Visitant Najac

Emplaçat al capdamunt d'un promontori rocós excepcionalment llarg, Najac s'adorm sota les teulades de pissarra vigilats per la fortalesa, a l'altra punta del poble i a sota, els meandres del riu Aveyron.

El poble

Als peus de la fortalesa, el poble es va construir al voltant de dos carrers principals...

A l'entrada, es troba la plaça de Fauborg, una plaça estreta i llarga que acollia el mercat.

Vorejada per dues fileres de cases que abans formava una urbanització lineal, al sud, les cases de pedra i fusta, dels segles XV i XVI, alineades, es perllongaven amb cobertes que protegien les mercaderies que es venien.

Més endavant, el carrer de Bourguet, la via principal del poble, està envoltada de cases, construïdes en la seva majoria entre els segles XIII i XVI.

Molt a prop de l'Ajuntament es troba la font del Cònsols, una font amb una pila monolítica de granit. Una Una inscripció recorda la data de la seva construcció, 1344, i els noms dels cònsols que van decidir edificar aquest monument.

No lluny tirem pel mateix carrer de Bourguet, deixant el carrer dels Comtes-de-Toulouse a la seva esquerre, per trobar-nos amb la capella de Sant Bartomeu (s. XIV), la qual formava part d'un hospital i d'un cementiri.

A l'altura d'una antiga porta fortificada, es troba la Casa dels Governadors i la Casa del Senescal, situada a l'esquerra, una mica més a dalt en direcció a la fortalesa.

La Casa dels Governadors (segles XIII-XV) era l'antiga residència destinada a l'administració real, que després passà a ser propietat de diverses famílies nobles i de comerciants de l'Edat Mitjana. L'edifici conserva encara elements arquitectònics destacables.

La Casa del Senescal (segles XV-XVI) va ser la residència del Senescal de Rouergue, en la època en la qual Najac era la capita administrativa i judicial de la província del Rouergue.

Najac. Camí cap a la fortalesa

La Fortalesa

(s. XII-XIII) Considerada una obra mestra de l'art militar del segle XIII, aquesta fortalesa, que custodia la vall de l'Aveyron, va ser construïda per a defendre Rouergue quan els comtes de Toulouse van triar Najac com a capital de la província. En 1249, quan va morir el comte Raimon VII, el va succeir el seu gendre Alfons de Poitiers, germà del rei Sant Lluís, que va reconstruir el castell en la seva totalitat entre 1253 i 1260.

En el seu moment contava amb una important guarnició en una època en què el poble contava amb més de 2.000 habitants. El deteriorament d'algunes parts es deu principal a la transformació de l'edifici en cantera en el segle XIX.

De les tres muralles primitives roman en peu un important sistema fortificat franquejat per grans torres rodones. El castell, en forma de trapezi, es va construir parcialment amb gres clar i estava protegit per grans muralles. La torre de l'homenatge, la més imponent de totes, es trobava al sud-est.

Des de la fortalesa es té una magnífica vista del poble, envoltada de boscos, de la vall de l'Aveyron i l'església, construïda entre el castell i el riu, en el centre del poble original.

Com a curiositat, es diu que Ricard Cor de Lleó va venir aquí l'any 1185 per a firmar un tractat d'aliança amb rei de la Corona d'Aragó contra el comte de Toulouse.

Baixem del castell pel carrer de l'Eglise. La porta de la Pique (s. XIII) és l'últim vestigi de les deu portes que protegien el poble en un altre temps.

L'Església de Sant Joan l'evangelista

A pesar dels afegits, l'església de Najac segueix sent un interessant edifici d'estil gòtic, una de les primeres d'aquest estil que es van construir en el Rouergue.

Va ser construïda per inquisidors dominicans i amb l'ajuda dels habitants del poble, sospitosos d'heretgia, que van ser condemnats a pagar una multa per a compensar les seves faltes.

La façana oest està coronada amb una rosassa i la nau única, acaba en una capçalera plana.

