El monestir benedictí de Santa Maria de Ripoll fou fundat vers el 879 pel comte Guifré el Pelós. L'any 888 es va consagrar la primera església monàstica, la de Santa Maria en presència dels propis comtes. Dos anys després es faria el propi amb l'església de Sant Pere, adjacent al monestir. Mentre la primera església era utilitzada per la comunitat del monestir, la segona s'utilitzava per a la població que s'havia aplegat als voltants.
L'època més esplendorosa del monestir va ser amb l'abat Oliba (971-1046), que va impular l'scriptorium, la sala on es copiaven els manuscrits. Aquesta tasca cultural del monestir va originar la creació de la primitiva historiografia catalana.
El més destacat del monestir és la seva portalada romànica, del segle XII. Es un dels elements romànics més importants del món. El seu deteriorament, per la polució, va fer que l'entrada al monestir estigui tapada per un vidre, el que fa que no podem tenir una panoràmica de tot el conjunt en el seu esplendor.
Conté una plasmació inconogràfica de la Bíblia, tallada en pedra, dividida en en diverses franjes horizontals, on es combinen representacions d'escenes històriques i al·legòriques. En la part superior està el Pantocrator, acompanyat de quatre àngels adoradors i 24 ancians, que representen als 24 llibres de l'Antic Testament. En la part central del conjunt hi ha les figures dels apòstols i dels sants així com dos cicles d'escenes relatives a David i Salomó i de Moisès i l'èxode dels israelites. Finalment, en la part inferior es representen les figures humanes, divines i animals com grius i lleons.
L'arc d'entrada està format per set arquivoltes, dedicades a diferents escenes de personatges bíbliques. En la part més interna, dotze escenes representen als dotze mesos de l'any, segons les feines de pagesia del camperol que hi ha en elles. Més informació es pot trobar en aquesta pàgina web dedicat al Romànic català on s'explica amb detall cadascú de les figures que formen part d'aquesta portalada.
Abans d'entrar a l'església, ens dirigim cap al claustre, abans que el tanquin. Està situat a la zona sud de l'església. Té forma trapezoïdal i és de dues plantes, format per 112 arcs de mig punt recolçats en 252 columnes amb capitells decorats amb motius religiosos i mitològics.
La construcció del mateix es va iniciar en el segle XII durant l'abadiat de Ramon de Berga, i no es va acabar fins el segles XIV-XV quan s'acabaren totes les galeries. El pis superior es va acabar en el segle XVI.
En els capitells, ricament adornats poden trobar-se motius vegetals, figures animals o bé d'éssers fantàstics.
Des del claustre podem veure un dels dos campanaris existents. El més petit i que no podem veure des d'aquí, és original, mentre que el que estem observant va ser reconstruït en el segle XIX, després que hi hagués un enfonsament després d'un terratremol del segle XV.
També tenim visió del cimbori situat entre la nau principal i el transsepte. Després de passejar per les dues plantes del claustre, ens anem cap a l'església.
Consagrada diverses vegades, l'església era d'estil romànic llombard, amb una planta basilical de cinc naus coronada per set absis. Les desgràcies de la història i del temps, van fer que hagués de ser resconstruïda durant el segle XIX per Elies Rogent, havent-se de fer de nou les voltes de les cinc naus, columnes, pilars, el cimbori i bona part del claustre.
A la part dreta de l'església, es poden veure unes pintures a l'oli d'Eduard Llorens i Masdéu, amb escenes com Sant Carles Barromeo en la pesta de Milà i El martiri de Santa Margarida.
En el creuer i en els murs interiors de la nau central es troben les tombes comtals de molts dels comtes de Besalú, de la Cerdanya i de Barcelona, i a l'extrem dret del creuer, hi ha la tomba de Ramon Berenguer III el Gran, formada per una gran urna del segle XII, amb relleus que representen la mort i les exèquies del comte, i situada dins un gran arc de mig punt sostingut per capitells del segle X que corresponen a l'anomenat estil califal; el relleu del comte a cavall a la part superior és una obra moderna de Josep Llimona.
A l'altre costat, al braç esquerre del creuer, hi ha el cenotafi del comte Ramon Berenguer IV amb la llegenda en llatí i traduïda per Miquel Sitjar i Serra: "En aquest venerable monestir de Santa Maria de Ripoll, durant set segles hi ha reposat en pau el cos incorrupte de Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d'Aragó, anomenat el Sant, al qual tot el Capítol de l'Ordre del Sant Sepulcre de Jerusalem i també l'Ordre del Sant Hospital i la venerable milícia del temple varen concedir a 16 de les calendes d'octubre de l'any del senyor de 1140, el regne d'Aragó atorgat a elles per Alfons I en el seu testament. Certament aquest cos fou profanat pels invasors francesos l'any 1794, després que l'any 1835 fou sacrílegament consumit per un horrorós incendi. Però l'any 1893, havent estat aixecada feliçment una basílica gràcies a la generositat i eficàcia de l'Il·lustríssim Senyor Doctor Josep Morgades i Gili, bisbe de Vic, els cavallers del Sant Sepulcre, reunits a Barcelona en record d'un Príncep tan gran i confrare seu hi han posat aquest record."
Al costat, tenim la tomba de Guifré el Pelós (840-897), fundador de la nació catalana i al qual una llegenda li atribueix l'origen de les quatre barres de l'escut de Catalunya: "Guifré jeia ferit i el rei franc Carles el Calb mullà quatre dits de la seva mà en la sang del comte, tot passant-los sobre el seu escut daurat".
Per tota l'esglèsia, en els seus passadissos laterals, podrem trobar escenes del Via Crucis.
Més informació del monestir en:
Ripoll. Monasterio de Santa María de Ripoll
Monestirs de Catalunya - Santa María de Ripoll
Art Medieval
Visita que es pot complimentar amb la vila de Sant Joan de les Abadesses
