La ciutat de Pedra: el Deir (Jordània)

Petra ens ofereix les restes de l'imperi nabateu amb façanes de temples i tombes, tallades a plom de pedra arenisca, fonent-se arquitectura i paisatge, envoltada i amagada entre muntanyes...

El volcà Arenal (Costa Rica)

L’Arenal, de 1633 metres, és un dels volcans més actius del món, i des de fa més de 40 anys, va sortint rierols de magma, amb les seves pedres incandescents i explosions que aixequen pedres i sendra i sorolls produïts per la desgasificació del volcà...

Ayasofya (Estambul)

Santa Sofia, la gran església cristiana de l'antiga Constantinopla, convertida avui en dia en museu, és una de les moltes meravelles que ens ofereix Estambul.

La ciutat maia de Tulum

Al costat del mar Carib sobre un penya-segat d'uns quinze metres que dóna a unes aigues turqueses i cristal·lines, es troba les restes de la ciutat de Tulum, una de les joies de la Riviera Maya...

El rellotge astronòmic de la Ciutat Vella de Praga

En l'Ajuntament de la plaça de la Ciutat Vella de Praga es troba un dels seus símbols: el rellotge astronòmic format per un calendari, el quadrant astronòmic i les figures animades...

Puycelsi, la bastida del bosc de Grésigne

En una plataforma rocosa que domina la vall del Vère, es troba el petit poble fortificat de Puycelsi (el nom del qual ve del llatí podium celsum que significa 'turó elevat'). Aquesta antiga plaça forta conserva part de les seves muralles així com dues torres dels segles XIV i XV. Des del camí de ronda es pot gaudir d'una àmplia vista de l'entorn, on destaca el bosc de Grésigne.

Puycelsi

Sabíeu que

A l'igual que la ciutat propera de Bruniquel, Puycelsi està catalogada com un dels pobles més bonics de França. La ciutat va ser fundada en el segle X pels monjos benedictins de l'Abadia d'Aurillac, aquesta bastida va refusar a múltiples invasors: els croats en la croada càtara, a les tropes angleses durant la Guerra dels 100 anys i més tard als protestants durant les Guerres de Religió.

Puycelsi

El bosc de Grésigne s'estén al llarg d'una superfície ondulada de 4.000ha, limitant en els seus costats sud i est, amb la vall del Vère. Propietat dels reis de França, els seus arbres van servir per a la construcció i equipament de naus. També s'usava com a font de proveïment pels vidriers, que trobaven aquí la fusta, l'aigua, els minerals i els vegetals que necessitaven per a modelar i acolorir el vidre.

Puycelsi

El poble

Passejant pels seus carrerons es poden descobrir nombroses residències i edificis interessants com la capella de St. Roch, el Castell de la Capitania Real, l'església de Saint Corneille o la Porta de l'Irrisou.

Puycelsi

La capella de Saint Roch va ser construïda l'any 1703 pels habitants del poble per agrair a Deu a haver-los protegit d'una epidèmia de pesta. L'aïllament del poble segurament va ser un dels factors que els li van permetre escapar del desastre.

Puycelsi. La capella de Saint Roch

El castell dels Capitans Reials era la residència dels Capitans Governadors i eren els senyors de la ciutat, nomenats pel rei i s'encarregaven de la gestió del bosc de Grésigne.

Puycelsi. El castell dels Capitans Reials

L'església parroquial de Sainte-Corneille, d'estil gòtic meridional, consta d'una sola nau i un campanar porticat del segle XVIII.

Puycelsi. L'església de Sainte-Corneille

Aparcament: Es pot aparcar a les afores del poble o en l'interior si és un dia de no massa afluència de turistes.
Durada de la visita: 2 hores
Pels voltants: Cordes-sur-ciel, Saint-Antonin-Noble-Val
Més informació i bibliografia en: Le site officiel du Pays Bastides et Vignoble du Gaillac, Tarn | Puycelsi

Anar a: Deu dies pels Midi-Pyrénées

Bruniquel. El poble i els seus dos castells

Com la gran majoria dels pobles medievals de la regió, una de les característiques comuns es tenir una fortificació, la qual s'encarrega de dominar els seus paisatges urbans i l'entorn del voltant. Bruniquel no només disposa d'un, sinó que té dos castells, un al costat de l'altre. El poble està classificat dins de la categoria dels pobles més macos de França.

