(17/06/2009) Avui toca coneixer Petra. A l'aixecar-nos, podem veure des de la terrassa de l'habitació, com el sol il·lumina les montanyes que amaguen la ciutat rosa.
En un dels punts més alts, a més de 1300 metres, en la montanya del Hamrun, es troba el sepulcre d'Aarón, germà de Moises, i d'on es pot veure una impresionant panoràmica de la Vall de Sabra. Es pot arribar allà, després d'invertir molts hores, si es vol.
SABER ALGUNA COSA MES DE PETRA
Què ens trobarem a Petra? Les restes d'un imperi on destaquen les façanes de temples i tombres, tallades a plom de la pedra arenisca, fonent-se arquitectura i paisatge, envoltada i amagada entre muntanyes que la feren pràcticament inexpugnable. De la ciutat, pràcticament no queda gairebé res; només algunes estructures i restes de murs i edificis públics.
Qui la va construir? Van ser els nabateus, uns nòmades que arribaren des de la península aràbiga, per allà el segle VI a.C. i que decidiren feren d'aquest lloc la capital dels seus dominis, que es varen anar extenent cap al nord. Per allà pasaven les rutes comercials, per mitjà del cami reial, entre el Mar Mort i les ciutats de la Decàpoli i Petra, amb la seva aigua, era un camí obligat per passar-hi.
Després de topar-se amb els ptolomeus i seleúcides, després de la desmembració de l'imperi d'Alexandre el Gran, el seu poder s'afiançà, i va conviure comercialment amb els romans, finalment l'any 106 d.C., en l'època de Trajà, Petra cau sota domini romà, i la ciutat s'amplià amb els seus temples i idees urbanístiques (calçada romana, carrers encolumnats...).
Amb l'arribada dels àrabs, i el traspàs del centre de poder cap a Bagdad, les rutes comercials deixaren de passar per aqui. Vinculada també amb els croats, que construiren una petita fortalesa, la ciutat caigué en l'oblit, també amb l'ajut dels beduins, descendents dels nabateus, que l'amagaren de la resta del món. Fins que en segle XIX, un jove explorador suís Johann Ludwig Burckhardt, va redescobrir-la, fent-se passar per un àrab de la India que volia realitzar un sacrifici en la tomba d'Aaron, i enganyant als beduins que protegien el lloc.
VISITANT PETRA
L'hora de sortida, de l'hotel, és a les 7:45h i ens dirigim cap al centre de visitants...
El Siq
... on es pot comprar les entrades i reservar fer el primer troç de camí, un camí de grava amb una lleugera baixada, en cavall. El camí passa per la vall de Bab as-Siq (porta de la gola). El primer que trobem, a mà dreta són tres blocs de pedra, coneguts com els blocs Djinn, o dels esperits, que daten del segle I a.C. Els historiadors creuen que eren tombes, les primeres que es feren aqui, però altra gent pensa que són representacions del deu Dushara, en forma de dau.
Una mica més avall, a mà esquerra, la primera de les grans estructures monumentals de Petra, la tomba dels Obeliscs (segle I a.C.), formada per quatre obeliscs, originalment d'uns set metres. Entre ells, una figura humana. Una porta senzilla, dóna accés a una càmara petita de 7x5m, sense cap mena de decoració, amb dos ninxlols mortuoris a cada costat i un en la paret del fons. Sota, hi ha un triclinium, un menjador amb tres bancs i altres dues sales laterals on es celebraven banquets funeraris, conegut amb el nom de Bab el Siq Triclinium.
Abans d'arribar al Siq, trobem la presa, que desviava l'aigua que podia entrar-hi i la canalitzaven. Els nabateus van ser uns grans enginyers. Varen construir una extraordinària xarxa de canals i cisternes per tot l'indret, per aprofitar la poca aigua de la qual disposaven.
L'Al-Siq: l'espectacular entrada natural a la ciutat de pedra, que és una gorja geològica, d'uns 1,2km, amb les seves altes parets de pedra (en certs trams superen els 100 metres d'alçada) i un camí que s'estreny i ondejant. Els raigs de sol penetra, deixant veure unes tonalitats en les seves parets.
Durant el camí, descendent, es pot veure els canals d'aigua, fets amb fang. La seva poca alçada fa pensar que la gorja va ser més profunda, estant atapeida ara de sediments. També podem veure troços paviments, l'antiga calçada romana.
També podem veure restes de figures, borrades pel pas del temps, com dos mercaders, acompanyats de dos dromeraris (Al costat, les mateixes figures, però orientades en direcció contrària), inscripcions històriques, un altar senzill de sacrificis, en mig del camí, així com un petit habitacle excavat en la pedra, on es suposa que es ficava el sacerdot.
