La ciutat de Pedra: el Deir (Jordània)

Petra ens ofereix les restes de l'imperi nabateu amb façanes de temples i tombes, tallades a plom de pedra arenisca, fonent-se arquitectura i paisatge, envoltada i amagada entre muntanyes...

El volcà Arenal (Costa Rica)

L’Arenal, de 1633 metres, és un dels volcans més actius del món, i des de fa més de 40 anys, va sortint rierols de magma, amb les seves pedres incandescents i explosions que aixequen pedres i sendra i sorolls produïts per la desgasificació del volcà...

Ayasofya (Estambul)

Santa Sofia, la gran església cristiana de l'antiga Constantinopla, convertida avui en dia en museu, és una de les moltes meravelles que ens ofereix Estambul.

La ciutat maia de Tulum

Al costat del mar Carib sobre un penya-segat d'uns quinze metres que dóna a unes aigues turqueses i cristal·lines, es troba les restes de la ciutat de Tulum, una de les joies de la Riviera Maya...

El rellotge astronòmic de la Ciutat Vella de Praga

En l'Ajuntament de la plaça de la Ciutat Vella de Praga es troba un dels seus símbols: el rellotge astronòmic format per un calendari, el quadrant astronòmic i les figures animades...

La fortalesa de Saint-Jean d'Alcas

Al sud del departament de l'Aveyron, en l'altiplà de Larzac, zona famosa per la producció de formatges rocafort, es troba tota una sèrie de ciutats que van ser construïdes pels cavallers templaris i hospitalers.


A finals del segle XII, aquestes terres van ser concedies a l'Orde del Temple, la qual van establir una xarxa de llocs que permetien contribuir a l'esforç de la guerra dels seus cavallers que havien marxat a Orient a participar en el manteniment de les fortaleses construïdes en Terra Santa per a protegir la tomba de Crist. Els templaris van fer prosperar La Cavaliere, La Couvertoirade, Sainte-Eulalie-de-Cernon, Saint-Jean d'Alcas i Viala-du-Pas-de-Jaux durant dos-cents anys, abans que el Papa abolís l'ordre i que les seves possessions passessin a mans dels hospitalers, que a la seva vegada, fortificaren les ciutats durant la Guerra dels Cent Anys.

Saint-Jean d'Alcas

Així, al voltant d'aquestes antigues ciutats s'ha format la ruta del Larzac templer i hospitaler, i nosaltres per temps només vam visitar Saint-Jean d'Alcas.

Ruta del Larzac templer i hospitaler
Ruta del Larzac templer i hospitaler

La seva fortalesa està envoltada d'una muralla que forma un rectangle perfecte defensada per quatre torres circulars en els angles, i en la qual trobem també integrada l'església parroquial (del segle XIII) més antiga.

La Fortalesa de Saint-Jean d'Alcas
La Fortalesa de La Fortalesa de Saint-Jean d'Alcas (1675)

Va ser construïda en el segle XV, entre 1439 i 1445, per ordre de l'abadesa Flore de Casilhac, de la congregació del Cister de Nonenque. Aquesta petita joia medieval està formada per dos únics carrers paral·lels envoltades de cases de pedra gairebé idèntiques.

La Fortalesa de Saint-Jean d'Alcas
Muralla exterior de la fortalesa, amb l'església adossada

En gairebé ruïna anys enrere, les cases can ser restaurades, tornant a la vida Saint-Jean d'Alcas.

La Fortalesa de Saint-Jean d'Alcas

El portal era la porta principal, defensada amb una tronera per a canons i un matacà, i per les seves dimensions constituïa l'accés dels carros a la fortalesa.

La Fortalesa de Saint-Jean d'Alcas
Portal de la fortalesa

Al costat de l'església es troba la Sala de Justícia, on s'administrava, tal com indica el seu nom, justícia, en el segle XV, l'abadessa de Nonenque, els escuts de la qual adornen una de les finestres amb arc mitral del primer pis.

La Fortalesa de Saint-Jean d'Alcas. Sala de Justícia
Sala de Justícia

La Fortalesa de Saint-Jean d'Alcas



Al costat oposat de la porta principal, es troba la poterna, la segona i última entrada a la fortalesa. Estava tancada amb diverses bigues de fusta i forrellats.






Quan a l'església fortificada, aquí podem veure imatges des de la muralla exterior, la seva porta d'entrada i del seu interior:

Església de Saint-Jean d'Alcas

Església de Saint-Jean d'Alcas

Església de Saint-Jean d'Alcas

Més informació i bibliografia en: El circuit del Larzac templari i hospitaler | Traveler. L'Aveyron dels templaris | Templaris amb roquefort

Anar a: Deu dies pels Midi-Pyrénées

El petit poble de Peyre

A 7km de Millau i construït en el flanc d'una gran roca, domina abruptament la vora dreta del riu Tarn, el petit poble de Peyre, des del qual podem admirar el formidable viaducte de Millau, una aliança perfecte entre l'antic i el modern. És un dels deu pobles del departament de l'Aveyron de la llista de Les Plus Beaux Villages de France.