Chateau du Bruniquel

Sabíeu que

Originalment Bruniquel era un castell construït per vigilar el camí de la vall de la regió del Quercy, cap a la de l'Albegois. Al voltant del castell es va fundar el poble que es va convertir en una ciutat pròspera, com testimonien les cases dels notables

Bruniquel

Segons Gregori de Tours, la construcció del vell castell en el segle VI és obra de la desgraciada reina merovíngia Brunequilda. És ella qui dóna el seu nom al poble (de la forma occitana Borniquel). Era la filla del rei dels visigots i esposa del rei d'Austrasia. Les picabaralles entre Brunequilda i Fredegunda van provocar l'enfrontament dels regnes d'Austrasia i Neustria, que en aquella època ocupaven tres quartes parts de la França actual. Fredegunda, una servent en la cort dels reis francs, va arribar a ser reina després de diversos assassinats. La rivalitat entre les dues reines va acabar-se amb la mort cruel de Brunequilda sent desmembrada.

Chateau du Bruniquel

El poble

El comerç del cànem, lli i safrà va portar l'esplendor a aquesta antiga plaça forta, i encara conserva nombrosos testimonis del seu esplendorós passat. Un passeig pels seus carrerons empedrats i empinats ens permet traslladar a l'ambient fastuós de l'Edat Mitjana, mostrant-nos un gran nombre de cases de pedres centenàries i mansions elegants com la casa Payrol. La majoria de les cases tenen detalls diversos com finestres de creuer, portes conopials i algunes fins i tot figures esculpides.
Bruniquel

La seva església, destruïda durant les Guerres de Religió va ser totalment reconstruïda en el segle XVIII.

Bruniquel. Maison Payrol


La mansió Payrol era una residència de comerciants del segle XII remodelat en el Renaixement, i que va ser propietat de riques famílies nobles. La Casa Payrol que recorda als palauets de Toscana, disposa d'unes pintures murals del segle XII que constitueixen un testimoni de l'univers decoratiu medieval. En el primer pis també es troba un bonic sostre blasonat d'època renaixentista.



Els castells

La història del lloc explica que el vescomte de la regió, en el segle XV, per picabaralles familiars separés el castell construint un gran mur i començant així una divisió que duraria gairebé tres segles. La divisió va acabar en el segle XVIII quan un vescomte de l'època va adquirir les dues propietats i va fer construir les dues torres bessones que representen la reunificació dels castells. Així, els dos recintes separats van prendre el nom de castell vell i castell nou.

Chateau du Bruniquel

En el castell vell podrem passejar per la sala dels genets decorada amb finestres geminades, la cuina amb l'hort i la seva pila de pedra, per un menjador amb bigues pintades i una galeria d'estil renaixentista, del segle XIX, sobre un penya-segat de 90 metres i un panorama fabulós de l'entorn.

Chateau du Bruniquel

El riu Aveyron

Aquest conjunt històric va servir de teló de fons de la pel·lícula Le vieux fusil (El vell fusell), protagonitzada per Philippe Noiret i Romy Schneider, i en una de les seves sales acull una exposició de fotos fetes durant el rodatge del film.

Chateau du Bruniquel

I el castell nou, construït entre 1484 i 1510, segueix tenint un aire seriós de fortalesa, a pesar de les reformes internes, de l'apertura de finestres i de l'afegit d'una porta esculpida en 1683, en l'entrada de la seva escala.

Chateau du Bruniquel

Dins d'aquest recinte també podrem trobar una llar de fusta esculpida en estil barroc, una antiga capella convertida en cuina i una bodega amb voltes on es troba una mostra permanent d'objectes de la prehistòria trobats al voltant dels castells.

Chateau du Bruniquel

No et perdis: el recinte fortificat i les pintures murals en la casa Payrol
Aparcament: Es pot aparcar a les afores del poble sense gaire problemes.
Durada de la visita: 3-4 hores
Pels voltants: Cordes-sur-ciel, Saint-Antonin-Noble-Val
Més informació i bibliografia en: Turisme de Bruniquel

Anar a: Deu dies pels Midi-Pyrénées

Visitant Najac

Emplaçat al capdamunt d'un promontori rocós excepcionalment llarg, Najac s'adorm sota les teulades de pissarra vigilats per la fortalesa, a l'altra punta del poble i a sota, els meandres del riu Aveyron.