De sobte, entre el sinuós camí, veiem per una estreta apertura del congost, i entre camells, l'Al-Khazneh (El Tresor), la imatge més coneguda de Petra, i del pais. Construïda com a tomba real, deu el seu nom a una llegenda beduina on es creia que es guardava un tresor en la urna de la part superior. Les ganes d'obtindre aquest suposat tresor va provocar que molta gent intentés aconseguir-ho disparant trets sobre la façana, per intentar fer caure la urna.
La façana, de 40x28m, va ser escolpida d'adalt cap abaix, a cops de cisell i martell al voltant de l'any I d.C., deixant una cornisa natural que l'abriga dels elements naturals. Es divideix en dos nivells.
La de sota està formada per sis columnes corínties d'uns 12m d'alçada, que dóna accés a una sala quadrada buida, sense cap mena de decoració, que els nabateus reservaven per a ofrenes als seus deus: Allat, Al Uzza, Dushara.
La part de dalt, es va fer en homenatge a la deesa Isis, protectora dels morts. El nínxol central, de forma rodona, acaba en forma cònica coronat per un gran capitell cònic que subjecta la urna del tresor. En els laterals dels dos pisos s'intueixen talles del que pogueren ser deus nabateus.
La façana estava adornada de figures escolpides que es van perdre quan l'Islam va prohibir les representacions humanes. Recentment, l'any 2003, es va descobir un altre pis enterrat del Tresor. Es creu que forma part de la Petra, que encara roman sota terra, i que encara s'ha d'excavar. Com se sap, el director Steven Spielberg, va usar aquest indret per a la película d'"Indiana Jones i la última croada".
En direcció noroest, cap al Siq exterior, apareixen una sèrie de tombes repartides al llarg del camí. A l'esquerra, es troben cinc tombes, una al costat de l'altra (porten el nom de número 67, 68, 69, 70 i 71).
La tomba 67 es fa notar per la inusual càmara funeraria ficada entre dos almenes escalars. La tomba 69 té la façana marcada per quatre semicolumnes. La tomba 70 està coronada per una merlatura assíria.
Endavant un altre grup de tombes, sent les més interessants la 825 i la 826, que presenten la façana surcada pel canal de l'aqüeducte.
Al costat d'un quiosquet, unes escales porten camí a l'Altar dels Sacrificis, des d'on es pot obtindre unes vistes meravelloses de Petra. Passem de llarg d'elles, ja que serà una ruta que farem després de dinar, pujant per un altre costat.
A l'altre costat d'aquest camí, en el Carrer de les Façanes, hi ha desenes de tombes, comunicades les unes amb les altres per escalinates i pasadissos estrets, que conformen un compendi dels tipus arquitectònics més difosos en Petra, des de l'estil assiri fins a les d'arc. Situar tombes a l'entrada de la ciutat era típic en les civilitzacions antigues com es pot veure en les ciutats de Palmira (Síria) i Roma (al llarg de la Via Apia).
Ens apropem al Teatre, excavat també en la pedra, i d'estil grec. Del segle I a.C., tenia cabuda per a 3000 persones. Amb la conquesta dels romans, aquests incrementaren la capacitat, arribant fins a 7000 persones, que podien ocupar les seves 31 files. Un terratremol el danyà, i el saqueig de pedres per a poder fer altres edificis, va contribuir a la seva deterioració.
Les Tombes Reals
El congost deixa de ser-ho, i a l'altre costat de la montanya, després de passar per una sèrie de tombes arribarem a les Tombes Reals. Entre els diferents llocs on pots comprar records, collars, pedres o altres objectes, tots regentats per beduins, hi ha una parada on hi ha una dona de Nova Zelanda, anomenada Marguerite Van Geldermalsen. Quan visitava Petra, va coneixer a un beduí, en Mohammad, es van enamorar, es casaren i va deixar el seu pais natal per conviure amb ell. La seva història està recollida en un llibre escrit per ella mateixa anomenat Married to a Bedouin, no traduït encara a l'espanyol.
La primera tomba important és la Tomba de la Urna. Té la façana molt endarrerida respecte al natural perfil de la montanya, fet que li fa disposar d'una gran terraça oberta (des d'on disposem d'una panoràmica de la vall i d'on hi havia la ciutat) i columnes al voltant d'ella, amb una gran sala interior d'uns 18x20m. En la part superior del frontó es troba una urna petita, que dóna nom a la tomba. Al voltant del segle V, va ser transformada en un temple bizantí, per ordre d'un bisbe anomenat Jason (informació recollida en les restes d'una inscripció grega en la pared del fons).