El Viaducte de Millau des de Peyre
El viaducte de Millau, vist des de Peyre

Peyre
Peyre, assentat sobre una roca a la vora del Tarn

Peyre
Carrer de Peyre

Peyre. Església troglodita de Saint-Christophe

 

Els seus estrets carrerons de pedres adornades amb flors recorden als pobles mediterranis. La major part de les cases són troglodites, inclosa l'església de Saint-Christophe, construïda en una cavitat del penya-segat. De base romànica i fortificada en el segle XVII, presenta un conjunt singular d'elements defensius: almenes, trampes, boques de foc...








Peyre. Església trogodita de Saint-Christophe
Interior de l'església troglodita de Saint-Christophe

Peyre i el viaducte de Millau
L'església nova de Saint-Christophe i el viaducte de Millau al fons

Anar a: Deu dies pels Midi-Pyrénées

El viaducte de Millau

El viaducte de Millau és una de les joies arquitectòniques del segle XX. Amb una llargària de 2.460 metres de llarg i 32 metres d'ample, és més alt que la Torre Eiffel -arriba en la seva part més alta als 343 metres, superant a la icona de la capital francesa en 23 metres- i es troba a prop de la localitat de Millau, creuant un llarg espai per franquejar la vall del Tarn en l'Aveyron en només nou punts.

Viaducte de Millau

Viaducte de Millau

Constitueix el tram més espectacular de La Méridienne, l'autopista A75 que enllaça Clermont-Ferrand (Auvernia) amb Béziers i Narbonne (Llenguadoc-Rosselló), i que es va construir deguda a la necessitat d'obrir el sud del Massís Central i fer una via més fluïda i menys costosa entre París i el Mediterrani.

Viaducte de Millau

Va ser concebut per l'enginyer francès Michel Virlogeux i dissenyat per l'arquitecte anglès Norman Foster. El pont sembla suspès en l'aire desafiant a la gravetat i els materials de fabricació no són aliens a aquest sentiment. L'acer i el formigó ofereixen a aquest viaducte una estructura fina i resistent amb només set pilars de recolzament al llarg de l'estructura. El pilar més gran, conegut com el P2, arriba als 245 metres.

De silueta gràcil i blanca, lleugerament corbat, el seu aspecte fa recordar a uns velers que naveguen sobre la vall, fet que s'accentua en època de boires. Integrat perfectament en un paratge natural, grandiós i preservat, es recolça, al nord, en la vall del Lévezou i, al sud, en la planícia del Causse del Larzac.

Viaducte de Millau

Des de diversos indrets es pot admirar aquesta meravella arquitectònica. Un d'ells és accedir al mateix viaducte entrant en l'autopista A75 i abans d'arribar al peatge, aturar-se a l'àrea de descans (l'Aire du Viaduc), situada en una antiga granja.

Viaducte de Millau

Allà es troba l'Espace Viadux Expo on es pot veure com va anar la construcció del viaducte, així com veure maquetes dels projectes finalistes que van aspirar al concurs que es va fer en el seu moment.

Àrea del Viaducte de Millau

La visió més esplèndida sobre el viaducte la trobarem pujant a un mirador que hi ha al costat de l'aparcament.

Viaducte de Millau

Altres llocs per veure el viaducte i sense haver de passar per l'autopista la trobem en la carretera D911, després de Millau, seguint les indicacions pertinents, o des de Peyre, a uns quilòmetres de distància, que ens permetrà passar per sota del viaducte i tenir una visió fantàstica des d'aquest petit poble de l'Aveyron, i considerat un dels més bonics pobles de França, i del qual parlarem en la propera entrada.

Viaducte de Millau

Xifres del viaducte:
Longitud: 2.460 metres
Altura màxima: 343 metres
Pendent: 3,025%
Pes total: 10.100 tones
Data inauguració: 14 de desembre de 2004

Més informació i bibliografia en: Web oficial de turisme de l'Aveyron | Viaduc de Millau | Viajes a Francia. Viaducto de Millau | Viaducte de Millau. Una vista excepcional

Anar a: Deu dies pels Midi-Pyrénées

La bastida medieval de Castelnau-de-Montmiral

Després de visitar els pobles de Bruniquel y Puycelsi, es troba molt a prop, i a pocs quilòmetres d'Albi, Castelnau-de-Montmiral, una petita bastida medieval encarada en un esperó rocós sobre la vall del Vère i que domina la vinya de Gaillac, una important zona vinícola del país. En aquest marc excepcional, el poble està classificat entre els més bells de França.

