La ciutat de Pedra: el Deir (Jordània)

Petra ens ofereix les restes de l'imperi nabateu amb façanes de temples i tombes, tallades a plom de pedra arenisca, fonent-se arquitectura i paisatge, envoltada i amagada entre muntanyes...

El volcà Arenal (Costa Rica)

L’Arenal, de 1633 metres, és un dels volcans més actius del món, i des de fa més de 40 anys, va sortint rierols de magma, amb les seves pedres incandescents i explosions que aixequen pedres i sendra i sorolls produïts per la desgasificació del volcà...

Ayasofya (Estambul)

Santa Sofia, la gran església cristiana de l'antiga Constantinopla, convertida avui en dia en museu, és una de les moltes meravelles que ens ofereix Estambul.

La ciutat maia de Tulum

Al costat del mar Carib sobre un penya-segat d'uns quinze metres que dóna a unes aigues turqueses i cristal·lines, es troba les restes de la ciutat de Tulum, una de les joies de la Riviera Maya...

El rellotge astronòmic de la Ciutat Vella de Praga

En l'Ajuntament de la plaça de la Ciutat Vella de Praga es troba un dels seus símbols: el rellotge astronòmic format per un calendari, el quadrant astronòmic i les figures animades...

La Cerdanya. Pels voltants de Martinet

Travessat per la carretera N-260 i a la vora del riu Segre, a mig camí de la Seu d'Urgell i de Puigcerdà, trobem Martinet (950m). Cap del municipi de Montellà i Martinet, és un dels pobles més moderns de la comarca. Situat a la dreta del Segle, a la seva confluència amb el riu de la Llosa, que separa el nucli antic, enfilat al Tossalet, del més modern, a la vora de la carretera. 

Montellà i Martinet

El seu origen es remunta a l'existència d'una antiga farga o martinet que aprofitava la força del riu. Com a poble és documentat al segle XVI, quan la seva església de Sant Eloi, depenia de la de Montellà. De l'església cal remarcar la seva manca d'absis i el seu campanar, però no s'hi fa culte, doncs només el campanar és fora d'una propietat particular.

Martinet

Seguint l'N-260 cap a la Seu, a pocs metres es troba una desviació a mà dreta que porta cap a una sèrie de nuclis, dels quals només veurem uns quants.

El primer d'ell és Travesseres (1.150m) ple de cases amb cobertes de teula. Allà es troba Cal Lliuret, un restaurant familiar i acollidor, amb una terrassa que dóna a unes magnífiques vistes de la Serralada del Cadí, especialistes es arrossos.

Travesseres

Seguim amunt i deixant la desviació a l'esquerra d'Arànser, tenim el poble de Lles (1.493m), cap del terme municipal de Lles de Cerdanya. La seva ubicació ens permet tenir d'una gran vista panoràmica del Cadí i de la Tossa Plana de Lles, que limiten la Cerdanya amb Andorra.

Cerdanya

Com a lloc d'interès cultural tenim l'església de Sant Pere, d'origen romànic, tot i que ha estat molt reformada posteriorment. Té una sola nau i un campanar de planta quadrada coronat amb un teulat piramidal.

Lles de Cerdanya

Si es vol menjar per aquí, recomanem la fonda Domingo, amb cuina casolana que ofereix un menú amb molt bona qualitat/preu i menú infantil pels més petits.

Lles de Cerdanya

Tornem carretera avall i agafem el creuament corresponent cap a Arànser, o Aransa. Aquí trobem un altra església romànica, la de Sant Martí, i també molt reformada des dels seus orígens. També és d'una sola nau i el seu campanar de planta quadrada.

Arànser

De tornada a Martinet, si continuem per la carretera cap a Bellver i Puigcerdà, a pocs quilòmetres i al costat mateix de la carretera al capdamunt d'un petit turó el castell de Sant Miquel dels Castells, un important enclau defensiu del comtat de Cerdanya. De les restes de l'antic recinte fortificat romanen una torre quadrada i una sala rectangular, ocupada la meitat de llevant per una església.

