Montignac és un petit poble d'uns 3.000 habitants que durant la temporada alta s'omple de visitants que venen per a visitar les coves de Lascaux. El poble, a la vora del riu Vézère, conserva algunes cases medievals així com restes d'un antic castell (el que queda d'ell és una torrassa així com algunes parts de murs que la ciutat sembla haver devorat).
Les coves de Lascaux, descobertes en 1940, són comparables a la d'Altamira, en Santillana del Mar, per la riquesa de les seves pintures així com la restricció de les visites. Per evitar el deteriorament de les originals, es va crear una reproducció: Lascaux II. Oberta al públic en 1983, és la rèplica exacta en tres dimensions de la cova original i situada a uns 200m d'aquesta. S'han reproduït al centímetre dues galeries de la cova original, la Sala dels Braus i el Diverticle Axial, que reuneixen el 90% de les pintures prehistòriques de Lascaux: cavalls, urs, bisons, cérvols, óssos... i també figures humanes i diversos signes geomètrics, amb escenes i presències enigmàtiques que encara no saben el que representen. En altres dos espais es narra la història de la cova i s'expliquen les tècniques que van usar els artistes per reproduir-la, usant els mateixos pigments que els pintors originals. Com a complement o introducció, i situat en el poble proper de Thonac, es troba Le Thot que proposa un apropament a l'art de les cavernes. Obertes al públic en 1972, Le Thot és un espai museogràfic, un parc zoològic i un taller d'art parietal, que convida a realitzar un viatge a la època prehistòrica per a descobrir l'home de Cromanyó, caçador i pintor d'animals emèrit.
Montignac encara conserva cases antigues al voltant de la plaça d'Armes, així com el museu folklòric del Périgord i el Museu Eugène Le Roy, en el qual s'ha reproduït l'habitació del novel·lista més important del Périgord.
A la riba dreta del riu es troba l'oficina de turisme que ocupa el vell Hospital de Sant Joan, del segle XIV, on destaca la seva galeria exterior. Aquí es compra les entrades per accedir a Lascaux II, encara que és més recomanable, si hi ha molta gent, apropar-te a l'espai de Le Thot i comprar allà les entrades per als dos llocs.
Al costat, l'església de Sant Jordi, extensió de la capella de l'hospital, i que ara està ocupat per diferents llocs de productes artesans o per exposicions temporals.
A prop tenim la Maison Duchêne, una casa burgesa d'estil neoclàssic adquirida per la ciutat en 1876 per acollir l'escola de filles de la congregació de les germanes de Nevers fins el 1881. Llavors, l'escola va esdevenir laica i republicana. En 1937, l'escola va ser transferida a altres edificis, i només hi va quedar la llar d'infants, que encara es manté avui en dia.
A l'altre riba del riu, tenim l'església de Saint-Pierre-ès-Liens, completament reconstruïda al segle XX. L'antiga torre, del segle XIV i remodelada en el XVIII, va ser preservada.
Anar a: El Périgord
Les coves de Lascaux, descobertes en 1940, són comparables a la d'Altamira, en Santillana del Mar, per la riquesa de les seves pintures així com la restricció de les visites. Per evitar el deteriorament de les originals, es va crear una reproducció: Lascaux II. Oberta al públic en 1983, és la rèplica exacta en tres dimensions de la cova original i situada a uns 200m d'aquesta. S'han reproduït al centímetre dues galeries de la cova original, la Sala dels Braus i el Diverticle Axial, que reuneixen el 90% de les pintures prehistòriques de Lascaux: cavalls, urs, bisons, cérvols, óssos... i també figures humanes i diversos signes geomètrics, amb escenes i presències enigmàtiques que encara no saben el que representen. En altres dos espais es narra la història de la cova i s'expliquen les tècniques que van usar els artistes per reproduir-la, usant els mateixos pigments que els pintors originals. Com a complement o introducció, i situat en el poble proper de Thonac, es troba Le Thot que proposa un apropament a l'art de les cavernes. Obertes al públic en 1972, Le Thot és un espai museogràfic, un parc zoològic i un taller d'art parietal, que convida a realitzar un viatge a la època prehistòrica per a descobrir l'home de Cromanyó, caçador i pintor d'animals emèrit.
Montignac encara conserva cases antigues al voltant de la plaça d'Armes, així com el museu folklòric del Périgord i el Museu Eugène Le Roy, en el qual s'ha reproduït l'habitació del novel·lista més important del Périgord.
A la riba dreta del riu es troba l'oficina de turisme que ocupa el vell Hospital de Sant Joan, del segle XIV, on destaca la seva galeria exterior. Aquí es compra les entrades per accedir a Lascaux II, encara que és més recomanable, si hi ha molta gent, apropar-te a l'espai de Le Thot i comprar allà les entrades per als dos llocs.
Al costat, l'església de Sant Jordi, extensió de la capella de l'hospital, i que ara està ocupat per diferents llocs de productes artesans o per exposicions temporals.
A prop tenim la Maison Duchêne, una casa burgesa d'estil neoclàssic adquirida per la ciutat en 1876 per acollir l'escola de filles de la congregació de les germanes de Nevers fins el 1881. Llavors, l'escola va esdevenir laica i republicana. En 1937, l'escola va ser transferida a altres edificis, i només hi va quedar la llar d'infants, que encara es manté avui en dia.
A l'altre riba del riu, tenim l'església de Saint-Pierre-ès-Liens, completament reconstruïda al segle XX. L'antiga torre, del segle XIV i remodelada en el XVIII, va ser preservada.
 |
| Planol de Montignac |
Anar a: El Périgord
