A 42km, al sud de Pamplona, i a 130km de Zaragoza, es troba el petit poble de Olite (Erriberi, en euskera), amb uns 3500 habitants. Els seus origens daten de l'època romana, i durant l'Edat Mitja, va ser la seu reial del regne de Navarra.
Deixem el cotxe al costat de la carretera principal i ens endinsem en aquest poble d'estrets carrers que donen pas a nobles caserons de pedres amb escuts d'armes i alerons de fusta, galeries medievals i esglésies diverses. Una d'elles, és l'església de Sant Pere (s. XII-XIII), la més important de la seva època, amb la seva portada romànica de mig punt i les seves sis arquivoltes llises, i la seva torre gòtica, acabada en fletxa, de forma octogonal.
Al cap d'uns metres, es troba el Palau Reial, l'emblema més significatiu del vell Reine de Navarra. L'artifex va ser el rei Carles III i la seva muller Lionor, i tenia tantes habitacions com dies l'any, convertint el palau en un dels més esplèndids d'Europa, en la seva època. El Palau és un complex conjunt irregular de torres, estances, galeries, jardins i patis que li donen un aspecte anàrquic, però amb un aspecte exterior majestuós. Iniciat el 1399, durant el reinat de Carles III, Olite va gaudir de pau i es celebraren vàris cops les Corts del Reine. Grans festes i espectacles també es celebraren.
Fins que l'any 1512, el regne passà a mans del regne castellà-aragonés, i el palau es convertí en la residència dels virreis, segons els acords de les corts que Ferran el Catòlic convocà en Burgos, el 1516. Anys posteriors conduiren al decliu de la ciutat, perdent la seva importància política, provocant un deteriorament continu degut a l'abandó i el costós del seu manteniment. Durant la Guerra de la Independència, es quan el castell gairebé cau a terra. L'any 1913, es adquirit per la Diputació Foral de Navarra, i l'any 1937 es comença la seva reconstrucció de la mà de José Yarnoz. Unes maquetes, dins del palau, ens ofereix com estava l'edifici abans i després de la seva restauració.
Dividit en dos grans edificis, el Palau Vell, que avui en dia és un parador de turisme, i que veurem per fora després, i el propi Palau Reial, el Palau Nou. Voltant per les muralles, podem veure el pou de gel, una estructura en forma d'ou, que servia com a dipòsit de gel. Situat en la part més freda del palau, ficaven capes de neu coberta amb palla que feia d'aillant, de tal manera que es conservava fins a l'estiu. Ens dirigim cap a la Plaça de Carles III, on es troba l'entrada i les taquilles (anirem indicant els llocs i números d'acord amb el planol).
El primer que veiem és el Jardí Vell (1), un pati irregular on a mà esquerra hi ha la part exterior de l'àbsid de l'església de Santa María, que visitarem a la sortida. Aquest pati, avui pavimentat en pedra, era antigament un jardí ple d'arbres i flors.
L'itinerari ens porta a unes sales fosques, i una d'elles és la Sala dels Arcs (4), també coneguda com la Sala dels ratspenats, i que es va construïr per a aguantar el pes del petit jardí de la reina, que es troba al damunt.
El següent punt és pujar fins a dalt de tot, arribant a la Torre de l'Homenatge (5), a uns 40m d'alçada. Durant la pujada, entre plantes, podrem veure la història del castell, fotografies antigues, la seva reconstrucció... Des d'aqui, una vista magnífica dels voltants d'Olite i de tot el palau, amb les seves torres i formes.
Entre edificis que veiem, el Convent de Sant Francesc, una reedificació del segle XVIII, encara que es conserva la seva portada original del segle XV. La llegenda diu que el mateix Francisco de Asís el fondà, quan es va detindre a Olite, camí de Santiago de Compostela.
Passem per la Sala del Rei (9), una habitació gran que s'utilitzava com a sala de recepció. Disposa d'una xemeneia de pedra i amplis finestrals gòtics amb bancs per seure's.