La Cerdanya
Sant Miquel dels Castells. Fotografia de jqmj Queralt (1)


Anar a: Uns dies per la Cerdanya

(1) Foto de jqmj Queralt
Bibliografia i més informació en: Els 40 millors llocs de la Cerdanya amb automòbil (Edicions RACC - 62, S.L.) | Enciclopèdia Catalana | Catalunya Medieval

Uns dies per la Cerdanya

La Cerdanya, en ple Pirineus, és una de les comarques històriques de Catalunya i disposa d'importants recursos turístics com els seus paratges naturals, estacions d'esquí, pesca, gastronomia, monuments romànics i un conjunt de pobles d'alta muntanya molt interessants. La comarca ocupa una de les valls més amples d'Europa amb uns trets característics com la seva plana extensa a uns 1.000 metres d'altitud, la seva orientació d'est a oest, que fa que tingui una climatologia freda i rigorosa a l'hivern, però a la vegada moltes hores de sol, cosa que la tempera. El conjunt muntanyós està conformat per la Serra del Cadí (meitat occidental), la Serra del Moixeró i altres massissos més orientals com la Tossa d’Alp -on es troben les instal·lacions de les estacions d'esquí de Masella i la Molina- i el Puigllançada, i el massís de Pedraforca, ja dins del Berguedà.

Lles de Cerdanya
Mirador de la Cerdanya (Lles de Cerdanya)

A dia d'avui, la comarca històrica de la Cerdanya s’estén a banda i banda de la frontera espanyola i francesa des de que que l’any 1659 el Tractat dels Pirineus dividís la vall formalment en dues zones: al nord va quedar la qual és coneguda com Cerdanya francesa o Alta Cerdanya pertany per França. Al sud, la coneguda com Cerdanya catalana, amb la capital a Puigcerdà. Del tractat, en el qual més d'una trentena de pobles passaren a França, només es va mantenir sota sobirania espanyola Llívia, per tenir condició de vil·la, quedant com un petit enclavament dins de territori francès. I per si fos poc aquesta divisió, la mateixa comarca de la Cerdanya catalana està igualment fraccionada en dues parts adscrites a les províncies de Lleida i Girona, partició que data de 1833.

Mapa de la Cerdanya Catalana
La Baixa Cerdanya. Foto de www.lleidatur.com

Durant l'estiu del 2017 i aprofitant el cap de setmana amb la segona pasqua del 2018, vam estar-hi uns dies per gaudir d'aquest meravellós entorn que ens ofereix la Cerdanya, i les circumstàncies familiars amb un nou membre a la família de pocs mesos, ens hi va acabar de decidir.  De la Cerdanya francesa, ja havíem visitar en part, anys enrere, quan vam fer una sortida pel Vallespir i pel Conflent.


En els dos cops, l'allotjament que vam triar va ser els Apartaments Cal Patoi situats en el casc antic del poble de Martinet, a mig camí entre Puigcerdà i la Seu d'Urgell. Es tracta d'uns apartaments de nova construcció, del 2011, apartats de la carretera principal, i que disposa de gairebé de tot: garatge tancat a la planta baixa, un espai comunitari amb zona infantil (pot ser una mica molest si estàs a la primera planta, ja que els balcons dóna a aquest espai), apartament ampli amb vistes al poble i a les muntanyes, wifi, la cuina ben equipada amb rentavaixelles, forn, cafetera Nespresso, una zona comunitària amb rentadora i assecadora, un espai on pots trobar joguines diverses...

Montellà i Martinet
Apartaments Cal Patoi

Els seus propietaris, molt simpàtics i encantadors, ens van recomanar molts llocs per anar a menjar per tota la comarca i vam seguir els seus consells, dinant fabulosament en tots ells.


Durant aquests dies vam gaudir del seu patrimoni cultural, sent el més important el romànic, amb esglésies com Santa Maria de Talló, com a màxim exponent. D'estil gòtic tenim el barri antic de Bellver de Cerdanya amb la seva plaça Major porticada, l'església de Sant Pere d'Alp o l'antic convent de Sant Domènec de Puigcerdà, entre altres.

Bellver de Cerdanya
Plaça Major de Bellver

Dels segles XIX i XX destaquen l'espectacular Torre del Riu, a Alp, la Torre del Remei a Bolvir -avui un hotel de luxe- i les villes i cases d'estiueig a Puigcerdà.

Alp

Quan a la gastronomia cerdana, rica en patates, farina, porc, col, conill, ovella, llegums i bolets, destaca el plat típic per excel·lència de la comarca que és el trinxat, elaborat amb col d'hivern, patates i cansalada.

La Formatgeria de Llívia
Raclette a La Formatgeria de Llívia

A la Cerdanya trobem espais naturals protegits com el Parc Natural del Cadí-Moixeró, que afecta a tres comarques (les altres dues són el Berguedà i l'Alt Urgell). Una barrera muntanyosa s'estén al llarg de 30km i forma la divisió d'aigües de les conques fluvials del Segre i el Llobregat. Estacions d'esquí de la Molina i de la Massella, amb les d'esquí de fons i nòrdic a Aransa, Lles de Cerdanya i Guils, atrauen a molta gent durant els mesos d'hivern.

