Dia 4 (01/12)
Dia per a anar a
Delft, ciutat que ens han recomanat. Tornem cap a l'Estació Central per agafar un tren que ens ha de portar a la ciutat. Anar i tornar costa el no menyspreable preu de 21,50€. S'arriba en una mica més d'una hora, i està a mig camí entre
La Haya i
Rotterdam.
Delft és la ciutat de la ceràmica blava, de la Casa d'Orange, de Johannes Vermeer... El nom ve del primer canal que es va cavar (
Delft). Existeix des del segle XIII, i va rebre el seu fur el 1246, de mans del comte
Willem II. Un gran incendi, produït en 1536, destrossà gran part de la ciutat. També va sofrir, en 1654, una gran explosió en un convent on emmagatzemaven pólvora que destrossà part de les cases.
Una gran època va ser quan es va obrir una sucursal de la
Companyia Holandesa de les Indies Orientals, una gran societat mercantil amb més de cent vaixells i milers d'empleats, amb oficines en Asia, que convertí Delft en un ciutat pròspera, un centre de pintura, arts, artesania i ciència, i afegí el comerç amb països llunyans, vinculant a la ciutat, des de llavors a les espècies, el cafè, el té i la porcellana xina.
Important també va ser la creació de l'Acadèmia Reial per a Enginyers civils, en 1842, i que es va convertir en la
Technische Universiteit (Universitat Tècnica), que conte, avui en dia, amb més de 13.000 estudiants.
Arribem a Delft, i seguim les indicacions de l'oficina de turisme, per anar cap al centre històric, que es troba aprop, 10-15m caminant entre els seus carrers, acompanyats dels característics canals. L'oficina de turisme es troba en un carrer, aprop de la
Plaça Markt, o plaça del mercat.
En la plaça ens trobem amb el
Stadhouis, l'Ajuntament, amb una façana de pedra arenisca, d'estil renaixentista, que data del 1620, fet per l'arquitecte
Hendrick de Keyser, després que l'antic edifici sofrís un incendi. En el segle XIX, l'ajuntament va ser reorganitzat de dalt abaix, per acollir als regidors, un tribunal de districte i les funcions pròpies d'un consistori, modernitzant tant l'interior com l'exterior.
Davant de l'ajuntament, a l'altre costat de la plaça, la
Nieuwe Kerk, l'Església Nova, una basílica gòtica en forma de creu, construïda entre 1381 i 1510, i que allotja el panteó de la Casa d'Orange, la casa reial que governa Holanda. La torre mideix 108,75m, que li atorga ser la segona més alta del país, amb un carilló de 48 campanes, del segle XVII, i que cada mitja hora emet una melodia característica.
Hi entrem (3€ que ens permet accedir també per a l'església vella), encara que a la Torre (un altre preu) no podem pujar per alguna causa que no entenem. El disseny de l'església respon a les regles del simbolisme: la planta en forma de creu correspon a Crist, les dotze columnes en el cor als dotze apòstols, els quatre pilars del creuer representen als quatre evangelistes i les setze columnes en la nau central als setze profetes.
Va ser una casualitat que aquesta església s'associés amb la
Casa d'Orange-Nassau.
Guillem d'Orange trià Delft, molt poc abans de la seva mort, com a residència temporal i des d'on lliurà combat contra les tropes espanyoles. Morí assassinat el 1584. Com la cripta del seu llinatge estava en
Breda, ocupada pels espanyols, es va decidir enterrar al príncep en la Nieuwe Kerk, sent des de llavors el panteó de la casa reial.
La tomba més important és el mausoleu del mateix
Guillem d'Orange, que va ser erigit trenta anys després del magnicidi, i construït per
Hendrick de Keyser. Hi ha dues estàtues del príncep, i la que crida més atenció és la de marbre blanc, en la qual el príncep mort descansa en un llit, fet del mateix bloc de marbre, i als seus peus, el seu gos.
Les criptes reials es trobat darrera i sota del monument, i estan tancades per mitjà d'una gran làpida negra amb quatre anells de cobre, que la podem podem veure en el centre de l'espai lliure del cor.
D'aquí, anem cap a l'
Oostpoort, la Port de l'Est, la única porta de la ciutat que es conserva, i construïda al voltant del 1400. Al costat d'ella, hi ha part de l'antiga muralla que protegia a Delft. Des de dalt, solien disparar els defensors de la ciutat. Restaurada en 1962-64, actualment és una casa privada i una galeria d'art.