El poble

Als peus de la fortalesa, el poble es va construir al voltant de dos carrers principals...


A l'entrada, es troba la plaça de Fauborg, una plaça estreta i llarga que acollia el mercat.


Vorejada per dues fileres de cases que abans formava una urbanització lineal, al sud, les cases de pedra i fusta, dels segles XV i XVI, alineades, es perllongaven amb cobertes que protegien les mercaderies que es venien.


Més endavant, el carrer de Bourguet, la via principal del poble, està envoltada de cases, construïdes en la seva majoria entre els segles XIII i XVI.

Molt a prop de l'Ajuntament es troba la font del Cònsols, una font amb una pila monolítica de granit. Una Una inscripció recorda la data de la seva construcció, 1344, i els noms dels cònsols que van decidir edificar aquest monument.


No lluny tirem pel mateix carrer de Bourguet, deixant el carrer dels Comtes-de-Toulouse a la seva esquerre, per trobar-nos amb la capella de Sant Bartomeu (s. XIV), la qual formava part d'un hospital i d'un cementiri.


A l'altura d'una antiga porta fortificada, es troba la Casa dels Governadors i la Casa del Senescal, situada a l'esquerra, una mica més a dalt en direcció a la fortalesa.

La Casa dels Governadors (segles XIII-XV) era l'antiga residència destinada a l'administració real, que després passà a ser propietat de diverses famílies nobles i de comerciants de l'Edat Mitjana. L'edifici conserva encara elements arquitectònics destacables.


La Casa del Senescal (segles XV-XVI) va ser la residència del Senescal de Rouergue, en la època en la qual Najac era la capita administrativa i judicial de la província del Rouergue.

Najac. Camí cap a la fortalesa

La Fortalesa

(s. XII-XIII) Considerada una obra mestra de l'art militar del segle XIII, aquesta fortalesa, que custodia la vall de l'Aveyron, va ser construïda per a defendre Rouergue quan els comtes de Toulouse van triar Najac com a capital de la província. En 1249, quan va morir el comte Raimon VII, el va succeir el seu gendre Alfons de Poitiers, germà del rei Sant Lluís, que va reconstruir el castell en la seva totalitat entre 1253 i 1260.


En el seu moment contava amb una important guarnició en una època en què el poble contava amb més de 2.000 habitants. El deteriorament d'algunes parts es deu principal a la transformació de l'edifici en cantera en el segle XIX.


De les tres muralles primitives roman en peu un important sistema fortificat franquejat per grans torres rodones. El castell, en forma de trapezi, es va construir parcialment amb gres clar i estava protegit per grans muralles. La torre de l'homenatge, la més imponent de totes, es trobava al sud-est.


Des de la fortalesa es té una magnífica vista del poble, envoltada de boscos, de la vall de l'Aveyron i l'església, construïda entre el castell i el riu, en el centre del poble original.


Com a curiositat, es diu que Ricard Cor de Lleó va venir aquí l'any 1185 per a firmar un tractat d'aliança amb rei de la Corona d'Aragó contra el comte de Toulouse.


Baixem del castell pel carrer de l'Eglise. La porta de la Pique (s. XIII) és l'últim vestigi de les deu portes que protegien el poble en un altre temps.

L'Església de Sant Joan l'evangelista



A pesar dels afegits, l'església de Najac segueix sent un interessant edifici d'estil gòtic, una de les primeres d'aquest estil que es van construir en el Rouergue.

Va ser construïda per inquisidors dominicans i amb l'ajuda dels habitants del poble, sospitosos d'heretgia, que van ser condemnats a pagar una multa per a compensar les seves faltes.


La façana oest està coronada amb una rosassa i la nau única, acaba en una capçalera plana.


Per tornar, ho fem pel carrer dels Comtes-de-Toulouse, repleta de cases medievals


No et perdis: la fortalesa
Aparcament: A l'entrada del poble hi ha diversos aparcaments on poder deixar el cotxe.
Durada de la visita: 3-4 hores
Pels voltants: Cordes-sur-ciel, Saint-Antonin-Noble-Val, Villefranche de Rouergue
Més informació i bibliografia en: Turisme de Villefranche i Najac/

Anar a: Deu dies pels Midi-Pyrénées

Descobrint Villefranche de Rouergue

Villefranche de Rouergue. Col·legiata de Notre Dame
L'antic recinte fortificat de Villefranche, amb les seves cases apinyades als peus de la imponent torre de l'església de Notre Dame, i la cartoixa de Saint-Sauveur, són atractius més que suficients per fer una visita a aquesta ciutat situada en els límits de les antigues províncies de Rouergue i del Quercy.

Sabíeu que

Fundada en 1099 per Raimon IV de Saint-Gilles, comte de Toulouse, en el marge esquerre del riu Aveyron, Villefranche es va desenvolupar encara més en 1252, quan Alfons de Poitiers, germà del rei Sant Lluís, va decidir crear una ciutat nova en el marge dret del riu. La seva construcció, que seguia un planol de recinte fortificat, va acabar en 1256. La seva situació geogràfica, en l'encreuament de vies de comunicació existents des de l'Antiguitat, van fer de Villefranche un important centre comercial des de l'Edat Mitjana, fet que contribuí també que fos una etapa del Camí de Sant Jaume.

Villefranche de Rouergue. Plaça de Notre Dame

La seva prosperitat es va veure afectada per diverses raons al llarg de la seva història. La seva adhesió a la Reforma durant les Guerres de Religió van paralitzar la seva expansió i en 1628, una plaga de la pesta va causar una gran mortandat en la població. Vint anys més tard, la ciutat va ser devastada durant la revolta dels croquants (camperols).

Villefranche de Rouergue

Passejant

Encara que Villefranche ha perdut part del seu aspecte medieval amb la destrucció de les fosses, muralles i portes fortificades, la ciutat presenta a gran escala el plànol, en forma de damer, característic de les ciutats noves d'aquella època: una sèrie de carrers amb una plaça central, centre neuràlgic de la vida religiosa i pública.

Villefranche de Rouergue

Situada en el centre de la ciutat, la plaça de Notre-Dame està envoltada de cases amb porxades. En un dels seus costats s'aixeca l'alta i imponent figura de l'antiga col·legiata.

Villefranche de Rouergue. Plaça de Notre Dame

Passejant sota les porxades es pot observar les arcades i les antigues portes esculpides. Davant de la terrassa que domina la plaça al nord s'erigeix un gran Crist de ferro forjat.

Villefranche de Rouergue. Plaça de Notre Dame

Villefranche de Rouergue. Col·legiata de Notre Dame
La construcció de la col·legiata de Notre Dame, que s'inicià el 1260 per l'absis, es va perllongar durant tres segles a partir de diverses fortunes. Amb els seus imponents contraforts d'angle decorats amb pinacles, el campanar porxat té aspecte de fortalesa. De 59m d'altura, representa la rivalitat entre Villefranche de Rouergue i Rodez: les dues ciutats volien demostrar la seva superioritat mitjançant l'altura de la torre de la catedral. Pel que es pot deduir dels grans fonaments de la torre de Villefranche, aquesta tenia grans ambicions, però les guerres i la penúria van impedir la construcció desitjada i, en 1585, es va cobrir el campanar amb el teulat actual.

Un pòrtic coronat per un gablet calat permet l'accés a l'àmplia i única nau de l'església envoltada de capelles obertes entre els contraforts interiors, a la manera de l'estil gòtic meridional.

Pels carrers medievals dels voltants es trobaven les cases dels rics comerciants, amb les seves portes i torres que simbolitzaven la posició social dels seus habitants en el segle XV.

Visitar

Dins de l'antic recinte fortificat, a pocs carrers de la plaça de Notre Dame, trobem en la Place Hôpital St. Jacques, la Capella dels Penitents Negres. Darrere de la seva façana clàssica, sòbria i elegant, la capella sorprèn i disposa d¡una abundant decoració interior, on destaca la volta de fusta pintada amb colors molt vius i un retaule de fusta esculpit i daurat. Aquesta antiga capella es va construir durant el segle XVII per a servir d'oratori a la germandat dels Penitents Negres, que devien el seu nom a l'hàbit de color negre amb el qual es vestien per a les processons. La fundació de la seva germandat, en 1609, traduïa el renaixement del fervor que va seguir a les Guerres de Religió. La germandat contava amb 200 membres, entre laics i eclesiàstics, i la seva misió consistia en donar ajut als malalts i enterrar als morts.

