Amsterdam (V): El Boulevard Arena i els Coffeeshops

El Boulevard Arena

Estem de nou a Amsterdam, i decidim anar a veure el camp de l'equip de futbol de l'Ajax, l'Amsterdam Arena. Agafem el metro, que hi ha davant de l'Estació Central, i concretament la línia 54, en direcció al Biljmer Arena, una de les estacions més importants de la ciutat, on circula el metro i tren.






Sortim de l'estació, i al costat mateix es troba l'Arena Boulevard, en la part oest hi ha el Heineken Music Hall, un pavelló de concerts i tot tipus d'espectacles, i el complexe de cines Pathé Arena.




En la part est, el centre comercial més gran d'Amsterdam: l'Amsterdamse Poort. Dinem en un modern bar-restaurant, que es troba al mig, en un edifici rodó.



Després de dinar, ens dividim entre la gent que va al centre comercial i als que anem a veure l'estadi de futbol. Rodegem l'estadi, fins veure on venen les entrades (10,50€ + 6,50€ (si vols veure els vestuaris)). La visita guiada comença a les 16:30h, i encara tenim 30m per a veure el Museu de l'Ajax. La venedora dels tiquets ens acompanya a una porta, pel qual accedim al Museu del club més important dels Païssos Baixos i un dels grans de l'èlit europeu.

Fundat el 18 de març de 1900 per Floris Stempel, Carel Reeser i els germans Han i Johan Dade, l'Ajax es conegut pel seu futbol vistós i la seva cantera, de la qual han sortit grans jugadors: Cruyff, Neskens, Krol, Van Basten, Bergkamp... La seva època més brillant, va ser la dècada dels 70 quan guanyà tres vegades seguides la Copa d'Europa, amb un equip comandat per Johan Cruyff.

Naturalment, en el museu trobem les copes més representatives que ha guanyat el club des dels seus inicis. I a les cantonades, dos dels jugadors més significatius de la història de l'Ajax: Johan Cruyff i Marco Van Basten.



Sortim del museu, passant per un mural de fotos dels jugadors de l'equip que han jugat amb la selecció nacional orange, passant per la botiga oficial del club, i a l'hora, comença el tour guiat per l'Amsterdam Arena, que va ser inaugurat oficialment el 14 d'agost de 1996, en un partit que va enfrontar l'Ajax i l'AC Milano, en una cerimònia presidida per la reina Beatriu I.

Amb una capacitat d'una mica més de 51.000 espectadors, és el primer estadi d'Europa que disposa d'un sostre retràctil. Està format per dos panells replegables, que poden tapar l'estadi en uns 18 minuts. També conte amb un gran número d'aparcaments, a sota de l'estadi, unes 12.500 places, i per sota, inclús passa una carretera.

La visita dura al voltant d'una hora, i pujarem i baixarem diferents cops per anar veient racons puntuals de l'estadi. Comencem per la gespa, la qual es troba arropada, la meitat del cap, per potents focus de llum, per a mantindre la gespa en bon estat. Aquí et fan una foto oficial, per part d'un encarregat, que pots comprar-ne a l'acabar la visita...


El nom d'Ajax ve de la mitologia grega, i significa un guerrer, destre en el combat. D'aqui deriva el nom d'ajaccied (llancers) amb els que són coneguts els seus jugadors.




Pugem fins a un dels palcs vip que hi ha... on els convidats tenen de tot, i poden disfrutar d'uns seients de primera línia...


Seguidament anem a la sala de control, el cervell de l'estadi, des d'on es pot contemplar i controlar tot el que passa en un dia de partit/show...





Anem a la part alta de l'estadi, des d'on podem veure i seure'ns des del seient més alt...




Passem per la sala de premsa, on l'entrenador i directius fan les seves declaracions. Els seients pels periodistes són cadires no fixes... Al costat, un bar pels periodistes...



A continuació, veiem una zona reservada pels jugadors de l'equip local, on poden menjar, jugar, descansar, passar l'estona amb els seus, i que normalment usen abans dels partits...



Passem pels dos vestuaris, primer el visitant, i després el de l'Ajax, on veiem per fora com són... i sortim de nou al camp, a l'igual que fan els jugadors en hora de partit... i acabem seguidament la visita.