La Cerdanya
Des d'Aransa

De rutes i poblets a veure hi ha de tot tipus. Tenint en compte els dos cops que hem estat darrerament hem triat les següents, agrupades per zones, encara que tota la comarca està relativament a prop:

Pels voltants de Martinet
Bellver de Cerdanya i Talló (properament)
...

Bibliografia i més informació en: Els 40 millors llocs de la Cerdanya amb automòbil (Edicions RACC - 62, S.L.)

Ripoll. Del romànic al modernisme

Ripoll, capital del Ripollès

De Ripoll ja havíem parlat en dues entrades prèvies, ja fa cert temps, dedicades al seu monestir, l'element més important de la capital del Ripollès i un dels més importants i emblemàtics de Catalunya. Però avui volem conèixer més aquesta vila i per això ho farem seguint la ruta a peu que ens proposa Turisme de Ripoll anomenada 'Del romànic al modernisme'.


L'itinerari el comencem des de la mateixa oficina de turisme, situada al costat del monestir, on tenim l'Església de Sant Pere, l'antiga església parroquial d'estil romànic de Ripoll que va ser consagrada l'any 890 i que ha romàs sempre a l'ombra del monestir de Santa Maria, amb el qual comparteixen plaça. Destaca a la part posterior, un fragment de muralla del segle XIV, sobre la qual s'aixeca el campanar. A la façana es pot veure un rellotge de sol.

Monestir de Ripoll

A l'altra banda del monestir, adossat als claustres, tenim l'Ajuntament, construït al segle XVII i que formava part del conjunt monàstic. Format per planta baixa i dos pisos, la façana exterior és d'estil neoclàssic.

Si ens anem cap a la carretera de Ribes, tenim la Casa Codina (1918), un edifici d'influència modernista amb una torre de simetria central accentuada per les galeries sortides i el coronament del cos principal.

Ripoll

Si tornem cap al monestir, tirant pel carrer del Bisbe Moragues, just abans de travessar el pont sobre el riu Ter, trobem la Casa Muntades (1868), un edifici d'estil neoclàssic, obra d'Eudald Sadurní, on destaquen les pilastres, els capitells corintis, la cornisa de grans dimensions i els elements neogòtics.

Ripoll

Seguidament travessem el pont i passem per sota els porxos de l'Scriptorium del monestir, l'antic lloc on els monjos passaven moltes hores dedicades a la còpia de manuscrits i il·luminant còdex. Avui en dia, podem trobar una exposició interactiva sobre aquest món en l'època de l'Edat Mitjana.

Monestir de Ripoll

Una mica més endavant es troba la Capella de Sant Miquel de la Roqueta (1912), d'estil modernista i feta per Joan Rubió i Bellver, deixeble d'Antoni Gaudí. Va ser encarregada per Marià de Delàs, baró de Vilagaià i decidí aixecar-la en substitució d'una antiga capella dedicada a Sant Miquel. L'oratori construït a base de pedra de riu sense desbastar presenta una estructura de voltes còniques que formen l'absis entorn al cimbori central.

Capella modernista

Capella modernista

Els següents punts d'interès ens duen al carrer Progrés, on trobem dos edificis modernistes, tots dos també construïts per Joan Rubió. El primer és la Casa Bonada (1912), un casal projectat amb una doble façana i tractat amb pedra carejada. La glorieta i la torre articulen el gir de l'estructura. Coronaments punxeguts i irregulars i una expressada falta d'acabats donen forma a aquesta casa.

Ripoll

L'altre edifici és la Casa Siquès (1916), conegut com la casa del Barco, per la semblança de la façana principal amb un vaixell. Originalment la coberta era de fusta i de forma punxeguda. La planta paral·lelepipèdica utilitza els balcons i la glorieta de testa per donar continuïtat a les façanes.

Ripoll

Tornem a passar pel Ter per algun dels ponts i ens dirigim cap a la Plaça Gran, també coneguda com la Plaça del Mercadal. És una plaça porxada on se celebrava des de temps medievals el mercat setmanal de la vila.

Plaça del Mercadal de Ripoll

Dels diferents edificis que conformen la plaça destaca la Casa Alòs (1908), la casa del Marquès de Dou, d'estil modernista-noucentista i que va ser projectat per l'arquitecte Josep Maria Pericas. Combina de forma elegant i equilibrada els elements modernistes -com la torre amb esgrafiats o les obertures curvilínies de mosaic i maó- i la simplicitat característica del noucentisme.