Castelnau-de-Montmiral. Place des Arcades
Place des Arcades

Aquest antic recinte fortificat va ser fundat a principis del segle XIII per Ramon VII, comte de Toulouse, per substituir l'antiga plaça forta destruïda durant la croada càtara. El nom Montmirail vol dir 'el lloc des d'on es veu'. El recinte fortificat conserva del seu ric passat alguns habitatges antics i carrerons que es troben en bon estat després d'haver sigut restaurades, a l'igual que la seva plaça central, una petita meravella de l'arquitectura medieval.

Castelnau-de-Montmiral

La Place des Arcades està vorejada per quatre laterals d'arcades en forma d'ogiva. Sobre amplis porxos es troben antics edificis de pedra i bigues de fusta de dues plantes. Plaça petita, és el lloc ideal on es reuneix la gent i poder menjar o beure alguna cosa en alguna de les terrasses situades a l'ombra dels porxos.

Castelnau-de-Montmiral. Place des Arcades

Com a testimoni de la vida social i religiosa medieval, en la plaça encara es pot veure la picota, el lloc que s'utilitzava al mateix temps per a exposar als animals destinats a carn vint-i-quatre hores abans del seu sacrifici i imposar la pena d'exhibició a les dones adulteres o lladregots sorpresos en flagrant delicte.

Castelnau-de-Montmiral. Place des Arcades

L'altre gran atractiu del poble es troba en la seva església del segle XV, on es conserva la creu de Montmiral, ricament ornamentada amb pedres precioses i que es venerada des dels seus inicis.

Vista des de Castelnau-de-Montmiral
Entorn de Castelnau-de-Montmiral

Aparcament: Hi ha aparcaments habilitats afora de l'antic recinte fortificat.
Durada de la visita: 1 hora
Pels voltants: Bruniquel | Puycelsi
Més informació i bibliografia en: Le site officiel du Pays Bastides et Vignoble du Gaillac, Tarn

Anar a: Deu dies pels Midi-Pyrénées

Puycelsi, la bastida del bosc de Grésigne

En una plataforma rocosa que domina la vall del Vère, es troba el petit poble fortificat de Puycelsi (el nom del qual ve del llatí podium celsum que significa 'turó elevat'). Aquesta antiga plaça forta conserva part de les seves muralles així com dues torres dels segles XIV i XV. Des del camí de ronda es pot gaudir d'una àmplia vista de l'entorn, on destaca el bosc de Grésigne.

Puycelsi

Sabíeu que

A l'igual que la ciutat propera de Bruniquel, Puycelsi està catalogada com un dels pobles més bonics de França. La ciutat va ser fundada en el segle X pels monjos benedictins de l'Abadia d'Aurillac, aquesta bastida va refusar a múltiples invasors: els croats en la croada càtara, a les tropes angleses durant la Guerra dels 100 anys i més tard als protestants durant les Guerres de Religió.

Puycelsi

El bosc de Grésigne s'estén al llarg d'una superfície ondulada de 4.000ha, limitant en els seus costats sud i est, amb la vall del Vère. Propietat dels reis de França, els seus arbres van servir per a la construcció i equipament de naus. També s'usava com a font de proveïment pels vidriers, que trobaven aquí la fusta, l'aigua, els minerals i els vegetals que necessitaven per a modelar i acolorir el vidre.

Puycelsi

El poble

Passejant pels seus carrerons es poden descobrir nombroses residències i edificis interessants com la capella de St. Roch, el Castell de la Capitania Real, l'església de Saint Corneille o la Porta de l'Irrisou.

Puycelsi

La capella de Saint Roch va ser construïda l'any 1703 pels habitants del poble per agrair a Deu a haver-los protegit d'una epidèmia de pesta. L'aïllament del poble segurament va ser un dels factors que els li van permetre escapar del desastre.

Puycelsi. La capella de Saint Roch

El castell dels Capitans Reials era la residència dels Capitans Governadors i eren els senyors de la ciutat, nomenats pel rei i s'encarregaven de la gestió del bosc de Grésigne.

Puycelsi. El castell dels Capitans Reials

L'església parroquial de Sainte-Corneille, d'estil gòtic meridional, consta d'una sola nau i un campanar porticat del segle XVIII.

Puycelsi. L'església de Sainte-Corneille

Aparcament: Es pot aparcar a les afores del poble o en l'interior si és un dia de no massa afluència de turistes.
Durada de la visita: 2 hores
Pels voltants: Cordes-sur-ciel, Saint-Antonin-Noble-Val
Més informació i bibliografia en: Le site officiel du Pays Bastides et Vignoble du Gaillac, Tarn | Puycelsi

Anar a: Deu dies pels Midi-Pyrénées