L'Alhambra: els Palaus Nassarites

Entrada anterior: L'Alhambra. La Medina, el Palau de Carles V i l'Alcassaba

Minuts abans de l'hora indicada, a l'ombra del gran Palau renaixentista de Carles V, ja estem fent cua per entrar als Palaus Nassarites, anomenats així per Nasr, fondador de la dinastia. Eren les residències dels reis de Granada i és el conjunt de tres palaus monumentals que estan un al costat de l'altre: el primer és el Mexuar, després ve el de Comares i el terçer el palau dels Lleons.

(és la única zona del recinte amb control horari d'accés. Una vegada dins, es pot quedar tot el temps que es volgui)

Abans d'entrar, a mà esquerra es troben dos espais, que corresponen a la Madrassa dels Prínceps, amb el seu pati i el Pati de Machuca, que es trobava integrats dins dels palaus reials.

La Madrassa dels Prínceps era la escola corànica dels joves de la reialesa nassarita, on eren instruïts en teologia, filosofia i ciències. A més, era l'entrada als Palaus Reials, accedint per una porta de la galeria del costat oest. El disseny de les madrasses es basava en un pati central quadrat al voltant del qual situaven quatre pavellons: al sud, un mirador dedicat a l'estudi, a la cantonada sudest un petit oratori i el seu minaret, mentre que la resta de pavellons hi havia habitacions d'estudiants i profesors, biblioteques, que s'han perdut amb el pas del temps.

Excavada i investigada pels arquitectes Modesto Cendoya i Leopoldo Torres Balbás, el que ens ofereix actualment obliga a fer un exercici d'imaginació de com havia de ser el lloc originalment, ja que varen reconstruir els murs en els seus fonaments fins a una alçada d'un metre per a poder donar una idea de la planta de l'edifici sense arribar a aixecar-lo de nou. Amb aquesta tècnica restauradora, el que es vol evitar es fer suposicions o incórrer en errades.

Del Pati de Machuca, es conserva la galeria Nord, anomenada dels plans, amb els nou arcs sobre columnes de marbre, les habitacions i la Torre dels Punyals a la qual es troba adossada. Deu el seu nom a Pedro Mahuca, arquitecte del Palau de Carles V, i es creu que aquest lloc estava la seva casa i estudi durant la construcció del palau. A l'altre costat del pati, per on passem per entrar als Palaus, hi havia un altra galeria que no es va conservar, i on col·locaren una tanca de xiprers en forma d'arcades com a record del que hi havia. En el centre, es troba un ssafareig envoltat de tarongers.



L'entrada als Palaus es realitza pel Mexuar (de l'àrab Maswar), el qual està incomplet, derruït en bona part durant el mandat de Yusuf I per a construir el palau de Comares. També és una de les zones que més canvis ha sofert des de temps de la conquesta cristiana. Era el lloc on es reunia la Sura o Consell de Ministres. També era el lloc on el rei impartia justícia. Es creu que va ser construït en l'època d'Isma'il I (1314-25), i ha sofert nombrosses transformacions.


Originalment tenia un cos central de llanterna que servia d'il·luminació zenital i de la qual només subsisteixen quatre columnes rematades per sengles capitells nassarites, en el centre de l'estança, suportant el pes d'un conjunt de mènsules decorades amb mocàrabs. En el segle XVI es va modificar l'espai per afegir-se una planta superior, de la quan encara perviu la barana de fusta, transformant la sala en capella.


Al final, una porta dóna accés a l'Oratori, amb columnes de marbre i un petit mihrab en arc de ferradura, decorat amb lemes religiosos i de lloança al monarca nassarita que el va manar construir. Tot bon musulmà havia de realitzar cinc oracions diàries, i apart de les Mesquites, pel recinte es poden trobar diferents oratoris per a l'ús del rei, la seva família i la cort. Originalment, s'accedia per la galeria nord de Machuca. Les finestres permetien al creient, assegut en el sòl, veure el paisatge i meditar. L'explossió d'un polvorí en 1590 va arruinar el lloc, sent restaurat el 1917, els seus panells de guixeries.



