La ciutat de Pedra: el Deir (Jordània)

Petra ens ofereix les restes de l'imperi nabateu amb façanes de temples i tombes, tallades a plom de pedra arenisca, fonent-se arquitectura i paisatge, envoltada i amagada entre muntanyes...

El volcà Arenal (Costa Rica)

L’Arenal, de 1633 metres, és un dels volcans més actius del món, i des de fa més de 40 anys, va sortint rierols de magma, amb les seves pedres incandescents i explosions que aixequen pedres i sendra i sorolls produïts per la desgasificació del volcà...

Ayasofya (Estambul)

Santa Sofia, la gran església cristiana de l'antiga Constantinopla, convertida avui en dia en museu, és una de les moltes meravelles que ens ofereix Estambul.

La ciutat maia de Tulum

Al costat del mar Carib sobre un penya-segat d'uns quinze metres que dóna a unes aigues turqueses i cristal·lines, es troba les restes de la ciutat de Tulum, una de les joies de la Riviera Maya...

El rellotge astronòmic de la Ciutat Vella de Praga

En l'Ajuntament de la plaça de la Ciutat Vella de Praga es troba un dels seus símbols: el rellotge astronòmic format per un calendari, el quadrant astronòmic i les figures animades...

Penne, vigilant de les gorges de l'Aveyron

Dominat pel seu castell, Penne es troba en una ubicació magnífica sobre un esperó rocós que vigila les gorges del riu Aveyron. Sobre les cases es retalla la dramàtica silueta de la imponent fortalesa medieval on algunes parts de la muralla enderrocada semblen desafiar les lleis de l'equilibri en l'extrem de la roca.


Chateau du Penne

Es consideren tres hipòtesi sobre l'origen etimològic de Penne: de l'occità 'pena' (part superior, cingle), del celta 'pen' (cap, altura) o del llatí 'pena' (ploma).


Al costat de l'església amb la seva atalaia-campanar i una porta ogival s'accedeix al poble fortificat. De fet, l'església de Santa Caterina (Eglise de Sainte Catherine), d'estil gòtic meridional, formava part del sistema defensiu.

Penne. Eglise de Sainte Catherine

El poble es compon de carrerons estrets i sinuosos, amb diversos elements patrimonials com les antigues mesures de gra, portes i llindes del segle XVII, i muralles i portes fortificades encara visibles avui en dia.

Penne

Travessant l'antiga porta, s'accedeix per un carrer pintoresc i sinuós puja en direcció al castell per tornar a baixar més endavant cap a la porta Peyrière, a l'altre extrem del poble.

Penne

L'inici del sender que puja cap a les torres enderrocades del castell, abandonat fa més de 450 anys, el marca la creu de la pesta (segle XVII), en record a la plaga que va abatre al poble en diverses ocasions.

Penne

Per la seva situació, la fortalesa va tenir un paper important en la història local. Durant la croada contra els albigesos, va ser el centre d'escaramusses sagnants entre el senyor local, aliat dels heretges, i Simó de Montfort. Mes tard, durant la Guerra dels Cent Anys, es van apoderar d'ell els anglesos, abans de caure en runes en el segle XIX.

Chateau de Penne


Més informació en: http://www.mairie-penne-tarn.fr | http://www.chateaudepenne.com

Anar a: Deu dies pels Midi-Pyrénées

Cordes-sur-ciel, la joia gòtica del Tarn

Poble medieval situat a la part alta del turó conegut com el Puech de Mordagne i que domina la vall del Cérou, visitar Cordes-sur-ciel es passejar pels seus carrerons empedrats, sinuosos i empinats, entre un excepcional conjunt de cases gòtiques admirant el decorat esculpit de les seves façanes.


