La ciutat de Pedra: el Deir (Jordània)

Petra ens ofereix les restes de l'imperi nabateu amb façanes de temples i tombes, tallades a plom de pedra arenisca, fonent-se arquitectura i paisatge, envoltada i amagada entre muntanyes...

El volcà Arenal (Costa Rica)

L’Arenal, de 1633 metres, és un dels volcans més actius del món, i des de fa més de 40 anys, va sortint rierols de magma, amb les seves pedres incandescents i explosions que aixequen pedres i sendra i sorolls produïts per la desgasificació del volcà...

Ayasofya (Estambul)

Santa Sofia, la gran església cristiana de l'antiga Constantinopla, convertida avui en dia en museu, és una de les moltes meravelles que ens ofereix Estambul.

La ciutat maia de Tulum

Al costat del mar Carib sobre un penya-segat d'uns quinze metres que dóna a unes aigues turqueses i cristal·lines, es troba les restes de la ciutat de Tulum, una de les joies de la Riviera Maya...

El rellotge astronòmic de la Ciutat Vella de Praga

En l'Ajuntament de la plaça de la Ciutat Vella de Praga es troba un dels seus símbols: el rellotge astronòmic format per un calendari, el quadrant astronòmic i les figures animades...

La Cerdanya. Urús, Das i Alp

Sortint del Túnel del Cadí, una desviació condueix a la carretera E-9 on trobem Urús, Das i Alp.

Cerdanya. Urús
Església de Sant Climent d'Urús

Abans d'arribar a Urús es troba a l'esquerra la Torre d'Urús, una masia fortificada dels segles XVI-XVIII. Urús (1.263m), pronunciat Grus per la gent de la comarca, és un petit poble amb menys de 200 habitants, on destaca en el seu centre, l'església de Sant Climent, un temple d'origen romànic que conserva l'absis semicircular ja que la resta fou modificat i engrandit al segle XVII. Al costat nord, tocant a la façana principal s'aixeca el campanar.

Cerdanya. Urús

A Urús vam venir especialment per anar a dinar a la Fonda Cobadana, que havia participat temps enrere en el reeixit programa de TV3 Joc de Cartes i ens va venir de gust provar-lo. Vam dinar bé, però esperàvem quelcom més pel preu que vam pagar. 

Cerdanya. Urús

Das (1.219m) és un dels pobles més freds de Catalunya i sovint surt a les notícies del temps de la televisió de Catalunya. En el seu terme es troba gran part de les instal·lacions d'esquí de l'estació de Masella i les instal·lacions i pista d'aterratge de l'Aeròdrom de la Cerdanya.

Cerdanya. La Masella

El nom de Das prové del segle X on diferents documents escrits en llatí denominaven al lloc com a Villa Adatio, i al llarg del temps va quedar el nom final de Das.

El seu edifici més emblemàtic és la Casa del Comú, o Ajuntament, d'estil modernista amb elements neoclàssics i que allotja en el seu interior una col·lecció-museu entorn de la vida pagesa. La construcció va ser pagada per Rossend Arús i construït per Eduard Fontserè. Va ser la seu de les dependències municipals i escoles de nois i noies. Arús, la mare del qual era filla de Das, va ser un reconegut periodista i dramaturg i va ser un gran impulsor del turisme en el poble de Das.

Cerdanya. Das

Com a curiositat, l'edifici té algunes referències maçòniques, ja que tant el promotor com l'arquitecte pertanyien a una lògia. Així, la planta de l'edifici, en forma triangular i el campanar al mig, o el terra a quadres blanc i negres, o algunes de les sanefes, símbols comuns a les lògies maçòniques, estan presents a la Casa del Comú (1)

Cerdanya. Das

L'altre gran edifici característic de Das és l'església de Sant Llorenç, Es tracta d'un temple modern d'estil neogòtic, dels segles XIX-XX, caracteritzat per la seva torre-campanar de planta quadrada sobre la seva porta d'entrada.