Villefranche de Rouergue. Capella dels Penitents Negres

La capella adopta un disseny central amb forma de creu grega, amb una volta circular limitada per tres absis, dels quals, el més profund, serveix de cor. Fortament influenciada per la capella dels Penitents Blaus de Toulouse, el projecte s'inspirà en les més antigues esglésies d'Orient.

En l'absis del cor es troba un retaule barroc de fusta policromada del segle XVIII. Està enterament esculpit, pintat i recobert de pa d'or. En quatre grans panells, es troben representats escenes de la Passió.
Villefranche de Rouergue. Capella dels Penitents Negres

El sostre, de fusta, forma una mena de volta celestial. Obra del taller de Guy, forma una impressionant i complexa estructura enteixinada, coberta totalment de pintures, on es pot trobar les figures de l'emperador Constantí, la seva mare Santa Elena, entre altres personatges i símbols diversos.

Villefranche de Rouergue. Capella dels Penitents Negres

A l'altre vora del riu Aveyron, tenim la Cartoixa de Saint-Sauveur fundada a mitjan segle XV per iniciativa de Vézian-Valette, un ric comerciant de la ciutat que va deixar la seva fortuna per a la construcció d'un monestir de cartoixans. Les obres d'aquesta cartoixa gòtica van iniciar-se en 1452 per finalitzar-les en 1528..

Villefranche de Rouergue. Cartoixa de Saint-Sauveur

La visita s'inicia per la capella conventual, on els monjos es trobaven, en silenci, per als nombrossos oficis. Presidida per un ampli pòrtic consta amb una única nau de tres trams i un presbiteri amb absis poligonal. La porta de fusta, original, està esculpida i representa a dos cartoixans amb les armes dels fundadors.

Villefranche de Rouergue. Cartoixa de Saint-Sauveur

Una galeria de fusta del segle XVIII separa l'espai dels llecs del dels monjos. Els monjos s'asseien en un cadirat de finals de segle XV, on destaca la originalitat de les misericòrdies. En un panteó d'estil flamíger es troben les tombes del fundador i de la seva esposa.

Villefranche de Rouergue. Cartoixa de Saint-Sauveur

A través d'un vestíbul s'accedeix al claustre menor, l'únic claustre autèntic en el sentit monàstic del terme (galeria a la qual s'obrien les estances de la vida comunitària). Amb la seva volta de creueria, és una obra mestra d'estil flamíger, amb les seves claus de volta molt treballades.

Villefranche de Rouergue. Cartoixa de Saint-Sauveur

En el refectori, una àmplia sala rectangular de tres trams amb volta de crueria, els monjos es reunien pel dinar dels diumenges i dies festius. Pegat al mur es troba el púlpit del lector, de pedra, amb la seva balustrada d'estil flamíger.

Villefranche de Rouergue. Cartoixa de Saint-Sauveur

El claustre major, un dels més amplis de França (66x44m), crida l'atenció per l'harmonia de les seves perspectives. En els seus costats s'obrien les 13 cases dels cartoixans: cada una d'elles formada per quatre habitacions, dos en la planta baixa (el dipòsit de fusta i el taller) i dos en el pis superior (l'oratori i l'habitació), i estava envoltada d'un petit jardí.

Villefranche de Rouergue. Cartoixa de Saint-Sauveur

Fora del recinte, i que no vam poder visitar per motiu de restauracions, es troba la capella dels estrangers. Aquí es rebia als pelegrins que es dirigien a Santiago de Compostela, així com als fidels per a la celebració dels oficis.


Aparcament: a les afores de l'antic recinte fortificat hi ha diversos aparcaments gratuïts.
No et perdis: la plaça i col·legiata de Notre Dame, la Capella dels Petinents Negres i la Cartoixa de Saint-Sauveur.
Durada de la visita: 6-7 hores.
Als voltants: Najac
Més informació i bibliografia en: Mairie de Villefranche de Rouergue | Tourisme Villefranche de Rouergue-Najac | Turisme en l'Aveyron

Anar a: Deu dies pels Midi-Pyrénées