Un cap de setmana a Vidrà

El cap de setmana, del 22 al 24 de juliol, després de molt temps parlant-ne ens vam reunir gairebé tota la colla d'amics per passar un cap de setmana a una casa rural. El lloc triat va ser La Rania, a Vidrà, en el pre-pirineu gironí, que ofereix sobretot natura per recórrer i repòs enmig d'un paisatge acollidor.

La Rania és una casa que va fer construir Pere Freixas, creador de l'empresa lletera Rania. Aquest empresari volia disposar d'un lloc de trobada familiar i encarregà a l'arquitecte Josep Maria Bosch i el decorador Jordi Vilanova una casa gran amb espais compartits com el menjador la cuina, la terrassa-jardí i zones de descans dividides en sectors de manera que cada nucli familiar disposés d'una habitació de matrimoni, unes habitacions pels fills i un lavabo. Però, en Pere Freixas va morir abans que el 1972 la casa fos inaugurada. La seva família va gaudir de la casa els anys següents i els fills es van anar fent grans, fins que es va decidir obrir un allotjament de turisme rural, iniciant-se l'activitat la primera quinzena d'octubre del 2015.

El lloc és ideal per a passar un grup nombrós de gent, d'uns 16-18, amb nens petits. Nosaltres no érem tants, però vam poder gaudir dels seus 350m2 de superfície útil, i un terreny de més de 13.000m2. Disposa de tres sales d'estar, llar de foc, d'una cuina ben equipada, terrasses i jardins. A més de les dues zones d'habitacions, hi ha unes golfes, amb llits, ideals per als més petits.

La casa està rodejada d’un ampli espai enjardinat que li atorga la característica d’independència i tranquil·litat, però a la vegada no és lluny del nucli del poble de Vidrà, al qual es pot accedir caminant uns 200 metres. Més a prop encara de la casa, trobem el nucli de la Creu de l’Arç, on s’emplaça la fonda i la botiga de queviures del poble. Com a hostes de la casa, es pot gaudir de la piscina del càmping, accedint-hi de forma totalment lliure.

Vidrà, que no arriba ni als 200 habitants, és un municipi format per el nucli de Vidrà, la Creu de l'Arç i el veïnat de Ciuret, i diferents cases de pagès. Al nord de la comarca d'Osona, a la qual pertany des de 1989, encara que, de fet, forma part de la demarcació de Girona. Voltada per les muntanyes del pre-Pirineu, al nord - amb la Serra de Milany i Santa Magdalena- i per la Serralada Transversal al sud-est, amb els Cims de Puigsacalm, Puig Curull, Puig Tosell, Puig dels Llops i Puig de les Àguiles.

Té un terreny molt accidentat amb cims que superen els 1.300 metres com els de Milany, Puig de l'Olbiol, Puig Cubell i Puig de Miralles. Des d'alguns dels seus cims es poden contemplar la Badia de Roses, la Plana de Vic-Montseny, el Pedraforca o les Serralades del Cadí i del Canigó. Quant al paisatge, el bosc predominant és la fageda en els indrets més elevats i humits mentre que en terres més baixes predomina el roure martinenc, amb la presència de bosc mixt de roures i fagedes, alternant amb les terres de conreu o de pastures que ocupen les terres més fèrtils.

També formen part del ric patrimoni natural i cultural de Vidrà les diverses ermites del terme -com el santuari de Bellmunt, Santa Margarida de Cabagés, Sant Bartomeu de Covildases, Santa Magdalena de Cambrils-, els arbres monumentals, les fonts, salts d'aigua i basses, així com masies. Tot això es visitable a través d'una xarxa de carreteres rurals i camins, molt adients per a fer excursions a peu o amb bicicleta de muntanya.

El nucli antic de Vidrà està format per un grup de cases repartides en un parell de carrerons i una placeta, en l'antiga sagrera o terreny que gaudia d’immunitat eclesiàstica de l’església parroquial de Sant Hilari. Aquesta sagrera era murada, amb portes per a l’accés, al principi del segle XIV, però les cases es renovaren als segles XVII i XVIII.

L’església de Sant Hilari, a la part alta, fou renovada entorn del 1780, segons plans fets anteriorment pels germans Josep i Jacint Moretó. Procedent d’aquesta església es conserva al Museu Episcopal de Vic un frontal romànic centrat per la Mare de Déu sedent amb Jesús a la falda que és envoltada de dos àngels i que a cada costat té dos compartiments sobreposats amb un grup de dos apòstols cadascun, llevat de l’esquerre superior, que representa sant Hilari celebrant missa, ajudat per un diaca. D'una sola nau i amb capelles laterals, de l’antic edifici romànic resta només el mur de migdia, que es deixà per aprofitar-lo en la nova construcció de caràcter neoclassicista.

La major part de les masies de Vidrà tenen al costat grans cabanes per a emmagatzemar-hi l’herba dels prats i acollir els ramats, i és característic un gran arc de pedra a la façana. Entre el nucli antic i la Creu de l'Arç es troba la notable masia del Cavaller de Vidrà, casa pairal dels Vila-Abadal, documentada des del segle XIII.

L’edifici és barroc, de la fi del segle XVIII, amb una galeria i afegits posteriors i una capelleta dedicada a la Mare de Déu de la Mercè. En va dirigir la construcció, un mestre d'obres francès.

El nostre cap de setmana, vam pujar tots a mitja tarda del divendres, va consistir en fer una sortida pel matí de dissabte al Salt del Molí, una ruta circular de no més de 5km, de dificultat baixa en principi, però que al anar amb nens -els més petits, de 2 anys- fa que hagis d'anar amb molt de compte per diversos trams per no caure i que els hagis de portar en braços, si no tens una motxilla adequada, en bona part del camí. La tarda va ser ben relaxada, arribant-nos al poble per a comprar diversos queviures i embotits.

El diumenge, ens vam dividir en dos: la majoria aprofitaren per anar a la piscina del càmping i els altres, vam visitar el Castell de Montesquiu, a uns 30 minuts en cotxe de Vidrà. Després de dinar, vam deixar la casa i vam fer camí avall, per anar cadascú a casa seva.

Bibliografia i més informació en: Web Oficial de l'Ajuntament de Vidrà | La Rània - Una casa singular per a grups