Casa modernista

Al costat mateix, hi ha la Casa Soldevila, un altre edifici d'estil modernista, obra d'Antoni Folcrà Verdaguer, format per una planta baixa i tres pisos. De la façana cal destacar dos elements decoratius, les baranes de ferro, més elaborades les de la primera planta que les de les altres plantes. L'altra element decoratiu és el coronament, amb uns arcs neogòtics i al seu interior un gotim de raïm de ceràmica.

Casa modernista

I fent xamfrà sobre algunes de les voltes porticades de la plaça, hi ha la Casa Mullol, de Josep Riera Reguer, formada per planta baixa i quatre pisos, on destaquen els esgrafiats de les dues façanes, les rajoles i els treballs de ferro forjat dels balcons. A la primera planta hi ha una balconera única per a dues façanes de la casa.

Plaça Gran

Tocant la Plaça Gran hi ha la Plaça de Sant Eudald on hi havia l'església de Sant Eudald, patró de Ripoll i que va ser derruïda el segle XIX per aixecar un temple més gran i que va ser enderrocat durant la Guerra Civil. L'any 2008 es va remodelar la plaça i és la imatge que podem veure actualment.

En aquesta plaça hi ha el restaurant El Molí, un restaurant no gaire gran que recomanem molt i on vam dinar molt a gust i vam ser atesos perfectament.

El Molí de Ripoll

Davant del restaurant, en el xamfrà de l'edifici on es troba una sucursal de 'La Caixa', destaquen dos detalls escultòrics amb l'escut de la vila i l'emblema de l'entitat financera.

Ripoll

Entre el restaurant i l'antiga Caixa, tenim un edifici de diverses plantes, amb bonics esgrafiats a la façana i a la planta baixa l'antiga Farmàcia Sargatal, on destaca el paviment i la decoració interior.

Plaça de Sant Eudald


A l'altre costat de la plaça, l'antic edifici del Banc Central, format per una planta baixa, on hi ha una botiga, i tres pisos. La façana principal presenta al capdamunt un rellotge sota una coberta i una escultura de Sant Eudald, a l'interior d'una fornícula.

Plaça de Sant Eudald

Des de la Plaça Nova ens dirigim cap al Pont del Raval -últim punt de l'itinerari-, passant pel costat del Casal dels Taurinyà, casa familiar del segle XVII d'una nissaga que va ocupar diversos càrrecs públics durant els segles passats. Aquest antic pont medieval, que creua el riu Freser, va ser reconstruït l'any 1585 i avui en dia conserva, a banda i banda del riu, els arcs auxiliars i l'arrencada de la volta.

Riu Freser

Més informació i bibliografia en: Turisme Ripoll | Plafons informatius en la mateixa vila | Catàleg elements arquitectònics Departament de Cultura de la Generalitat

La Vil·la Museu Pau Casals

A primera línia de mar, en la platja de Sant Salvador de la població del Vendrell, es troba la Vil·la Museu Pau Casals, la casa que va fer construir en Pau Casals, un dels més grans violoncel·listes del segle XX, el 1909. Concebuda inicialment com una petita casa d'estiueig, on tornava després de les seves gires per arreu del món per passar-hi els estius amb els amics i la família, es va convertir al llarg dels anys i després de diverses reformes fetes per l'arquitecte Antoni Puig i Gairalt en una elegant vil·la, amb un harmoniós jardí i mirador al costat, amb una sala de concerts i diverses sales per exposar-hi una col·lecció d'art. Pau Casals hi va viure fins al 1939, quan es va veure obligat a marxar a l'exili després de la victòria franquista en la Guerra Civil Espanyola, i mai més hi va tornar.

El Museu Pau Casals del Vendrell
Entrada a la Vil·la Museu Pau Casals

Pau Casals (El Vendrell, 1876 - San Juan de Puerto Rico, 1973), un dels personatges catalans més coneguts de l'escena internacional, va ser i encara ho és una icona musical de referència, sent reconegut com un dels millors intèrprets i directors d'orquestra del seu temps. Des de la seva infantesa ja va mostrar una gran sensibilitat per la música, i el seu pare, també músic, li va transmetre els primers coneixements musicals. Com a intèrpret, va aportar canvis innovadors en l'execució del violoncel, i amb la interpretació de les Sis suites per a violoncel sol, de Johan Sebastian Bach, Casals va convertir-se en el millor violoncel·lista del món. Exiliat primer a Prada de Conflent i després a Puerto Rico, va morir allà a l'edat de noranta-sis anys.