Per una petita porta amb arc de ferradura, que només permet el pas d'una sola persona per a controlar el trànsit d'una sala a altra, es passa a la Cambra Daurada, anomenada així pel bell sostre de fusta que el cobreix, repintada i decorada, en època dels Reis Catòlics com testimonien els seus escuts, el jou i les fletxes.




La Cambra Daurada dóna accés al pati per un pòrtic de tres arcs, amb decoració original de l'època de Muhammad V. La planta superior de la sala, va allotjar a l'emperadriu Isabel de Portugal l'estiu de 1526, i després als Governadors i Alcaides de l'Alhambra.




Davant hi ha la façana majestuosa del Palau de Comares, construït per Muhammad V en 1370 amb motiu de la conquesta d'Algecires, ornamentada de guixeria, sòcol d'enrajolats, doble porta amb tres finestres amb gelosia, i cobert amb un gran aler de fusta, considerada una obra mestra de la carpinteria islàmica. La compilació i síntesi d'elements decoratius geomètrics, epigràfics i vegetals estilitzats adquereixen una perfecció proporcional en aquesta façana. El rei, destacat sobre l'escalinata, rebia en audiència i impartia justícia als seus subdits.


Formalment, aquest pati feia de separació entre l'àmbit administratiu i públic, del familiar i privat de Palau. La porta de l'esquerra comunica amb el Pati de Comares. En el centre, una bonica font de marbre, còpia exacta de la original, que es troba en els Jardins de Daraxa.



El proper punt a parar-nos és en el gran Pati de Comares, també conegut com Pati del Safareig o de les Murtes, degut als dos massissos de murtes de color ver que contrasta amb el pis de marbre blanc del pati i que envolten a l'estany central, de 34 metres per 7,10 metres, que divideix el pati longitudinalment i que s'abasteix d'aigua gràcies a les dues piles de marbre dels extrems. Aquest safareig, estany, piscina o com es volgui dir juga un paper important arquitectònica i estèticament doncs amb la seva làmina d'aigua, que actua com un mirall, reflexa les estructures donant-li's una projecció geomètrica que trenca l'horitzontalitat de l'espai.

Als dos costats llargs del pati es troben dues naus d'estances i, en els curts, s'aixequen pòrtics, sostinguts per columnes de capitells, de set arcs semicirculats ornamentats amb rombes calats i incripcions de lloança a Déu. L'arc central és més gran que els altres sis, i presenta eixutes massisses amb decoració de mocàrabs.


Les estances que hi havia en la galeria sud van ser parcialment demolides per a construir el Palau de Carles V. En la planta superior, sobre un corredor, trobem una galeria de sis arcs i llinda més elevada en el centre, amb una mena de barana de fusta amb gelosies de finals del segle XIX.




En la part superior de la galeria nord, darrera la qual s'alça la Torre de Comares, existeix un parapet amb dues petites torres laterals, que es referen en 1890 al cremar la teulada d'aquesta galeria i el de la sala següent.





Pel pòrtic inferior s'accedeix a la Sala de la Barca, de planta rectangular i avantsala de la Sala de Comares. El seu nom pot venir donat per la forma de la seva volta semicil·líndrica, semblant al casc d'un vaixell invertit, o de la paraula al-baraka (la bendició en àrab), repetida en les guixeries dels seus murs.



Per un doble arc, s'entra al Saló de Comares o Saló d'Ambaixadors, igualment anomenat del Tron, situat dins de la Torre de Comares, la més gran de l'Alhambra, amb 45 metres d'alçada. Es una sala quadrada, d'onze metres de costat per uns divuit d'alçada, i on es realitzava les recepcions oficials. Els paraments verticals del Saló estan íntegrament revestits de decoració. En la seva part inferior conserva diferents sòcols enrajolats originals, sobre els quals es desenvolupa la rica decoració de guixeria, alternant la geometria amb l'ornament vegetale i l'epigrafia. Originalment estava policromada amb vius colors, com si d'un tapís es tractés.

