La ciutat de Sabadell va ser una de les principals ciutats d'activitat fabril durant la revolució industrial de Catalunya. Al segle XIX, Sabadell era un centre de producció tèxtil d'abast estatal dedicat a la fabricació de teixits de llana, especialment. El Modernisme arribà a Sabadell a finals del segle XIX i s'hi desenvolupà fins a principis del segle XX, i es van construir edificis modernistes per encàrrec de la burgesia local, des de cases familiars i despatxos tèxtils fins a escoles, comerços i un hotel.
L'itinerari modernista pel centre històric de Sabadell transcorre per una àrea a prop de l'antiga estació dels ferrocarrils. El carrer de la Indústria, on hi havia diversos despatxos tèxtils (els despatxos eren els punts de venda, on es 'despatxaven' les robes que feien a la fabrica), algun vapor i un hotel, era el punt d'arribada tant de viatjants de comerç com de matèries primeres i va ser on es desenvolupà la major part de l'activitat mercantil de principis del segle XX de Sabadell.
I comencem així la ruta amb l'Hotel Suís (C/ de la Indústria, 59), situat al davant de l'antiga estació del ferrocarril. Originalment era un conjunt d'habitatges i que va ser reformat entre el 1902 i 1903 per l'arquitecte Juli Batllevell per transformar-lo en hotel.
La porta principal, situada a la cantonada, és precedida per un pòrtic amb una pilastra que suporta la balconada principal, amb força voladís.
Els elements que destaquen són les línies corbes de les façanes, la decoració amb motius florals, els esgrafiats i els mosaics de trencadís amb representacions de plantes i dos rètols, on es pot llegir el nom de l'hotel amb lletres irregulars i la "i" de "Suizo" és cap per avall. També podem veure tres senyeres al xamfrà de la façana.
Seguim pel carrer de la Indústria i ens parem davant de la Casa Ponsà (C/ de la Indústria, 32), que acull actualment l'Arxiu Històric de Sabadell. Aquesta casa va ser construïda l'any 1891 per Gabriel Borrell com a habitatge del banquer i industrial Francesc de Paula Ponsà i Cantí. És tracta d'un palau urbà, amb una clàssica divisió en tres cossos i tres pisos: a la zona baixa es trobava situat el despatx, a la planta noble hi havia les estances privades i la planta alta estava destinada al servei o golfes.
Malgrat que al llarg dels anys s'ha transformat la casa conserva en el seu interior els sostres enteixinats, l'escala de marbre i les pintures del sostre de diverses cambres.
Gairebé al davant, hi havia el Despatx i Fàbrica Sallarès Deu (C/ de la Concepció, 20). Projectat el 1912 i construït el 1914 per Eduard Maria Balcells i Buigas, el mateix any que va morir Josep Sallarès Deu, fundador de la fàbrica que portava el seu nom i que es dedicava a la fabricació de teixits d'home i complements d'alta qualitat.
L'edifici original es concep com una nau fabril de planta baixa i primer pis, però va patir una remodelació a causa del continu creixement de la fàbrica, de manera que el segon pis es va afegir als anys 40, preservant els detalls modernistes. Els elements modernistes que hi destaquen són les línies corbes de la façana, estilitzacions vegetals i símbols del nacionalisme català com la senyera en el ferro forjat i la coberta en forma de dents de serra.
L'edifici original es concep com una nau fabril de planta baixa i primer pis, però va patir una remodelació a causa del continu creixement de la fàbrica, de manera que el segon pis es va afegir als anys 40, preservant els detalls modernistes. Els elements modernistes que hi destaquen són les línies corbes de la façana, estilitzacions vegetals i símbols del nacionalisme català com la senyera en el ferro forjat i la coberta en forma de dents de serra.
Actualment és la seu de la Companyia d'Aigües de Sabadell i s'hi troba, també, el Museu de l'Aigua de Sabadell.
Més amunt, hi ha la Casa Buxó (C/ de l'Illa, 10), construït a mitjan segle XIX per a ús residencial i que va ser ampliat i reformat el 1913 per Josep Renom i Costa.