Per tornar, ho fem pel carrer dels Comtes-de-Toulouse, repleta de cases medievals

No et perdis: la fortalesa
Aparcament: A l'entrada del poble hi ha diversos aparcaments on poder deixar el cotxe.
Durada de la visita: 3-4 hores
Pels voltants: Cordes-sur-ciel, Saint-Antonin-Noble-Val, Villefranche de Rouergue
Més informació i bibliografia en: Turisme de Villefranche i Najac/

Anar a: Deu dies pels Midi-Pyrénées

Llegir més

Descobrint Villefranche de Rouergue

L'antic recinte fortificat de Villefranche, amb les seves cases apinyades als peus de la imponent torre de l'església de Notre Dame, i la cartoixa de Saint-Sauveur, són atractius més que suficients per fer una visita a aquesta ciutat situada en els límits de les antigues províncies de Rouergue i del Quercy.

Sabíeu que

Fundada en 1099 per Raimon IV de Saint-Gilles, comte de Toulouse, en el marge esquerre del riu Aveyron, Villefranche es va desenvolupar encara més en 1252, quan Alfons de Poitiers, germà del rei Sant Lluís, va decidir crear una ciutat nova en el marge dret del riu. La seva construcció, que seguia un planol de recinte fortificat, va acabar en 1256. La seva situació geogràfica, en l'encreuament de vies de comunicació existents des de l'Antiguitat, van fer de Villefranche un important centre comercial des de l'Edat Mitjana, fet que contribuí també que fos una etapa del Camí de Sant Jaume.

La seva prosperitat es va veure afectada per diverses raons al llarg de la seva història. La seva adhesió a la Reforma durant les Guerres de Religió van paralitzar la seva expansió i en 1628, una plaga de la pesta va causar una gran mortandat en la població. Vint anys més tard, la ciutat va ser devastada durant la revolta dels croquants (camperols).

Passejant

Encara que Villefranche ha perdut part del seu aspecte medieval amb la destrucció de les fosses, muralles i portes fortificades, la ciutat presenta a gran escala el plànol, en forma de damer, característic de les ciutats noves d'aquella època: una sèrie de carrers amb una plaça central, centre neuràlgic de la vida religiosa i pública.

Situada en el centre de la ciutat, la plaça de Notre-Dame està envoltada de cases amb porxades. En un dels seus costats s'aixeca l'alta i imponent figura de l'antiga col·legiata.

Passejant sota les porxades es pot observar les arcades i les antigues portes esculpides. Davant de la terrassa que domina la plaça al nord s'erigeix un gran Crist de ferro forjat.

La construcció de la col·legiata de Notre Dame, que s'inicià el 1260 per l'absis, es va perllongar durant tres segles a partir de diverses fortunes. Amb els seus imponents contraforts d'angle decorats amb pinacles, el campanar porxat té aspecte de fortalesa. De 59m d'altura, representa la rivalitat entre Villefranche de Rouergue i Rodez: les dues ciutats volien demostrar la seva superioritat mitjançant l'altura de la torre de la catedral. Pel que es pot deduir dels grans fonaments de la torre de Villefranche, aquesta tenia grans ambicions, però les guerres i la penúria van impedir la construcció desitjada i, en 1585, es va cobrir el campanar amb el teulat actual.

Un pòrtic coronat per un gablet calat permet l'accés a l'àmplia i única nau de l'església envoltada de capelles obertes entre els contraforts interiors, a la manera de l'estil gòtic meridional.

Pels carrers medievals dels voltants es trobaven les cases dels rics comerciants, amb les seves portes i torres que simbolitzaven la posició social dels seus habitants en el segle XV.

Visitar

Dins de l'antic recinte fortificat, a pocs carrers de la plaça de Notre Dame, trobem en la Place Hôpital St. Jacques, la Capella dels Penitents Negres. Darrere de la seva façana clàssica, sòbria i elegant, la capella sorprèn i disposa d¡una abundant decoració interior, on destaca la volta de fusta pintada amb colors molt vius i un retaule de fusta esculpit i daurat. Aquesta antiga capella es va construir durant el segle XVII per a servir d'oratori a la germandat dels Penitents Negres, que devien el seu nom a l'hàbit de color negre amb el qual es vestien per a les processons. La fundació de la seva germandat, en 1609, traduïa el renaixement del fervor que va seguir a les Guerres de Religió. La germandat contava amb 200 membres, entre laics i eclesiàstics, i la seva misió consistia en donar ajut als malalts i enterrar als morts.

