Rodejada per les muntanyes de Prades i el bosc de Poblet, a mig camí entre Tarragona i Lleida, es troba la vila de l'Espluga de Francolí, situada en la comarca de la Conca de Barberà, i amb un cens aproximat d'unes 3.800 persones. Les diverses coves del voltant, dónen nom al poble. En llatí, spelunca és cova. L'altra part del nom fa referència a un ocell semblant al faisà, anomenat francolí, i que avui en dia està gairebé extingit.
Els origens de l'Espluga es remunten a l'any 1079, amb la donació que feren els comtes de Barcelona Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II a Ponç-Hug de Cervera, que implicava la construcció d'un castell, del qual no queda gairebé res llevat algun tram de paret, i la celebració d'un mercat. Al voltant del mateix, començà a estructurar-se el nucli urbà. La repoblació va ser efectiva sobretot després de la caiguda de Lleida (1149) i Siurana (1153), i la derrota dels musulmans, que envoltaven la zona.
Durant el segle XII, el terme es dividí en dos dominis senyorials: l'Espluga Sobirana i l'Espluga Jussana, passant posteriorment a mans de les Ordres dels Templers i dels Hospitalers respectivament. El 1317, amb la caiguda dels templers, passà tot el domini a mans dels hospitalers, encara que es conservà la diferenciació dels dos nuclis, durant els segles següents.
Lloc de pas per anar al monestir de Poblet, que es troba a 2km, l'Espluga ofereix diferents museus i edificis a veure. A una de les entrades de la vila, on hi ha l'oficina de turisme, hi trobem la Fassina, una antiga fàbrica de destil·lació i fermentació alcohòlica, on es pot veure el procés d'obtenció de l'alcohol a partir de l'antiga maquinària. Forma part de la Xarxa de Museus de la Ciència i la Tècnica de Catalunya.
A pocs metres, hi ha el Museu de la Vida Rural, creat per la Fundació Carulla, l'any 1998, sobre els terrenys que ocupava la casa pairal de la família Carulla. Recull una extensa i variació col·lecció d'eines, estris, mobles, vestits, atuells... que ajuden a coneixer millor les formes de vida i de treball a les zones rurals de Catalunya.
Els origens de l'Espluga es remunten a l'any 1079, amb la donació que feren els comtes de Barcelona Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II a Ponç-Hug de Cervera, que implicava la construcció d'un castell, del qual no queda gairebé res llevat algun tram de paret, i la celebració d'un mercat. Al voltant del mateix, començà a estructurar-se el nucli urbà. La repoblació va ser efectiva sobretot després de la caiguda de Lleida (1149) i Siurana (1153), i la derrota dels musulmans, que envoltaven la zona.
Durant el segle XII, el terme es dividí en dos dominis senyorials: l'Espluga Sobirana i l'Espluga Jussana, passant posteriorment a mans de les Ordres dels Templers i dels Hospitalers respectivament. El 1317, amb la caiguda dels templers, passà tot el domini a mans dels hospitalers, encara que es conservà la diferenciació dels dos nuclis, durant els segles següents.
Lloc de pas per anar al monestir de Poblet, que es troba a 2km, l'Espluga ofereix diferents museus i edificis a veure. A una de les entrades de la vila, on hi ha l'oficina de turisme, hi trobem la Fassina, una antiga fàbrica de destil·lació i fermentació alcohòlica, on es pot veure el procés d'obtenció de l'alcohol a partir de l'antiga maquinària. Forma part de la Xarxa de Museus de la Ciència i la Tècnica de Catalunya.
L'edifici actual, consta de quatre plantes d'exposició dividides temàticament: P1-La pagesia (l'Espluga és una població agrícola, amb predomini dels conreus de secà: cereals, vinya i olivera), P2-La farmàcia i la llar pairal (la família Carulla exercí com apotecaris des del 1690), P3-Els oficis tradicionals (fusters, ferrers, teixidors..) i P4-L'Espluga i la Conca: el medi natural i la història. Durant l'any 2009, s'obrirà un nou edifici annex, que duplicarà l'espai actual, obra de l'arquitecte Dani Freixes.
En el centre del poble, en la plaça de l'Església, hi ha les dues esglésies, conegudes popularment com l'Església Nova i la Vella. La Vella, és l'església de Sant Miquel Arcàngel (segle XIII), on destaca el seu robust campanar, escenari de resistències bèl·liques el 1463 i el 1873. L'any 1837, sota les escales d'accés al campanar, s'hi van amagar les despulles dels Reis de la Corona d'Aragó, enterrats al monestir de Poblet, que havien restat abandonades dos anys abans durant l'exclaustració dels monjos. L'impulsor va ser el rector Antoni Serret, juntament amb altres espluguins. Varen romandre fins l'any 1843, fins que es trasl·ladaren a Tarragona, on hi estaren 110 anys, abans que es tornés al seu lloc original.
La família Ferrer, que havia fet construir la capella de Sant Pere, lliurà a la parròquia unes relíquies dels sants màrtirs Abdon i Senén que esdevingueren els patrons de l'Espluga de Francolí.
Davant, es troba l'Església Nova (1860-88), d'estil neoclàssic, que va ser construïda aprofitant les pedres de l'antic castell. Havia de tindre dos campanaris, però la plaga de la fil·loxera, va provocar una insuficiència dels ingressos, deixant-se de construir una de les torres.
A la mateixa plaça, hi ha l'antic Hospital de l'Ordre de Sant Joan, fondat pels cavallers hospitalaris, que durant els segles XV i XVI acollia a malalts, pobres i orfes.