Cerdanya. Das

Emplaçat a la plana i als peus de la Tosa d'Alp, trobem Alp (1.158m), un dels pobles més turístics de la comarca, amb la proximitat de les estacions d'esquí de la Molina i Masella. 

Dins del seu nucli tenim l'església de Sant Pere, del segle XI encara que s'han fet moltes modificacions posteriors. És l'únic exemplar romànic de la comarca que presenta una planta basilical, de tres naus.

Cerdanya. Alp

Passejant pel seu nucli antic podem descobrir alguna casa cerdana interessant i el Casino, que allotja el teatre municipal.

Cerdanya. Alp

A les afores es troba el singular edifici de la Torre de Riu, un mas fortificat d'origen medieval que a finals del segle XIX va ser transformat en castell d'inspiració romàntica amb ressonàncies neogòtiques.

Cerdanya. Alp

El conjunt arquitectònic inclou la petita Capella de la Divina Pastora, adossada a l'edifici principal, on es venera la imatge de la Mare de Déu d'Ovella. Durant la Guerra Civil, tant la capella com el castell es van cremar i no van tornar a recuperar l'opulència d'altres èpoques.

Cerdanya. Alp

Anar a: Uns dies per la Cerdanya

Bibliografia i més informació en: Els 40 millors llocs de la Cerdanya amb automòbil (Edicions RACC - 62, S.L.) | (1) Article de la Vanguardia del dia 20/07/2016: Das commemora els 125 anys de la Casa del Comú

La Cerdanya. De Bolvir a Guils

Seguim per la carretera N-260, i passat Bellver, es troba Bolvir (1.145m), un dels municipis de la Cerdanya on s'ha construït més segones residències, amb gent molt famosa i de renom que hi viu. El terme es distribueix en dues parts clarament diferenciades pel seu relleu geogràfic: la plana del sud és Talltorta i el mateix Bolvir, al nord, força més accidentat.

Bolvir de Cerdanya

En l'anomenat barri del Castell es troba la Torre de Bolvir, una antiga torre defensiva que es va tornar a edificar com a habitatge entre els segles XVI-XVII després d'haver estat destruïda. És una alta torre de planta quadrangular de quatre pisos i golfes i avui en dia es troba en molt males condicions. Al costat de la torre, es troba una pallissa i altres dependències.

La Cerdanya. Torre de Bolvir

Seguim per la part nord de Bolvir, i agafant el cotxe en menys de 2-3 minuts, pel camí del Remei, s'arriba al Santuari de Nostra Senyora del Remei, edificat a la fi del segle XIX, d'estil historicista. Presenta una esvelta cúpula poligonal que el corona i uns bells esgrafiats.

Santuari de Nostra Senyora del Remei de Bolvir

Substitueix una antiga capella on s'hi aturaven els pelegrins del camí de Sant Jaume. Va ser aixecada per la família Manaut, al costat de la seva torre-castell, que veurem a continuació.

Santuari de Nostra Senyora del Remei de Bolvir

I seguidament, aixecat al mig d'un parc de sequoies i avets, tenim la Torre del Remei, construïda al 1910, una barreja de castell gòtic i chateau francès del segle XVIII que s'aconseguí mitjançant la combinació d'elements del neoclàssic francès i del modernisme català.

Torre del Remei de Bolvir

El banquer Agustí Manau i Taberner va manar la construcció de la Torre que la va regalar a la seva filla, Blanca. El projecte i construcció va ser encarregat a Calixt Freixa Pla, deixeble d'Antoni Gaudí, home reconegut en la comarca, on es pot trobar obres com el Casino Ceretà de Puigcerdà i la Torre de Riu a Alp. Inicialment van viure deu dones, incloent el servei, i després d'uns anys de prestigi, l'esclat de la Guerra Civil va portar als seus ocupants a ser traslladades a Barcelona i la casa confiscada pel govern republicà, que la va destinar primer a escola i després a hospital. Amb la fi de la guerra, la finca va ser restituïda als seus antics propietaris, però no va poder reviure passades glòries, fins a que a finals dels anys 90 es va formalitzar la compra del recinte per tal de fer un hotel de gran luxe, amb només onze habitacions, que va ser inaugurat a la primavera del 1991.