El Museu Pau Casals del Vendrell

Durant la seva vida, va lluitar constantment per la pau, la justícia i la llibertat, rebutjant tocar en països on no es respectaven els principis democràtics. La seva actitud, en contra de nombroses guerres i en contra de l'ús de les armes nuclears, el va fer mereixedor de molts premis, i entre ells la Medalla de la Pau de les Nacions Unides, el 1971. El seu discurs d'agraïment i la seva posterior interpretació del cant dels ocells consten com un dels testimonis més impressionants de la seva dimensió humana.

'Deixeu-me que us digui una cosa… jo sóc català. Catalunya és avui una regió d’Espanya, però què ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món. Us explicaré per què. Catalunya va tenir el primer parlament, molt abans que Anglaterra. Catalunya va tenir les primeres Nacions Unides: al segle XI totes les autoritats de Catalunya es van reunir en una ciutat de França —aleshores Catalunya— per a parlar de pau, al segle XI… pau al món i contra, contra, contra les guerres, la inhumanitat de les guerres…. això és Catalunya.'
El Museu Pau Casals del Vendrell

El 1972, Pau Casals i la seva esposa, Marta Montañez, van crear la Fundació Pau Casals, amb l'objectiu de preservar el patrimoni que tenia a la casa de Sant Salvador. El 1974, un any després de la seva mort, es va obrir al públic la Sala del Sentiment, la Sala de Concerts i la del Vigatà, i el 1976 es va inaugurar la casa com a museu.

Jardins del Museu Pau Casals del Vendrell

Per les diverses estances originals de la casa, se'ns mostra la vida i l'obra de Pau Casals, a través de la seva música, audiovisuals i objectes i documents originals del músic, des de la seva infantesa fins a la seva maduresa com a home de pau.

Jardins del Museu Pau Casals del Vendrell

Les estances més espectaculars de la casa són la Sala de Concerts, on Pau Casals donava concerts a les seves amistats íntimes, i la Sala del Vigatà, on s'instal·là un esplèndid conjunt de pintures del segle XVIII realitzat per l'artista Francesc Plà, conegut com 'El Vigatà'. Aquestes pintures estaven originalment a la casa del comerciant Joan Ribera al carrer Nou de Sant Francesc a Barcelona, i van ser comprades posteriorment pel comte Güell de Barcelona. A principis dels any 30 Pau Casals li va comprar les mateixes. El conjunt pictòric plasma escenes mitològiques fàcilment identificables com ells Amors dels déus de l'Olimp, segons narra les Metamorfosis d'Ovidi.

Sala de concerts del Museu Pau Casals del Vendrell
Vil·la Pau Casals. La Sala de Concerts des de la Sala del Vigatà
Sala del Vigatà del Museu Pau Casals del Vendrell
Vil·la Pau Casals. La Sala del Vigatà

La visita es complementa amb el recorregut per un magnífic jardí, d'accés lliure al públic, amb un mirador amb vistes a la platja i el passeig marítim de Sant Salvador, i amb una galeria d'escultures amb obres, entre altres, de Josep Clarà, Josep Llimona, Martí Llaurador o Josep Dunyach.

Jardins del Museu Pau Casals del Vendrell
Vil·la Pau Casals. Galeria d'escultures

Jardins del Museu Pau Casals del Vendrell
Vil·la Pau Casals. Galeria d'escultures
Entrada general museu: 7,00€ | Entrada gratuïta per a menors de 8 anys

Més informació i bibliografia en: Fundació Pau Casals | La Vil·la Casals, Museu Pau Casals | D'estil. Vil·la Museu Pau Casals |

I després d'aquesta visita, us recomanem anar a dinar en el restaurant Casinet, situat en el mateix passeig, on es pot gaudir d'uns espectaculars arrossos amb un servei i atenció dels cambrers fantàstics i amb detalls riquíssims que t'ofereixen al llarg del dinar.

L'Arboç monumental i modernista

Al bell mig de la regió geogràfica del Penedès, i més concretament al sector oriental de la comarca del Baix Penedès, trobem 'El poble de les cases boniques', que així es com es coneix l'Arboç, un poble de més de 5.000 habitants, on podem trobar una gran riquesa patrimonial. El dinamisme econòmic de finals del segle XIX, quan la fil·loxera atacava les vinyes franceses, i el retorn d'indians com Josep Gener i Batet van propiciar la construcció i renovació de molts edificis del poble. Una passejada pels carrers del nucli antic ens descobreix una vila amb molta història i amb moltes tradicions.


