La Rioja. El Monestir de Suso

En la comarca de Nájera i concretament en la Serra de la Demanda, en l'alt curs del riu Cárdenas, es troba el petit municipi de San Millán de la Cogolla. Al prinicipi, el poble només es deia San Millán, i a partir de 1199, gràcies a una bula, passà a anomenar-se de la Cogolla, derivació de Cogulla (cim de muntanya). En les seves terres tenim dos monestirs que tenen el seu origen en la comunitat que es va formar al voltant de l'obra d'un sant eremita de nom Millán, en català Emilià, en unes coves de la serra de la Demanda dedicat a l'oració. Els dos van ser declarats l'any 1997 per la Unesco, Patrimoni de la Humanitat. Els monestirs guarden entre si una distància d'un quilòmetre: el de Suso, el més antic, està en la muntanya i el de Yuso, en la zona de menor altura. Els noms venen donats per la seva ubicació: Suso del llatí sursum significa "a dalt", i Yuso del llatí deorsum, "avall".

Abans d'internar-nos en el monestir, explicar quatre dades de Sant Emilià i entendre la seva importància. Fill de pastors i deixeble de l'eremita Fèlix de Bilibio (San Felices en espanyol) durant la seva joventut, va viure durant 101 anys (473-574). En la última etapa de la seva vida s'instal·là en aquesta vall a prop del seu poble de naixement, Berceo (el poble que es troba abans d'arribar a San Millán de a Cogolla). En vida, Emilià era visitat, consultat i venerat, i sortia molt poc de la seva cova, on avui està el monestir. Al voltant d'ell, es va anar agrupant una comunitat de germans i germanes, donant origen a la comunitat monàstica que es formaria després de la seva mort. Les seves restes van ser venerades durant molt temps en aquest mateix lloc, fins que el 1076, les seves restes són traslladades al nou monestir de Yuso, i des de llavors, les restes de Sant Emilià van descansar allà des de llavors. Com es normal en aquests casos, s'atribueix a Sant Emilià nombrossos miracles, i la devoció a ell es va extendre per tota Espanya, sent especialment important en La Rioja i Navarra, on era invocat en les batalles com ho era Sant Jaume en Castella.

Després de la mort d'Emilià, al voltant del seu sepulcre es va crear una primera comunitat de preveres, el que significà un primer canvi en el tipus de vida iniciada am el sant, passant de la vida d'ermità a la vida en un cenobi. Això significa que ja hi havia certa organització i d'una vida en comú. Cada ermià vivia en la seva cova, reunint-se un cop per setmana en el nou edifici, en el nou cenobi.

A mitjan segle VII, entre el 4rt. i 5è. concili de Toledo, quan s'inicia el calendari dels sants propis de la liturgia hispana, sant Brauli, bisbe de Saragossa, amb els testimonis dels seus deixebles, escriu la Vida de sant Emilià. Fernán González l'invoca com a patró de Castella, com ho farà el rei Ferran III el Sant. Els reis navarresos també li demanen protecció. En el segle XVII, en mig d'un debat sobre el patronatge d'Espanya, sant Emilià tornarà a ser proclamat patró de Castella i, per tant, co-patró d'Espanya. Amb tot això, l'afluència de pelegrins al sepulcre de Sant Emilià és contínua, i el monestir va creixent en importància.

Des dels seus inicis, Suso va destacar en l'aspecte cultural, pel seu flamant escriptori, del qual va sortir una variada i rica col·lecció de manuscrits i còdexs, fet que el va suposar ser un dels principals scriptoriums de l'Edat Mitja espanyola. En un d'aquests còdexs hi ha els primers testimonis escrits de romanç espanyol i de l'euskera, i per tant el lloc es conegut com la cuna d'aquests dos llenguatges, informació que ampliarem en la següent entrada.

De l'actual monestir de Suso, queden vestigis importants de l'evolució i diferents moviments històrics pels quals va viure: les coves rupestres on vivien els ermitans, el primitiu cenobi visigòtic, l'ampliació mossàrab i per últim romànica durant l'etapa monàstica.

L'accés al recinte es realitza a través d'una porta i els nostres peus xafen el primer pòrtic: un empedrat que representa una alfombra mossàrab del segle XI, amb dues esvàstiques i una flor de quatre fulles. El lloc es conegut com el portaleio de Gonzalo de Berceo, ja que el poeta el citava així en els seus poemes, i des del qual va escriure alguna de les seves obres. Més endavant, es passa per sota d'un arc visigòtic que dóna entrada al petit claustre, amb el sol empedrat en forma d'espigues (opus espigatum), amb una petita pendent, per tal que pogués circular l'aigua de les plujes i de la neu. En aquest petit claustre, es troba el panteó dels infants de Lara.

