Prades i Siurana

Com a complement de la visita al monestir de Poblet, es pot fer una visita ràpida a les viles de Prades i Siurana.

(04/01/2003) Davant mateix del monestir, una carretera bastant sinuosa, condueix cap a Prades, però abans d'endisar-se, un desviament et condueix al castell de Riudabella. Antiga granja de Poblet, en el segle XV, l'abat Delgado, va fer construïr una capella i unes estàncies, en la part nord, com a casa de descans pels monjos més vells. L'any 1841, després de la exclaustració que va patir el monestir, es subastà públicament i pasà en mans de la família Gil Moreno de Mora, que transformà la granja en residència conservant les edificacions anteriors. Rodejadada de terres de cultiu, avui en dia, part de l'edifici està destinat al turisme rural.

Arribem a Prades, a 940m d'altitud, que pertany a la comarca del Baix Camp i coneguda com la Vila Vermella, per la pedra arenisca de color vermellós que caracteritza part dels seus edificis. Va ser un dels últims reductes musulmans abans de ser conquerida pels cristians. Està rodejada per restes de la muralla i per un dels portals d'entrada, s'accedeix a la Plaça Major. La església parroquial de Santa Maria és del segle XII. Davant, hi ha una font d'estil renaixentista, de la qual una nit a l'any durant les festivitats de Sant Jaume emana cava enlloc d'aigua.







De camí a Siurana, es pot fer una petita aturada i visitar ràpidament el petit nucli d'Albarca.

Siurana de Prades, en la comarca del Priorat, està agregat al municipi de Cornudella de Montsant. Assentat sobre un enorme penyal de roca calcàrica, a 737m, presideix una bella panoràmica de la vall del riu Siurana i el seu embassament. Va ser l'últim regne de taifa en ser reconquerit de tota Catalunya, l'any 1153. Entre els seus vestigis àrabs, es troba les restes del castell del walí Almira Alemoni.

Viuen menys de 30 persones actualment, i és un dels pobles més macos de tota la província de Tarragona. També es pot visitar, a l'altra punta del poble, l'església de Santa Maria, edifici romànic de planta única, del segle XII.

Es famós el Salt de la Reina Mora. La llegenda assenyala que els cristians van conquerir Siurana gràcies a un traïdor jueu que els li va oferir l'entrada al castell. La reina Abdelàzia, davant de la inminent derrota, pujà al seu cavall blanc, i es va dirigir al precipici, per a suicidar-se. Clavada a la roca, es pot veure l'emprenta de la ferradura del cavall de la reina, quan va intentar frenar la tragèdia.

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada