Cada primer dissabte de mes, hi ha l'opció de fer la
Ruta Puig i Cadafalch, que compren la visita guiada a bona part de l'obra arquitectònica, sobretot dels primers anys, de
Josep Puig i Cadafalch va realitzar en la seva ciutat natal, Mataró, i a la població veïna on estiuejava, Argentona. L'any 2001 es va celebrar l'any Puig i Cadafalch amb un programa farcit de conferències i exposicions. La cirereta del pastís va ser la posada en marxa d'aquesta ruta, permetent l'apertura de propietats privades que fins llavors havien estat prohibides als ulls públics. En Mataró es visita el Saló de Sessions de l'Ajuntament, la seva casa natal, el mercat El Rengle, la botiga La confianza, la Casa Parera, l'edifici de La Beneficència i la Casa Coll i Regàs. Després, amb un autocar, es trasllada als visitants a Argentona, on veurem l'espectacular finca de Can Garí, la capella del Sagrament de l'església parroquial de Sant Julià i l'exterior de la seva casa d'estiueig i de Can Calopa.
 |
| Ajuntament de Mataró |
Però abans d'aprofundir en la ruta, qui era Puig i Cadafalch? nascut a Mataró l'any 1867, va ser un personatge polifacètic, conegut com a arquitecte, polític i historiador. Va iniciar la seva carrera professional a Mataró sent l'arquitecte municipal, i aquí va començar a definir les característiques arquitectòniques i decoratives que caracteritzarien la seva obra modernista.
El 1901, inicia la seva carrera política, entrant de regidor a l'Ajuntament de Barcelona per la Lliga Regionalista, i després va ser elegit diputat a les Corts i el 1913, diputat provincial al Congrés de Diputats. L'any 1917 és nomenat President de la Mancomunitat de Catalunya, institució que va entrar en funcionament el 1914 i que agrupava a les quatre diputacions provincials, càrrec que va exercir fins poc després de la proclamació del cop d'estat i la dictadura de Primo de Rivera, el 1923.
A la dècada dels anys 20, va incrementar la seva activitat acadèmica i científica, presidint l'Institut d'Estudis Catalans, publicant nombrosos articles i llibres sobre història i arqueologia. Durant la Guerra Civil, es va exiliar a França, concretament a Paris, i torna a Catalunya l'any 1942. De retorn de l'exili, l'única tasca com a arquitecte que podrà exercir és la de restaurar i salvar edificis i elements de patrimoni històric. Finalment, el 1956, va morir Puig i Cadafalch, a la seva residència de Barcelona.
La ruta l'iniciem des del mateix Ajuntament de Mataró (C/ La Riera, 48), i concretament des del seu
Saló de Sessions. Segons acord municipal del 6 de juliol del 1893, la Comissió de Foment acceptava el projecte presentat per l’arquitecte municipal Puig i Cadafalch per dur a terme la reforma del sostre del Saló de Sessions del Consistori.
La decoració de l’enteixinat del sostre radica en l’encreuament de bigues decorades amb sanefes i els escuts d’armes del Principat de Catalunya, la Creu de Sant Jordi, l’escut de la ciutat de Mataró i el de l’antiga Província Marítima de Mataró.
Les agrupacions gremials i professionals de la ciutat també són representades mitjançant escuts i emblemes representatius a la resta de l’embigat. També cal destacar, de saló, els vitralls i objectes de ferro forjat.
Sortint del Saló de Sessions, i envoltant les parets de l'escala principal, tenim la Galeria dels Mataronins Il·lustres, on evidentment hi ha Josep Puig i Cadafalch, el qual figura des de l'any 1981.
Seguim per la
casa natal de Puig i Cadafalch, (C/ El Carreró, 39), darrera del consistori municipal. Es una casa de cós construïda l'any 1778 i Puig i Cadafalch passà els primers anys de la seva vida. La placa commemorativa és de l'any 1967 a iniciativa de diverses entitats culturals. La casa està en una situació molt deplorable, a l'espera que l'Ajuntament la pugui comprar.