Segons la llegenda, incorporada al romancer i tradició espanyola, set germans, fills del noble Gonzalo Gustioz, van ser capturats pels musulmans en una emboscada preparada per Ruy Velázquez i traslladats a Córdoba on els van mantenir captius per després decapitar-los. Els cadàvers van ser retornats a Castella i depositats en uns sepulcres de pedra que s'ubicaren en el pòrtic meridional del recinte de Suso. Mudarra, fill bastard de Gonzalo Gustioz i d'una germana d'Almanzor, va venjar la mort dels seus germanastres, matant a Ruy Velázquez (Foto: Almanzor mostra els caps dels set infants al seu pare Gonzalo Gustioz. Gravat d'Otto Venius, del segle XVII).

Per la notorietat dels fets, diferents monestirs van voler vincular-se amb aquests herois castellans (no importava si eren reals o ficticis), ja que proporcionava a aquests recintes un increment dels recursos econòmics i els pelegrins eren atrets pels mateixos. D'aquesta manera, tenim en aquest monestir els sepulcres dels set infants; els caps dels infants es situa en l'església de Santa María de Salas de los Infantes, i el sepulcre del germanastre, Mudarra, es troba en la Catedral de Burgos.

Mentre a l'esquerra de la galeria hi ha els set sarcòfags antropomorfs coberts amb lloses planes i que corresponen als set infants de Lara, a la dreta tenim tres sarcòfags de tres reines de Pamplona: la reina Toda, esposa de Sancho I Garcés, Ximena, esposa de Garcia Sanchez II el Temblon i Elvira, esposa de Sancho III Garcés el Mayor. Al fons, es troba un sarcògaf solitari on hi havia les restes del tutor dels infants de Lara, don Nuño Salido.

L'accés a l'interior del monestir es realitza per un arc mossàrab del segle X -en forma de ferradura que ens pot fer recordar a l'època dels califes de Còrdova-, en el qual encara es perceptible els efectes del foc provocat per Abi Amir Muhammad, més conegut amb el nom castellà d'Almanzor, l'any 1002. L'arc disposa de capitells d'alabastre amb motius vegegals i geomètrics.

L'església està formada per una doble nau, i el seu traçat està condicionat per la forma que ofereix la roca sobre la qual s'assenta tot l'edifici. La part més antiga és, evidentment, les tres coves excavades, on en una d'elles vivia Sant Emilià.

En la segona cova anomenada l'Oratori de Sant Emilià, es troba el cenotafi del sant (un cenotafi és una tomba honorària buida, erigida en memòria de persones que estaven enterrades a un altre lloc, o de les quals no s'havia trobat el cos). Es tracta d'una escultura jacent del sant d'època romànica, del segle XII, vestit amb robes sacerdotals visigodes, construït en un alabrastre gairebé negre. Les seves mesures són de 1,13m d'altura, 2,11m de longitut i 1,93m de profunditat. Al voltant del sant, hi ha decorades diverses escenes de la vida del sant com la de dos cecs amb els seus bastons i un gos pigall acudeixen a implorar el miracle del sant, una nena morta que va recusitar al tocar el sepulcre, i diferents anacoretes.

En la mateixa cova, a mà dreta hi ha un buit artificial, format per tres forats, cadascú d'ells amb una arcada de mig punt, i que feia d'altar i sagrari per a Sant Emilià. Alguns estudiosos considera que podria ser l'altar més antic d'Espanya.



** Visites amb reserva. Més informació en la pàgina web

Anar al Monestir de Yuso
Tornar a Uns dies per La Rioja

Llegir més

Logroño. Capital de La Rioja

Capital de La Rioja, Logroño, banyat pel riu Ebre, ha sigut històricament un lloc de pas i encreuament de camins, com el Camí de Sant Jaume -deixant un interesant conjunt monumental estretament vinculat al tradicional pas de pelegrins-, i de fronteres, disputada entre els antics regnes ibèrics durant l'Edat Mitjana.

En el segle X, el Camí de Sant Jaume creuava l'Ebre per un pont que va donar origen a una població que amb el temps seria l'origen de la ciutat de Logroño, una vegada deixat enrere el Monte Cantabria. En l'any 1095, el rei Alfons VI de Castella va otorgar a aquest lloc un fur franc per a l'assentament de pobladors i pelegrins. Amb el transcurs del temps va aconseguir un notable creixement, amb la construcció de moltes esglésies, com el de La Redonda, una església romànica de planta poligonal o rodona, la forma de la qual va donar-li el seu nom.

L'any 1431, Logroño es declarada ciutat, i la importància d'aquest fet impulsà a fer grans obres a la ciutat. Entre elles, es trià l'església de La Redonda per erigir un temple més gran, donant-li el rang de col·legiata. Un segle després, en el XVI, es reformà l'església en estil gòtic, i dos segles després, un altra reforma li va donar el seu aspecte exterior d'estil barroc. L'any 1959, finalment va ser declarada Cocatedral (Una Cocatedral és una catedral que comparteix la seu o càtedra del bisbe amb un altre temple catedralici). Juntament amb la Catedral de Calahorra i la de Santo Domingo de La Calzada és seu de la diòcesi de Calahorra i La Calzada-Logroño.