En els seus orígens, hi havia nou portes que donaven accés a la ciutat, a l'igual que nou eren també els molins de la ciutat. Jan van der Velde el Jove, Jan van Goyen, Gerbrand van der Eeckhout i Jan de Bisschop van ser alguns dels pintors del segle XVII que van quedar embruixats amb la bellesa d'aquesta porta, i la inmortalitzaren en les seves obres.
Tornem cap a la plaça Markt, passant per altres carrers, i ens trobem amb la
Maria van Jessekerk, una església catòlica anomenada originalment
St.-Josefkerk, d'estil neogòtica. Va ser construïda en diferents fases entre el període 1875-82, d'acord amb els dissenys d'
E. Margry.
En l'edifici històric del Gremi de Saint Lucas, on estava ubicat els gremis de pintors, hi ha el
Centre Vermeer, dedicat a
Johannes Vermeer, un dels grans pintors de l'Edat d'Or Holandesa, i que està associat a Delft, la ciutat on va néixer en 1632 i on va viure i va treballar tota la seva vida. Un dels seus quadres més populars és
La jove de la perla, que va donar origen a una novel·la, del mateix nom, escrita per
Tracy Chevalier, de la qual es va fer un film, fa pocs anys enrera.
Passem per davant de la
Vleeshal, un antic mercat de carn, que data del segle XIV. En 1650, va refer-se en l'actual edifici de pedra, coronades per dos caps de braus, dissenyat per
Hendrik Swaef, d'estil clàssic holandès. Actualment, acull a una societat jovenil
De Koornbeurs que organitzen activitats per a joves de Delft i dels voltants.
També tenim la
Heilige Geestkapel, construïda poc després del 1400, com una capella per a les infermeres de Heilige Geest. Durant el segle XVII, va ser utilitzat per diferents propòsits, inclús com a dipòsit d'armes dels Estats Generals. Restaurada durant el període 1919-24 i usasa posteriorment com auditori de la Universitat Tècnica. Des de 1972, es utilitzada per a serveis religiosos catòlics, anomenant-se
St. Hippolytuskapel.
Una casa que crida l'atenció per la seva decoració externa amb els seus escuts d'armes, dissenyats per
Pieter Post, és la
Gemeenlandhuis van Delfland (1505), una gran i luxosa casa privada amb una façana de pedra i una petita torre, construïda per Jan de Huyter. Des de 1645, és la seu de la Junta de Conservació dels Dics de Delft.
Una altra casa privada és la
Het Wapen van Savoyen (1565), dissenyada amb les principals característiques arquitectòniques del Renaixement. L'entrada va ser alterada durant el segle XVIII. Restaurada en 1956 per allotjar la Oficina Municipal de Registre.
I arribem, encara que ja l'hem vist, des de fa diferents parts de la ciutat, l'
Oude Kerk (1246), o Església Vella. Es l'església més antiga de Delft, construïda en honor a Sant Hipòlit, i que destaca per la seva torre de planta quadrada inclinada, cap al canal que l'envolta, a causa de la poca fermesa del terreny en el qual s'assenta. Té 75m d'alçada, i presenta gairebé una desviació de 2 metres de la vertical de l'edifici. En l'agulla de la torre hi ha una gran campana del segle XVI, tant pesada que només s'usa en ocasions especials.
Una explosió d'un polvorí, en 1564, la deixà sense vitralls. A mitjans del segle XX, es varen ficar-ne de nous, majoritàriament amb motius bíblics, excepte dos que representen la glòria de la Casa dels Orange. L'església té tres orgues, i el principal, data del 1857.
El seu interior destaca per tindre unes làpides sepulcrals molt ornamentals, que inclús sobresurten els seus relleus i decoracions, d'homes del mar i almiralls, com
Piet Hein i
Martin Tromp, i entre elles la senzilla sepultura del pintor
Vermeer.
Antigament, en els murs i pilars de l'Oude Kerk hi havia nombrossos epitafis. Aquests eren inscripcions funeràries que recorden als ciutadans distingits enterrats en l'església. Actualment, només en queden sis, dels quals el de
Clara van Spaerwoude (1530-1615) és el més important. Ella va establir un fons especial per a descendents pobles que rebien d'aquest fons, que es va dissoldre el 1922, un regal de boda.
Al costat de l'església, passant per un porxo, hi ha la
Waalse Kerk, la capella del
Convent de Santa Agata. En 1572, va ser la capella del príncep Guillem d'Orange. Des de 1585, ha sigut usada majoritàriament com una església francesa valona. Durant els anys 1621-33, també va ser usat com l'església dels mercants aventurers.