Al costat, la Galeria del Rei (11), que dóna al Pati de les Moreres, construïda mitjançant dues arqueries superposades, la superior de menor alçada. Els capitells estan decorats amb diferents motius vegetals. Coneguda també com la Galeria Daurada, és un dels millors exemples que queden d'aquest tipus en Europa.
Tenim al costat de la Càmara de la Reina, la Galeria de la Reina (13), un petit jardí d'ús exclussiu per a la reina. Sota, com s'ha esmentat abans la Sala dels Arcs, que aguanta aquest jardí penjant. Es va reconstruir seguint les emprentes dels pilars que es conservaven.
Seguim cap a la Torre de les Tres Corones (19), una de les més originals del palau, per la seva forma, de planta octogonal i dividida en tres cossos.
D'aqui podem veure les restes de la Capilla de Sant Jordi (21), la capilla privada dels reis. De planta rectangular, només es conserva els seus murs perimetrals.
Anem cap a l'altre punta del palau, per a veure més torres, passant pel Portal de Fenero, i d'on tentenim una vista de la part ja visitada...
La torre de la dreta, és la Torre de l'Atalaia (14), i un dels elements del palau que menys ha calgut restaurar. De planta quadrangular, hi ha adosada un cilindre que allotja una escala de cargol que comunica les diferentes estançes de la torre, i que acaba en l'elevat lloc de vigilància.
A l'esquerra, la Torre dels Quatre Vents (15), un mirador-torre de planta quadrada, obert en tres dels seus costats per grans finestrals d'arc apuntat. Des d'aqui, els reis podien veure els espectacles que es celebraven al peu del castell. Com la torre anterior, té una un torreó més elevat, però de secció quadrada, molt exposat al vent.
Baixem a la planta inferior, cap a la sortida, passant pel Pati de l'Ocelleria (12), on es guardava la col·lecció reial d'ocells. En els seus murs, es poden observar tota una sèrie de forats, que servien com a nius per les aus.
Sortim cap a la plaça, i entrem a l'església de Santa María La Real de Olite (segle XIII), que està al costat mateix del palau reial, i que va ser usada pels reis navarressos en les festivitats i actes solemnes de l'època: les Corts, bautissos, bodes i exèquies reials. D'una sola nau, exhibeix un retaule major d'estil renaixentista, obra del pintor Pedro de Aponte, format per 28 taules pintades a l'oli.
La seva portada és espectacular i ricament decorada que constitueix un dels cojunts més significatius de l'escultura gòtica navarra. Als dos costats, hi ha desplegat un fris amb els apòstols, presidit pel Salvador; enmarcat per arqueries, ornamentades per animals fantàstics i diferents personatges. La resta d'elements; les arquivoltes, capitells, el timpà... també estan profussament decorats amb una iconografia variada i ornaments diversos.
Passegem per la Plaça dels Teobaldos, on podem observar el parador, que abans era el Palau Vell, i que formava part de la fortalesa del recinte primitiu romà i que va ser reutilitzat pels reis navarressos. De l'antic edifici, només es conserven els murs exteriors amb les torres en les seves cantonades.
Sota de la plaça de Carles III, aprop de l'Ajuntament, es poden visitar unes galeries medievals, que daten del segle XIV. Avui en dia, tenen la finalitat de museu i galeria d'exposicions.
En la mateixa plaça, trobem la Torre del Chapitel, que després del palau, és l'element més significatiu de l'arquitectura civil del poble. Utilitzada inicialment com a lloc de control de productes, més tard va ser seu del concejo de la villa, fins el 1401. També coneguda com la torre del rellotge, en la part superior, va allotjar un dels primers rellotges de campana de la península. Apart d'assenyalar les hores, indicava als regidors i veins l'inici de les sessions del consistori, el toc de queda nocturn...