Cordes

L'origen del nom de Cordes, com passa moltes vegades, no és clara. Alguns diuen que és en honor de la ciutat andalusí de Còrdova (en francès, Cordoue), per què les dues ciutats es dedicaven a les indústries del tèxtil i del cuir. Altres diuen que Ramon VII li va donar aquest nom en honor a la ciutat cordovesa com a símbol de llibertat conquerida. Feia deu anys, la 'Reconquista' hispana s'havia iniciat amb la victòria a Navas de Tolosa contra els moros del califa de Còrdova. A més, Ramon VII s'havia casat amb la filla de Pere d'Aragó, un dels vencedors. Etimològicament, el nom de Cordes té una arrel indoeuropea 'corte' que significa 'altura rocosa'.

La Porte des Ormeaux

En 1947, la poetessa i novel·lista Jeanne Remme-Cals va idear el nom de 'Cordes-sur-ciel'. Aquesta denominació evocant la boira que cobreix la vall, ben aviat pel matí i sobretot durant la tardor, fent que només la part superior del poble emergeixi d'entre els núvols envolta el cim del poble, s'imposà en el vocabulari local fins que va ser oficialitzat en 1993, després d'una consulta a la població.


Sabíeu que
En 1222, en plena guerra contra els albigesos, Ramon VII de Tolosa va decidir crear el poble fortificat de Cordes en resposta a la destrucció de la plaça forta de Saint-Marcel per part de les tropes de Simó de Montfort. Els habitants es van sentir atrets per un fur de costums i privilegis, com l'exempció d'impostos i de peatge. A més, la ubicació d'aquesta bastida feia d'ella un refugi per als adeptes al catarisme, motiu pel qual la inquisició s'acarnissaria amb la ciutat.

Cordes-sur-ciel. La Porte du Vainqueur
La Porta del Vencedor (Porte du Vainqueur)

El final de la croada càtara va portar a la ciutat un primer període de prosperitat i en el segle XIV s'incrementà el comerç de cuir, pells i teles. Les mansions, amb les seves espectaculars façanes gòtiques, que es van construir en aquella època donen testimoni de la riquesa dels seus habitants, com la Maison du Grand Ecuyer, la Maison du Grand Veneur o la Maison du Grand Fauconnier i altres palauets gòtics protegits per la infranquejable xarxa de fortaleses que envoltava la ciutat.

Cordes-sur-ciel. Maison Gaugiran
La Casa Gaugiran (Maison Gaugiran) allotja l'oficina de turisme

Conflictes amb els bisbes d'Albi, les Guerres de Religió i diverses epidèmies de pesta, ficaren fi a aquesta època daurada a partir del segle XV. Amb la construcció del Canal de Midi, en el segle XVII, va contribuir que Cordes quedés una mica allunyada de les grans rutes comercials. Aquest aïllament va fer que els edificis medievals es mantinguessin en els segles posteriors. En el segle XIX va haver un renaixement d'uns anys gràcies a les màquines de cosir  i durant el segle XX, la ciutat es va despertar de nou, amb l'impuls d'artistes i artesans que han participat en la seva conservació i re-descobriment de la ciutat.


Descobreix
Un cop dalt de l'antiga bastida medieval, diverses portes permeten travessar les muralles que la protegien i endinsar-nos dins dels seus estrets i laberíntics carrerons, plens de petites botigues que ofereixen tot tipus d'articles tradicionals i artesanals.

Plan de Cordes-sur-ciel

En les diverses cases del poble es poden veure en les seves façanes de gres ocre de Salles -a uns 5km de Cordes- símbols del gremi al qual pertanyia el seu propietari, gàrgoles, alt-relleus i tot tipus de símbols que fan volar la imaginació dels apassionats de les llegendes.

Les cases més importants i millor conservades són les de la Grand Rue Raimond VII. Les seves façanes s'obren al carrer amb grans arcs coronats per dues altures de finestres d'arcs apuntats, algunes de les quals han sigut transformades per desgràcia en simples apertures rectangulars. Mentre que els pisos servien per a l'allotjament dels seus propietaris, els porxos de la planta baixa desenvolupaven un paper funcional: per un d'ells s'accedia als pisos i la resta a botigues, magatzems o tallers.