Visible des de molts quilòmetres, i molt a prop de l'església, s'erigeix una torre de 52 metres que és la reproducció de la Giralda de Sevilla. El conjunt, conegut com la Giralda (C/ Jacint Verdaguer, 35), va ser obra de Joan Roquer i Marí, veí de l'Arboç. Casat amb la barcelonina Candelaria Negravernis, després del seu viatge de noces a Andalusia, els recent casats van tornar a Catalunya entusiasmats per l´arquitectura àrab. Residents a Barcelona, des d´on s´atenien els negocis familiars, en un moment donat van decidir fer-se una residència d´estiu on van voler reproduir mimèticament els elements que més el van sorprendre de l´arquitectura àrab present a Andalusia. Així, el recinte també hi ha una rèplica del Pati dels Lleons de l'Alhambra de Granada, i del Saló d'Ambaixadors de l'Alcàsser de Sevilla.

La Giralda de l'Arboç

Les obres i els plànols foren dirigits pel propi Roquer, amb l'ajut del constructor d'obres Antoni Feliu Tetas, que havia dirigit les obres de la casa Batet. L'edifici fou acabat el 1902. Durant la Guerra Civil serví de quarter pels pilots d'aviació, així com per intendència de queviures. De propietat privada, només admet visites concertades.

La Giralda de l'Arboç

Pel que fa a la decoració de l´edifici, predominen els arcs de ferradura, els arcs lobulats i els arabescos. Tots els elements decoratius, així com els materials utilitzats, segueixen fidelment els model originals, a partir de les fotografies fetes durant el viatge a Andalusia.

Seguint pel mateix carrer, gairebé als afores del poble i davant de l'antiga Cooperativa, es troba Villa Teresa (C/ Jacint Verdaguer, 15), una torre unifamiliar abandonada d'estil noucentista formada per una planta quadrada i una sola planta d'alçada aixecada per una planta soterrani. De la seva façana principal destaca la tribuna semicircular i el medalló on es pot llegir el nom de la casa.

Vila Teresa

A la part davantera del jardí, una filera de plàtans porten cap a l'antiga cotxera. També es remarcable la tanca de la façana principal -amb pilastres quadrades coronades per florons de pedra i amb barana de ferro forjat de línies molt fines.

Tirem enrere, i ja podem anar veient les grans dimensions de l'església de Sant Julià, coneguda com la catedral del Penedès i de la qual parlarem més endavant.

La Catedral del Penedès

Abans d'endinsar-nos pel carrer Major, tenim a l'altra banda del carrer Cal Pons (C/ Jacint Verdaguer, 37-39), o també coneguda com la Torre de Bellesguard, una gran construcció senyorial d'estil neogòtic que imita la planta i aspecte d'un castell medieval, envoltada per una tanca de petits merlets. Va ser construïda l'any 1889 per Joan Baptista Pons Trabal, un arquitecte d'estil eclèctic.

Torre de Bellesguard (L'Arboç)

Consta de soterrani i pis noble, les finestres del qual estan emmarcades per un trencaaigües. A la part del darrera, trobem una torre de planta circular, amb la part superior envoltada per una barana de pedra sostinguda per mènsules i rematada per una coberta cònica amb penell. Té un gran jardí amb un petit llac que s'estén per la banda de sota de l'edifici.

Ens situem al carrer Major, centre neuràlgic de l'Arboç i que acull un bon nombre d'atractius turístics. Aquest carrer de 260m de longitud ha patit les vicissituds de l´historia (guerres, incendis, etc.), motiu pel qual s´hi barregen estils arquitectònics diversos i de molt variades èpoques. Encara es conserven algunes cases d´origen medieval al costat de construccions neogòtiques, modernistes, noucentistes i neoclàssiques de gran valor arquitectònic.

Carrer Major de l'Arboç

Casa Romagosa (L'Arboç)


En pocs metres, el carrer s'eixampla per formar una petita plaça, on trobem davant mateix de l'entrada a l'església de Sant Julià,  la Rectoria (C/ Major, 13), acabada de construir l'any 1902. És un edifici de tres plantes d'estil neogòtic, amb un balcó d'una sola porta balconera a la planta principal. A la planta superior hi ha una galeria amb cinc arcs rebaixats sostinguts per columnes poligonals, damunt les quals hi ha el ràfec de la teulada fet amb un embigat vist. Al costat mateix de la rectoria hi ha la Casa Romagosa (C/ Major, 15), un edifici de planta baixa, dos pisos i golfes, amb una façana decorada amb un estuc que imita carreus.




L'església de Sant Julià va començar a construir-se cap al 1630 i les obres es varen finalitzar cap al 1650. Només setze anys va caldre per construir-la i a l´admirar la gran nau central de l'edifici es pot avaluar el gran esforç que va suposar per una vila, en aquell moment, d'escassos 900 habitants la consecució d'un projecte d´aquesta magnitud; i més, tenint en compte que, entre tant, es desenvolupava al nostre país la Guerra dels Segadors (1641-1659).

