La ciutat de Pedra: el Deir (Jordània)

Petra ens ofereix les restes de l'imperi nabateu amb façanes de temples i tombes, tallades a plom de pedra arenisca, fonent-se arquitectura i paisatge, envoltada i amagada entre muntanyes...

El volcà Arenal (Costa Rica)

L’Arenal, de 1633 metres, és un dels volcans més actius del món, i des de fa més de 40 anys, va sortint rierols de magma, amb les seves pedres incandescents i explosions que aixequen pedres i sendra i sorolls produïts per la desgasificació del volcà...

Ayasofya (Estambul)

Santa Sofia, la gran església cristiana de l'antiga Constantinopla, convertida avui en dia en museu, és una de les moltes meravelles que ens ofereix Estambul.

La ciutat maia de Tulum

Al costat del mar Carib sobre un penya-segat d'uns quinze metres que dóna a unes aigues turqueses i cristal·lines, es troba les restes de la ciutat de Tulum, una de les joies de la Riviera Maya...

El rellotge astronòmic de la Ciutat Vella de Praga

En l'Ajuntament de la plaça de la Ciutat Vella de Praga es troba un dels seus símbols: el rellotge astronòmic format per un calendari, el quadrant astronòmic i les figures animades...

Castells de Marca al Penedès

Estem en plena època medieval quan els comtats catalans iniciaren la seva independència dels francs. El comtat de Barcelona, el més important d'ells, lluita per la seva supremacia, sobretot en els dominis del sud. La proximitat dels regnes andalusins, defensat per alcassabes que pressionaven la frontera, feia perillar l'estabilitat comtal enllà del Llobregat. Això va obligar a la construcció de fortaleses ben comunicades, amb funcions de control i defensa del territori, a resguard de les quals es van desenvolupar poblacions i viles que avui constitueixen el territori del Penedès i que conformaven la marca fronterera de comtat de Barcelona.


Tres d'aquestes fortaleses formen part d'una ruta circular que recentment van presentar els ajuntaments de Santa Margarida i els Monjos, Olèrdola i Castellet i la Gornal: la ruta dels Castells de Marca al Penedès. Aquests castells, envoltats d'una gran riquesa natural i paisatgística, es troben situats en emplaçaments espectaculars, i la ruta transcorre pel Parc d'Olèrdola i del Foix.

El Pantà de Foix des de Castellet

A Castellet, un dels nuclis que formen part del terme municipal de Castellet i la Gornal, i al costat del pantà de Foix, al capdamunt d'un petit promontori, trobem el primer dels castells. D'ell ja vam parlar en una entrada publicada molt temps enrere i que podeu recuperar-la en el següent enllaç: http://km369.blogspot.com.es/2008/02/castellet-i-la-gornal.html.

Castellet i la Gornal

A l'entrada del poble, trobem l'únic restaurant del nucli: El Barretet, amb una terrassa exterior amb vistes magnífiques del pantà i un menjador a la planta de dalt per a grups. Nosaltres vam estar pel dijous sant i per un menú bastant econòmic vam menjar de fabula (també tenen menú infantil per als més petits de la casa).

Castellet i la Gornal

A les afores de Santa Margarida dels Monjos, es troba el castell de Penyafort, els orígens del qual es remunten al segle XI, format per una torre de defensa amb algunes dependències annexes. Propietat dels senyors de Penyafort des del segle XII, aquí va néixer Raimon de Penyafort, que va arribar a ser confessor del papa Gregori IX i del rei Jaume I el Conqueridor

Santa Margarida i els Monjos

El segle XII amb motiu de la canonització de Raimon de Penyafort -passant a ser el patró dels juristes-, es va convertir en convent de l'ordre dels dominics (1603-1835). Amb la desamortització de Mendizabal, el recinte va passar a la família Puig i Llagostera que li donà la forma actual, i durant la Guerra Civil, l'església i el claustre funcionaren com a presó republicana d'aviadors feixistes. Des de l'any 2002, la propietat passà a mans de l'Ajuntament.