Grand Rue Raimond VII

A punt d'arribar a la Plaça de la Bride, trobem una al darrere de l'altra les Cases Carrié-Boyer, Prunet i la del Gran Falconer.

La Casa Carrié-Boyer (Maison Carrié-Boyer) testifica les modificacions que van haver en els segles següents, reemplaçant-se les finestres gòtiques per apertures rectangulars més racionals i suprimint-se les escultures que sobresortien per tancar els porticons.

Cordes-sur-ciel. Maison Carrié-Boyer

La Casa Prunet (Maison Prunet) destaca per la seva façana d'arenisca malva. Compta amb tres soportals en la planta baixa i tres grups de finestres coronelles en les plantes. Les escultures que estan al peu dels arcs representen cares d'homes, de dones, d'animals (com un gos o un mono).

Cordes-sur-ciel. Maison Prunet i Maison du Gran Fauconnier
La Casa Prunet (esquerra) i la Casa del Gran Falconer (dreta)

La Casa del Gran Falconer (Maison du Grand Fauconnier), construïda amb arenisca ocre, és la casa gòtica més nova de Cordes. Compta amb sis arcades en la primera planta, sis finestrals en els pisos, agrupats per tres en la primera planta i per dos en la segona. El nom de la casa ve d'unes escultures de falcons que hi havia en el segon pis, que no es van poder ficar en el seu lloc original quan es va restaurar la casa. Es va inserir un d'ells entre les dues primeres arcades de l'esquerra, estant els altres tres en el Museu d'Art i d'Història Charles Portal.

Cordes-sur-ciel. Maison du Grand Fauconnier

Actualment en aquesta cas es troben dependències de l'ajuntament així com el Museu d'Art Modern i Contemporani.

Des de la Plaça de la Bride, es poden veure magnífiques vistes de les façanes d'aquestes dues últimes cases, així com un balcó amb belles vistes que s'estenen a la vall del Cérou al nord-est i fins a l'esvelta silueta del campanar de Bournazel al nord.



Tocant a la plaça, es troba el Mercat.

El Mercat (Halle) que es celebrava els dissabtes, era el centre públic de la ciutat. La teulada del mercat, reconstruïda en el segle XIX, està "sustentada" per 24 pilars octogonals. En altre temps estava dedicat al comerç de teles. Adossada a un dels pilars del mercat i darrere d'una creu de ferro forjat del segle XVI, hi ha una placa de marbre que recorda la massacre de tres inquisidors.

Cordes-sur-ciel. Halle

També hi ha un pou de més de 113m de profunditat que segueix intrigant als curiosos i especialistes per la seva fondària excepcional.

Cordes-sur-ciel. Halle

Seguim per la Grand Rue Raimond VII

En la Casa Fonpeyrouse d'Alayrac (Maison Fonpeyrouse d'Alayrac) no trobarem cap escultura en la seva façana d'arenisca ocre, la qual destaca per la seva associació de dos tipus de finestres: una finestra coronella i una apertura alta i estreta.

Cordes-sur-cie. Maison Fonpeyrouse d'Alayrac

La Casa del Caçador (Maison du Grand Veneur) és la casa gòtica més popular de Cordes i la més alta. La seva fama ve per la seva façana decorada en el segon pis, amb un fris d'escultures en alt-relleu que representen escenes de caça. D'esquerra a dreta podem veure: un genet armat amb un venable, un porc senglar que un gos fa sortir d'un bosc simbolitzat per un arbre; un arquer que està a punt de tirar una fletxa; un gos que persegueix a una llebre; un altre caçador amb un gos fa sonar el corn mentre un altre gos persegueix a una llebre que fuig cap al bosc.


Un ocell corona el capdamunt dels grans arcs. Sobre els pilars que separen cada grup de finestres coronelles, es troben una dona, a l'esquerra, un home a la dreta. En el centre de la façana, entre les finestres de la primera planta, dos rostres junts: una està rient mentre que l'altra sembla cridar.