Les Torres de Santa Maria, conegudes com les bessones, dominen el paissatge urbà. Van ser dissenyades per Juan Bautista Arbalzar, iniciant-se les obres en 1747. Després de la seva mort, és Martín de Beratúa l'encarregat de continuar els treballs finalitzant la torre sud, Sant Pau, l'any 1754, i la del costat nord, Sant Pere, dos anys després. Tenen diversos cossos superposats coronats en un xapitell quallat de pinacles.

Enmarcades per la torre, es troba la portada principal tancada per una reixa procedent de la Capella del Sant Crist, que forma part del temple. Obra de José Calvo, es un retaule de pedra amb tres cossos, enquadrat per esveltes columnes corínties. En la part superior es poden veure els relleus dels Quatre Evangelistes i Quatre Arcàngels, i el Pare Etern en la clau presidint tot el conjunt. La fornícula central l'ocupa la imatge de l'Assumpció de la Verge, franquejada pels Quatre Pares de l'Església, i en la part inferior, en el qual s'integra la porta d'entrada, hi ha imagineria de Cinc Virtuts, Sant Pere, Sant Pau i Sant Domenech de la Calzada.

A principis del segle XVIII es realitzaren les dues portades laterals, per part de Sebastián de Portú plantejades igualment a mode de retaule. La fornícula central de la portada sud (carrer Portales) representa l'Assumpció, mentre que la nord representa a Sant Martí partint la capa per donar-li a un captaire.

De l'interior de la Concatedral de Santa María de la Redonda hi ha molts elements que mereixen l'atenció com el cor, que conserva bona part del cadirat original del desaparegut cor alt del segle XVI format per 24 seients alts i 22 baixos, i una magnífica reixa del segle XVIII; l'orgue del segle XVII; el retaule major amb la talla de la Verge, els púlpits de metall llaurat del segle XVI; el mausoleu del general Espartero o les singulars piles d'aigua beneïda.

El retaule s'estructura en un sol cos i amb sis columnes salomòniques, i rematades per un frontó corb. Tota la peça està salpicada d'interessants escultures, destacant l'Arbre de Jesé en la qual apareix la talla de la Verge titular, una imatge hispana-flamenca de finals del segle XV.

També són interessants les seves capelles laterals: la del Sant Crist i la de Nostra Senyora dels Àngels amb la seva cúpula decorada amb pintures de José de Beges i nombrosses imatges de qualitat de les que destaquen la titular de la capella i el Crist jacent.

Enriqueixen aquest recinte les portes centrals, d'estil rococó, amb panells daurats on es representen motius al·lusions a la Lletania i al Llibre del Cantar dels Cantars de la Sagrada Escriptura.

En les seves diverses capelles hi ha una col·lecció important de talles d'excepcional qualitat, entre les quals hi ha obres de Gregorio Fernández o de Gaspar Becerra. Al costat d'elles, llenços, taules i pintures d'autors com Gil de Siloe, el Maestre Anse o Pedro Jiménez el Viejo, però sense cap mena de dubte, la joia de la catedral és el Calvari pintat per Michelangelo a petició de la seva estimada Vitoria Colonna en 1540. Es troba dins d'una caixa forta de màxima protecció però exposat al públic i que es visible, ficant 50ct per tal que s'il·lumini la caixa.

En la capella del costat nord del deambulatori, hi ha el mausoleu del general Espartero, personatge important en la història espanyola del segle XIX, que va viure en Logroño des del retorn del seu exili de Londres fins a la seva mort, en 1879. El seu desig va ser que fos enterrat aquí, i el seu sepulcre, obra de Juan Samsó, va ser pagat per subscripció popular.

Envoltant la catedral, hi ha la Plaza del Mercado. Els seus origens, que va ser també Plaza Mayor, es vinculen a una preocupació de la cort a mitjan segle XVI, per tal que Logroño tingués amb una gran plaça pública que pogués allotjar a 5.000 o 6.000 soldats amb l'artilleria, doncs es considerava que la ciutat era la clau principal dels regnes. No obstant això, la plaça des de l'inici centrà més la vida comercial que la militar. Envoltada de jardins antigament, a mitjan segle XIX van ser construïts per l'arquitecte Martín Antonio Jaúregui els portalillos del lateral nord.

Darrera de la catedral, hi ha el Palacio de los Chapiteles adquirit per la ciutat al Marqués de Someruelos per allotjar al bisbe, en el cas que s'hagués produït un trasllat de la seu episcopal des de Calahorra a la capital, ja que l'antic palau situat al costat de la Cocatedral, havia sigut enderrocat anys abans. Al no produir-se aquest fet, l'edifici es va reconvertir en Casa Consistorial, des de 1865 fins el 1979. A dia d'avui, és Seu de l'Instituto de Estudios Riojanos i de diverses Fundacions de caràcter cultural.