Santa Margarida i els Monjos

Els elements més remarcables del complex són les dimensions excepcionals del conjunt arquitectònic: el pati d´accés davant la façana principal, l´església d´una sola nau i les sis capelles laterals amb el seu portal de frontó trencat amb fornícula, la torre de planta circular, amb les parets de més d´un metre i mig de gruix i les dependències conventuals.

Santa Margarida i els Monjos

L'últim recinte de la ruta és el conjunt monumental d'Olèrdola, del qual ja vam parlar també en el següent enllaç: http://km369.blogspot.com.es/2011/05/olerdola.html, en el qual podem trobar un dels jaciments ibèrics més importants de la Península.

La vil·la romana de Pla de Palol

Tocant gairebé la platja, i concretament al costat de Cala Rovira, trobem dins del nucli de Platja d'Aro el jaçiment de la vil·la romana de Pla de Palol. Les restes eren conegudes des de l'any 1876, però fins el 1959 no es van excavar per primer cop, moment en que es va poder documentar l'existència d'un notable conjunt termal.


Les excavacions no es varen reprendre fins el 1984, concentrant-se en el sector a tocar de la carretera de Platja d'Aro a Calonge.


El conjunt d'intervencions indiquen que les restes arqueològiques que avui es poden veure, excavadades durant el període 1998-1999, són una petita part del que va ser un gran complex arquitectònic.


La presència de les termes indica l'existència d'una part residencial, segurament molt luxosa. En canvi, la zona excavada pertany a la part rústica de la vil·la, un espai d'emmagatzematge dels productes conreats al camp o per elaborar productes manufacturats.


Per les restes trobades, es sap que Pla de Palol va desenvolupar durant el segle I d.C. una activitat econòmica notable, relacionada amb la viticultura amb la producció i exportació de vi.


Arquitectònicament la vil·la s'estructura en dues o tres grans terrasses. La superior centrada al voltant d'un pati pavimentat amb calç, al voltant del qual s'obrien dos passadissos. En aquest sector destaca un magatzem on s'han localitzat diverses tines per emmagatzemar productes diversos: vi, oli, cereals, etc. A la terrassa central s'hi ha documentat una gran superficie oberta, no construïda i delimitada, a la banda oriental, per un gran passadís que donava accés a tres grans habitacions de funció indeterminada. 


La terrassa inferior presenta alguns trets molt remarcables, com un gran depòsit o diverses grans tines soterrades.


** Com a curiositat, indicar que el nom Palol prové del diminutiu llatí palatiulum que vol dir petit Palatí, segons el nom d'un dels set pujols de Roma, on es trobava el palau imperial. La referència al Palatí romà és una indicació de la importància i del luxe de l'antiga vil·la.

** Informació extreta dels panells informatius del jaçiment

El nucli històric de Castell d'Aro

A uns quilòmetres de la costa de Platja d'Aro, es troba Castell d’Aro, un poble que va créixer al voltant del castell medieval  i l’església de Santa Maria, situada a la seva vora. En els carrers i carrerons que envolten a aquests dos edificis s'aixequen edificis dels segles XV a XVIII, que tot i estar restaurats mantenen l'estructura original, formant un conjunt històric declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. Són cases de pedra, de poca alçària, amb portals dovellats, finestres gòtiques, conupials i renaixentistes i llindes amb dates divereses.

Castell d'Aro

Al capdamunt d'un turó hi ha el castell d'Aro (castrum Dari), documentat des de mitjan segle XI com a castell de Benidormiens, que custodiava el monestir de Sant Feliu de Guíxols i protegia la vall d'Aro dels saquejadors sarraïns que arribaven per mar. Uns anys més tard es consagrava l'església de Santa Maria, com a capella del castell.

Castell d'Aro

L'antiga fortalesa, malmesa per dos incendis, al llarg del temps, conserva escasses restes d'època medieval i les diverses reformes li han llevat el seu aspecte de fortalesa. En altres èpoques, el recinte havia estat utilitzat com a escola, ajuntament i jutjat i actualment les seves sales formen una seu d’exposicions i esdeveniments de la cultura tradicional del municipi.