Davant de la Casa del Caçador, es troba la Plaça de Saint-Michel, amb l'església de la ciutat.

La primera església parroquial estava fora de les muralles, fins que en 1269 es decideix construir una nova església en plena ciutat: l'Església de Saint-Michel. L'edifici actual és resultat de vàries reformes, conservant-se el presbiteri i el creuer del segle XIII, així com una rosassa encastada en la muralla. Els contraforts interiors que separen les capelles laterals recorden a les de Sainte-Cécile d'Albi, la qual, per un altre costat, va servir de model pels quadres de la volta. L'orgue de 1830, prove de Notre Dame de Paris.

Cordes-sur-ciel. Eglise de Saint-Michel

La última gran casa a destacar és la Casa de l'Escuder (Maison du Grand Écuyer), amb una elegant façana que destaca per la qualitat del seu acabat en gres fi i per la fantasia decorativa de les escultures bombades.

Cordes-sur-ciel. Maison du Grand Écuyer

Des del camí de ronda, s'ofereixen boniques vistes de la camp circumdant.

Torre de defensa

Com a curiositat
Molts dels noms donats a les cases són molt capritxosos, derivats del món de la caça (Gran Caçador, Gran Falconer...) i permetien amagar escultures més molestes d'interpretar: dracs, monstres, animals híbrids, personatges amb cames d'animals... i segons sembla relacionats amb el món de l'alquímia.


No et perdis: tota la ciutat alta val la pena, passejant-se pels seus carrerons.
Aparcament: dins de la ciutat no es pot aparcar, i al voltant de la ciutat alta hi ha diversos aparcaments, uns més aprop de dalt i altres al costat de la carretera.
Durada de la visita: entre passejar i visites als museus es podria estar perfectament un dia. Si no s'entra als museus, amb mig dia és suficient. En moltes guies i blogs recomanen quedar-se per la nit, per a veure els seus edificis il·luminats i posta de sol.
Pels voltants: Albi, Saint-Antonin-Noble Val, Najac, Bruniquel.
Més informació i bibliografia en: http://www.cordessurciel.fr/es/ | La Guia Verde: Midi Pyrénées (Michelin España Portugal) | Cordes-sur-ciel. Guía de visita (OMT - Cordes-sur-ciel)

Anar a: Deu dies pels Midi-Pyrénées

Narbonne. L'antiga Nabo Martius

Antiga ciutat romana, residència de reis visigots, ciutat arquebisbal... "Narbona la rosa" disposa d'un ric patrimoni històric que es pot veure fàcilment en un dia.


Sabíeu que
Els orígens de la ciutat de Narbonne es remunten a l'any 118 a.C. amb la fundació de Nabo Martius, sent la primera colònia romana fora del territori italià. Situada estratègicament en un encreuament de camins (la via Domitia i la via Aquitània) i amb un port important des del qual s'exportaven oli, fusta, formatges i altres productes, la ciutat romana va anar-se expandint, erigint-se monuments importants (temples, fòrum...) arribant a ser la capital de la província de la Gallia Narbonensis (Gàl·lia Narbonesa). Després de la caiguda de l'imperi romà, la ciutat passà a mans dels visigots, els sarracens i els francs. Carlemany va crear el ducat de Septimania, amb capital en Narbonne, que el va dividir en diferents senyorius. Així, l'arquebisbe i el vescomte es van repartir la ciutat, quedant l'administració municipal en mans dels consols. A partir del segle XIV, el canvi de curs del riu Aude, la Guerra dels Cent Anys, la pesta i l'èxode dels jueus van propiciar el declivi de Narbonne.

Narbona
Còpia d'un baix relleus d'època romana

Descobrint
Narbonne té el seu epicentre en el conjunt monumental format pel Palau dels Arquebisbes, la catedral de Saint-Just i Saint-Pasteur, el Claustre i el Jardí dels Arquebisbes, al voltant de la Place de l'Hôtel de Ville (Plaça de l'Ajuntament). Al peu d'aquest excepcional conjunt, es troba la Via Domitia, antiga via comercial que enllaçava Itàlia i Hispània i que recorda els orígens romans de la ciutat. Amb una antiguitat de vint-i-un segles, va ser descoberta el 1997, sent restaurada i condicionada.