Torre del Remei de Bolvir

Deixem Bolvir, deixant de veure altres llocs interessants com les esglésies de Santa Cecília o de Sant Climent de Talltorta, i pugem fins a Saneja (1.214m), que forma part del municipi de Guils, on destaca l'església parroquial de Sant Vicenç, del segle XI, exemple del romànic llombard amb un campanar format de tres cossos. Formada per una única nau, una magnífica Mare de Déu romànica de fusta es conservava dins de l'església fins que el 1936 desaparegué.

Església de Sant Vicenç de Saneja

Continuem més amunt per la carretera i arribem a Guils de Cerdanya (1.385m), on es troba l'església parroquial de Sant Esteve, romànica del segle XII, amb una portalada extraordinària, la qual no vam poder veure, ja que l'accés estava tancat i només vam poder veure l'església des de l'altra banda.

Guils de Cerdanya. Església de Sant Esteve

L'esvelt campanar d'espadanya, que s'aixeca als peus de l'església, confereix a l'edifici una àgil figura que contraresta el volum propi dels monuments romànics.

Guils de Cerdanya. Església de Sant Esteve

El frontal de l'altar, del segle XII, es troba al Museu del Prado de Madrid, i presenta l'imatge de Crist assegut en Majestat envoltat dels símbols dels evangelistes.

Anar a: Uns dies per la Cerdanya

Bibliografia i més informació en: Els 40 millors llocs de la Cerdanya amb automòbil (Edicions RACC - 62, S.L.) | Ajuntament de Bolvir

La Cerdanya: Bellver i Talló

Dalt d'un puig, anomenat en època medieval Bello Videre, que domina el Segre, la vila medieval de Bellver de Cerdanya (1.060m) conserva un nucli antic extens, molt pintoresc i el més ben conservat de la Cerdanya, i part de les muralles medievals.


Bellver de Cerdenya
La Plaça Major i al fons l'església parroquial
Abans de ser vila, Bellver era un castell que formava part d’una línia de fortificacions i torres de guaita que defensaven i controlaven el Camí Ral que, travessant el comtat medieval de Cerdanya, unia el també comtat de Conflent amb el d’Urgell. La fundació de la vila data de 1225 quan Nuno Sanç, comte de Rosselló i Cerdanya, atorgà la Carta de Població a Bellver i li permeté desenvolupar-se com a vila. 

L’estructura urbana del Barri Vell està condicionada pel turó sobre el qual s’assenta. De forma rectangular, s’allarga d’est a oest. Seguint els paràmetres clàssics, el castell estava situat a la part de ponent i l’església a la de llevant. Amb la construcció de les muralles, se’n configurà definitivament el nucli de població. Els murs segueixen el perímetre del turó originari, aprofitant al màxim l’espai exterior, alhora que utilitzen els pendents per reforçar les defenses. La part septentrional, d’alçada considerable i protegida pel Segre, no calgué dotar-la de grans panys de paret. A ponent el castell dominava tot l’espai. A la part de llevant, en canvi, s’hi van construir notables panys de muralla així com torres. La meridional, també alta, estava protegida per un fossat.

El poble de Bellver és lloc de pas d'un dels camins de Sant Jaume a Santiago de Compostela i està constituït per aquest nucli i dinou agregats més que conformen la subcomarca de la Batllia: Anes, Talltendre, Ordèn, Cortàs, Éller, Baltarga, Beders, Bou, Pedra, Cobarriu, Talló, Santa Eugènia, Pi, Riu de Santa Maria, Santa Magdalena, Nèfol, Olià, Nas i Sant Martí dels Castells. De tots aquests nuclis, els tretze primers tenen les seves esglésies, totes elles d'origen romànic, destacant Santa Maria de Talló, coneguda com la Catedral del Romànic.

Bellver de Cerdenya
Plaça Pau Clarís

Bellver no ha tingut una història planera com ho demostra la seva intervenció en diferents episodis bèl·lics com la intervenció durant la guerra civil catalana contra Joan II. Tampoc no es va lliurar dels estralls el bandolerisme, a la fi del segle XVI. Des de la Guerra dels Segadors fins a la del Francès, va sofrir ocupacions dels francesos i l'últim episodi es remunta a la Guerra Civil.

Bellver de Cerdenya
Restes de les muralles

Es recomanable deixar el cotxe a la part baixa del poble, doncs en el nucli antic és difícil de trobar aparcament. Nosaltres vam tenir sort i vam poder deixar el cotxe al bell mig de la Plaça Major. Tot i això, la ruta la començarem des d'avall i concretament des del Portal de la Cerdanya.

El Portal de la Cerdanya era l'entrada de llevant del recinte emmurallat del Barri Vell. Enfront hi ha la pujada de Joan Alay, i a la dreta una de les dues torres d'entrada, coneguda com la Torre de la Presó.

Bellver de Cerdenya

Seguint, pel peu de la torre i a la dreta, es veuen les muralles de la vila, les espitlleres de defensa i un altre torricó fins arribar al peu de l'ascensor o de les escales per on pujarem al Barri Vell. Les muralles daten de l'any 1267, l'any que el rei Jaume II de Mallorca ordenà la seva construcció.

Bellver de Cerdenya

Més tard, s'aixecà una nova línia de muralla sota la supervisió de l'enginyer i arquitecte militar francès Sebastian Le Preste, marquès de Vauban, durant l'ocupació francesa (1692-1698) que va ser enderrocada a la seva retirada.

Són nombroses les obres militars de Vauban, i una dotzena d'elles han estat considerades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. De les dotze, dues d'elles estan a la Catalunya Nord: a Vilafranca de Conflent i Montlluís.

Pugem per l'ascensor i ens trobem amb la la Plaça de Gustavo Adolfo Bécquer, un espai recuperat per les obres que es van dur a terme al Barri Vell. El nom es deu a l'estada de l'il·lustre poeta l'any 1860 a Bellver. Els carrerons del Barri Vell, la Plaça Major, la Torre de la Presó i Sant Martí dels Castells foren els indrets en que s'inspirà per escriure la llegenda de 'La Cruz del Diablo' en les seves recopilacions de llegendes i rimes.

Bellver de Cerdenya

Des d'aquí tenim una bona panoràmica de la Cerdanya cap a llevant. Dos forats oberts a la roca ens trobem; el primer és un refugi antiaeri que es obrir durant la Guerra Civil, i l'altre, més antic, era un dipòsit de munició que utilitzaren els francesos en la seva ocupació de 1692 a 1698.


Seguim cap a l'església i al costat mateix d'aquesta, hi ha el Jardí de plantes medicinals de Ca les Monges on es poden veure diferents espècies autòctones, especialment conegudes per les seves propietats medicinals. Al costat de les plantes es troben una sèrie de cartells on hi consta informació dels noms i les propietats més conegudes de cada una d’elles, així com el tipus d’ús que se’n fa.


Arribem a l'església parroquial de Sant Jaume, patró de Bellver. Segurament es va erigir en substitució de la capella del castell, dedicada a Sant Vicenç. D'estil gòtic, la seva construcció data de finals del segle XIII, aixecant-se l'esvelta torre del campanar els anys 1767 a 1769.



Seguim per la Plaça Major. Es tracta d'una plaça porxada amb cases de pedra, centre comercial i administratiu de Bellver. Té el nom oficial de Plaça Major 27 d'Abril en record dels fets ocorreguts en aquesta data del 1937 amb l'anarquista Antoni Martín -conegut com el Cojo de Málaga-. Cabdill d'un escamot de la CNT-FAI  que havien constituït una base llibertària a Puigcerdà van voler ocupar el poble, però l'intent fracassà.