Amb això, donem com acabada la visita a l'antigua seu reial de Navarra i tornem cap a Zaragoza. Destacar també que Olite conserva el recinte enmurallat més complet i conservat de la Comunitat Foral, i que podem anar veient per diferents indrets. Si voleu coneixer més sobre el Palau Reial, podeu visitar una pàgina no oficial, però molt completa: http://www.ctv.es/USERS/sagastibelza/navarra/olite/olite.htm
Deixem el cotxe al costat de la carretera principal i ens endinsem en aquest poble d'estrets carrers que donen pas a nobles caserons de pedres amb escuts d'armes i alerons de fusta, galeries medievals i esglésies diverses. Una d'elles, és l'església de Sant Pere (s. XII-XIII), la més important de la seva època, amb la seva portada romànica de mig punt i les seves sis arquivoltes llises, i la seva torre gòtica, acabada en fletxa, de forma octogonal.
Al cap d'uns metres, es troba el Palau Reial, l'emblema més significatiu del vell Reine de Navarra. L'artifex va ser el rei Carles III i la seva muller Lionor, i tenia tantes habitacions com dies l'any, convertint el palau en un dels més esplèndids d'Europa, en la seva època. El Palau és un complex conjunt irregular de torres, estances, galeries, jardins i patis que li donen un aspecte anàrquic, però amb un aspecte exterior majestuós. Iniciat el 1399, durant el reinat de Carles III, Olite va gaudir de pau i es celebraren vàris cops les Corts del Reine. Grans festes i espectacles també es celebraren.
Fins que l'any 1512, el regne passà a mans del regne castellà-aragonés, i el palau es convertí en la residència dels virreis, segons els acords de les corts que Ferran el Catòlic convocà en Burgos, el 1516. Anys posteriors conduiren al decliu de la ciutat, perdent la seva importància política, provocant un deteriorament continu degut a l'abandó i el costós del seu manteniment. Durant la Guerra de la Independència, es quan el castell gairebé cau a terra. L'any 1913, es adquirit per la Diputació Foral de Navarra, i l'any 1937 es comença la seva reconstrucció de la mà de José Yarnoz. Unes maquetes, dins del palau, ens ofereix com estava l'edifici abans i després de la seva restauració.
Dividit en dos grans edificis, el Palau Vell, que avui en dia és un parador de turisme, i que veurem per fora després, i el propi Palau Reial, el Palau Nou. Voltant per les muralles, podem veure el pou de gel, una estructura en forma d'ou, que servia com a dipòsit de gel. Situat en la part més freda del palau, ficaven capes de neu coberta amb palla que feia d'aillant, de tal manera que es conservava fins a l'estiu. Ens dirigim cap a la Plaça de Carles III, on es troba l'entrada i les taquilles (anirem indicant els llocs i números d'acord amb el planol).
El primer que veiem és el Jardí Vell (1), un pati irregular on a mà esquerra hi ha la part exterior de l'àbsid de l'església de Santa María, que visitarem a la sortida. Aquest pati, avui pavimentat en pedra, era antigament un jardí ple d'arbres i flors.
L'itinerari ens porta a unes sales fosques, i una d'elles és la Sala dels Arcs (4), també coneguda com la Sala dels ratspenats, i que es va construïr per a aguantar el pes del petit jardí de la reina, que es troba al damunt.
El següent punt és pujar fins a dalt de tot, arribant a la Torre de l'Homenatge (5), a uns 40m d'alçada. Durant la pujada, entre plantes, podrem veure la història del castell, fotografies antigues, la seva reconstrucció... Des d'aqui, una vista magnífica dels voltants d'Olite i de tot el palau, amb les seves torres i formes.
Entre edificis que veiem, el Convent de Sant Francesc, una reedificació del segle XVIII, encara que es conserva la seva portada original del segle XV. La llegenda diu que el mateix Francisco de Asís el fondà, quan es va detindre a Olite, camí de Santiago de Compostela.
Passem per la Sala del Rei (9), una habitació gran que s'utilitzava com a sala de recepció. Disposa d'una xemeneia de pedra i amplis finestrals gòtics amb bancs per seure's.
Al costat, la Galeria del Rei (11), que dóna al Pati de les Moreres, construïda mitjançant dues arqueries superposades, la superior de menor alçada. Els capitells estan decorats amb diferents motius vegetals. Coneguda també com la Galeria Daurada, és un dels millors exemples que queden d'aquest tipus en Europa.