Porta principal de l'esglèsia de Sant Julià de l'Arboç

D'estil barroc, consta d'una sola nau de 40 metres de llarg per 20 d'ample i la volta s'aixeca 20 metres del terra. La façana i les dues torres de 28 metres d'alçària, pertanyen al renaixement tardà. El campanar és de planta octogonal. La porta és d'arc de mig punt i concebuda com un arc de triomf, a cada costat hi ha dues fornícules entre un parell de columnes toscanes, on hi trobem escultures dels copatrons de l'Arboç, Sant Justí i Sant Fortunat, i Santa Càndida i Santa Victòria. Està presidida per una altra fornícula amb la imatge de Sant Julià, i a sobre un gran rosetó neoromànic, en que hi havia un vitrall emplomat.

L'església alberga en el seu interior la Capella dels Dolors on es poden veure les pintures francogòtiques que decoraven l'absis de l'antiga església romànica. Pintades entre 1309 i 1315 destaquen pel seu valor iconogràfic en ser de les poques pintures al fresc que es conserven a Catalunya d'aquella època.

Si deixem un moment el carrer Major, i anem cap al carrer lateral que hi ha al costat de l'església, es troba Cal Marquet (C/ de Sant Julià, 1), una casa modernista construït per l'arquitecte Josep Bertran Miró, el 1920, amb una alternança de maons i parets emblanquinades amb decoració pintada. 


La part més remarcable és la galeria lateral, amb els seus arquets esglaonats recolzats sobre columnes helicoïdals de maó vist.


Tornem cap al carrer Major, i al costat de l'església, tenim la plaça de la Vila, que conserva un tram d'arcades medievals que conformen una zona porticada. Antigament, tota la plaça era porticada, però avui dia tan sols en queden uns quants porxos.

Ajuntament de l'Arboç

Altres edificis que podem visitar al carrer Major són:






Cal Mas (C/ Major, 25), construït el 1898, d'estil eclèctic amb elements del món clàssic com columnes jòniques, frisos esculpits... Ens trobem amb un immoble de planta baixa i tres pisos, coronada per un terrat amb balustrada de pedra. La portalada, de mig punt, està decorada a cada costat per una columna adossada i per una clau amb un bust d'una dona esculpida.






La Confiança de l'Arboç



Cal Freixes o Cal Bernic (C/ Major, 31), un edifici de tres plantes que acull en els seus baixos la pastisseria La Confiança, amb una vistosa decoració de tipus modernista a base de relleus florals que ornamenta les llindes de les obertures. El primer pis, presenta una gran balconada que combina la pedra i el ferro forjat mentre que els balcons del pis superior són de forja lleugerament ondulada. La façana, pintada en un color rosat, es remata amb un fris esgrafiat i una cornisa sinuosa amb una garlanda al mig.





Ca l'Amiguet (C/ Major, 33), conegut abans com Ca l'Olivella o Cal Romagosa. Aquí tenim un edifici de gran volum format per quatre plantes separades per cornises. D'estil eclèctic, tenim un repertori variat d'elements de caire neoclàssic a la façana. Construït el 1887, es va modificar posteriorment per afegir les dues tribunes poligonals modernistes. En el seu origen, en aquesta casa senyorial, cada germana vivia en un pis diferent. Posteriorment els baixos es llogaren com a botigues i la resta de l'habitatge fou ocupat per diverses famílies. Els propietaris, malgrat tot, s'havien reservat el pis noble.

Ca l'Olivella (L'Arboç)

Ca la Casamira (L'Arboç)





De la Casa Cañas o Ca la Casamira (C/ Major, 35), d'estil modernista, destaca la tribuna, tancada al primer pis i oberta al segon, amb una policromia -on predomina els colors verds i daurats- que li dóna les rajoles de ceràmica combinades amb els marcs de les finestres.







En la Casa de la Cultura (C/ Major, 37) trobem l'oficina de turisme i en el mateix edifici d'estil eclèctic, el Museu de Puntes al Coixí, amb més de 500 peces exposades. L'artesania de les puntes al coixí ha estat una de les indústries que ha donat mes renom a l'Arboç, arran de la finor i delicadesa de les seves puntes, l'originalitat dels seus motius ornamentals i les tècniques desenvolupades durant generacions.