Els coffeeshops

Tornem cap al centre, on fem temps per anar a sopar, i abans de tornar cap a l'hotel, entrem en un dels nombrosos coffeeshops, un dels grans atractius pel jovent que visita Amsterdam. Es tracta d'establiments, que tenen permís de les autoritats, on es ven i consumeix marihuana, de manera controlada i en petites quantitats. Els locals tenen tota una sèrie de requisits que han de complir escrupolosament, com no vendre alcohol, no vendre a menors de 18 anys... Són llocs tranquils, on la gent va a la seva i amb música d'ambient... I tornem a l'hotel, acabant així aquest dia.

Llegir més

Amsterdam (III): Museus i el Barri Vermell

Dia 2 (29/11)

Tenim aprop de l'hotel la Frankhuis, la casa d'Anne Frank. Abans d'esmorcar, decidim visitar-la, i poder estalviar posibles cues. Es tracta d'una casa antigua, que la trobem en el carrer Prinsengracht. Construïda l'any 1635, encara que va ser remodelada l'any 1739, i en major o menor mesura, tothom coneix la història de l'Anne Frank, una de les milions de víctimes jueves que va haver durant la Segona Guerra Mundial.

La família Frank vivia a Alemanya, quan en 1933, arribà al poder Hitler, i varen emigrar cap a Holanda. El 1940, l'exèrcit alemany invadeix el pais neerlandés i Otto Frank, el patriarca, decideix traslladar les oficines de les seves empreses (Opetka i Pectacon), a aquest edifici, format per un magatzem en la planta baixa i oficines i un dipòsit en les plantes superiors. Com moltes altres de les cases de la ciutat, hi havia unes dependències en la part del fons, que anomenaven la casa de darrera. Otto acondicionà aquesta part de la casa com a refugi on poder-se amagar en cas de perill, i així, el 6 de juliol de 1942, la família Frank, amb la seva muller Edith i les filles, Margot i Anne, s'amagaren en el fons, dissimulant l'entrada mitjançant una biblioteca. Una setmana després, quatre persones més s'afegiren en l'amagatall.

Les vuits persones varen conviure tancats en la casa, ajudats per uns pocs amics que coneixien el refugi i que els proporcionaven els queviures, fins que varen ser delatats per algú/ns que es desconeix. Durant tot aquest temps, Anne Frank escriu un diari on descriu els seus pensaments i sentiments, i descriu el lloc com l'annex secret. Dos anys després, són descoberts i enviats al camp d'extermini d'Auschwitz, on Anne mor de tifus, només sobreviu Otto Frank. El diari es conserva ja que els treballadors de l'empresa varen entrar en l'amagatall recuperant diferents objectes de les famílies, amb l'esperança de poder-los retornar algun dia.

Quan Otto retorna a Amsterdam, el 1945, li són retornats els objectes, i recopila els diferents documents, que formaven el diari, publicant-lo amb el nom de Het Achterhuis, com l'havia anomenat la pròpia Anne. Lluita per a conservar la casa, i aconsegueix amb el recolçament de la opinió pública i els fons de l'alcalde, restaurar la casa, i obrir el 1960 el Museu de la Casa d'Anne Frank, modernitzant la casa de davant convertint-la en un centre internacional de joves i mantindre la casa de darrera com a museu.

Font: Fundació Anna Frank | Il·lustració: Lucas Varela (Diari La Vanguardia)

S'entra per l'edifici del costat, que també pertany a la Fundació que gestiona el llegat d'Anne Frank. Sense fer cues, comencem la visita (8,5€)... no es permet ni fer fotos ni filmar la visita...

Mitjançant diferents panells i vídeos de testimonis de l'època, ens endinsem dins de la història, visitant primer la casa de davant, on hi havia les oficines. També podem veure diferents objectes com documents d'identitat, revistes de cine que donaven a l'Anne... Arribem al Dipòsit, on hi ha les maquetes que es feren, segons les indicacions d'Otto Frank, per ensenyar i mostrar-nos com era l'annex secret, ja que aquest està buida de mobles, d'acord amb les ordres d'Otto. En la part posterior d'aquesta planta es guardaven les espècies, i com no es podien exposar a la llum solar, les finestres estaven puntades, fet que feia que des de cap part de la casa de davant es veiés la casa de darrera.