Aquí hi tenia lloc el mercat setmanal i la fira un cop a l'any. En les portes de les cases totes tenen al costat una finestra: era l'aparador de la botiga que antany havien estat. En dues de les llindes d'aquestes cases es poden veure gravats una mà de morter i un morter, que identifiquen dues antigues farmàcies. Eren les eines que utilitzaven els apotecaris farmacèutics de l'època per triturar les hermes medicinals i fer els pegats.


Els dos edificis més destacats de la plaça són la Duana, edifici restaurat del segle XVI i on es pagaven els impostos sobre les mercaderies que es venien al mercat, i l'antiga Casa del Comú, avui ajuntament de la vila.

Seguint pel carrer al fons de la plaça, arribem a la plaça del Castell, per després a la dreta entrar al Mirador del Castell. Aquí es trobava el castell fundat l'any 1072 pel comte de Cerdanya Guillem Ramón. El 19 de juny de 1665 un llamp en va fer explotar el polvorí i la fortificació va quedar pràcticament derruïda.

Des d'aquí es pot observar tota la vall del Segre cap a ponent i els boscos de ribera que l'envolten. També podem gaudir del paisatge de la solana de Bellver, més aspra i seca que la baga i amb diversos boscos d'alzina carrasca i pins.


Baixant per les escales es pot veure un forat a l'esquerra on es veu la cisterna medieval, única resta del castell de Bellver.


Deixem el Barri Vell, i trobem al costat de la carretera que ens porta a Talló, un edifici modern que crida l'atenció. Es tracta de la Torre de Sant Josep, d'estil noucentista, que actualment acull un CAP. Amb una estructura en creu, del seu centre emergeix una torre-mirador tancada amb barana de balustres. El porxo que precedeix l’entrada es converteix en galeria coberta al primer pis i en balcó al pis superior. Remata el cos central de la façana principal una imatge de Sant Josep i l’any de construcció de l’edifici, 1924.


Arribem a Talló, a poc més d'un quilòmetre de Bellver. Situat en una cruïlla de camins, va tenir la seva importància en l'època medieval on hi havia una canònica agustiniana i fou el centre de l'ardiaconat de la Cerdanya, que posteriorment es traslladà a Bellver.



Talló destaca per la seva església de Santa Maria, l'exemple més monumental del romànic de la Cerdanya. És la primera església de la Cerdanya citada a l'acta de consagració de la catedral d'Urgell, en el segle X.


Es tracta d'un edifici de grans dimensions format per dos cossos: l'absis, del s. XI, decorat amb arcuacions llombardes a l'exterior, i la nau, dividida per arcs torals i contraforts semicirculars a l'exterior.


El frontispici té una gran entrada que conserva la ferramenta original, un ull de bou i una petita espadanya al capdamunt. En el segle XVII es construí la torre del campanar i el porxo.

Anar a: Uns dies per la Cerdanya

Bibliografia i més informació en: Ajuntament de Bellver | Pobles de Catalunya | Catalunya Medieval

La Cerdanya. Pels voltants de Martinet

Travessat per la carretera N-260 i a la vora del riu Segre, a mig camí de la Seu d'Urgell i de Puigcerdà, trobem Martinet (950m). Cap del municipi de Montellà i Martinet, és un dels pobles més moderns de la comarca. Situat a la dreta del Segle, a la seva confluència amb el riu de la Llosa, que separa el nucli antic, enfilat al Tossalet, del més modern, a la vora de la carretera. 

Montellà i Martinet

El seu origen es remunta a l'existència d'una antiga farga o martinet que aprofitava la força del riu. Com a poble és documentat al segle XVI, quan la seva església de Sant Eloi, depenia de la de Montellà. De l'església cal remarcar la seva manca d'absis i el seu campanar, però no s'hi fa culte, doncs només el campanar és fora d'una propietat particular.