El Camí de Sant Jaume recorre la ciutat a través dels carrers Ruavieja i Barriocepo per a desembocar en la Plaça del Parlament, antic convent de la Merçè. Així, en la Plaça de l'Oca -es pot arribar des de la Cocatedral, agafant el carrer Sagasta-, podem veure un joc gegant de l'oca que il·lustra i cobreix la mateixa, que evoca les relacions esotèriques del Camí i el joc de taula. En les seves caselles s'han substituït els motius habituals pels pobles i ciutats que formen el Camí. En els seus laterals, un enormes daus inviten a jugar o, pot ser, a donar continuitat a l'aventura que representa la marxa cap a Compostela.

Conten que el Joc de l'Oca l'inventaren els templaris i que en ell van amagar els seus coneixements. També es parla de la similitud entre el Camí de Sant Jaume i el Camí de l'Oca, i que, en realitat, el joc és una guia no escrita de la Ruta Xacobea relacionada amb la Orde del Temple: Els pelegrins serien les fitxes i les caselles els llocs del camí considerats d'importància? La resta de les caselles serien llocs no segurs per al pelegrí, el pont, la presó, el pou o la mort? La casella final no és una oca igual que la resta, sino el final de la partida; representa el final del Camí, Santiago de Compostela?

Abans d'abordar la rampa que porta a l'església de Sant Jaume, es troba la Font del Pelegrí, construïda en pedra, estructurant-se en una figura d'arc rebaixat, entre dos pilars, fris i frontó. Les seves dues canelles ofereixen aigua fresca als pelegrins, en la majoria dels casos al reempendre la marxa després de passar nit en l'alberg municipal del carrer Ruavieja. L'actual font va reconstruir-se l'any 1675.

L'església de Santiago emergeix espectacular des de la plaça de l'Oca. Els seus fonaments originals datarien de mitjan segle IX. Abans, un deixeble de l'apòstol, Arcadi, va construir la primera església en honor al sant, que segons s'explica havia predicat per la zona i participat, amb una aparició miraculosa, en la batalla de Clavijo, produïda durant la Reconquesta, dirigida pel rei Ramir I d'Astúries contra els musulmans. El temple va ser ampliat diversos cops fins que va patir un incendi al voltant de l'any 1500. En la seva reconstrucció, mescla d'estils, destaca externament per la portada renaixentista amb la imatge de Sant Jaume Pelegrí i coronada per l'imatge eqüestre de Sant Jaume guerrer, referència directa a la batalla de Clavijo.

A l'interior, es troba amb una única nau, sense columnes, amb 42 metres entre l'absis i el cor, 15 metres d'amplada i 24 d'alçada fins a les claus més elevades. El retaule té la imatge de Sant Jaume durant la batalla de Clavijo en el seu quadre superior.

A prop, es troba la plaça del Parlament, on es troba el Parlament de La Rioja. Es tracta de l'antic Convent de la Merçè, originari del segle XIV, encara que construït en la seva majoria en el segle XVI, segons indiquen els escuts de l'ordre que decora la façana nord. El convent formava al costat de la muralla una de les portes de la ciutat. En 1820 va ser transformat en caserna; deu anys després i fins 1845, es convertí en hospital militar, magatzem i parc d'artilleria. També va ser presó, per recuperar la seva condició religiosa entre 1847 i 1868, quan l'ocuparen les monges carmelites. Posteriorment, s'instal·là en aquest antic convent una fàbrica de tabacs, impulsant així l'economia de la ciutat.

Avui l'antic convent es troba en tres espais diferenciats: el Parlament de La Rioja -el central- on es trobava l'església i que conserva el claustre de dues plantes abraçant el que avui és l'hemicicle de La Rioja, sota una espectacular volta de vidre; la Biblioteca -en la zona est- situat en el que va ser l'àrea conventual; i la Sala d'Exposicions Amós Salvador, que ocupa el que va ser l'ala oest de l'edifici que limitava amb la muralla.

L'antiga Fàbrica de Tabacs, que hem comentat abans, va començar a funcionar l'any 1890, i va arribar a tenir 500 treballadors. La planta que dóna al carrer Portales s'organitza en tres pisos amb alineacions de finestres amb una imatge clara del segle XIX. En l'oest, s'aixecà una gran xemeneia que, amb l'ampliació de la fàbrica amb nous edificis del voltant quedaria inclosa en l'edifici. La fàbrica es traslladà en 1978 a un polígon industrial, reconvertint els edificis per diferents usos públics, com la Biblioteca Pública, que es manté actualment.