Destaca la torre que es troba al pati, amb una teulada de rajola verda i groga; també els balcons superiors i la façana corba que dóna al pati. Actualment acull una escola taller i un grup d'esplai.
Destaca la torre que es troba al pati, amb una teulada de rajola verda i groga; també els balcons superiors i la façana corba que dóna al pati. Actualment acull una escola taller i un grup d'esplai.
Seguim fins al carrer de la Creueta, i en una cantonada es troba la Casa Arimon (C/ d'Arimon, 24), actual seu d'una agència de marketing.
Originalment és del 1858 i va ser construït per l'arquitecte, matemàtic i urbanista empordanès Josep Oriol i Bernadet. El 1910 la comprà en Joaquim Arimon i encarregà obres de reforma a l'arquitecte Josep Renom, el qual, el 1911, redissenyà gairebé tota la casa, convertint-la en un edifici modernista amb esgrafiats amb motius florals, estucats, mosaics i vitralls, ceràmica vidriada verda que decora finestres i teulades, la porta de la façana oberta en arc trilobulat i ferro forjat en les reixes. El 1941 Santiago Casulleras i Forteza la va modificar parcialment en estil postnoucentista.
Originalment és del 1858 i va ser construït per l'arquitecte, matemàtic i urbanista empordanès Josep Oriol i Bernadet. El 1910 la comprà en Joaquim Arimon i encarregà obres de reforma a l'arquitecte Josep Renom, el qual, el 1911, redissenyà gairebé tota la casa, convertint-la en un edifici modernista amb esgrafiats amb motius florals, estucats, mosaics i vitralls, ceràmica vidriada verda que decora finestres i teulades, la porta de la façana oberta en arc trilobulat i ferro forjat en les reixes. El 1941 Santiago Casulleras i Forteza la va modificar parcialment en estil postnoucentista.
Pugem un carrer cap amunt, per anar a l'Escola Enric Casassas (C/ de Llobet, 77) que va ser construïda per en Juli Batllevell i inaugurada el 1897. Amb una façana d'obra vista i molt treballada, recorda al Castell dels Tres Dracs de Lluís Domènech i Muntaner o l'Arc de Triomf de Josep Vilaseca que podem trobar en l'àrea del Parc de la Ciutadella. Les tres obres són fetes bàsicament amb el mateix material i a totes es tracta d'adornar les parets amb les diferents posicions del maó, posant-lo verticalment o fent-lo sortir de la paret. La teulada estava decorada amb ceràmica vidrada verda i al xamfrà es troba un gran mural ceràmic de rajoles policromades amb l'escut de Sabadell que realitzà el ceramista Marià Burguès amb la tècnica de l'aresta.
A pocs metres, hi ha els Safareigs de la Font Nova (C/ de les Paus, 36), que daten del 1833, si bé l'edifici actual és del 1892, obra de l'arquitecte Miquel Pascual i Tintorer. Destaquen les façanes d'obra vista amb sanefes elaborades amb el mateix totxo, la ceràmica amb motius florals i la font.
Rehabilitats el 1997, es va conservar la façana modernista i es va reconstruir un dels dos safareigs que hi havia i també es va restaurar la coberta, que aprofita l'aigua de la pluja que cau directament dins la pica.
Rehabilitats el 1997, es va conservar la façana modernista i es va reconstruir un dels dos safareigs que hi havia i també es va restaurar la coberta, que aprofita l'aigua de la pluja que cau directament dins la pica.
Tirem carrer avall, i passem pel costat del Despatx Genís i Pont (C/ de Sant Josep, 29), fet per Eduard Maria Balcells el 1915, amb la funció de despatx tèxtil. L'edifici que fa cantonada està format per una planta baixa i un pis, i presenta una gran varietat de materials, entre els que destaca la ceràmica daurada de les finestres amb forma de trèvol. A la façana s'observen dragons, una senyera a sobre del balcó i el símbol del comerç representat pel cadoceu de Mercuri a ambdós costats de la porta del balcó.
De nou en el carrer de la Indústria, tenim un davant de l'altre el Despatx Lluch i l'Escola Sagrada Família.