Martinet

Seguint l'N-260 cap a la Seu, a pocs metres es troba una desviació a mà dreta que porta cap a una sèrie de nuclis, dels quals només veurem uns quants.

El primer d'ell és Travesseres (1.150m) ple de cases amb cobertes de teula. Allà es troba Cal Lliuret, un restaurant familiar i acollidor, amb una terrassa que dóna a unes magnífiques vistes de la Serralada del Cadí, especialistes es arrossos.

Travesseres

Seguim amunt i deixant la desviació a l'esquerra d'Arànser, tenim el poble de Lles (1.493m), cap del terme municipal de Lles de Cerdanya. La seva ubicació ens permet tenir d'una gran vista panoràmica del Cadí i de la Tossa Plana de Lles, que limiten la Cerdanya amb Andorra.

Cerdanya

Com a lloc d'interès cultural tenim l'església de Sant Pere, d'origen romànic, tot i que ha estat molt reformada posteriorment. Té una sola nau i un campanar de planta quadrada coronat amb un teulat piramidal.

Lles de Cerdanya

Si es vol menjar per aquí, recomanem la fonda Domingo, amb cuina casolana que ofereix un menú amb molt bona qualitat/preu i menú infantil pels més petits.

Lles de Cerdanya

Tornem carretera avall i agafem el creuament corresponent cap a Arànser, o Aransa. Aquí trobem un altra església romànica, la de Sant Martí, i també molt reformada des dels seus orígens. També és d'una sola nau i el seu campanar de planta quadrada.

Arànser

De tornada a Martinet, si continuem per la carretera cap a Bellver i Puigcerdà, a pocs quilòmetres i al costat mateix de la carretera al capdamunt d'un petit turó el castell de Sant Miquel dels Castells, un important enclau defensiu del comtat de Cerdanya. De les restes de l'antic recinte fortificat romanen una torre quadrada i una sala rectangular, ocupada la meitat de llevant per una església.

La Cerdanya
Sant Miquel dels Castells. Fotografia de jqmj Queralt (1)


Anar a: Uns dies per la Cerdanya

(1) Foto de jqmj Queralt
Bibliografia i més informació en: Els 40 millors llocs de la Cerdanya amb automòbil (Edicions RACC - 62, S.L.) | Enciclopèdia Catalana | Catalunya Medieval

Uns dies per la Cerdanya

La Cerdanya, en ple Pirineus, és una de les comarques històriques de Catalunya i disposa d'importants recursos turístics com els seus paratges naturals, estacions d'esquí, pesca, gastronomia, monuments romànics i un conjunt de pobles d'alta muntanya molt interessants. La comarca ocupa una de les valls més amples d'Europa amb uns trets característics com la seva plana extensa a uns 1.000 metres d'altitud, la seva orientació d'est a oest, que fa que tingui una climatologia freda i rigorosa a l'hivern, però a la vegada moltes hores de sol, cosa que la tempera. El conjunt muntanyós està conformat per la Serra del Cadí (meitat occidental), la Serra del Moixeró i altres massissos més orientals com la Tossa d’Alp -on es troben les instal·lacions de les estacions d'esquí de Masella i la Molina- i el Puigllançada, i el massís de Pedraforca, ja dins del Berguedà.

Lles de Cerdanya
Mirador de la Cerdanya (Lles de Cerdanya)

A dia d'avui, la comarca històrica de la Cerdanya s’estén a banda i banda de la frontera espanyola i francesa des de que que l’any 1659 el Tractat dels Pirineus dividís la vall formalment en dues zones: al nord va quedar la qual és coneguda com Cerdanya francesa o Alta Cerdanya pertany per França. Al sud, la coneguda com Cerdanya catalana, amb la capital a Puigcerdà. Del tractat, en el qual més d'una trentena de pobles passaren a França, només es va mantenir sota sobirania espanyola Llívia, per tenir condició de vil·la, quedant com un petit enclavament dins de territori francès. I per si fos poc aquesta divisió, la mateixa comarca de la Cerdanya catalana està igualment fraccionada en dues parts adscrites a les províncies de Lleida i Girona, partició que data de 1833.