A l'esquerra, una de més petita: la Tomba de la Seda, o de l'Arc Iris, que destaca pels seus colors, que s'assemblen a les més variades tonalitats de la seda.
Contigua, hi ha la grandiosa però greument danyada, la Tomba Coríntia, que presenta una arquitectura molt semblant a la façana del Tresor, però menys elaborats, d'uns 28x24m. El seu nom es degut a León de Laborde, qui després de visitar el lloc l'any 1828 va considerar que les columnes i els capitells eren de caire corinti.
Al costat, la Tomba Palau, anomenada així pel seu semblant amb els palaus imperials romans i grecs. De 45x49m, en la seva façana, mutilada en la seva part superior s'obren quatre portes. En la part superior, es troben set nínxols en les intercolumnes.
Separada, cap al nord, es troba la Tomba de Sexius Florentius, tomba d'un governador de la província romana d'Aràbia.
Anar a: Petra. De l'àrea urbana al Deir i el Lloc Alt dels Sacrificis
En un dels punts més alts, a més de 1300 metres, en la montanya del Hamrun, es troba el sepulcre d'Aarón, germà de Moises, i d'on es pot veure una impresionant panoràmica de la Vall de Sabra. Es pot arribar allà, després d'invertir molts hores, si es vol.
SABER ALGUNA COSA MES DE PETRA
Què ens trobarem a Petra? Les restes d'un imperi on destaquen les façanes de temples i tombres, tallades a plom de la pedra arenisca, fonent-se arquitectura i paisatge, envoltada i amagada entre muntanyes que la feren pràcticament inexpugnable. De la ciutat, pràcticament no queda gairebé res; només algunes estructures i restes de murs i edificis públics.
Qui la va construir? Van ser els nabateus, uns nòmades que arribaren des de la península aràbiga, per allà el segle VI a.C. i que decidiren feren d'aquest lloc la capital dels seus dominis, que es varen anar extenent cap al nord. Per allà pasaven les rutes comercials, per mitjà del cami reial, entre el Mar Mort i les ciutats de la Decàpoli i Petra, amb la seva aigua, era un camí obligat per passar-hi.
Després de topar-se amb els ptolomeus i seleúcides, després de la desmembració de l'imperi d'Alexandre el Gran, el seu poder s'afiançà, i va conviure comercialment amb els romans, finalment l'any 106 d.C., en l'època de Trajà, Petra cau sota domini romà, i la ciutat s'amplià amb els seus temples i idees urbanístiques (calçada romana, carrers encolumnats...).
Amb l'arribada dels àrabs, i el traspàs del centre de poder cap a Bagdad, les rutes comercials deixaren de passar per aqui. Vinculada també amb els croats, que construiren una petita fortalesa, la ciutat caigué en l'oblit, també amb l'ajut dels beduins, descendents dels nabateus, que l'amagaren de la resta del món. Fins que en segle XIX, un jove explorador suís Johann Ludwig Burckhardt, va redescobrir-la, fent-se passar per un àrab de la India que volia realitzar un sacrifici en la tomba d'Aaron, i enganyant als beduins que protegien el lloc.
VISITANT PETRA
L'hora de sortida, de l'hotel, és a les 7:45h i ens dirigim cap al centre de visitants...
El Siq
... on es pot comprar les entrades i reservar fer el primer troç de camí, un camí de grava amb una lleugera baixada, en cavall. El camí passa per la vall de Bab as-Siq (porta de la gola). El primer que trobem, a mà dreta són tres blocs de pedra, coneguts com els blocs Djinn, o dels esperits, que daten del segle I a.C. Els historiadors creuen que eren tombes, les primeres que es feren aqui, però altra gent pensa que són representacions del deu Dushara, en forma de dau.
Una mica més avall, a mà esquerra, la primera de les grans estructures monumentals de Petra, la tomba dels Obeliscs (segle I a.C.), formada per quatre obeliscs, originalment d'uns set metres. Entre ells, una figura humana. Una porta senzilla, dóna accés a una càmara petita de 7x5m, sense cap mena de decoració, amb dos ninxlols mortuoris a cada costat i un en la paret del fons. Sota, hi ha un triclinium, un menjador amb tres bancs i altres dues sales laterals on es celebraven banquets funeraris, conegut amb el nom de Bab el Siq Triclinium.
Abans d'arribar al Siq, trobem la presa, que desviava l'aigua que podia entrar-hi i la canalitzaven. Els nabateus van ser uns grans enginyers. Varen construir una extraordinària xarxa de canals i cisternes per tot l'indret, per aprofitar la poca aigua de la qual disposaven.