Tenim al costat de la Càmara de la Reina, la Galeria de la Reina (13), un petit jardí d'ús exclussiu per a la reina. Sota, com s'ha esmentat abans la Sala dels Arcs, que aguanta aquest jardí penjant. Es va reconstruir seguint les emprentes dels pilars que es conservaven.
Seguim cap a la Torre de les Tres Corones (19), una de les més originals del palau, per la seva forma, de planta octogonal i dividida en tres cossos.
D'aqui podem veure les restes de la Capilla de Sant Jordi (21), la capilla privada dels reis. De planta rectangular, només es conserva els seus murs perimetrals.
Anem cap a l'altre punta del palau, per a veure més torres, passant pel Portal de Fenero, i d'on tentenim una vista de la part ja visitada...
La torre de la dreta, és la Torre de l'Atalaia (14), i un dels elements del palau que menys ha calgut restaurar. De planta quadrangular, hi ha adosada un cilindre que allotja una escala de cargol que comunica les diferentes estançes de la torre, i que acaba en l'elevat lloc de vigilància.
A l'esquerra, la Torre dels Quatre Vents (15), un mirador-torre de planta quadrada, obert en tres dels seus costats per grans finestrals d'arc apuntat. Des d'aqui, els reis podien veure els espectacles que es celebraven al peu del castell. Com la torre anterior, té una un torreó més elevat, però de secció quadrada, molt exposat al vent.
Baixem a la planta inferior, cap a la sortida, passant pel Pati de l'Ocelleria (12), on es guardava la col·lecció reial d'ocells. En els seus murs, es poden observar tota una sèrie de forats, que servien com a nius per les aus.
Sortim cap a la plaça, i entrem a l'església de Santa María La Real de Olite (segle XIII), que està al costat mateix del palau reial, i que va ser usada pels reis navarressos en les festivitats i actes solemnes de l'època: les Corts, bautissos, bodes i exèquies reials. D'una sola nau, exhibeix un retaule major d'estil renaixentista, obra del pintor Pedro de Aponte, format per 28 taules pintades a l'oli.
La seva portada és espectacular i ricament decorada que constitueix un dels cojunts més significatius de l'escultura gòtica navarra. Als dos costats, hi ha desplegat un fris amb els apòstols, presidit pel Salvador; enmarcat per arqueries, ornamentades per animals fantàstics i diferents personatges. La resta d'elements; les arquivoltes, capitells, el timpà... també estan profussament decorats amb una iconografia variada i ornaments diversos.
Passegem per la Plaça dels Teobaldos, on podem observar el parador, que abans era el Palau Vell, i que formava part de la fortalesa del recinte primitiu romà i que va ser reutilitzat pels reis navarressos. De l'antic edifici, només es conserven els murs exteriors amb les torres en les seves cantonades.
Sota de la plaça de Carles III, aprop de l'Ajuntament, es poden visitar unes galeries medievals, que daten del segle XIV. Avui en dia, tenen la finalitat de museu i galeria d'exposicions.
En la mateixa plaça, trobem la Torre del Chapitel, que després del palau, és l'element més significatiu de l'arquitectura civil del poble. Utilitzada inicialment com a lloc de control de productes, més tard va ser seu del concejo de la villa, fins el 1401. També coneguda com la torre del rellotge, en la part superior, va allotjar un dels primers rellotges de campana de la península. Apart d'assenyalar les hores, indicava als regidors i veins l'inici de les sessions del consistori, el toc de queda nocturn...Amb això, donem com acabada la visita a l'antigua seu reial de Navarra i tornem cap a Zaragoza. Destacar també que Olite conserva el recinte enmurallat més complet i conservat de la Comunitat Foral, i que podem anar veient per diferents indrets. Si voleu coneixer més sobre el Palau Reial, podeu visitar una pàgina no oficial, però molt completa: http://www.ctv.es/USERS/sagastibelza/navarra/olite/olite.htm