Arribem a la porta giratòria que ocultava l'accés a la casa de darrera, i veiem les diferents habitacions on varen viure les vuit persones. Entre el que es pot veure, un mapa de Normàndia on anaven marcant la situació de les tropes aliades després del dia D. Al costat, unes ratlles, en llapis, que indicaven el creixement de les filles de la família Frank. Tornem a la part de davant, on podem veure edicions del diari i a una sala multimèdia on poder deixar un vídeo amb les teves impressions.

Al costat mateix, per on hem entrat al museu, hi ha la Westerkerk, l'església protestant més gran dels Països Baixos, destinada als comerciants més adinerats de la zona. Inaugurada el 1631, va ser construïda en maó i pedra natural en forma rectangular, amb 36 finestrals que li donen una bona il·luminació natural. La torre és la més alta de la ciutat, amb 85 metres d'alçada. No se sap el lloc exacte, però aquí va ser sepultat, el 1669, el pintor Rembrandt. L'església i la seva torre es esmentada diferents cops en el diari d'Anne Frank.

Després d'esmorçar, decidim anar al Museu Van Gogh, on es troba la més gran col·lecció d'obres del genial artista (1853-90), un dels més reconeguts de l'art contemporani del món. El museu està format per dos edificis: l'original inaugurat el mateix any en què es va crear el museu, el 1973, obra de Gerrit Rietveld i el més nou, fet per Kisho Kurokawa, acabat el 1999. Entre els dos edificis s'acull més de 200 pintures de Van Gogh, així com les cartes que va escriure, majoritàriament al seu germà Theo, i gravats. Apart, acull obres d'art d'altres pintors del segle XIX.

Fem una estona de cua, passem per taquilla (8,50€), i sense poder deixar els abrics a l'haver molta gent, iniciem la visita per l'edifici principal on hi ha la col·lecció permanent...

...on podem veure obres tant conegudes com els seus autoretrats, els Gira-sols, Els menjadors de patates,

Després de passejar per les tres plantes de l'edifici principal, passem al nou edifici, regal de la Fundació de Japó, on per aquesta època hi ha una retrospectiva del pintor belga Alfred Stevens (1823-1906)




Després de dinar, anem cap al Barri Vermell, passant per altres camins i canals...

Arribem al Barri Vermell, que té el seu atractiu turístic pels seus finestrals, il·luminats amb llums vermelles de neó, on les prostitutes s'exhibeixen per tal d'atraure a la clientela. La prostitució es remunta des del sorgiment de la ciutat com port marítim, i va ser en el segle XVII quan varen aparèixer les primeres vitrines en aquesta zona. El centre el podem trobar als voltants de l'Oude Kerk, l'església més antiga d'Amsterdam, amb un contrast evident a l'estar envoltat de sex-shops, botigues eròtiques... Erigida en honor de Sant Nicolau, patró dels mariners, era l'església que solia anar Rembrandt; així, es pot trobar la tomba de la seva dóna en ella.

Carrer avall, hi ha l'únic museu d'Europa sobre la història del cannabis, el Hash Marihuana Museum, des dels seus orígens, cap al 8000 a.C. fins a l'actualitat. Inaugurat l'any 1985, si s'entra, es pot conèixer els diferents usos que se li ha donat en la medicina, l'agricultura i la indústria i la seva relació amb la cultura i la religió.

Aprop de l'Estació Central, hi ha l'església de Sint Nicolasskerk (1884-87), dedicada com l'anterior a Sant Nicolau. La façana combina els estils neo-renaixentista i neo-barroc, amb dues imponents torres.

També trobem De Waag, que sembla un petit castell, però que és la Porta de Sant Antoni, una de les portes de la ciutat, que formava part de les muralles medievals que rodejaven a l'antigua Amsterdam. En el segle XVI, després de la desaparició de les muralles, s'instal·là als voltants, el Nieuwmarkt, el Mercat Nou, i l'antiga porta va ser acondicionada, ficant un sostre entre les torres, i utilitzant l'edifici resultant com a balança pública. Els pisos superiors van ser ocupats per diferents gremis, i en l'actualitat és seu d'una fundació orientada a activitats socials i culturals, i en la planta baixa podem trobar un cafè-restaurant.