Tres de les quatre parets de la sala presenten cada una d'elles tres arcs que donen a tres camarins oberts en l'espes mur de 2,5 metres de gruix, amb balcons bessons i finestres obertes.


El sostre, amb la seva iconografia simbòlica, legitimava al rei, sentat en el seu tron, presidint tot l'espai de la sala. De fusta, està ple d'estrelles, pintat de tal manera que semblen nacre, plata i ivori. L'epigrafia de tot el saló està carregada de texts aúlics d'intenció polític-religiós, accentuant sobre totes les coses la supremacia divina.




Tornem a sortir al Pati de Comares, i al costat, hi ha el Palau dels Lleons, construït per Mohammad V, durant el seu segon regnat, com a estances privades d'ell i de la seva família. Passem pel Pati dels Lleons, el més famós de tota l'Alhambra, amb la seva font amb els lleons que ocupa el centre del pati. Tant el pati com la font està en obres, i no es pot veure en tot l'esplendor que es mereixeria aquest recinte, envoltat per una galeria a la manera d'un claustre cristià, sostinguda per 124 columnes de marbre blanc de Macael (Almeria).


La Font dels Lleons està formada per una tasa central recolçada en els dotze lleons sortidors d'aigua realitzats en marbre blanc, d'uns 250-300kg cada un d'ells. En la vora de la font hi ha una inscripció poètica d'Ibn Zamrak de lloança a Muhammad V. Es desconeix l'origen dels lleons, al no permetre l'escultura figurativa als musulmans, però amb seguretat venia d'un altre palau anterior a aquest.


Un complicat sistema de funcionament permetia mantenir l'aigua en la font com una làmina. El cil·lindre central de la tassa la proveïa i evacuava a la vegada, de manera que l'aigua mai la desbordava. A l'estar en obres, no podem veure com circula l'aigua per les seves quatre sèquies, que simbolitzen els quatre rius del paradís i a la vegada els quatre punts cardinals. Les sèquies apunten cap a quatre sales laterals, dos de les quals hi sobresurten dos templets.



A l'oest hi ha la Sala dels Moçàrabs, la qual vam deixar-nos de visitar, que s'usava com a sala de recepció, i que durant el 1590 va quedar molt malmesa, per l'explosió d'un polvorí proper (sala tancada al públic).





En l'est, hi ha la Sala dels Reis, utilitzada com a sala de recepcions en temps de calor, i anomenada així per les seves pintures que hi ha i que representen als reis nassarites. Els artistes havien de ser cristians, ja que els musulmans no poden crear imatges figuratives (sala tancada al públic).



Al sud, hi ha la Sala dels Abencerrajes, usada com a sala de recepcions en temps de fred, on destaca la seva cúpula de moçàrabs en forma d'estel de vuit puntes. Se la coneix així tradicionalment ja que una llegenda indica que aquí van morir tots els varons de la família nordafricana dels Abencerrajes, per una venjança del rei.

L'itinerari segueix per la sala nord, la Sala de les dues germanes, el centre de les habitacions de la esposa del rei i la seva família. El nom ve per les dues lloses bessones de marbre que es troben al costat de la petita font que evacua per una petita sèquia cap al Pati dels Lleons. Després de l'entrada, tenim a dreta i esquerra sengles corredors que condueixen respectivament, a les habitacions de la planta superior i a l'excusat de la vivenda. El seu sòcol d'enrajolats, una composició geomètrica a força de l'entrellaçat de cintes de diversos colors, és un dels més originals de l'Alhambra.