Via Domitia en Narbona

El Palau dels Arquebisbes (Palais des Archevêques) és un imponent palau fortificat amb tres torres quadrades. D'esquerra a dreta es troben la torrassa Gilles Aycelin (segles XIII-XIV) i les torres de Saint Marcial (segle XIV) i La Madeleine (finals del segle XIII).

Narbona. El Palau dels Arquebisbes

Entre les dues primeres, l'arquitecte i restaurador Viollet-le-Duc va construir l'actual Ajuntament, d'estil neogòtic.

Palau dels Arquebisbes de Narbona

Està dividit en dues zones: el Palau Vell, d'estil romànic, i el Palau Nou, gòtic. Després del palau dels papes d'Avinyó, és el segon conjunt arquebisbal més gran de França. Dins del recinte trobem el Museu Arqueològic (amb la millor col·lecció de pintures romanes del país) i el Museu d'Art i Història, i destaquen les sales dels Consols i del Sínode.

Narbona. Palau dels Arquebisbes
Pati d'honor del Palau Nou

De les torres del conjunt destaca la torrassa de Gilles Aycelin, que dóna nom a l'arquebisbe que la va fer construir. De planta quadrada, té una altura de 41 metres i si s'accedeix a la seva terrassa superior, ofereix al visitant una visita panoràmica de la ciutat, el litoral, fins als Pirineus. La torrassa formava part de la muralla gal·lorromana que antigament defenia la ciutat. A més, afirmava la força episcopal en front a la dels vescomtes instal·lats en l'altre costat de la plaça.
 
Narbona. Passatge de l'Àncora
Des de la plaça de l'Ajuntament, entre les torres de Saint Martial i de La Madaleine s'accedeix al Passatge de l'Àncora (Pasage de l'Ancre) que separa els dos palaus i que condueix al claustre i a la catedral. El nom del passatge es deu a l'àncora de ferro suspesa en el carreró i que simbolitzava els drets de l'arquebisbe sobre el port i la pesca, des de la desembocadura del riu Aude fins al Cap Lecaute.


Narbona. Passatge de l'Àncora
El Passatge de l'Àncora des de la plaça de l'Ajuntament

La Catedral de Saint-Just i Saint-Pasteur inicià la seva construcció a finals del segle XIII i segueix sense estar acabada. Si s'hagués continuat amb la construcció s'hagués destruït una secció de les muralles, fet al qual es van oposar els cònsols de la ciutat, en aquella època.

Catedral de Narbona

El Claustre està situat als peus del costat sud de la catedral. Les galeries tenen unes altíssimes voltes gòtiques i donant al pati, es poden veure les gàrgoles esculpides sobre els contraforts.

Claustre de la catedral de Narbona

D'estil gòtic l'edifici presenta un cor únic, les voltes del qual s'alçen a més de 40 metres d'altura, sent el més alt de tot el sud de França. La única part acabada de l'interior és el presbiteri.

Catedral de Narbona
La capella axial de Notre-Dame-de-Bethléem presenta un gran retaule del segle XIV, en pedra polícroma
Passejant per l'exterior de la catedral podem veure els arcbotants dobles, les torres, els imponents contraforts defensius i davant del mur que tanca el presbiteri els grans pilars del segle XVII sobre els quals hauria d'haver anat el creuer i els dos primers trams i que conformen avui el pati Saint-Etroupe.

Catedral de Narbona

Catedral de Narbona
Pati Saint-Etroupe

Sobre l'antic fossar que envoltava la fortificació i després que el seu paper defensiu s'acabés degut a la construcció de noves muralles més àmplies, el terraplè que suporta el jardí dels arquebisbes va ser condicionat en el segle XVII. Des d'aquí es poden veure belles vistes dels arcbotants, la torre sud de la catedral i de l'edifici dels Sínodes, emmarcat per dues torres rodones.