Mapa de la Cerdanya Catalana
La Baixa Cerdanya. Foto de www.lleidatur.com

Durant l'estiu del 2017 i aprofitant el cap de setmana amb la segona pasqua del 2018, vam estar-hi uns dies per gaudir d'aquest meravellós entorn que ens ofereix la Cerdanya, i les circumstàncies familiars amb un nou membre a la família de pocs mesos, ens hi va acabar de decidir.  De la Cerdanya francesa, ja havíem visitar en part, anys enrere, quan vam fer una sortida pel Vallespir i pel Conflent.


En els dos cops, l'allotjament que vam triar va ser els Apartaments Cal Patoi situats en el casc antic del poble de Martinet, a mig camí entre Puigcerdà i la Seu d'Urgell. Es tracta d'uns apartaments de nova construcció, del 2011, apartats de la carretera principal, i que disposa de gairebé de tot: garatge tancat a la planta baixa, un espai comunitari amb zona infantil (pot ser una mica molest si estàs a la primera planta, ja que els balcons dóna a aquest espai), apartament ampli amb vistes al poble i a les muntanyes, wifi, la cuina ben equipada amb rentavaixelles, forn, cafetera Nespresso, una zona comunitària amb rentadora i assecadora, un espai on pots trobar joguines diverses...

Montellà i Martinet
Apartaments Cal Patoi

Els seus propietaris, molt simpàtics i encantadors, ens van recomanar molts llocs per anar a menjar per tota la comarca i vam seguir els seus consells, dinant fabulosament en tots ells.


Durant aquests dies vam gaudir del seu patrimoni cultural, sent el més important el romànic, amb esglésies com Santa Maria de Talló, com a màxim exponent. D'estil gòtic tenim el barri antic de Bellver de Cerdanya amb la seva plaça Major porticada, l'església de Sant Pere d'Alp o l'antic convent de Sant Domènec de Puigcerdà, entre altres.

Bellver de Cerdanya
Plaça Major de Bellver

Dels segles XIX i XX destaquen l'espectacular Torre del Riu, a Alp, la Torre del Remei a Bolvir -avui un hotel de luxe- i les villes i cases d'estiueig a Puigcerdà.

Alp

Quan a la gastronomia cerdana, rica en patates, farina, porc, col, conill, ovella, llegums i bolets, destaca el plat típic per excel·lència de la comarca que és el trinxat, elaborat amb col d'hivern, patates i cansalada.

La Formatgeria de Llívia
Raclette a La Formatgeria de Llívia

A la Cerdanya trobem espais naturals protegits com el Parc Natural del Cadí-Moixeró, que afecta a tres comarques (les altres dues són el Berguedà i l'Alt Urgell). Una barrera muntanyosa s'estén al llarg de 30km i forma la divisió d'aigües de les conques fluvials del Segre i el Llobregat. Estacions d'esquí de la Molina i de la Massella, amb les d'esquí de fons i nòrdic a Aransa, Lles de Cerdanya i Guils, atrauen a molta gent durant els mesos d'hivern.

La Cerdanya
Des d'Aransa

De rutes i poblets a veure hi ha de tot tipus. Tenint en compte els dos cops que hem estat darrerament hem triat les següents, agrupades per zones, encara que tota la comarca està relativament a prop:

Pels voltants de Martinet
Bellver de Cerdanya i Talló
De Bolvir a Guils
Urús, Das i Alp
(properament)
...

Bibliografia i més informació en: Els 40 millors llocs de la Cerdanya amb automòbil (Edicions RACC - 62, S.L.)