L'Al-Siq: l'espectacular entrada natural a la ciutat de pedra, que és una gorja geològica, d'uns 1,2km, amb les seves altes parets de pedra (en certs trams superen els 100 metres d'alçada) i un camí que s'estreny i ondejant. Els raigs de sol penetra, deixant veure unes tonalitats en les seves parets.
Durant el camí, descendent, es pot veure els canals d'aigua, fets amb fang. La seva poca alçada fa pensar que la gorja va ser més profunda, estant atapeida ara de sediments. També podem veure troços paviments, l'antiga calçada romana.
També podem veure restes de figures, borrades pel pas del temps, com dos mercaders, acompanyats de dos dromeraris (Al costat, les mateixes figures, però orientades en direcció contrària), inscripcions històriques, un altar senzill de sacrificis, en mig del camí, així com un petit habitacle excavat en la pedra, on es suposa que es ficava el sacerdot.
La façana, de 40x28m, va ser escolpida d'adalt cap abaix, a cops de cisell i martell al voltant de l'any I d.C., deixant una cornisa natural que l'abriga dels elements naturals. Es divideix en dos nivells.
La de sota està formada per sis columnes corínties d'uns 12m d'alçada, que dóna accés a una sala quadrada buida, sense cap mena de decoració, que els nabateus reservaven per a ofrenes als seus deus: Allat, Al Uzza, Dushara.
La part de dalt, es va fer en homenatge a la deesa Isis, protectora dels morts. El nínxol central, de forma rodona, acaba en forma cònica coronat per un gran capitell cònic que subjecta la urna del tresor. En els laterals dels dos pisos s'intueixen talles del que pogueren ser deus nabateus.
La façana estava adornada de figures escolpides que es van perdre quan l'Islam va prohibir les representacions humanes. Recentment, l'any 2003, es va descobir un altre pis enterrat del Tresor. Es creu que forma part de la Petra, que encara roman sota terra, i que encara s'ha d'excavar. Com se sap, el director Steven Spielberg, va usar aquest indret per a la película d'"Indiana Jones i la última croada".
En direcció noroest, cap al Siq exterior, apareixen una sèrie de tombes repartides al llarg del camí. A l'esquerra, es troben cinc tombes, una al costat de l'altra (porten el nom de número 67, 68, 69, 70 i 71).
La tomba 67 es fa notar per la inusual càmara funeraria ficada entre dos almenes escalars. La tomba 69 té la façana marcada per quatre semicolumnes. La tomba 70 està coronada per una merlatura assíria.
Endavant un altre grup de tombes, sent les més interessants la 825 i la 826, que presenten la façana surcada pel canal de l'aqüeducte.
Al costat d'un quiosquet, unes escales porten camí a l'Altar dels Sacrificis, des d'on es pot obtindre unes vistes meravelloses de Petra. Passem de llarg d'elles, ja que serà una ruta que farem després de dinar, pujant per un altre costat.
Les Tombes Reals
La primera tomba important és la Tomba de la Urna. Té la façana molt endarrerida respecte al natural perfil de la montanya, fet que li fa disposar d'una gran terraça oberta (des d'on disposem d'una panoràmica de la vall i d'on hi havia la ciutat) i columnes al voltant d'ella, amb una gran sala interior d'uns 18x20m. En la part superior del frontó es troba una urna petita, que dóna nom a la tomba. Al voltant del segle V, va ser transformada en un temple bizantí, per ordre d'un bisbe anomenat Jason (informació recollida en les restes d'una inscripció grega en la pared del fons).
A l'esquerra, una de més petita: la Tomba de la Seda, o de l'Arc Iris, que destaca pels seus colors, que s'assemblen a les més variades tonalitats de la seda.
Contigua, hi ha la grandiosa però greument danyada, la Tomba Coríntia, que presenta una arquitectura molt semblant a la façana del Tresor, però menys elaborats, d'uns 28x24m. El seu nom es degut a León de Laborde, qui després de visitar el lloc l'any 1828 va considerar que les columnes i els capitells eren de caire corinti.
Al costat, la Tomba Palau, anomenada així pel seu semblant amb els palaus imperials romans i grecs. De 45x49m, en la seva façana, mutilada en la seva part superior s'obren quatre portes. En la part superior, es troben set nínxols en les intercolumnes.
Separada, cap al nord, es troba la Tomba de Sexius Florentius, tomba d'un governador de la província romana d'Aràbia.
Anar a: Petra. De l'àrea urbana al Deir i el Lloc Alt dels Sacrificis