Narbona. El Palau dels Arquebisbes

El Canal de la Robine, una desviació del riu Aude, connecta aquest riu des de Sallèles de Aude a Port-la-Nouvelle amb un canal d'unió que a la seva vegada arriba al Canal de Midi i que conjuntament amb el Canal lateral del Garona forma el canal de les dues mars, comunicant per via fluvial l'Atlàntic amb el Mediterrani (com a part del canal de Midi, forma part del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1996).

Narbona

Dels diversos ponts que creuen el canal, el més important és el Pont des Marchands (Pont dels Comerciants). Un únic arc de pedra sobre el qual podem veure edificis (a l'estil del Ponte Vecchio de Florència) és el queda dels set que formaven part del pont original, la qual cosa ens pot donar idea de l'amplada del riu Aude en l'antiguitat. Aquest pont unia el nucli de la ciutat romana amb el burg medieval, i seguia el traçat de la Via Domitia.

Narbona. El Pont dels Comerciants

Baixant per la vora del canal on es troba la catedral tenim una mica més avall la Promenade des Barques sota l'ombra de plataners centenaris, i on es pot agafar alguna de les barques que passeja als turistes pel canal.

Narbona. El passeig de les barques


Mercat cobert de Narbona
Caminant per la vora del canal, i creuant un dels ponts, s'arriba al mercat central, conegut com Les Halles, situat en un pavelló d'estil Baltard (arquitecte francès del segle XIX). El mercat es va inaugurar el dia 1 de gener de 1901 per substituir l'antic mercat que es realitzava en l'actual plaça de l'Ajuntament i que era insuficient per acollir a tota la gent. Aquest mercat cobert allotja més de 70 botigues d'alimentació de tot tipus: forners, pastissers, carnissers, peixaters, especialistes en menjars preparats...

Mercat cobert de Narbona


Narbonne. Eglise de Notre-Dame-de-Lamourguier

Darrere del mercat hi ha l'Església de Notre-Dame-de-Lamourguier que acull en el seu interior un museu amb una important col·lecció de baix relleus antics, autèntics testimonis de la societat a l'època de Narbo Martius.



Narbonne
Passejant per aquests carrers i aquesta part de la ciutat també podem trobar-nos amb una de les obres més destacades de l'arquitectura privada del Renaixement. Es tracta de la Casa de les Tres Dides. Data del 1558 i el seu nom ve de les cariàtides amb formes opulentes que emmarquen el finestral de la seva façana sud.

Narbonne

Narbona

Ben aprop, hi ha la Basílica de Saint-Paul, una de les més antigues esglésies gòtiques del sud de França, construïda sobre els vestigis de l'antic cementiri paleocristià (segles III-IV). Aquest edifici té la particularitat de presentar art romànic i gòtic barrejats.

Narbonne. Palais du Travail
Un edifici més modern de la ciutat és el Palais du Travail (Palau del Treball), construït en estil neoclàssic per Joachim Genard, (1938-1952). La seva façana pot recordar a un temple grec i és un dels pocs testimonis de la regió de l'arquitectura funcional i racionalista dels anys 30. Aquest conjunt de formigó armat inclou una sala d'esports, una piscina, sales d'assemblees i seus sindicals. El projecte original contava amb una sala de teatre, prevista per ocupar l'espai central, però que mai es va arribar a fer.

No et perdis: tot el complex del Palau dels Arquebisbes.
Aparcament: el centre de la ciutat és per a vianants. Vam poder aparcar en una zona blava, davant del Palau del Treball.
Durada de la visita: un dia si s'entren als museus. Nosaltres vam estar només unes hores.
Pels voltants: Béziers, Carcassonne, Abadia de Fontfroide, Castells de Peyrepertuse, de Lastours i de Quéribus, Canal del Midi, Reserva africana de Sigean.
Més informació en: www.narbonne-tourisme.com

Anar a: Deu dies pels Midi-Pyrénées