Al capdamunt del carrer principal, es troba el Casal (1963), fondat per Lluis Carulla, fill del poble, mecenes cultural, i creador del cubet de brou de Gallina Blanca, base del seu futur imperi comercial. Construït segons els plans de l'arquitecte Lluís Bonet i Gárí, la seva façana principal està decorada per l'artista Llucià Navarro, amb escenes diverses i monuments del poble i de Poblet. Ha sigut el centre de la vida socio-cultural i esportiva de l'Espluga. Acull anuament els Premis Baldiri Reixac, i té diferentes seccions culturals i esportives com teatre, hoquei sobre patins, patinatge... Les seves instal·lacions disposen d'un auditori, un teatre-cine, un pavelló d'esports i un restaurant, l'Hostal del Senglar, envoltat de jardins, i que disposa de diversos menjadors típics, que representen les diferents parts d'una masia catalana, amb eines i diorames exposats, que fan referència a la vida rural.
Fora del centre de la vida, es troba la Font Major, on es considera el lloc de naixement del riu Francolí. Es pot veure un antic rentador (1904), la font (1864), les escales, la Mare de Déu de la Font Major i una placa que recorda el nivell on arribà l'aigua durant la riuada de Santa Tecla del 1874.
Al costat, una de les antiges portes de la vila, un arc medieval del segle XIV, i la Cova Museu de la Font Major. En aquestes coves, diverses troballes demostren la presència humana durant el neolític i d'animals en el paleolític inferior. Aquesta amplíssima xarxa de galeries, discorre pel subsòl del poble, descobrint-se de forma accidental el 1853, quan s'estava cavant per a fer un pou. La Cova està formada per dues cavitats visitables, la primera, la Cova de la Vila, està dedicada al paleolític i la Cova de la Font Major, al neolític, a la formació geològica i al descobriment de la cavitat. A més de les visites guiades, es pot fet un segon recorregut, amb prèvia antel·lació, d'espeologia, que discorre per les galeries més profundes de la cova (en llargària, és la setena del món en la seva categoria, formada per conglomerats), remuntant el riu subterrani.
Paralel·lament al riu, es troba un parc fluvial, on es pot passejar, entre els ponts de fusta que creuen el riu, i realitzar picnics. Al final, es troba la Font Baixa (1852), d'estil neoclàssic. L'aigua prové canalitzada de la cova de la Font Major, i està formada per 17 canyelles que corresponen a cada una de les lletres que formen part del nom de la vila (E S P L U G A D E F R A N C O L I).
Passat el pont, hi ha el Celler Cooperatiu (1913), projectat per Lluís Domènech i Montaner, i construït pel seu fill Pere Domènech i Roura, per allotjar una de les cooperatives més antigues de Catalunya, la Cooperativa de l'Espluga, fondada l'any 1902. Insigna dels cellers modernistes catalans, i que formen part d'una ruta pròpia, Angel Guimerà li dedicà el sobrenom de La Catedral del Vi, l'any 1921, durant una visita del mateix a l'Espluga.
Consta de tres naus, amb una bella decoració exterior, i que malgrat les seves reformes, ha mantingut el seu estil, tant interior com exteriorment. Inicialment, el celler tenia dos naus, però l'any 1957, s'afegí una terçera d'idèntica. Estructurat en tres nivells, el celler allotja el Museu del Vi, on el visitant podrà coneixer el procés d'elaboració i obtenció del vi i del cava. Els darrers anys es celebra anualment la festa comarcal de l'oli Francolí.
Apart de veure tot el que s'ha comentat, l'Espluga ofereix dolços típics com els carquinyolis, una pasta seca amb atmetlles, elaborats de forma artesanal, juntament amb altres varietats com els vanos, neules, atmetllats i varietats amb xocolata. Anualment, es realitza la Fira del Carquinyoli, dedicada a aquest dolç. Apart, es pot degustar i comprar els vins i caves que s'elaboren sota la Denominació d'Origen Conca de Barberà, on prediminen les varietats de macabeu, parellada, trepat, ull de llebre, cabernet sauvignon i merlot. També, es pot adquirir oli, de la Denominació d'Origen Protegida Siurana.
Veure mapa más gran
La família Ferrer, que havia fet construir la capella de Sant Pere, lliurà a la parròquia unes relíquies dels sants màrtirs Abdon i Senén que esdevingueren els patrons de l'Espluga de Francolí.
Davant, es troba l'Església Nova (1860-88), d'estil neoclàssic, que va ser construïda aprofitant les pedres de l'antic castell. Havia de tindre dos campanaris, però la plaga de la fil·loxera, va provocar una insuficiència dels ingressos, deixant-se de construir una de les torres.
A la mateixa plaça, hi ha l'antic Hospital de l'Ordre de Sant Joan, fondat pels cavallers hospitalaris, que durant els segles XV i XVI acollia a malalts, pobres i orfes.
Fora del centre de la vida, es troba la Font Major, on es considera el lloc de naixement del riu Francolí. Es pot veure un antic rentador (1904), la font (1864), les escales, la Mare de Déu de la Font Major i una placa que recorda el nivell on arribà l'aigua durant la riuada de Santa Tecla del 1874.
Consta de tres naus, amb una bella decoració exterior, i que malgrat les seves reformes, ha mantingut el seu estil, tant interior com exteriorment. Inicialment, el celler tenia dos naus, però l'any 1957, s'afegí una terçera d'idèntica. Estructurat en tres nivells, el celler allotja el Museu del Vi, on el visitant podrà coneixer el procés d'elaboració i obtenció del vi i del cava. Els darrers anys es celebra anualment la festa comarcal de l'oli Francolí.
Veure mapa más gran
