els empits serveixen com a seients. Presideix l'espai un taula on es pot distingir els anells com si es tractés d'un tall de tronc, i inclús les vores són rugoses definint l'escorça de l'arbre. El peu de la taula és un arbre amb els braços oberts (les branques) on sustentar-hi el tronc.
L'entrada original
Seguim per l'única entrada del projecte de Gaudí. Des de la casa de la família Artigas s'accedia per un recinte privat a un petit turó des d'on es divisa tot l'entorn. Aquesta gran porticada d'ànima de ferro i cos de ciment ens permet entrar a la part alta dels Jardins. Descendeix per un pont fins arribar a la Glorieta. A cadascun dels dos costats d'aquest pont tenim quatre estructures: les dues primeres i més pròximes a la porta són serps recargolades i amb la boca oberta, i a continuació formes naturals representades pels cactus.
El berenador
En el
berenador, la família Artigas passava les tardes. Hi ha un gran banc amb un altre mural de natura: un gran arbre central i als seus costats, altres formes naturals, en aquest cas les canyes de bambú. Al lateral es troba, el banc petit per a la mainada fet amb trencadís. La disposició de la taula, les seves dues cadires, en forma de bolets, i el banc, amb una considerable separació permet veure el caràcter burgès de l'època, on la família disposava de servei que els servien el te o pastes de la tarda. La vestimenta voluptuosa de les senyores de l'època era un fet a tenir en compte en l'època, requerint de cert espai.
Unes escales baixen cap al riu i permeten arribar al
Racó del Pescador, on hi ha un petit banc.
El Pont dels Arcs
L'últim espai que forma els Jardins i que comunica amb l'accés pel qual hem entrat inicialment, és el
Pont dels Arcs format per una successió d'arcs en tot el recorregut amb dues
cariàtides, les figures de pedra d'un home i d'una dona, presidint el pont.
Les cariàtides simbolitzaven la servitud en aquest entorn familiar i burgès. Representen a dues figures de l'època: l'home amb la vestimenta que el defineix, els pantalons, i la dona amb la faldilla, sense marcar cap línia (semblant a la bugadera que es pot trobar en el Parc Güell).
Els arcs que formen aquesta estructura són arcs de mig punt i no parabòlics, però si que, en cadascun d'ells tan els centrals com els laterals, contenen una pedra clau que és la que descriu un arc parabòlic.