A tan sols uns passos del Parlament, es pot travessar la Porta del Revellín, una de les entrades que disposava la ciutat, quan aquesta estava formada pel que avui es coneix com el Casc Antic i conformava un recinte emmurallat. Aquesta porta també era coneguda en els documents històrics com la Porta del Camí. Es creu que va ser acabada entre 1522 i 1534. Sobre la porta es pot veure l'àguila bicèfala de Carles V, al costat de dos escuts de Logroño, en els quals ja apareixen les tres flors de lis concedides pel monarca a la ciutat en 1523, com homenatge i reconeixement a la defensa de la ciutat realitzada enfront al setge de les tropes franceses en 1521.

Es pot tornar a entrar al Casc Antic pel carrer Portales, passant per davant de l'antiga fàbrica de tabacs fins arribar a la Plaza de San Agustín. En el solar on hi havia el convent de Nuestra Señora de los Lírios es troba l'antic edifici de Correus. El convent, també conegut com de San Agustín, va ser exclaustrat en 1836 i s'inicià el procés d'enderrocament el 1914. En 1909, el Gobierno de la nació va decidir començar a construir edificis per a correus i telègrafs per tot el territori, especialment en les capitals de província. En 1918, després de diverses propostes, s'acceptà l'oferta de la superiora de les Agustines i es decideix destinar part dels terrenys de l'antic convent a aquesta finalitat. L'edifici resultant, d'estil neo-barroc, va ser obra de Agapito del Valle.

Al costat, hi ha el Palacio de Espartero (segle XVIII) propietat de Doña Jacinta Martínez de Sicilia, esposa d'Espartero. El lloc es va convertir en punt de trobada i cita d'importants personatges de l'època i retir del general fins a la seva mort. Cinc anys després de la seva mort, en 1884, l'Estat adquereix l'edifici, plantejant-se com a posible seu episcopal, però com hem comentat abans, la seu de Calahorra es va mantenir i finalment es destinà a serveis administratius fins que en els anys 70 va convertir-se en la seu del Museo de La Rioja.

Es tracta d'un palau barroc de proporcions cúbiques, amb una torre o cimborri central, l'interior del qual està distribuit al voltant d'una escalinata. Un cop es va vendre a l'estat, va ser reformat canviant l'escut nobiliari de la façana per un d'episcopal, pensant en el destí previst per aquest edifici. També es troba en la façana una fornícula amb l'estàtua de Sant Agustí.

Des d'aquí es pot arribar al conjunt de carrers i caps de carrer entrellaçats coneguts com a Laurel, que acull prop d'un centenar de locals, entre bars i restaurants, que ofereixen un gran ventall d'especialitats culinàries, tapes i begudes... en definitiva, un autèntic plaer per als sentits.




Com capital de La Rioja, Logroño té una gran relació amb el vi. La construcció de bodegues subterrànies, els anomenats calados, sota les cases que formaven la ciutat i que avui delimiten el Casc Antic era una pràctica habitual ja en el segle XVI. Llavors, les famílies feien els seus propis caldos per al seu consum. El més important que es conserva és el de San Gregorio, que es situa a l'alçada del carrer Ruavieja 29, amb una longitut de 30m de llarg.

El carrer del costat del propi carrer Laurel, tenim el carrer Bretón de los Herreros, un carrer peatonal on es troba el Teatre Bretón de los Herreros, finançat per una subscripció popular en la qual van participar personatges il·lustres de la contrada, com Espartero, Sagasta -president del Govern- o el propi arquitecte Félix Navarro. Es va inaugurar el 1880, amb una obra de Bretón de los Herreros, dramaturg de La Rioja, tenint aquell teatre 700 places i una disposició de la sala en forma de ferradura amb tres nivells de llotges en tot el seu perímetre.

Entre el casc antic i el modern eixample, es troba el Passeig del Príncep de Vergara, anomenat també Paseo del Espolón per la seva semblança amb el famós passeig burgalès. Els seus origens es remunten al segle XIX, destacant el passeig de plàtans que envolta tot el seu perímetre i la gran estàtua dedicada al general Espartero.

L'estàtua eqüestre del General Espartero és obra de l'escultor català Pau Gibert, així com els lleons del pedestal. Va ser inaugurada en 1895 segons un projecte de l'arquitecte Francisco de Luís y Tomás. Va ser fosa en Barcelona, en els tallers de Joan Coma a partir del bronze de peces d'artilleria, excepte els esperons de plata. Com a curiositat, indicar que hi ha una figura bessona en Madrid, que es troba en la porta d'Hernani que dóna accés al Parc del Retiro. En el pedestal figuren les paraules: Prudència, Pau, Lleialtat, Templança, Pàtria, Abnegació, Fortalesa, Victòria, Patriotisme, Justícia, Llei, Heroisme i A Espartero, Espanya i Logroño.

