La ciutat de Pedra: el Deir (Jordània)

Petra ens ofereix les restes de l'imperi nabateu amb façanes de temples i tombes, tallades a plom de pedra arenisca, fonent-se arquitectura i paisatge, envoltada i amagada entre muntanyes...

El volcà Arenal (Costa Rica)

L’Arenal, de 1633 metres, és un dels volcans més actius del món, i des de fa més de 40 anys, va sortint rierols de magma, amb les seves pedres incandescents i explosions que aixequen pedres i sendra i sorolls produïts per la desgasificació del volcà...

Ayasofya (Estambul)

Santa Sofia, la gran església cristiana de l'antiga Constantinopla, convertida avui en dia en museu, és una de les moltes meravelles que ens ofereix Estambul.

La ciutat maia de Tulum

Al costat del mar Carib sobre un penya-segat d'uns quinze metres que dóna a unes aigues turqueses i cristal·lines, es troba les restes de la ciutat de Tulum, una de les joies de la Riviera Maya...

El rellotge astronòmic de la Ciutat Vella de Praga

En l'Ajuntament de la plaça de la Ciutat Vella de Praga es troba un dels seus símbols: el rellotge astronòmic format per un calendari, el quadrant astronòmic i les figures animades...

La vil·la romana de Pla de Palol

Tocant gairebé la platja, i concretament al costat de Cala Rovira, trobem dins del nucli de Platja d'Aro el jaçiment de la vil·la romana de Pla de Palol. Les restes eren conegudes des de l'any 1876, però fins el 1959 no es van excavar per primer cop, moment en que es va poder documentar l'existència d'un notable conjunt termal.


Les excavacions no es varen reprendre fins el 1984, concentrant-se en el sector a tocar de la carretera de Platja d'Aro a Calonge.


El conjunt d'intervencions indiquen que les restes arqueològiques que avui es poden veure, excavadades durant el període 1998-1999, són una petita part del que va ser un gran complex arquitectònic.


La presència de les termes indica l'existència d'una part residencial, segurament molt luxosa. En canvi, la zona excavada pertany a la part rústica de la vil·la, un espai d'emmagatzematge dels productes conreats al camp o per elaborar productes manufacturats.


Per les restes trobades, es sap que Pla de Palol va desenvolupar durant el segle I d.C. una activitat econòmica notable, relacionada amb la viticultura amb la producció i exportació de vi.


Arquitectònicament la vil·la s'estructura en dues o tres grans terrasses. La superior centrada al voltant d'un pati pavimentat amb calç, al voltant del qual s'obrien dos passadissos. En aquest sector destaca un magatzem on s'han localitzat diverses tines per emmagatzemar productes diversos: vi, oli, cereals, etc. A la terrassa central s'hi ha documentat una gran superficie oberta, no construïda i delimitada, a la banda oriental, per un gran passadís que donava accés a tres grans habitacions de funció indeterminada. 


La terrassa inferior presenta alguns trets molt remarcables, com un gran depòsit o diverses grans tines soterrades.


** Com a curiositat, indicar que el nom Palol prové del diminutiu llatí palatiulum que vol dir petit Palatí, segons el nom d'un dels set pujols de Roma, on es trobava el palau imperial. La referència al Palatí romà és una indicació de la importància i del luxe de l'antiga vil·la.

** Informació extreta dels panells informatius del jaçiment

El nucli històric de Castell d'Aro

A uns quilòmetres de la costa de Platja d'Aro, es troba Castell d’Aro, un poble que va créixer al voltant del castell medieval  i l’església de Santa Maria, situada a la seva vora. En els carrers i carrerons que envolten a aquests dos edificis s'aixequen edificis dels segles XV a XVIII, que tot i estar restaurats mantenen l'estructura original, formant un conjunt històric declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. Són cases de pedra, de poca alçària, amb portals dovellats, finestres gòtiques, conupials i renaixentistes i llindes amb dates divereses.

Castell d'Aro

Al capdamunt d'un turó hi ha el castell d'Aro (castrum Dari), documentat des de mitjan segle XI com a castell de Benidormiens, que custodiava el monestir de Sant Feliu de Guíxols i protegia la vall d'Aro dels saquejadors sarraïns que arribaven per mar. Uns anys més tard es consagrava l'església de Santa Maria, com a capella del castell.