Gegants de l'Arboç
El Chabran i la Llúcia, gegants de l'Arboç que es poden trobar en la Casa de la Cultura





Ca l'Escarrà (C/ Major, 41), propietat del doctor Escarrà, va se construït l'any 1903, tal com es pot veure a un costat de la porta. Sobre la mènsula central les inicials J.E. La planta baixa presenta una gran portalada. Tant la planta noble com la segona planta disposen d'una gran tribuna i al terrat es troba una torratxa de vuit cares acabades amb punxa.













Cal Garses o Cal Vives (C/ Major, 42), que destaca per la seva decoració modernista amb relleus de flors, en el primer i segon pis, mentre que el superior presenta un relleu diferent i menys dens.

Carrer Major de l'Arboç

Fent cantonada amb el carrer Missers, hi ha el gran edifici groguenc d'estil noucentista de Les Amèriques (C/ Major, 43). El pis principal presenta una gran balconada que recorre tota la façana i a la zona del xamfrà a dalt de tot emergeix la figura de Cristòfor Colom, situat entre dos pinacles.

Aquesta estàtua està feta de fusta de caoba i constitueix una rèplica exacta a escala més petita de l'estàtua de Colom que trobem al final de les Rambles de Barcelona. Feta per Rafael Atché, va ser propietat de Gener i Batet, propietari del Palau Gener, el qual l'exposà en la cúpula dels 'Tabacs Gener' en la Exposició Universal del 1888 a Barcelona. En ser venuda el Palau als salesians, l'estàtua va passar al seu actual propietari que la va situar al seu actual emplaçament, als anys 50.




La casa pairal de l'Abat Escarre (C/ Major, 53) data del segle XVII i té un portal adovellat d'arc de mig punt i damunt una finestra rectangular d'estil gòtic. Un escut abacial i una placa ens recorden que l'any 1908 hi va néixer Aureli Mª Escarré, que fou abat de Montserrat entre els anys 1946 i 1966.

L'escut està format per una mitra, el relleu del monestir de Montserrat i unes ratlles ondulades recorden la Mar Mediterrània.






Al xamfrà del carrer Major i la Rambla Gener, es troba Casa Bertran, un altre edifici d'enormes dimensions, amb una façana decorada amb carreus dibuixats i rematat per una cornisa i una barana de pedra i pinacles en forma de bola. 

L'Arboç

La Rambla Gener, en honor a l'indià Josep Gener i Batet del qual parlarem seguidament, és un passeig central enrajolat que formen uns dibuixos geomètrics que combinen el color blanc i el vermell.

La Rambla Gener de l'Arboç


Baixant pel passeig Panxita, ens trobem amb la magnífica residència que és el Palau Gener i Batet. Josep Gener i Batet (1831-1900) va ser un personatge il·lustre de l'Arboç i fent les Amèriques va aconseguir una gran fortuna amb el tabac i el comerç del sucre (la marca de cigars cubans 'La Excepción de José Gener' segueix sent una de les cotitzades del món). L'any 1873 tornà al seu poble i manà construir la seva residència damunt l'antiga casa dels seus avis materns.

Passeig Panxita

Construït en dues fases, la part original, del 1877, d'estil neoclàssic consta de tres plantes i s'obre al passeig Panxita i a la rambla Gener. Té obertures amb arcs rebaixats a la planta baixa, amplis balcons a la planta primera i finestres rectangulars a les golfes.


El 1889 es va ampliar amb una façana principal monumental formada per tres torres quadrades, obrint-se cap al jardí, el qual es clou amb una tanca, als extrems de la qual hi ha dues torres-mirador de planta poligonal amb obertures ogivals i coberta cònica.

Torre-mirador del Palau Gener i Batet

L’any 1949 els Salesians van comprar l’edifici per a destinar-lo a noviciat, i durant els anys 50 es portaren a terme les reformes necessàries per a adaptar l’edifici a la seva nova funció. Actualment, segueix sent un col·legi.

Donant tota la volta al recinte, podem arribar al carrer de l'Hospital, on es conserven algunes cases del segle XVIII. Al tram final del carrer, hi ha l'Hospital de Sant Antoni, un edifici modernista de principis del segle XX (1905-1911) que va substituir l'antic hospital medieval. Obra de l'arquitecte Eugeni Camplloch Parés, la construcció va ser sufragada pels fills de Josep Gener i Batet.

Hospital de Sant Antoni

L'edifici, de planta quadrada amb claustre, té integrada a la seva estructura una capella. En una de les façanes s'alcen dues torres quadrades, les finestres estan emmarcades amb una ornamentació d'obra vista i la ceràmica vidriada constitueix un altre element decoratiu important.

Hospital de Sant Antoni

I amb l'hospital finalitzem aquest passeig pels llocs més interessants de l'Arboç.