La decoració de guixeria dels paraments cobreix per complet els murs, culminant en la qual és sens dubte l'obra mestra: una cúpula de moçàrabs que, a partir d'un estel central, es desenvolupen mitjançant el conegut teorema de Pitàgores.




En els dos laterals de la Sala, de planta quadrada, s'obren dues alcoves. Cadascuna amb el seu característic espai per a la tarima o llit, que es cobreixen amb uns extraordinaris enteixinats de fusta bellament decorats.


Passem per la Sala dels Ajimeces (balcons volats de fusta amb gelosies), una sala rectangular que comunica amb el Mirador de Daraxa. De planta rectangular, està coberta per una cúpula de moçàrabs, i les parets decorades amb guixeries amb inscripcions religioses.



El Mirador de Daraxa té vista sobre el Jardí de Daraxa, que es troba sota les finestres. També anomenat com de Lindaraja, denominació adaptada al castellà de al-'Ayn Dar Aisa, els "ulls de la casa d'Aisa". Sota un arc cec de moçàrabs es desenvolupa tota una decoració de guixeria policromada, bàsicament epigràfica, que emmarca una finestra amb doble arc i trencallums que igual que les finestres laterals, estan situades en punts molt baixos para, asseguts en el sòl, poder veure el paisatge. Una falsa coberta amb cristalls de variats colors, culmina la part superior de l'estada,


El següent punt de visita són les Habitacions de Carles V, formada per sis sales erigides sobre els jardins que envoltaven l'alcàsser, conformant una mena de suite imperial. Estaven concebudes com allotjament de Carles V mentre s'acabaven les obres del seu Palau. Les dues primeres sales estan situades entre el Pati de la Reixa i el Jardí de Daraxa, i tenen enteixinats quadrats en els sostres.




Les altres quatre sales, al nord del Jardí de Daraxa, se les coneix com les Habitacions de Washington Irving, ja que varen ser habitades per l'escriptor americà - autor de Contes de l'Alhambra - en 1829, durant la seva visita a Granada.




Des d'aquestes habitacions es pasa a una galeria oberta al paissatge. A la dreta, sobresortint de la muralla, es pot veure la Torre d'Abu-I-Hayyay, que trenca amb l'esquema habitual de les torres de l'Alhambra, conservant en el seu interior un intimista pavelló al qual es va afegir en el segle XVI una mena de cremador, format per una llosa de marbre amb forats per on sortia el perfum d'essències cremades en una xemeneia de l'habitació de sota; i en l'exterior una galeria de tradició italiana, en substitució de la llanterna original amb il·luminació zenital, passant a anomenar-se Peinador de la Reina, degut a què varen ser les estances de l'emperadriu Isabel, muller de Carles V (Aquest recinte es pot visitar en un dels cinc itineraris especials que ofereix el Patronat de l'Alhambra).

Des del mirador, tenim una vista magnífica de la vall del Darro, amb el monestir del Sacromonte, darrera de la torre d'Abu-I-Hayyay, del barri de l'Albaicín i podem veure la gent que admira l'Alhambra des del mirador de Sant Nicolau.






Baixem del mirador i passem pel Pati de la Reixa, anomenat així per la reixa de la balconada de reixeria que ocupa la part superior de la pared sud. En el centre del pati, completant l'espai, es troba una petita font, amb tasa de marbre blanc.



Contigu, hi ha un altre pati amb un ambient totalment diferent pel seu caràcter claustral; són els Jardins de Daraxa que pren el seu nom del mirador meridional pel qual hem passat anteriorment. Fins al segle XVI, quedava oberta al paisatge, fins que va quedar tancar per la construcció de les Habitacions de l'Emperador, amb galeries amb pòrtics usant columnes procedents d'altres llocs de l'Alhambra, creant una sensació de claustre, accentuat pel seu jardí i la font situada al centre.






I d'aquí el camí ens porta a la sortida dels Palaus nassarites, deixant-nos al costat del Partal...





Entrada següent: El Partal
Tornar a Granada