Seguim passejant per la zona, fins una mica abans de les 19h, on entrem en un pub a veure el partit de futbol entre el Barça i el Madrid, on gaudim de la victòria blaugrana per 1 a 0, gol del suec Ibrahimovich. Després d'unes rondes, tornem cap a l'hotel...

Llegir més

Amsterdam (II): La Heineken Experience

Encara que ja sabem que és un lloc d'autopromoció de la pròpia marca, entrem en el Museu Heineken, situada en l'antiga fàbrica de cervesa, on t'ensenyen la història de la marca i de com es fabrica la seva cervesa, de manera interactiva per diferents sales. A l'entrada, al carrer, una petita festa amb música, celebrant la vinguda de Sant Nicolau (que és el dia 6 de desembre)...



Comprem les entrades (a 15,00€), i ens donen una polsera, naturalment verda amb la marca, i dos petits botons que et donen dret a dos consumicions al final de la visita. Deixem els abrics i bosses, i comencem a introduir-nos en aquest món cerveser...



La història comença l'any 1863, quan Gerard Adriaan Heineken comprà una cerveseria poca rentable, situada en el centre d'Amsterdam... tot explicat per un video introductori. Abans de pujar les escales, a la planta de dalt, es pot fer una foto amb la gent que vas, simulant ser l'etiqueta de la botella...





A continuació, t'expliquen la història de la família Heineken...













Després, t'expliquen els ingredients de la cervesa, i pots provar alguns dels productes originals...




Seguidament entrem en el cor de la cerveseria, en la sala de producció i fermentació...









Seguidament, l'estable, on hi ha els cavalls i carruatges, que feien la distribució dels barrils per tot arreu...

Després d'uns minuts de cua, entrem en una sala, on en quatre dimensions, es realitza la simulació de que ets el líquid de la cervesa, i els diferents passos de la creació, fins arribar a embotellar-te, repartir-la i fins que algú es beu la refrescant cervesa...

Sortim, i degustem un primer got de cervesa, al voltant de dues barres en forma de l'estrella vermella, tant identificativa de la marca. Aquesta estrella data d'inicis del segle XIV i és un dels símbols més antics i misteriosos en la història de la fabricació de la cervesa. Es diu que els antics cervesers ficaven el símbol perdurable de la estrella sobre els seus barrils per a protegir el producte i garantir la seva qualitat. Les cinc puntes de l'estrella simbolitzaven l'aigua, el foc, el vent i l'aigua, amb la cinquena punta representant l'element desconegut que els cervesers creien que era màgic...


Una sala, rodejat d'àmplies pantalles, et permet fer un descans si es vol, i seguidament encarregar una botella personalitzada amb algun lema, nom, o qualsevol altra idea que es tingui (pagues 5€ i per VISA), que et donaran a la botiga de la sortida...


Després de passar per una sala dedicada a James Bond, s'arriba a un altra d'interactiva on pots fer-te fotos i vídeos (a l'estil karaoke), i posteriorment enviar-te els mateixos, a una direcció d'email, on poder-lo veure, una vegada arribes a casa...



A continuació, es pot veure l'evolució de les botelles verdes que ha tingut la marca, fins un dels últims productes estrella, com és el barril de 5 litres, que pots comprar en els supermercats...




Una sala "futurista" on pots seure i veure els diferents anuncis publicitaris que ha fet la Heineken durant els últims anys...




Passem per la Galeria Heineken, on es pot veure diferents cartells relacionats amb la marca...




I en la Heineken Sports, es pot veure el patrocini de la marca holandesa en el món del futbol, mitjançant equips i en les competicions europees...



Finalment, la última parada, el World Bar, on et prens les dos consumicions que tens dret, en un gran bar, tot ple de gent, i on es serveixen centenars de canyes Heineken...


Acabades les dues rondes, passem per la botiga i a recollir els abrics, i seguir coneixent una mica més la ciutat... Després de voltar una mica, trobem a pocs minuts de l'hotel, un restaurant català, i decidim entrar, i entre altres coses, ens demanem una bona llesca de pa amb tomaca, veritablement estava bonissima.

Encara es aviat, i ens apropem al Barri Vermell, però la pluja apareix durant aquesta nit, i passem ràpidament... fins que tornem a l'hotel, uns més mullats que els altres, que ja hem matinat prou, i toca descansar unes horetes...

Llegir més