L'antic recinte fortificat de Villefranche, amb les seves cases apinyades als peus de la imponent torre de l'església de Notre Dame, i la cartoixa de Saint-Sauveur, són atractius més que suficients per fer una visita a aquesta ciutat situada en els límits de les antigues províncies de Rouergue i del Quercy.
Sabíeu que
Fundada en 1099 per Raimon IV de Saint-Gilles, comte de Toulouse, en el marge esquerre del riu Aveyron, Villefranche es va desenvolupar encara més en 1252, quan Alfons de Poitiers, germà del rei Sant Lluís, va decidir crear una ciutat nova en el marge dret del riu. La seva construcció, que seguia un planol de recinte fortificat, va acabar en 1256. La seva situació geogràfica, en l'encreuament de vies de comunicació existents des de l'Antiguitat, van fer de Villefranche un important centre comercial des de l'Edat Mitjana, fet que contribuí també que fos una etapa del Camí de Sant Jaume.
La seva prosperitat es va veure afectada per diverses raons al llarg de la seva història. La seva adhesió a la Reforma durant les Guerres de Religió van paralitzar la seva expansió i en 1628, una plaga de la pesta va causar una gran mortandat en la població. Vint anys més tard, la ciutat va ser devastada durant la revolta dels croquants (camperols).
Passejant
Encara que Villefranche ha perdut part del seu aspecte medieval amb la destrucció de les fosses, muralles i portes fortificades, la ciutat presenta a gran escala el plànol, en forma de damer, característic de les ciutats noves d'aquella època: una sèrie de carrers amb una plaça central, centre neuràlgic de la vida religiosa i pública.
Situada en el centre de la ciutat, la plaça de Notre-Dame està envoltada de cases amb porxades. En un dels seus costats s'aixeca l'alta i imponent figura de l'antiga col·legiata.
Passejant sota les porxades es pot observar les arcades i les antigues portes esculpides. Davant de la terrassa que domina la plaça al nord s'erigeix un gran Crist de ferro forjat.
La construcció de la
col·legiata de Notre Dame, que s'inicià el 1260 per l'absis, es va perllongar durant tres segles a partir de diverses fortunes. Amb els seus imponents contraforts d'angle decorats amb pinacles, el campanar porxat té aspecte de fortalesa. De 59m d'altura, representa la rivalitat entre Villefranche de Rouergue i Rodez: les dues ciutats volien demostrar la seva superioritat mitjançant l'altura de la torre de la catedral. Pel que es pot deduir dels grans fonaments de la torre de Villefranche, aquesta tenia grans ambicions, però les guerres i la penúria van impedir la construcció desitjada i, en 1585, es va cobrir el campanar amb el teulat actual.
Un pòrtic coronat per un gablet calat permet l'accés a l'àmplia i única nau de l'església envoltada de capelles obertes entre els contraforts interiors, a la manera de l'estil gòtic meridional.
Pels carrers medievals dels voltants es trobaven les cases dels rics comerciants, amb les seves portes i torres que simbolitzaven la posició social dels seus habitants en el segle XV.
Visitar
Dins de l'antic recinte fortificat, a pocs carrers de la plaça de Notre Dame, trobem en la Place Hôpital St. Jacques, la Capella dels Penitents Negres. Darrere de la seva façana clàssica, sòbria i elegant, la capella sorprèn i disposa d¡una abundant decoració interior, on destaca la volta de fusta pintada amb colors molt vius i un retaule de fusta esculpit i daurat. Aquesta antiga capella es va construir durant el segle XVII per a servir d'oratori a la germandat dels Penitents Negres, que devien el seu nom a l'hàbit de color negre amb el qual es vestien per a les processons. La fundació de la seva germandat, en 1609, traduïa el renaixement del fervor que va seguir a les Guerres de Religió. La germandat contava amb 200 membres, entre laics i eclesiàstics, i la seva misió consistia en donar ajut als malalts i enterrar als morts.
La capella adopta un disseny central amb forma de creu grega, amb una volta circular limitada per tres absis, dels quals, el més profund, serveix de cor. Fortament influenciada per la capella dels Penitents Blaus de Toulouse, el projecte s'inspirà en les més antigues esglésies d'Orient.
En l'absis del cor es troba un retaule barroc de fusta policromada del segle XVIII. Està enterament esculpit, pintat i recobert de pa d'or. En quatre grans panells, es troben representats escenes de la Passió.
El sostre, de fusta, forma una mena de volta celestial. Obra del taller de Guy, forma una impressionant i complexa estructura enteixinada, coberta totalment de pintures, on es pot trobar les figures de l'emperador Constantí, la seva mare Santa Elena, entre altres personatges i símbols diversos.
A l'altre vora del riu Aveyron, tenim la Cartoixa de Saint-Sauveur fundada a mitjan segle XV per iniciativa de Vézian-Valette, un ric comerciant de la ciutat que va deixar la seva fortuna per a la construcció d'un monestir de cartoixans. Les obres d'aquesta cartoixa gòtica van iniciar-se en 1452 per finalitzar-les en 1528..
La visita s'inicia per la capella conventual, on els monjos es trobaven, en silenci, per als nombrossos oficis. Presidida per un ampli pòrtic consta amb una única nau de tres trams i un presbiteri amb absis poligonal. La porta de fusta, original, està esculpida i representa a dos cartoixans amb les armes dels fundadors.
Una galeria de fusta del segle XVIII separa l'espai dels llecs del dels monjos. Els monjos s'asseien en un cadirat de finals de segle XV, on destaca la originalitat de les misericòrdies. En un panteó d'estil flamíger es troben les tombes del fundador i de la seva esposa.
A través d'un vestíbul s'accedeix al claustre menor, l'únic claustre autèntic en el sentit monàstic del terme (galeria a la qual s'obrien les estances de la vida comunitària). Amb la seva volta de creueria, és una obra mestra d'estil flamíger, amb les seves claus de volta molt treballades.
En el refectori, una àmplia sala rectangular de tres trams amb volta de crueria, els monjos es reunien pel dinar dels diumenges i dies festius. Pegat al mur es troba el púlpit del lector, de pedra, amb la seva balustrada d'estil flamíger.
El claustre major, un dels més amplis de França (66x44m), crida l'atenció per l'harmonia de les seves perspectives. En els seus costats s'obrien les 13 cases dels cartoixans: cada una d'elles formada per quatre habitacions, dos en la planta baixa (el dipòsit de fusta i el taller) i dos en el pis superior (l'oratori i l'habitació), i estava envoltada d'un petit jardí.
Fora del recinte, i que no vam poder visitar per motiu de restauracions, es troba la capella dels estrangers. Aquí es rebia als pelegrins que es dirigien a Santiago de Compostela, així com als fidels per a la celebració dels oficis.
Aparcament: a les afores de l'antic recinte fortificat hi ha diversos aparcaments gratuïts.
No et perdis: la plaça i col·legiata de Notre Dame, la Capella dels Petinents Negres i la Cartoixa de Saint-Sauveur.
Durada de la visita: 6-7 hores.
Als voltants: Najac
Més informació i bibliografia en: Mairie de Villefranche de Rouergue | Tourisme Villefranche de Rouergue-Najac | Turisme en l'Aveyron
Anar a: Deu dies pels Midi-Pyrénées