La plaça també va acollir sis estàtues de reis procedents del Palau Reial de Madrid regalades pel General Espartero - Don Pelayo, Ordoño, Leovigildo, Alfonso el Casto, Enrique I i Felipe V - i que s'instal·laren en 1857. Amb la proclamació de la II República, l'any 1931, van ser retirades i desapareixeren.

I amb això, donem com a finalitzada aquest passeig de poc temps pel centre de Logroño...


Tornar a: Uns dies per La Rioja

Llegir més

Uns dies per La Rioja

Aprofitant un cap de setmana llarg, on dilluns era festiu a Barcelona per ser la Segona Pàsqua i agafant-nos un dia lliure el divendres, realitzem una sortida per la Rioja Alta, la part occidental de la Comunitat Autònoma de La Rioja, amb l'afegit de visitar un matí la ciutat de Burgos, a gairebé 1 hora de distància d'Haro, que és on fèrem nit aquells dies.

La Rioja és mundialment coneguda pels seus vins i bodegues, i un dels objectius principals de la sortida va ser conèixer alguna de les seves nombrosses bodegues, així com part del seu patrimoni cultural, que es concentren en els seus pobles medievals i monestirs, sent lloc fronterís entre els regnes de Navarra i de Castella.

Està banyada per 7 rius: Oja, Najerilla, Iregua, Leza, Jubera, Cidacos i Alhama, tots ells afluents de l'Ebre.

La Rioja és el punt de trobada de dues de les rutes del Camí de Sant Jaume. En la seva capital, Logroño, convergeixen el Camí Francès, que ve dels Prineus per Navarra i l'Aragó, i la Ruta Xacobea de l'Ebre, que des del Mediterrani utilitza la calçada romana entre Tarragona i Astorga, passant per les ciutats de La Rioja que van ser romanes: Alfaro, Calahorra i Varea. En canvi, el Camí Francès entra en la Rioja per Logroño, passant després per Navarrete, Nájera, Azofra, Santo Domingo de la Calzada i Grañón (Foto baixada de la web Camino de Santiago por la Rioja).


L'allotjament

Per passar les 3 nits, vam triar un estudi dels Apartaments Señorío de Haro, molt a prop del centre històric d'Haro, que estan formats per 8 estudis i 4 dúplex. L'estudi disposava d'una decoració agradable amb saló, cuina equipada amb nevera, vaixella completa, cafetera, exprimidor de suc elèctric, torradora, microones, planxa, rentadora, bany complet amb dutxa, llençols i tovalloles. També disposa de calefacció, tv, dvd i connexió a internet wifi gratuit.

Recomanat per a famílies amb nens, és un indret òptim per estar-hi, amb l'únic inconvenient que no hi ha una bona insonorització, i en funció dels veïns que et toquin, pots estar millor o pitjor.

El dia abans, per sms, i el mateix dia, trucant-te, et preguen que avisis minuts abans de l'arribada, per tal que una persona s'apropi als apartaments i fer el check-in i entregar-te les claus (no disposa de recepció 24h, encara que sempre tens un mòbil per indicar qualsevol incidència).


La ruta

Dia 1) Logroño-San Millán de la Cogolla-Abadía de Cañas-Haro (17-05-2013)

Arribem al migdia a Logroño, aparcant el cotxe en un parking de la Gran Vía, i a prop del centre històric de la capital. A peu, passem pel Paseo del Espolón, on es troba el monument al General Espartero, recordat entre altres coses pels catalans per haver ordenat el bombardeig de la ciutat de Barcelona després que es produís una insurrecció en la ciutat comtal el novembre de 1842. A pocs metres, es troba la Concatedral de Santa María de la Redonda, que es pot visitar lliurement.

Arriba l'hora de la gana i dinem en un dels nombrossos locals del carrer Laurel, famós carrer per un lloc típic de tapes de la ciutat, i que per les nits està a reventar. El lloc triat és la Taberna del Tío Blas que ofereixen nombrosses tapes i pinxos com hamburguesitas de Juanito, pincho de culetón a la brasa, croquetes així com un granissat especial de ví de criança.

Després de dinar, donem una volta més pel centre i tornem al cotxe, per fer camí fins a San Millán de la Cogolla, on es troben els monestirs de Suso i de Yuso, declarats Patrimoni Mundial de la Humanitat. Pel monestir de Suso, teniem hora a les 16:25h, però es demana arribar 30m abans per confirmar la reserva. Així ho fèrem, en la planta baixa de l'edifici administratiu de Yuso, i com encara no han arribat un grup que tenien visita prèvia, ens donen l'oportunitat de fer la visita de les 15:55h, fet que aprofitarem. En menys de 5 minuts, l'autobus et deixa als peus del monestir, que no és molt gran i en menys de 10 minuts, la guia t'explica l'origen del monestir i lloc de peregrinatge en l'època medieval per ser el lloc on va viure i tenia la seva tomba, San Millán (en català, Sant Emilià), patró del Regne de Castella i que posteriorment passà a ser co-patró d'Espanya amb Sant Jaume, fet que durà fins el Concili Vaticà II. Acabada l'explicació, pots quedar-te una estona més pel teu compte esperant que vingui el següent autobus que et torna a baixar a l'entrada de l'altre monestir.