Castell d'Aro

L'antiga fortalesa, malmesa per dos incendis, al llarg del temps, conserva escasses restes d'època medieval i les diverses reformes li han llevat el seu aspecte de fortalesa. En altres èpoques, el recinte havia estat utilitzat com a escola, ajuntament i jutjat i actualment les seves sales formen una seu d’exposicions i esdeveniments de la cultura tradicional del municipi.

Tocant al castell, hi ha l'església de Santa Maria del Castell, d'estil gòtic tardà amb façana barroca, formada per una sola nau amb capelles laterals i capçalera poligonal. La portada, emmarcada per pilastres amb falsos capitells, té sobre la llinda la data 1784 i, més amunt, una fornícula amb relleus a banda i banda. El campanar s'alça al mur de migdia de la nau. A la plaça de Santa Maria, destaca la finestra renaixentista de la casa rectoral, amb guardapols acabat amb dues testes humanes a mena de mènsules, una petxina al centre i la data 1069. Al llarg dels segles, l'antiga capella del castell va passar a ser una parròquia.

Castell d'Aro

Castell d'Aro constitueix un clar exemple de nucli urbà format al voltant d'un castell preexistent, conformant una estructura inicial fàcilment defensable i amb excel·lents terres de conreu als seus peus. La majoria de les cases de Castell d'Aro són entre mitgeres amb la façana principal oberta sobre els carrers que formen els eixos en sentit est-oest i sobre la plaça de Santa Maria, mentre que els carrers del Sol i de l'Hospital només donen accés als patis posteriors de les cases.

Castell d'Aro

Les façanes acostumen a ser de paredat comú amb les cantonades escairades quan n'hi ha i amb obertures encerclades amb pedra tallada en la majoria dels casos, encara que en algunes edificacions més modestes aquest encerclat desapareix.

Castell d'Aro

A l’antic edifici de l’ajuntament hi ha el Museu de la Nina, on es recull una àmplia mostra de nines del món.

Bibliografia i més informació en: Fitxa inventari del patrimoni arquitectònic: Conjunt històric de Castell d'Aro

Una setmana per Platja d'Aro

Després de la sortida pels Midi-Pyrénées l'estiu passat, vam estar una setmana per Platja d'Aro, per a gaudir d'uns dies de platja i fer diverses sortides pel voltant. Emplaçada sobre una gran platja de sorra daurada i diverses cales, Platja d'Aro és un dels nuclis que formen part del municipi de Castell-Platja d'Aro, conjuntament amb Castell d'Aro -el més antic i situat a uns quilòmetres de la costa que va créixer al voltant del castell medieval i de l'església de Santa Maria-, s'Agaró -urbanització noucentista iniciada per Rafael Masó- i Fenals.


Platja d'Aro

Platja d’Aro, un lloc que s'ha desenvolupat sobretot a partir del boom turístic de mitjan segle passat, concentra la majoria dels serveis turístics del municipi. Els seus carrers formen una gran zona comercial i d'oci, tant diürn com nocturn, que es manté activa durant els 365 dies de l'any, amb una gran quantitat de botigues de roba, calçat, joieries... que comparteixen via amb bars, restaurants i locals d'oci.

Casa de la Vila de Platja d'Aro

El lloc triat per allotjar-nos va ser l'Aparthotel Ciutat del Palol, a pocs minuts dels carrers cèntrics de Platja d'Aro, i davant mateix d'una sèrie de caletes: Cala Rovira, Cala Sa Cova i la Cala del Pi, on poder gaudir d'unes aigües tranquil·les i bells paisatges. L'aparthotel, amb cuina incorporada, vam fer la gran majoria dels menjars, excepte algun dinar i sopars que els férem afora. Amb múltiples activitats, sobre tot per als infants, i una gran piscina, la tria ens va agradar moltíssim, encara que el preu no era dels econòmics.

Platja d'Aro

A la platja, anàvem cada matí molt a primera hora, concretament a la Cala Sa Cova, per trobar lloc a primera línia de mar. Anar amb una nena petita, era el millor, i també ens permetia gaudir d'una primera hora amb molta tranquil·litat.