Al costat, el
Prinsenhof, o Palau del Príncep, situat en l'antic convent de Santa Agata, en 1403. Aquí, el príncep Guillem va conduir als holandesos a sublevar-se contra els espanyols, i posteriorment assassinat. Actualment, és un museu que recorda els anys de guerra entre Holanda i Espanya, i allotja una col·lecció d'art del segle XVII.
Un edifici, al costat, allotja el
Volkenkundig Museum Nusantara, un museu d'art i artesania de diferents cultures indonèsies.
D'aquí, ens dirigim cap al
Molen de Roos, el molí de la rosa. Del segle XVI, era un molí de vent de fusta, de farina, però en 1679 va ser substituit per un molí de torre molt més alt. Al voltant del 1990, va ser restaurat a fons.
Tornem cap al centre, passant per davant del
Huis Lambert van Meerten, una casa privada amb una habitació on hi havia la col·lecció d'art de Lambert van Meerten. Dissenyat per
J. Schouten i
A. le Comte. Des de 1902, és un museu des de la fallida de van Meerten, amb una col·lecció de rajoles, quadres i artefactes d'ús quotidià, ubicats en salons amb decoracions típiques del segle XVII.
Dinem en
De Nonnerie, al costat del Prinsenhof, un lloc recomanable per la seva relació qualitat-preu. Després de dinar, tornem cap a Amsterdam, deixant aquesta ciutat on, encara que no veiem/visitem res, destaca pels seus productes de ceràmica (identificables pels seus colors blau i blanc), basats en les importacions de Xina, que s'originaren des del segle XVII.
Ultim dia a Amsterdam. El vol surt a última hora, pel que podem aprofitar de tot el dia, i l'aprofitem per a veure la zona del Waterland, on veurem els pobles d'Edam, Volendam i Marken. Fem el check-out i deixem les maletes en una habitació de l'hotel, i ens anem a les oficines de la GVB, al costat de l'Oficina de Turisme, davant de l'Estació Central, on comprem el Waterland Ticket, que ens permetrà viatjar per tota aquesta zona, per 7,00€. Els autobusos es troben a mà dreta (mirant a l'Estació). El primer destí que triem és Edam, i agafem el primer autobús que surt cap allà (hi ha diferents línies, la 110, 112 i 114). Al ser la primera vegada, ens segellen el bitllet, i a partir d'aquí només caldrà ensenyar-ho en les properes vegades. Arribem en uns 30m...
Aquesta ciutat, de 7.000 habitants, es coneguda i s'associa amb el formatge. Durant segles, el formatge d'Edam han sigut exportats a tots els racons del món. La història s'inicia en el segle XII, quan agricultors i pescadors s'establiren al llarg del riu Ye. D'aqui a què sortís el nom de Yedam (dic del Ye), ja va sorgir el nom de la ciutat.
Aquest assentament es va convertit en una ciutat cada vegada més pròspera fins ben entrat el segle XVII. La construcció de vaixells desenvolupà un paper important en aquest creixement. D'aquí, sorgiren grans vaixells com el Halve Maan (Mitja Lluna), el vaixell amb el qual l'anglès Henry Hudson va navegar en 1609, intentant descobrir una ruta pel nord a les Indies Orientals, fet que no va tindre èxit al quedar-se aturats en la illa de Manhattan.
Passem per Kaasmarkt, on es celebra el mercat del formatge, un dels impulsors de l'economia d'Edam, en el segle XVI. El dret va ser donat, en 1526, per l'emperador Carles V. En 1574, Guillem d'Orange ho va ratificar i li donà per a tota l'eternitat com a agraÏment a la col·laboració de la ciutat durant el setge d'Alkmaar.
La Grote Kerk és una de les esglésies més grans dels Països Baixos, amb dimensions semblants d'una catedral, amb una col·lecció de vidrieres de colors, que daten del segle XVII, que varen ser donades després de l'incendi del 1602, per pobles veïns i gremis de la ciutat. Aquest incendi, i d'altres, deguts per la gran alçada de la torre per llampecs, va provocar que en una reconstrucció no la fessin tant alta. Al costat mateix, el cementiri.
Originalment, aquest lloc era el port d'Edam, sobre l'Ijsselmeer, el mar interior holandès. En 1357, la gent d'Edam va cavar un canal i ficaren un port més aprop, quedant inutilitzat l'anterior. Les terres abandonades van ser ocupades per grangers i pescadors locals, que van formar la comunitat de Volendam. La seva població és molt catòlica que contrasta amb la comunitat protestat de Marken, el que va donar moltes rivalitats en èpoques anteriors. En 1979 Edam i Volendam es varen fusionar, formant el nou municipi d'Edam-Volendam.
Escrits