En la planta alta del mateix edifici on es compra l'entrada per Suso, es ven l'entrada pel monestir gran, bressol de la llengua castellana i de l'euskera, ja que aquí s'han trobat les restes escrites més antigues d'aquestes dues llengues. La visita dura al voltant d'una hora, podent veure l'església, el claustre, la sacristia, la biblioteca dels cantorals (grans llibres que pesen de 20 a 60kg) i baixar per l'escala reial.

Un cop de nou al cotxe, camí cap a Haro, visitem l'abadia de Cañas, no previst en el trajecte, però al trobar-se al costat mateix de la carretera i veure que està ben conservat des d'afora va fer que ens aturàrem i entrar a aquesta petita joia d'estil gòtic, i que figura entre els primers monestirs femenins de l'orde del Císter en Espanya. Des dels seus inicis fins a l'actualitat, viuen monges de clausura. A punt de sortir d'allà, l'encarregat de l'entrada, ens indica que podem assistir per la porteria a veure com les monges canten, per l'hora que era, i assistirem durant uns minuts a veure-les.

Arribats finalment a l'allotjament, a Haro, i després de veure l'estudi assignat i deixada les coses, donàrem una volta ràpida per la ciutat, ja que estava plovent, abans de sopar en l'apartament.

Dia 2) Burgos-Briones-Bodega Dinastia Vivanco (Briones) (18-05-2013)

Jornada destinada a Burgos, a una hora d'Haro, on passàrem tot el matí. La primera visita ens porta al Monestir de Santa Maria la Real de las Huelgas, situat a menys de 2km del centre històric de la ciutat. Davant del monestir, hi ha llocs on poder deixar el cotxe. Al tenir mitja hora de temps fins a la propera visita guiada, tenim temps de fer un cafè en un bar dels voltants i aprofitar per fer fotografies de l'exterior. El monestir és espectacular, amb la seva església, panteó dels reis de Castella, capelles d'estil mudèjar i el seu museu de teles, format per vestits i ornaments de reis i nobles dels segles XII al XIV, que es van trobar intactes en els sarcòfags del cenobi i un pendó arrabassat als àrabs, en la batalla de les Navas de Tolosa (1212), el millor tapís almohade que es conserva de l'època.

Després, deixem el cotxe en un parking a prop del centre de Burgos i de la seva catedral. Després de passar pel monumental Arc de Santa Maria, la més important porta de les muralles medievals de la ciutat, fem la visita de la Catedral de Santa Maria, declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat, amb les seves nombrosses capelles. A l'entrar, et donen una audioguia on t'expliquen àmpliament la història de la catedral i dels seus llocs visitables, fet que fa que puguis estar tranquilament un munt d'hores veient i sentint tot el que et van narrant.

Per dinar, triem un lloc que ens havien recomanat prèviament: El Morito, que es troba al costat de la catedral, tirant cap a la Plaza Mayor. En el pis de dalt, funciona més com a restaurant, i a la planta inferior, t'has d'aixecar tu mateix de la taula a buscar el demanat, però és molt ràpid i efectiu.

Un cop dinats, passegem tranquilament pels voltants de la Catedral i de la Plaza Mayor, fins que tornem cap al cotxe i tornar cap a La Rioja, i concretament a Briones, on es troba la bodega Dinastia Vivanco i el Museu de la Cultura del Vi. Com tenim temps, fem una volta pel centre medieval de Briones, que es troba emplaçat en un turó a 80 metres, amb el seu vessant nord tallat sobre el riu Ebre en una pendent gairebé vertical.

A l'hora que havíem reservat, començem la visita a Dinastia Vivanco, on ens van explicant les diverses fases d'elaboració del vi i el seu emmagatzament, primer en barriques de roure i posteriorment en les ampolles de vidre. Després d'una cata amb un vi criança i un de reserva, visitem el museu, format per obres de tot tipus relacionat amb el món vinícola i que la família propietària de les bodegues ha anat arreplegant al llarg del temps. Es considera el museu d'aquest tipus més complet del món.

Arribats a Haro, passegem de nou pel seu centre històric, aprofitant que no plou, com ens havia passat la tarda anterior. Després sopem tranquilament a l'apartament.