La capella adopta un disseny central amb forma de creu grega, amb una volta circular limitada per tres absis, dels quals, el més profund, serveix de cor. Fortament influenciada per la capella dels Penitents Blaus de Toulouse, el projecte s'inspirà en les més antigues esglésies d'Orient.

En l'absis del cor es troba un retaule barroc de fusta policromada del segle XVIII. Està enterament esculpit, pintat i recobert de pa d'or. En quatre grans panells, es troben representats escenes de la Passió.

El sostre, de fusta, forma una mena de volta celestial. Obra del taller de Guy, forma una impressionant i complexa estructura enteixinada, coberta totalment de pintures, on es pot trobar les figures de l'emperador Constantí, la seva mare Santa Elena, entre altres personatges i símbols diversos.

A l'altre vora del riu Aveyron, tenim la Cartoixa de Saint-Sauveur fundada a mitjan segle XV per iniciativa de Vézian-Valette, un ric comerciant de la ciutat que va deixar la seva fortuna per a la construcció d'un monestir de cartoixans. Les obres d'aquesta cartoixa gòtica van iniciar-se en 1452 per finalitzar-les en 1528..

La visita s'inicia per la capella conventual, on els monjos es trobaven, en silenci, per als nombrossos oficis. Presidida per un ampli pòrtic consta amb una única nau de tres trams i un presbiteri amb absis poligonal. La porta de fusta, original, està esculpida i representa a dos cartoixans amb les armes dels fundadors.

Una galeria de fusta del segle XVIII separa l'espai dels llecs del dels monjos. Els monjos s'asseien en un cadirat de finals de segle XV, on destaca la originalitat de les misericòrdies. En un panteó d'estil flamíger es troben les tombes del fundador i de la seva esposa.

A través d'un vestíbul s'accedeix al claustre menor, l'únic claustre autèntic en el sentit monàstic del terme (galeria a la qual s'obrien les estances de la vida comunitària). Amb la seva volta de creueria, és una obra mestra d'estil flamíger, amb les seves claus de volta molt treballades.

En el refectori, una àmplia sala rectangular de tres trams amb volta de crueria, els monjos es reunien pel dinar dels diumenges i dies festius. Pegat al mur es troba el púlpit del lector, de pedra, amb la seva balustrada d'estil flamíger.

El claustre major, un dels més amplis de França (66x44m), crida l'atenció per l'harmonia de les seves perspectives. En els seus costats s'obrien les 13 cases dels cartoixans: cada una d'elles formada per quatre habitacions, dos en la planta baixa (el dipòsit de fusta i el taller) i dos en el pis superior (l'oratori i l'habitació), i estava envoltada d'un petit jardí.

Fora del recinte, i que no vam poder visitar per motiu de restauracions, es troba la capella dels estrangers. Aquí es rebia als pelegrins que es dirigien a Santiago de Compostela, així com als fidels per a la celebració dels oficis.

Aparcament: a les afores de l'antic recinte fortificat hi ha diversos aparcaments gratuïts.
No et perdis: la plaça i col·legiata de Notre Dame, la Capella dels Petinents Negres i la Cartoixa de Saint-Sauveur.
Durada de la visita: 6-7 hores.
Als voltants: Najac
Més informació i bibliografia en: Mairie de Villefranche de Rouergue | Tourisme Villefranche de Rouergue-Najac | Turisme en l'Aveyron

Anar a: Deu dies pels Midi-Pyrénées

Llegir més

Rodez, capital de l'Aveyron

Emplaçada en un turó es troba la ciutat de Rodez, capital del departament de l'Aveyron, amb el seu casc antic a 120 metres d'altura per damunt de la conca del riu Aveyron. Amb aquesta visió, arribant a la ciutat, es pot pensar de trobar-se amb una ciutat molt bonica, però després de visitar el seu centre, on es troba la seva espectacular catedral, ens va decepcionar una mica.