Tocant al castell, hi ha l'església de Santa Maria del Castell, d'estil gòtic tardà amb façana barroca, formada per una sola nau amb capelles laterals i capçalera poligonal. La portada, emmarcada per pilastres amb falsos capitells, té sobre la llinda la data 1784 i, més amunt, una fornícula amb relleus a banda i banda. El campanar s'alça al mur de migdia de la nau. A la plaça de Santa Maria, destaca la finestra renaixentista de la casa rectoral, amb guardapols acabat amb dues testes humanes a mena de mènsules, una petxina al centre i la data 1069. Al llarg dels segles, l'antiga capella del castell va passar a ser una parròquia.

Castell d'Aro

Castell d'Aro constitueix un clar exemple de nucli urbà format al voltant d'un castell preexistent, conformant una estructura inicial fàcilment defensable i amb excel·lents terres de conreu als seus peus. La majoria de les cases de Castell d'Aro són entre mitgeres amb la façana principal oberta sobre els carrers que formen els eixos en sentit est-oest i sobre la plaça de Santa Maria, mentre que els carrers del Sol i de l'Hospital només donen accés als patis posteriors de les cases.

Castell d'Aro

Les façanes acostumen a ser de paredat comú amb les cantonades escairades quan n'hi ha i amb obertures encerclades amb pedra tallada en la majoria dels casos, encara que en algunes edificacions més modestes aquest encerclat desapareix.

Castell d'Aro

A l’antic edifici de l’ajuntament hi ha el Museu de la Nina, on es recull una àmplia mostra de nines del món.

Bibliografia i més informació en: Fitxa inventari del patrimoni arquitectònic: Conjunt històric de Castell d'Aro

Una setmana per Platja d'Aro

Després de la sortida pels Midi-Pyrénées l'estiu passat, vam estar una setmana per Platja d'Aro, per a gaudir d'uns dies de platja i fer diverses sortides pel voltant. Emplaçada sobre una gran platja de sorra daurada i diverses cales, Platja d'Aro és un dels nuclis que formen part del municipi de Castell-Platja d'Aro, conjuntament amb Castell d'Aro -el més antic i situat a uns quilòmetres de la costa que va créixer al voltant del castell medieval i de l'església de Santa Maria-, s'Agaró -urbanització noucentista iniciada per Rafael Masó- i Fenals.


Platja d'Aro

Platja d’Aro, un lloc que s'ha desenvolupat sobretot a partir del boom turístic de mitjan segle passat, concentra la majoria dels serveis turístics del municipi. Els seus carrers formen una gran zona comercial i d'oci, tant diürn com nocturn, que es manté activa durant els 365 dies de l'any, amb una gran quantitat de botigues de roba, calçat, joieries... que comparteixen via amb bars, restaurants i locals d'oci.

Casa de la Vila de Platja d'Aro

El lloc triat per allotjar-nos va ser l'Aparthotel Ciutat del Palol, a pocs minuts dels carrers cèntrics de Platja d'Aro, i davant mateix d'una sèrie de caletes: Cala Rovira, Cala Sa Cova i la Cala del Pi, on poder gaudir d'unes aigües tranquil·les i bells paisatges. L'aparthotel, amb cuina incorporada, vam fer la gran majoria dels menjars, excepte algun dinar i sopars que els férem afora. Amb múltiples activitats, sobre tot per als infants, i una gran piscina, la tria ens va agradar moltíssim, encara que el preu no era dels econòmics.

Platja d'Aro

A la platja, anàvem cada matí molt a primera hora, concretament a la Cala Sa Cova, per trobar lloc a primera línia de mar. Anar amb una nena petita, era el millor, i també ens permetia gaudir d'una primera hora amb molta tranquil·litat.

Platja d'Aro
Cala Sa Cova

Cala Rovira, situada al final de l’extensa Platja Gran de Platja d’Aro, just al nord d’on es troba, en plena platja, el famós monòlit del Cavall Bernat.

Platja d'Aro
Platja Gran

Des d'aquí s'arriba a la Cala Sa Cova, ja sigui per un caminet entre les pedres o per unes escales, que forma part del camí de ronda que va des de Platja d'Aro fins a Calonge. Aquesta petita cala en forma d'"U", que queda més resguardada, els pescadors de l'Escala que anaven a comercialitzar les seves captures a Sant Feliu de Guíxols, deixaven les seves embarcacions mentre realitzen les seves vendes.

Platja d'Aro
Cala Sa Cova

El camí de ronda et porta, a través d'arcades i túnels, a la cala del costat, la Cala del Pi. Protegida per promontoris rocosos a banda i banda és fins i tot possible veure un illot en la seva part dreta, al com es pot accedir nadant.

Platja d'Aro
Cala del Pi
I seguint camí fins a Calonge ens podem trobar amb més caletes i platges...

Platja d'Aro

Platja d'Aro

A pocs metres de l'aparthotel i abans d'arribar al centre de Platja d'Aro, podíem veure les restes de la vil·la romana de Pla de Palol, formada per diversos edificis i sent un parc a l'aire lliure per passejar per damunt de passarel·les.

Platja d'Aro

Però no tot va ser platja i piscina a l'aparthotel. La ubicació de Platja d'Aro ens va permetre també fer alguna visita per les tardes, com les que vam fer pel nucli històric del municipi, Castell d'Aro, els jardins de Cap Roig o visitar l'Espai Carmen Thyssen que podem trobar en l'antic monestir de Sant Feliu de Guíxols.

Anar a: Castell d'Aro | La vil·la romana de Pla de Palol

El passeig marítim de Sant Vicenç Montalt

A banda de mar de Sant Vicenç de Montalt es troba el passeig marítim, anomenat com el Passeig del Marquès de Casa Riera, de més d'un quilòmetre de longitud, on es troben una sèrie de cases i torres de la burgesia catalana del segle XIX i XX, que a l'igual que a altres zones costaneres del Maresme es van assentar.


Moltes d'aquestes torres han estat substituïdes avui en dia per blocs d'apartaments i hotels, però encara podem trobar un conjunt d'habitatges unifamiliars amb jardí, i d'estil noucentista.

Número 6 | De planta baixa i dos pisos, destaca per la seva volumetria amb tribuna i la configuració de la coberta vidriada.


Número 7 | Coneguda com Can Sans, està formada per una planta baixa, amb un porxo, i pis. Les cobertes tenen una forta pendent i amb teules vidriades. També disposa d'una torre al centre de la casa que sobresurt un pis més i està coberta a quatre vents. Destaca les rajoles de ceràmica a la façana, decorant la planta baixa i les finestres.


Número 9 | Formada per una planta baixa i pis, i amb una petita golfa.


Número 12 | També formada per planta baixa i pis, presenta unes terrasses petites i porxos, unes golfes i una coberta a quatre vents, envoltat per un pati.


Número 13 | De característiques similars a l'anterior: planta baixa i un pis amb un pati al voltant, està cobert a dues aigües amb rajoles vidriades. A la mateixa alçada de la casa, té com a particularitat, una torre semicircular.


Número 14 | Formada per una planta baixa i pis, amb unes petites golfes, té una torre que s'alça un pis més. Sense elements decoratius a la façana, la coberta de la casa és a dues aigües i la torre a quatre.


Número 15 | Amb un gran jardí que l'envolta, destaca la torre elevada i els detalls en el tractament de les cobertes i baranes. Hi ha terrasses i porxo, amb coberta a dues aigües a la casa i de quatre a la torre, i amb un ràfec que envolta tota la casa.



Número 16 | A més de la planta baixa, amb un porxo amb columnes, té un pis i unes petites golfes. L'acabament forma un ràfec, i les cobertes són a dues aigües.


Número 18 | De planta baixa i dos pisos, amb una torre elevada i un porxo a la planta baixa, a l'entrada. Té una galeria amb barana de pedra i una coberta a diferents nivells, a quatre vents, igual que la torre. El coronament de la façana està fet de pedra, amb gerros decoratius també de pedra.