Dia 3) Bodega Muga (Haro)-Santo Domingo de la Calzada-Ezcaray-Nájera-Bodega Marqués del Riscal (Elciego) (19-05-2013)

No havíem concretat cap visita a alguna de les bodegues que poblen el Barri de l'Estació d'Haro, en el qual tenen la seva seu bodegues com López de Heredia, CVNE, Bodegas Bilbaínas, Muga, Roda o La Rioja Alta. Voltant en cotxe per la zona, ens apropem primer a les instal·lacions de CVNE per si hi ha alguna vacant i podem visitar-la, però no hi ha sort. A prop, està la de Muga, i aquí si que tenim sort. Ens demanen esperar fins la primera visita del dia, a veure si hi ha alguna persona o grup que falli i així és, i aprofitem per veure aquestes bodegues, que destaquen per fer-se ells mateixos els seus barrils i barriques de roure. La degustació consisteix en un de blanc i un de negre, i amb la copa de cata de regal.

Seguim el dia visitant els pobles propers de Santo Domingo de la Calzada, lloc de pas del camí de Sant Jaume, i d'Ezcaray, on dinem en un dels bars que envolten la plaça central del poble.

Per la tarda, hem d'anar cap a la villa vasca de Elciego, en la Rioja Alavesa, però com anem de temps, parem primer a Nájera on fem una visita ràpida del monestir de Santa María la Real, panteó dels reis de Nájera-Pamplona, antecessor del regne de Navarra.

La visita a la bodega de Marqués de Riscal, ha guanyat en visitants els últims anys per la construcció de l'hotel que porta el mateix nom, inaugurat el 2006, una obra de Frank Gehry, arquitecte entre altres obres del museu Guggenheim de Bilbao. A l'hotel no es pot entrar, però durant la visita es pot veure per fora i fer fotografies diverses. La cata també es sobre dos vins, un de blanc i un de negre.

Tornem a Haro, i després d'arreglar-nos anem a sopar a un lloc especial: en el restaurant Las Duelas de Los Agustinos, un hotel que es troba en un edifici fondat el 1373 com a convent, i que al llarg del temps va ser guarnicií militar, hospital, escola i presó. Es menja en dues de les ales del claustre i es menja molt bé i no gaire car, comparat amb altres llocs d'aquest estil.

Dia 4) Bodega Castillo de Cuzcurrita (Cuzcurrita de Río Tirón)-Retorn a casa (20-05-2013)

L'últim dia ens porta abans de tornar cap a casa a Cuzcurrita de Río Tirón, on es troba la Bodega Castillo de Cuzcurrita al voltant del seu castell. Les visites són gairebé personals, sent els únics que estem en aquesta visita. El nostra amfitrió, Marcos, ens dedica gairebé dues hores a visitar les seves instal·lacions, des del seu vinyer principal fins les seves instal·lacions i la cata del vi en una de les sales inferiors del mateix castell, ja que els propietaris no estan aquell dia.

Amb aquest bon regust de boca, deixem el lloc i tenim al nostre davant gairebé 700km de carretera, per arribar a casa...


Relació d'entrades:

Logroño. Capital de La Rioja
El Monestir de Suso
El Monestir de Yuso
L'abadia de Cañas
Haro
Burgos
El Monestir de Santa Maria la Real de las Huelgas de Burgos
Briones
Bodegues Dinastía Vivanco
Bodegas Muga
Santo Domingo de la Calzada
Ezcaray
Monestir de Santa Maria la Real de Nájera
Bodegues Vinos de los Herederos del Marqués de Riscal
Bodega Castillo de Cuzcurrita


Informació:

San Millán de la Cogolla. Monasterio de Suso S'ha de reservar prèviament el dia i hora en la oficina d'Informació i Turisme a través del telèfon que s'indica en la seva pàgina web. Durant les hores de visites, cada 30m surt un petit autobus que t'apropa a l'entrada del monestir, al ser un espai d'accés restringit. Visites guidades (no es poden fer fotografies a l'interior per temes de conservació). Preu entrada: 3,00€

San Millán de la Cogolla. Monasterio de Yuso Les visites són guiades i no cal fer reserva prèvia. Es poden fer fotografies. Preu entrada: 5,00€

Burgos. Monasterio de Santa María la Real de las Huelgas: visites guiades sense reserva prèvia. El Patrimoni Nacional no permet fer fotografies en cap lloc del seu interior. Preu entrada: 7,00€

Burgos. La Catedral de Santa María: l'entrada costa 7,00€

Briones. Dinastia Vivanco: 8€ (visita bodega) + 7€ (visita museu)

Haro. Bodegas Muga: 8,00€

Nájera. Monasterio de Santa Maria la Real: 3,00€

Elciego. Marqués de Riscal: l'entrada costa normalment 10,25€ (si es realitza la última visita del diumenge, hi ha un descompte del 25%

Haro. Restaurant Las Duelas

Cuzcurrita de Río Tirón. Bodega Castillo de Cuzcurrita: amb la compra d'una botella de vi, hi ha un descompte amb la visita (visita 2pax + botella vi: 27,91€)

Llegir més