Descobriu...
La catedral de Notre-Dame, de gres rosa, es va construir en 1277 després d'enfonsar-se un any abans el presbiteri i campanar de l'església precedent. Mig segle després acabaren l'absis i dos trams del presbiteri i en el segle XIV el creuer i dos trams de la nau, acabant-se l'obra en el segle XV. La façana oest, que dóna a la plaça d'Armes, crida l'atenció pel seu aspecte de fortalesa. Edificada fora del recinte emmurallat de la ciutat, feia el paper de bastió per a la defensa de la ciutat.

La portada nord, anomenada la Porta del Bisbat, s'obre sote tres files d'arquivoltes i un perfil afilat. En la llinda, les escultures mutilades representen la Nativitat, l'Adoració dels pastors i dels Reis Mags, la presentació en el Temple i, en el timpà, la coronació de la Verge.

El magnífic campanar, edificat sobre una imponent torre del segle XIV, arriba als 87 metres d'altura i té sis pisos. En el tercer pis es poden veure grans apertures amb motllures. En el quart pis, de planta octogonal, es troben unes estàtues dels apòstols en les fornícules que es troben al costat de les obertures. En el cinquè, unes petites torres amb arcs flamígers i pinacles contribueixen a enriquir encara més la decoració. La part superior, amb la seva terrassa amb balustrada, la seva cúpula i la seva llanterna, conte amb una estàtua de la verge.

L'elegància del gòtic de la catedral es fa patent en la verticalitat del presbiteri amb fins arcs enllaçats, en la lleugeresa dels pilars de la nau, amb capitells apenes esculpits, i en l'elevació de grans arcades coronades per un trifori la disposició del qual segueix la de les altes finestres.

Del cadirat del presbiteri, del segle XV, amb 62 cadires altes en el cor, destaca la cadira del bisbe, coronada amb un piramidó i un àngel i que presenta l'escut d'armes de Bertrand de Chalençon, bisbe de Rodez.





Passejant...
Al voltant de la catedral es troba el barri antic de la ciutat, antigament propietat dels bisbes. Al costat mateix de la catedral es troba el palau episcopal que destaca per la seva façana de maó, la seva gran escala doble i les seves terrasses fortificades.

Palau episcopal (s. XVII)

Encara es troben diverses cases i palauets medievals i d'estil renaixentistes, que formen un circuit a peu que es pot seguir a través d'un plànol que es pot aconseguir a l'Oficina de Turisme, com la casa de Benoit o la casa dels canonges.

Casa de Benoit (s. XV) - Casa renaixentista amb una galeria gòtica que ocupa dos dels costats del seu pati.

Casa dels canonges (s. XV) - casa d'estil gòtic que allotjava als canonges, i on destaca en el pati un pou de gres decorat amb petxines del Camí de Sant Jaume.

Casa de l'Anunciació (s. XVI) - Casa d'un ric mercader, la planta baixa estava destinada al negoci i a l'habitatge en els nivells superiors. En una torreta es troba un baixrrelleu que representa una escena de l'Anunciació

Palauet de Bonald (s. XVI) - Casa senyorial amb una torre del segle XVI que es pot veure des del pati interior

En la zona del burg, antic domini del comte de Rodez, s'han conservat també bells habitatges del segle XVI, com la casa d'Armagnac o de l'Anunciació, edificis renaixentistes que testimonien l'opulència dels comerciants que van fer fortuna gràcies a les fires de la ciutat.

Casa d'Armagnac (s. XVI) - Casa d'un ric comerciant i banquer, els estils gòtics i renaixentistes es mesclen en la seva façana

Palauet de Lauro (s. XVI) - Antiga residència d'un canonge

Aparcament: un conjunt de bulevards envolten el casc antic i està tot plé d'aparcaments de pagament on poder deixar el cotxer i passejar tranquil·lament pel centre de la ciutat.
No et perdis: la catedral
Durada de la visita: si no es visita cap dels seus museus, amb 3-4 hores és suficient.
Més informació i bibliografia en: Office de Tourisme Rodez
Als voltants: Conques

Anar a: Deu dies pels Midi-Pyrénées

Llegir més