El promotor del Despatx Lluch (C/ de la Indústria, 10) va ser en Joaquim Taulé i Soley i va ser projectat el 1908 per Juli Batllevell. Un cop acabat, els Taulé van llogar l'edifici a fills de Miquel Tous i, anys més tard, el 1921, a la família Lluch, que finalment, el 1923, el compraren per comercialitzar els teixits de la seva fàbrica.
Com a elements modernistes, destaquen la balconada situada al primer pis que imita un passadís d'un claustre medieval amb la decoració dels capitells que presenten roses esculpides, símbol del nacionalisme català. També hi ha un tipus de merlets al cim de la façana, com els que s'utilitzaven en els castells medievals.
Grans finestrals permeten l'entrada de llum natural, i a la part inferior destaca la pedra treballada, tot i que la resta de la façana és d'obra vista amb sanefes fetes del mateix totxo. Entre les finestres hi ha unes llaçades amb un pom de roses de trencadís a l'interior. A l'interior es conserva l'estructura metàl·lica amb l'enteixinat de fusta.
Restaurat entre els anys 2002 i 2004, actualment acull el servei d'Atenció Ciutadana de l'Ajuntament de Sabadell.
L'Escola Sagrada Família (C/ de la Indústria, 9) va ser construïda per Gabriel Borrell l'any 1909 per fer l'ampliació d'una antiga escola de pàrvuls. Els elements que destaquen són l'arc parabòlic de la porta i la finestra, i també el treball del ferro forjat i la decoració amb trencadís tant de les cornises dels diferents pisos, com de les formes arrodonides del pati i el nom de l'escola.
Anem cap al carrer de Sant Joan per veure la Casa Taulé (C/ de Sant Joan, 35), construïda per Enric Fatjó i Torres l'any 1902 per a Antoni Taulé i Soley. És un casal amb pati interior de base rectangular on s'hi troba rajola decorativa i exemples de ferro forjat. Al pati ressalta la decoració mural amb les quatre estacions fetes per Ricard Marlet l'any 1941.
Seguidament passem per la Plaça Major, on es troba l'Ajuntament i l'església de Sant Fèlix per trobar-nos amb els edificis modernistes de l'antiga Caixa Sabadell. Primer tenim l'antiga seu central de la Caixa Sabadell (C/ de Gràcia, 17-27). Després d'un concurs on es van presentar diversos projectes, es va decidir que l'arquitecte barceloní Jeroni Martorell i Terrats fos l'encarregat de la seva construcció. Les obres s'iniciaren el 1906 i es van acabar el 1915.
Destaca la seva façana asimètrica de pedra amb el rosetó gòtic al capdamunt. En tot l'edifici hi ha un molts elements simbòlics com l'estalvi, la cultura, la maduresa, la virtut, el comerç... Josep Llimona també hi participà amb dues escultures que adornen el primer pis: la Pietat i el Treball.
A l'interior destaca el pati d'estil medieval, el saló d'actes amb planta basilical, i elements decoratius diversos.
Jeroni Martorell també s'encarregà de l'antiga Escola Industrial d'Arts i Oficis (C/ d'en Font, 1-25), impulsada per la Caixa Sabadell i actual seu de l'Espai Cultura Fundació Sabadell 1859, que destaca per l'alta torre cilíndrica amb influències medievals i concepció goticista, en la qual s'utilitza la ceràmica vidriada verda i on hi ha grans finestrals. Va ser construït durant els anys 1907 i 1910.
Després, passem per davant de dues cases particulars (C/ de l'Escola Industrial, 16 i 18), construïdes per Juli Batllevell el 1904 i 1906. La línia superior de la façana és en una en forma de torre i en l'altra amb formes ondulats. Com a materials trobem la pedra treballada, l'obra vista, escultura amb formes vegetals, trencadís i ferro forjat.
Per últim, ben a prop a la plaça del Mercat, es troba el Mercat Central (Plaça del Mercat), d'estil noucentista, construït entre els anys 1927 i 1930 i que és obra de l'arquitecte Josep Renom i Costa, projectes del qual ja hem comentat en aquesta entrada anteriorment. Es remarcable la complexa estructura metàl·lica interior, i en els vèrtex de l'edifici es situen les entrades de caràcter monumental.