Platja d'Aro
Cala Sa Cova

Cala Rovira, situada al final de l’extensa Platja Gran de Platja d’Aro, just al nord d’on es troba, en plena platja, el famós monòlit del Cavall Bernat.

Platja d'Aro
Platja Gran

Des d'aquí s'arriba a la Cala Sa Cova, ja sigui per un caminet entre les pedres o per unes escales, que forma part del camí de ronda que va des de Platja d'Aro fins a Calonge. Aquesta petita cala en forma d'"U", que queda més resguardada, els pescadors de l'Escala que anaven a comercialitzar les seves captures a Sant Feliu de Guíxols, deixaven les seves embarcacions mentre realitzen les seves vendes.

Platja d'Aro
Cala Sa Cova

El camí de ronda et porta, a través d'arcades i túnels, a la cala del costat, la Cala del Pi. Protegida per promontoris rocosos a banda i banda és fins i tot possible veure un illot en la seva part dreta, al com es pot accedir nadant.

Platja d'Aro
Cala del Pi
I seguint camí fins a Calonge ens podem trobar amb més caletes i platges...

Platja d'Aro

Platja d'Aro

A pocs metres de l'aparthotel i abans d'arribar al centre de Platja d'Aro, podíem veure les restes de la vil·la romana de Pla de Palol, formada per diversos edificis i sent un parc a l'aire lliure per passejar per damunt de passarel·les.

Platja d'Aro

Però no tot va ser platja i piscina a l'aparthotel. La ubicació de Platja d'Aro ens va permetre també fer alguna visita per les tardes, com les que vam fer pel nucli històric del municipi, Castell d'Aro, els jardins de Cap Roig o visitar l'Espai Carmen Thyssen que podem trobar en l'antic monestir de Sant Feliu de Guíxols.

Anar a: Castell d'Aro | La vil·la romana de Pla de Palol

El passeig marítim de Sant Vicenç Montalt

A banda de mar de Sant Vicenç de Montalt es troba el passeig marítim, anomenat com el Passeig del Marquès de Casa Riera, de més d'un quilòmetre de longitud, on es troben una sèrie de cases i torres de la burgesia catalana del segle XIX i XX, que a l'igual que a altres zones costaneres del Maresme es van assentar.


Moltes d'aquestes torres han estat substituïdes avui en dia per blocs d'apartaments i hotels, però encara podem trobar un conjunt d'habitatges unifamiliars amb jardí, i d'estil noucentista.

Número 6 | De planta baixa i dos pisos, destaca per la seva volumetria amb tribuna i la configuració de la coberta vidriada.


Número 7 | Coneguda com Can Sans, està formada per una planta baixa, amb un porxo, i pis. Les cobertes tenen una forta pendent i amb teules vidriades. També disposa d'una torre al centre de la casa que sobresurt un pis més i està coberta a quatre vents. Destaca les rajoles de ceràmica a la façana, decorant la planta baixa i les finestres.


Número 9 | Formada per una planta baixa i pis, i amb una petita golfa.


Número 12 | També formada per planta baixa i pis, presenta unes terrasses petites i porxos, unes golfes i una coberta a quatre vents, envoltat per un pati.


Número 13 | De característiques similars a l'anterior: planta baixa i un pis amb un pati al voltant, està cobert a dues aigües amb rajoles vidriades. A la mateixa alçada de la casa, té com a particularitat, una torre semicircular.


Número 14 | Formada per una planta baixa i pis, amb unes petites golfes, té una torre que s'alça un pis més. Sense elements decoratius a la façana, la coberta de la casa és a dues aigües i la torre a quatre.


Número 15 | Amb un gran jardí que l'envolta, destaca la torre elevada i els detalls en el tractament de les cobertes i baranes. Hi ha terrasses i porxo, amb coberta a dues aigües a la casa i de quatre a la torre, i amb un ràfec que envolta tota la casa.



Número 16 | A més de la planta baixa, amb un porxo amb columnes, té un pis i unes petites golfes. L'acabament forma un ràfec, i les cobertes són a dues aigües.


