Els jardins penjants de Marqueyssac, oberts al públic des del 1997, es troben sobre un sortint rocós i concebut per a gaudir passejant per ell, dominant des dels seus elevats penya-segats calcaris la vall de la Dordogne, i oferint magnífiques panoràmiques del Périgord com els castells de Castelnaud, Fayrac i Beynac, i els pobles de La Roque Gageac i Domme, entre altres.
 |
| Beynac-et-Cazenac amb el castell al capdamunt |
Però, els principals condicionaments del jardí i dels passejos es van fer a finals del segle XIX. Julien de Cerval, va heretar la finca en 1861. Apassionat pels jardins es va dedicar els últims trenta anys de la seva vida amb embellir Marqueyssac. Capità de la legió romana, va defensar al Papa, i d'Itàlia va portar el seu amor pels jardins. Va manar plantar desenes de mils d'arbustos de boix, xiprers, pins reals i molts altres tipus d'espècies vegetals. Inspirant-se en els jardins romàntics que van estar de moda a finals del segle XVIII, Julien de Cerval va adornar la vessant sud del parc amb nombrosos elements com miradors, passejos sinuosos, petites escales, tres cabanyes de pedra seca i altres arranjaments per accentuar la bellesa pintoresca del lloc.També va transformar la capella donant-i l'estil neogòtic actual. Com Marqueyssac havia tingut sempre una finca amb vocació agrícola, i en aquella època aquesta activitat va tenir un desenvolupament considerable, Julien de Cerval va construir també nombroses dependències com rafals, hivernacles, colomars, quadres... Després de la seva mort, en 1893, la seva família va preservar la finca tal com l'havia concebut, afegint aportacions que van acabar d'embellir la seva obra.
Durant la segona meitat del segle XX, la finca va ser habitada amb menys freqüència i l'activitat agrícola es va anar extingint. Kléber Rossillon, que ja era responsable de la rehabilitació del castell de Castelnaud i del seu museu de la guerra, va iniciar en 1996 la rehabilitació de Marqueyssac, emparat per Michèle de Jonghe d'Ardoye, descendent dels Marqueyssac.
Els jardins presenten dos estils molt contrastats: a un costat el jardí i a l'altre, el parc. A l'oest del château, tres terrasses, el traçat regular del qual recorda a l'època clàssica de la finca, contribueixen a accentuar l'amplitud arquitectònica del lloc. Des de la terrassa d'honor, es pot descobrir d'esquerra a dreta les fortaleses feudals de Castelnaud, Fayac i Beynac.
 |
| El castell de Castelnaud des de Marqueyssac |
Amb la seva forma actual, el château és una casa de descans i plaer de finals del segle XVIII, edificada en vigílies de la Revolució Francesa. Construït amb senzillesa, el château presenta una teulada peculiar fet amb lauze, o teula de pedra, i que pesa més de 300 tones. La casa mostra dos costats ben diferents. De cara a la vall, Marqueyssac revela una gran façana. La torre central que conté l'escala és un vestigi d'una construcció anterior. Les formes geomètriques dels parterres de boix recorden la simetria del château.
En la part posterior, la disposició, més intimista, dóna al parc i estava reservada a l'oci dels seus habitants.
El menjador del château, amb la seva estufa de rajoles, d'estil flamenc recorda els orígens dels seus últims propietaris. Per crear l'ambient dels anys 1880, s'ha rehabilitat el dormitori i el quarto de bany de l'ala sud. El mobiliari presentant, amb un llit amb baldaquí i una taula de despatx, pertany a la gran època de Marqueyssac.
Darrere del château, al sud, es troba el bastió, una construcció a la vora del penya-segat que domina amb els seus alts murs la planura i els meandres del riu Dordogne. Aquesta gran terrassa acull el jardí d'esbarjo de boix retallat. El traçat del jardí amb els seus passejos sinuosos és típic dels jardins realitzats en França en temps de Napoleó III.
En Marqueyssac hi ha més de sis quilòmetres de passejos sinuosos que constitueixen un veritable laberint. Destaquen tres eixos principals:
El passeig dels penya-segats (la Promenade des Falaises) comença al final del bastió i es dirigeix cap a la capella, i condueix cap a les cascades abans d'arribar a la pujada al belverede.
El passeig de les altures (la Promenade des Hauteurs) comença a un costat del chäteau, i permet arribar a tres punts culminants del parc: el Calvari, la Cabanya amb forma de campana i per fí al belverede.
La Gran Almeda (la Grande Allée) comença darrere del Château i acaba 1.600 metres més endavant, en l'Asil del poeta, una cabana de pedra seca que marca el límit de la finca. Perfectament plana i recta durant més de 500 metres, ofereix àmplies perspectives, per la qual cosa van haver de construir murs de contenció i obrir un forat en la pedra.
El belverede, a 800m del château és un fabulós balcó de gairebé 200m d'altura ofereix una preciosa panoràmica de la vall de la Dordogne.
 |
| La Roque Gageac des de Marqueyssac |
Anar a: El Perigord
| 24220 Vézac, França | Preu entrada 2015: 16,80€ (entrada combinada amb el Castell de Castelnaud | http://www.marqueyssac.com |
Ostres, què maco! Fa temps vaig visitar el Perigord, però no havia sentit a parlar d'aquest parc. Me l'apunto per anar-hi.
ResponEliminaDoncs si. Unes panoràmiques increïbles de tota la vall amb els seus castells i poblets, apart dels propis jardins i parcs. Us agradarà.
Elimina