Des de l'edat mitjana, la Plaça Gran ha acollit el mercat de Mataró. El 1891, l'aleshores arquitecte municipal Emili Cabañes va projectar la construcció del
Rengle, un petit mercat de parades, per resguardar-se de la pluja, del fred i del sol de l'estiu. De planta rectangular longitudinal, consta d'un passadís central i una filera de parades de venda a cada costat, separades per columnes de ferro colat que suporten la teulada. Es va bastir una coberta central metàl·lica a dues aigües, seguint l'estil típic dels mercats barcelonins. Les obres van començar al gener de 1892, i el mercat entrà en funcionament aquell mateix any.
Mesos mes tard, l'Ajuntament encarregà a Josep Puig i Cadafalch, el nou arquitecte municipal, la reforma de la coberta original que havia patit desperfectes. En va projectar una de nova, de forma semicilíndrica que inclou revestiments ceràmics i detalls ornamentals de ferro forjat. El nou mercat va quedar completat el febrer de 1893. Per la seva forma, al mercat també se'l coneix com el Tren o el Tramvia.
Tornem uns passos enrere, ja que és aviat i la botiga La Confianza encara està tancada, i passant davant de l'església municipal, passem a la
Casa Parera (C/ Nou, 20), una casa de cós amb planta baixa, dos pisos i una teulada a una vessant. La façana va ser encarregada per Miquel Parera i Partegàs, l'any 1894, i es considera una de les primeres obres amb segell propi de Puig i Cadafalch com a arquitecte modernista, integrant a aquesta antiga casa elements d'estil neogòtic, estucats i ferro forjat. Els esgrafiats, de tons vermellosos i terra, combinen elements florals i vegetals amb una imitació d'obra de maons vistos.
El més destacat de la façana són els elements escultòrics que s'atribueixen a Eusebi Arnau, uns dels grans col·laboradors de l'arquitecte mataroní. Les apertures del primer pis estan flanquejades per capitells d'inspiració gòtica, amb motius mitològics i de referències medievals (dracs, follets, bufons).
Les balconades del segon pis estan coronats per uns blocs de pedra esculpida, a manera d'escut heràldic, disposats de manera simètrica. En el centre dels mateixos, hi figura en el de l'esquerra una branca, i l'altre indica l'any de la reforma (1894).
El ràfec de la teulada, molt sobresortit, és de maó vist i ceràmica vidriada de color verd. Sota el ràfec, en els laterals de la façana, hi ha dos desguassos que surten de la boca de dues màscares esculpides de pedra.
Ens anem després cap a
La Confianza (C/ de Sant Cristòfor, 10), projectada per Puig i Cadafalch l'any 1894, per encàrrec de Francesc Palomer i Bonamussa, fabricant i comerciant de pasta. La seva principal activitat era la venda de pasta de sopa i d'oli d'oliva, i des d'un bon principi, va ser regentada pel nebot de Francesc Palomer, Antoni Pinós i Palomer, el qual el 1918 va comprar el negoci al seu oncle. La botiga va canviar de nom, Can Pinós, encara que el nom original s'ha conservat fins a l'actualitat, i és el nom popular amb el qual tothom la coneix.
La botiga va ser inaugurada l'any 1896, testimoni que podem trobar en un rètol de fusta, amb uns angelets que coronen la porta d'entrada a la rebotiga, que emmarquen l'any de l'apertura i sostenen el nom del seu propietari.
L'exterior de la botiga està decorada amb ceràmica vidriada d'inspiració aràbiga que emmarca la porta d'entrada. Un elegant rètol de ferro forjat amb lletres modernistes sota el balcó del primer pis, ens recorda l'antic nom comercial de la botiga.
Les parets, sostre i mobiliari de l'interior combinen els trets decoratius típics de l'arquitecte, relleus neogòtics i l'ornamentació floral amb sanefes, amb elements simbòlics i representatius de l'activitat comercial de la botiga: dos escuts simbòlics a la dreta presenten espigues de blat i una branca d'olivera, que fan referència a l'oli i la farina, matèries primeres per a la fabricació de pasta.
Avui en dia, és una botiga de queviures especialitzada en fruits secs, pasta, galetes, torrons, entre d'altres productes. El dia que vam fer la ruta, el negoci era de dues germanes, la Roser i la Montserrat Pinós, però aquest mateix mes, es jubilaven i el negoci el van traspassar als seus fillols, convertint-se així en la cinquena generació que regenten Can Pinós.
L'any 2001 va ser adquirida per l'empresa municipal PUMSA. L'immoble va ser totalment enderrocat, el que va provocar el desmuntatge, restauració i reconstrucció posterior de la botiga, amb una introducció mínima d'elements nous en substitució dels que havien desaparegut i bé dels que es van haver de destruir o que va caldre introduir per modernitzar la seva futura utilització. En aquests treballs de restauració van intervenir experts en ceràmica de Granollers, fusters d'Argentona i guixaires que van treballar en la reconstrucció del Liceu. En les tres plantes superiors de l'edifici, es van construir tres habitatges de lloguer de promoció pública. Abans d'iniciar la restauració de la botiga es va de haver dur a terme prospeccions arqueològiques al soterrani, on es va descobrir un mur romà.
La següent parada ens porta a
La beneficència (C/ de Sant Josep, 9), situada en l'antic Convent de Carmelites de Sant Josep, fundat l'any 1588 i ocupat aleshores per les Concepcionistes. Fou concebuda com a casa de caritat de Mataró que acollia orfes i dones i era un centre educatiu per a col·lectius desfavorits, projectada probablement l'any 1892 i construïda l'any 1894. L'edifici, de dos cossos, en forma de "L", consta d'una planta baixa i dos pisos, amb una teulada a dues vessants, i té l'entrada pel pati que dóna al carrer de Sant Josep. Puig trencà l'austeritat de les façanes mitjançant finestrals amb columnes en forma de corol·la amb capitells d'inspiració medieval, elements escultòrics d'estil neogòtic, d'Eusebi Arnau, i escuts heràldics.
En la cantonada hi ha un pedestal de suport d'una escultura, que havia de ser un àngel. La imatge, actualment desapareguda, estava coronada amb un pinacle d'estil gòtic, decorat amb motius florals. En el pedestal podem veure varis elements simbòlics com un drac, una àguila i un bufó protegint amb el seu propi cos un sac de monedes.
En la façana principal, hi ha dues finestres idèntiques amb un arc de mig punt format amb maons, sota el qual hi ha un gran element de pedra que amb tres petits arcs reparteix la càrrega a les parets i a dues columnes de pedra que tenen motius florals als capitells, al peu de les quals hi podem veure una peça ceràmica amb una estampació dels escuts de les ciutats de Mataró i Barcelona. Al damunt hi podem veure una petita cornisa amb maons que actua com a separador amb la planta segona on hi ha una finestra com les dues explicades anteriorment. En la part superior hi ha tres petites finestres amb forma d’arc de mig punt també de maó que fan la funció de ventilació de la coberta.
A la façana que dóna al pati interior hi ha la porta d’accés a l’edifici amb una llinda de pedra amb formes escultòriques damunt la qual trobem una gran composició central de maons que s’inicia amb un arc apuntat i quatre filades separades de maons que juga amb els tres vitralls que donen llum a l’escala a la planta primera i les tres que en donen a la segona, altre cop amb peces ceràmiques dels escuts de Mataró i Barcelona.
L'últim lloc de visitar, a Mataró, serà la
Casa Coll i Regàs (C/ d'Argentona, 55), un encàrrec de l'empresari tèxtil Joaquim Coll i Regàs de l'any 1896. Es la joia modernista de Mataró, i un de les primeres grans obres de Puig en la qual combina magistralment les formes arquitectòniques medievals i barroques amb influències nord-europees i mossàrabs. Les reixes de ferro forjat, els elements escultòrics d'Eusebi Arnau, els esgrafiats, les rajoles i les vidrieres emplomades són un exemple de l'eclecticisme arquitectònic de l'època i una demostració de la importància de la llar per a la burgesia de l'època.
Entrem a l'interior de la casa, on visitarem la primera planta. Encara que la casa no és gaire ampla, al tenir amples sales i una gran il·luminació fa que l'edifici sembli molt més gran. L'edifici està format per dues plantes comunicades per mitjà d'una escala i un àtic baix. Els elements decoratius, sobretot la ceràmica, estan presents a totes les habitacions, sobretot a la sala central, il·luminada amb llum natural gràcies a una gran vidriera.
Acabada aquesta visita, ens dirigim cap a l'autobús que ens durà en pocs minuts a la població veïna d'Argentona...
Anar a
La Casa Coll i Regàs |
La ruta Puig i Cadafalch (II): Argentona |
La Casa Garí