Número 18 | De planta baixa i dos pisos, amb una torre elevada i un porxo a la planta baixa, a l'entrada. Té una galeria amb barana de pedra i una coberta a diferents nivells, a quatre vents, igual que la torre. El coronament de la façana està fet de pedra, amb gerros decoratius també de pedra.


Les cases modernistes del carrer de Sant Pau a Vilassar de Mar

Vila de gran tradició marinera i emprenedora, Vilassar de Mar va viure intensament les onades migratòries a les Amèriques de les darreries del segle XIX. El comerç d'ultramar i la fabricació de vaixells van esdevenir les principals activitats de la població.

En el carrer de Sant Pau, gairebé a primera línia del mar, separada actualment per la carretera i les vies del tren, es troben una sèrie de cases modernistes i d'altres estils que van ser aixecades en la seva majoria per naviliers, comerciants i indians, tots ells beneficiats amb l'aventura americana. El passeig és un típic exemple dels eixamples de mar que van proliferar a les viles costaneres durant el segle XIX, amb sumptuosos edificis dels quals a Vilassar de Mar se n'ha conservat una bona mostra.

Vilassar de Mar. Cases del carrer de Sant Pau

Originàriament, la majoria de cases del poble tenien al seu davant, més enllà del carrer, un hort particular. En el cas del carrer de Sant Pau, quan es va rectificar el traçat de la carretera, a finals del segle XIX, aquest hort es va adossar a les façanes de les cases. Totes aquestes cases miren al mar, són de planta baixa i un o dos pisos i tenen una sortida posterior i un patí o jardí davanter tancat per reixes de ferro forjat. Malgrat no siguin del mateix estil arquitectònic, mantenen una certa homogeneïtat en el conjunt. Gran part d'aquestes cases van ser remodelades per l'arquitecte modernista i noucentista Eduard Ferrés i Puig, fill d'una família d'indians, el qual va introduir el formigó armat a Catalunya. La casa del carrer número 17 va ser el seu habitatge particular.

Casa Pau Jover | C/ Sant Pau, 2 | Arquitecte: Eduard Ferrés i Puig |
Petita torre d'estiueig encarregada per Pau Jover a començaments dels anys vint. Està formada per una planta baixa, un pis i un soterrani. El que més crida l'atenció és el gran color que hi ha a la façana on s'utilitzà rajoles de ceràmica vidriada de color blau i groc, amb motius florals per a decorar el primer pis. També es va utilitzar elements de ceràmica vidriada de color verd, blanc, blau i vermell per a decorar la barana del balcó. Per la decoració dels marcs de la porta i de la finestra de la planta baixa, s'utilitzà fragments de ceràmica vidriada de diferents colors. També es pot trobar elements d'aquest tipus en la decoració de les baranes de l'escala d'entrada a l'edifici.

Vilassar de Mar. Casa Pau Jover
 
Vilassar de Mar. Can Bassa
Can Bassa | C/ Sant Pau, 3-4 | Any: 1899 | Arquitecte: Eduard Ferrés i Puig |
És la casa més representativa d'aquest conjunt de cases i va ser construïda per encàrrec de l'indià Pere Sitges Bassa, fill d'una família de sagristans i campaners. La construcció està formada per planta baixa, pis, golfes i terrat amb una torre quadrada que queda a la part central de la façana. La façana està decorada amb grans relleus esculpits dins un repertori de guarniments florals d'inspiració medievalista que coronen les obertures (cap d'elles d'igual forma ni mida) amb trencaaigües amb escuts, florons, garlandes, figures himanes, impostes i capitells amb elements florals i animals, gàrgoles animals als angles de la torre.

Dins dels relleus de la façana destaca el particular escut de Vilassar, amb la data de construcció de l'habitatge, i la iconografia de motius americans, com el relleu esculpit del català del porró, que va amb barretina, i l'americà que beu mate, que vesteix robes cares, i que l'ha convertit en un símbol de l'arquitectura indiana de Catalunya, representant a tots els indians que van anar a Amèrica a enriquir-se i que van tornar als seus llocs d'origen, un cop havien fet els diners.


Vilassar de Mar. Relleus de Can Bassa

Vilassar de Mar. Can Nicet Matamala


Can Nicet Matamala | C/ Sant Pau, 7 | Any: 1916 | Arquitecte: Eduard Ferrés i Puig |
Edifici de tres plantes -planta baixa, dos pisos i un terrat- obra també d'Eduard Ferrés, on allunyat del ple modernisme de la seva primera època s'apropar a l'estil sezession vienès i que destaca per la galeria poligonal del pis principal que fa de balcó del superior.

Al coronament es troben quatre airosos pinacles coronats amb boles amb un plafó central on hi ha la inicial de la família d'industrials tèxtils Matamala. Els pinacles de la barana estan inspirats en els de l'edifici dels magatzems de can Damians -avui una botiga de C&A- al carrer Pelai de Barcelona que va construir el mateix arquitecte.




Vilassar de Mar. Can Pepito Calafat



Can Pepito Calafat | C/ Sant Pau, 8 |
D'aquesta casa destaca la sobresortint tribuna del primer pis, amb tres arcs de fusta i vidres d'aire cubà. El balcó va de banda a banda amb dues obertures al segon pis. A partir d'aquesta planta exhibeix bells esgrafiats i relleus amb el segell purament modernista, que arriben fins a la cornisa bombada acabada amb quatre capcims o pinacles. 

Igualment, cal remarcar la barana del balcó que reflecteix ben clarament l'empremta art nouveau amb les garlandes de ferro forjat.





Vilassar de Mar. Can Viladomiu



Can Viladomiu | C/ Sant Pau, 9-10 | Arquitecte: Josep Maria Ribas i Casas |
L'arquitecte Ribas i Casas bastí aquesta casa, on antigament hi havia dues cases de cós, a finals de la dècada dels anys 1920 per a la família de fabricants Viladomiu. D'estil noucentista, té unes obertures coronades amb un arc de punt rodó, amb ornamentació de terracotes arquitectòniques d'estil mediterrani.  L'entrada principal disposa de tres columnes que suporten una balconada superior.
 





Vilassar de Mar. Cal notari Peira



Cal notari Peira | C/ Sant Pau, 15 |
Casa que disposa d'una composició acadèmica ben estudiada amb un joc d'eixos harmònics, on destaca la simètrica i equilibrada disposició dels relleus sobre cada una de les obertures a cada planta, i que té una correspondència amb els ulls de bou al capcer de l'edifici. El balcó únic amb reixa de garlandes i dues obertures conserva la simetria de la planta baixa i la del segon pis. També són interessants la cornisa i la sanefa en relleu fent ziga-zaga.


Vilassar de Mar. Casa Fornas


Can Piera, ara casa Fornas | C/ Sant Pau, 16 |
Típica i notable casa noucentista, de correspondència d'eixos amb vertical, de planta baixa i dos pisos, acabada l'última amb obertures de tres arcs. Destaca el rigorós i acurat treball de la barbacana, construcció en voladís feta amb bigues de fusta, que sobresurt del plom de la façana que sosté una minuciosa ornamentació de notable rajoleria.

Tant en la porta de l'entrada de la casa com les obertures, es poden veure uns guarniments d'uns relleus a tall de fruiteres, dins el més clàssic esperit i serena atmosfera noucentista.




Vilassar de Mar. Casa Ferrés i Puig


Casa Ferrés i Puig | C/ Sant Pau, 17 | Arquitecte: Eduard Ferrés i Puig
Refet sobre l'antiga fonda de can Cassà, l'arquitecte Eduard Ferrés va disposar aquí el seu habitatge. L'any 1915 hi aixecà un altre pis i hi va instal·lar el seu taller d'arquitecte.

Destaca el finestral de la segona planta, d'ample a ample de la façana. Són importants la reixa i la porta de forja, d'indubtable influència sezession. A l'interior de la casa, el sòcol de la planta baixa està decorat amb dibuixos fets amb estucat planxat. És obra de l'any 1920 i és una de les mostres d'ornamentació més importants del Maresme.





Bibliografia: Cooltur | Festacatalunya | Ajuntament de Vilassar de Mar |
Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya