(19/03/2011) Una de les excursions més maques que es poden fer en el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac és la del Puig de la Balma. El recorregut, de 3.800 metres, és senzill i per això haurem d'anar al poble de Mura. La manera d'arribar-hi des de Barcelona, es passant per Terrassa i Matadepera. Es tracta d'un municipi de la comarca del Bages, amb una mica més de 200 habitants.
A l'arribar i deixar el vehicle, anirem fins al Centre d'Interpretació que es troba a les antigues escoles de Mura, a tocar de la riera de Nespres. Va ser rehabilitat per la Diputació de Barcelona i condicionat per atendre al públic visitant i donar informació general del parc natural i del municipi de Mura.
Des del Centre d'Interpretació baixem cap a la riera de Nespres, la travessem i seguirem les fites de l'itinerari, amb les etiquetes de color marró. Aquesta ruta coincideix amb d'altres itineraris, de manera que ens hem de fixar en les fites que hem de seguim, i arribarem a un camí empedrat que és l'antic camí de Mura a Montserrat.
@ El camí de Mura a Montserrat
Aquest camí enllaça amb el camí Ral de Barcelona a Manresa, que era la única via de comunicació entre Barcelona i l'alt Llobregat fins a la construcció del ferrocarril de Terrassa a Manresa. Els camins havien de garantit en tot moment el transit de persones i animals de càrrega, i per això alguns trams estan empedrats. Per aquest camí podrem gaudir de les vistes del nucli de Mura.
Deixem de costat el camí que ens podria portar a les coves de Mura, i després d'arribar a un petit puig, arribem a una creu de ferro.
@@ La Creu de la Vila
La tradició popular atribueix a aquesta creu protecció contra la pesta que assolava l'Europa medieval. També diu que els pelegrins feien descalços el camí fins a Montserrat, com a prometença, i en passar per la creu, pregaven contra el Senyor per conjurar una sequera o per demanar el gauriment d'algun parent medieval.
Seguim el camí, i al cap d'uns minuts podem veure la balma obrada a la llunyania, al fons d'una àmplia panoràmica de la vall. A la dreta, el casalot de la Vila. Una de les fites ens farà enfilar per un camp, passant al costat d'un estable, per guanyar de nou un camí que ens deixa a tocar del puig de la Balma.
@@@ El puig de la Balma
Les cases obrades a la roca són un dels elements característics d'aquest parc natural. A la defensa natural de la balma cal afegir l'estalvi en la construcció, que amb un sol mur permet tancar un refugi. El fenòmen de les balmes obrades a gran escala data de l'alta edat mitjana, per bé que la que veiem és posterior: l'ala dreta és del segle XII, mentre que les altes central i esquerra són dels segles X i XVII respectivament.
El recinte d'aquesta masia ofereix, a més de la casa, l'ermita de Santa Margarida, un museu, allotjament rural i un restaurant. La gent que és propietària del lloc i que ho regenta ho porta fent des de fa més de 26 generacions. Comprem l'entrada, per entrar al museu, i un senyor ens explica quatre coses del lloc i dels voltants.
Les condicions geogràfiques de l'entorn, aïllat, feien que els habitants del mas havien de fer-se ells mateixos tot allò que necessitaven per viure. S'encarregaven dels treballs de la terra i del bosc (com ara l'elaboració de carbó d'alzina, molt típic de la contrada), la cria de bestiar i les tasques relacionades amb l'alimentació: elaboració del pa i del vi, recol·lecció de la mel, etc. També treballaven la fusta i el ferro, feien rajoles i, per descomptat, totes les feines de la llar.
Bona part de les eines i els objectes quotidians que s'utilitzaven en aquestes tasques s'han conservat i les podem veure al museu. Pugem a la planta de dalt, on hi tenim una vista de l'entorn, i el lloc on hi havia les habitacions i una presó, que fou a finals del segle XVIII. Baixem després al rebost on es guardava tot tipus d'aliments com embotits, pernils, llegums, mel, conserves i també herbes medicinals.
Deixem la casa-museu i pujant per unes escales, veiem la Capella de Santa Margarida es remunta al 1441, amb un document del mas que en parla. A finals del segle XVIII, el Bisbat de Vic va donar el permís per la benedicció de la capella.
Santa Margarida va ser una màrtir del segle II que els croats portaren d'Orient envoltada d'una llegenda en la qual es parla d'un Olibrius que la cobejà, d'un drac que la volia engolir i d'un cinturó, de diferents models, que dóna ànims a les parteres.
També hi ha un espai on es guarden botes i es feia el vi, sent la millor època els segles XVIII i XIX. La fil·loxera, a finals del segle XIX, va produir estralls entre les vinyes, destruint els ceps, fet que va accelerar l'abandó de la vinya, però el mas no va cedir i va fer canviar tots els ceps continuant amb la producció de vi fins els anys 70 del segle XX.
Durant el 2010, es van estrenar dues pel·lícules on diverses escenes es van rodar aquí: Bruc i Pà negre.
Desfem el camí que hem fet, tornant a passar per l'estable, fins arribar a un viarany que arriba fins al casalot de la Vila.
@@@@ La Vila
Després de les epidèmies de la pesta negra i les guerres de remença del segle XV, les famílies que estaven al massís van ampliar, durant els segles XVI i XVII, les seves propietats amb l'annexió de terres i construccions abandonades. Aquest és l'origen de grans masies com la que veiem, L'Obac o la Mata. També hi ha allotjament, i forma part del conjunt rural del Puig de la Balma.
El camí va baixant fins arribar al torrent dels Codolosos on el seu llit de roca ha estat fortament treballat per l’aigua formant uns petits gorgs i reguerons, tenint a l'altre banda la masia del cal Miqueló. Ens aturem i dinem tranquil·lament al costat del torrent. Després de dinar, passem el torrent i continuant pel camí, arribem a la riera de Nespres, on ens trobem amb l'antiga edificació del Molí del Mig
@@@@@ El Molí del Mig
Aprofitant la força d'un salt d'aigua, que s'aconseguia per un embassament tancat per una resclosa, el molí fariner feia farina del blat i el d'oli esclafava les olives. També hi havia una premsa de vi i fins i tot s'aprofitava la turbina per produir electricitat. Totes aquestes activitats han desaparegut avui en dia.
Passat el molí, enfilem per una pista cimentada que ens portarà directament a la carretera en direcció al poble, i arribarem de nou al Centre d'Interpretació de Mura.
Mura
Mura conserva part del seu encant medieval amb carrers i places al voltant de l'església romànica de Sant Martí.
L'església actual és el resultat de successives ampliacions i remodelatges que n'han variat sensiblement la fesomia. Abans del segle XI existia una petita església preromànica d'una sola nau. Després va ser remodelada allargant cap a ponent la nau primitiva. Al s. XII es bastí una església nova de proporcions més grans que es va unir a l'anterior amb arcs. La nova nau fou engrandida a llevant i acabada amb un absis semicircular. A final d'aquest segle s'hi col·locà la portalada que constitueix un dels elements més valuosos i artístics de l'edifici. Al s. XVII s'afegí una tercera nau a l'edificació i l'església quedà estructuralment com la trobem ara, construint-se un campanar de torre aixecat sobre l'antic d'espadanya.
El timpà situat a la portalada d'accés plasma l'adoració dels Reis a l'infant Jesús. Al mig hi apareix una Mare de Déu romànica asseguda en un tron amb el Fill a la falda, totes dues imatges amb corona. Acompanyen la Verge, Sant Josep i la llevadora. Els tres Reis li presenten les seves ofrenes. El conjunt és rematat amb dos àngels que encensen la Mare i el Fill.
L'absis de la nau central és semicircular i està decorat, tant en la part interior com en l'exterior, amb arquacions. Sis arcades, en grups de dos, decoren l'absis exterior. En algun dels capitells, les decoracions presenten motius vegetals i geomètrics. En altres apareixen representades imatges de la vida de Sant Martí.
Bibliografia
Tríptic Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac: Balmes, masies i molins
A l'arribar i deixar el vehicle, anirem fins al Centre d'Interpretació que es troba a les antigues escoles de Mura, a tocar de la riera de Nespres. Va ser rehabilitat per la Diputació de Barcelona i condicionat per atendre al públic visitant i donar informació general del parc natural i del municipi de Mura.
Des del Centre d'Interpretació baixem cap a la riera de Nespres, la travessem i seguirem les fites de l'itinerari, amb les etiquetes de color marró. Aquesta ruta coincideix amb d'altres itineraris, de manera que ens hem de fixar en les fites que hem de seguim, i arribarem a un camí empedrat que és l'antic camí de Mura a Montserrat.@ El camí de Mura a Montserrat
Aquest camí enllaça amb el camí Ral de Barcelona a Manresa, que era la única via de comunicació entre Barcelona i l'alt Llobregat fins a la construcció del ferrocarril de Terrassa a Manresa. Els camins havien de garantit en tot moment el transit de persones i animals de càrrega, i per això alguns trams estan empedrats. Per aquest camí podrem gaudir de les vistes del nucli de Mura.
Deixem de costat el camí que ens podria portar a les coves de Mura, i després d'arribar a un petit puig, arribem a una creu de ferro.
@@ La Creu de la Vila
La tradició popular atribueix a aquesta creu protecció contra la pesta que assolava l'Europa medieval. També diu que els pelegrins feien descalços el camí fins a Montserrat, com a prometença, i en passar per la creu, pregaven contra el Senyor per conjurar una sequera o per demanar el gauriment d'algun parent medieval.
Seguim el camí, i al cap d'uns minuts podem veure la balma obrada a la llunyania, al fons d'una àmplia panoràmica de la vall. A la dreta, el casalot de la Vila. Una de les fites ens farà enfilar per un camp, passant al costat d'un estable, per guanyar de nou un camí que ens deixa a tocar del puig de la Balma.@@@ El puig de la Balma
Les cases obrades a la roca són un dels elements característics d'aquest parc natural. A la defensa natural de la balma cal afegir l'estalvi en la construcció, que amb un sol mur permet tancar un refugi. El fenòmen de les balmes obrades a gran escala data de l'alta edat mitjana, per bé que la que veiem és posterior: l'ala dreta és del segle XII, mentre que les altes central i esquerra són dels segles X i XVII respectivament. 
El recinte d'aquesta masia ofereix, a més de la casa, l'ermita de Santa Margarida, un museu, allotjament rural i un restaurant. La gent que és propietària del lloc i que ho regenta ho porta fent des de fa més de 26 generacions. Comprem l'entrada, per entrar al museu, i un senyor ens explica quatre coses del lloc i dels voltants. 
Les condicions geogràfiques de l'entorn, aïllat, feien que els habitants del mas havien de fer-se ells mateixos tot allò que necessitaven per viure. S'encarregaven dels treballs de la terra i del bosc (com ara l'elaboració de carbó d'alzina, molt típic de la contrada), la cria de bestiar i les tasques relacionades amb l'alimentació: elaboració del pa i del vi, recol·lecció de la mel, etc. També treballaven la fusta i el ferro, feien rajoles i, per descomptat, totes les feines de la llar. 
Bona part de les eines i els objectes quotidians que s'utilitzaven en aquestes tasques s'han conservat i les podem veure al museu. Pugem a la planta de dalt, on hi tenim una vista de l'entorn, i el lloc on hi havia les habitacions i una presó, que fou a finals del segle XVIII. Baixem després al rebost on es guardava tot tipus d'aliments com embotits, pernils, llegums, mel, conserves i també herbes medicinals.
Deixem la casa-museu i pujant per unes escales, veiem la Capella de Santa Margarida es remunta al 1441, amb un document del mas que en parla. A finals del segle XVIII, el Bisbat de Vic va donar el permís per la benedicció de la capella.
Santa Margarida va ser una màrtir del segle II que els croats portaren d'Orient envoltada d'una llegenda en la qual es parla d'un Olibrius que la cobejà, d'un drac que la volia engolir i d'un cinturó, de diferents models, que dóna ànims a les parteres.
També hi ha un espai on es guarden botes i es feia el vi, sent la millor època els segles XVIII i XIX. La fil·loxera, a finals del segle XIX, va produir estralls entre les vinyes, destruint els ceps, fet que va accelerar l'abandó de la vinya, però el mas no va cedir i va fer canviar tots els ceps continuant amb la producció de vi fins els anys 70 del segle XX.
Durant el 2010, es van estrenar dues pel·lícules on diverses escenes es van rodar aquí: Bruc i Pà negre.
Desfem el camí que hem fet, tornant a passar per l'estable, fins arribar a un viarany que arriba fins al casalot de la Vila.
@@@@ La Vila
Després de les epidèmies de la pesta negra i les guerres de remença del segle XV, les famílies que estaven al massís van ampliar, durant els segles XVI i XVII, les seves propietats amb l'annexió de terres i construccions abandonades. Aquest és l'origen de grans masies com la que veiem, L'Obac o la Mata. També hi ha allotjament, i forma part del conjunt rural del Puig de la Balma.
El camí va baixant fins arribar al torrent dels Codolosos on el seu llit de roca ha estat fortament treballat per l’aigua formant uns petits gorgs i reguerons, tenint a l'altre banda la masia del cal Miqueló. Ens aturem i dinem tranquil·lament al costat del torrent. Després de dinar, passem el torrent i continuant pel camí, arribem a la riera de Nespres, on ens trobem amb l'antiga edificació del Molí del Mig@@@@@ El Molí del Mig
Aprofitant la força d'un salt d'aigua, que s'aconseguia per un embassament tancat per una resclosa, el molí fariner feia farina del blat i el d'oli esclafava les olives. També hi havia una premsa de vi i fins i tot s'aprofitava la turbina per produir electricitat. Totes aquestes activitats han desaparegut avui en dia.
Passat el molí, enfilem per una pista cimentada que ens portarà directament a la carretera en direcció al poble, i arribarem de nou al Centre d'Interpretació de Mura.
Mura
Mura conserva part del seu encant medieval amb carrers i places al voltant de l'església romànica de Sant Martí.
L'església actual és el resultat de successives ampliacions i remodelatges que n'han variat sensiblement la fesomia. Abans del segle XI existia una petita església preromànica d'una sola nau. Després va ser remodelada allargant cap a ponent la nau primitiva. Al s. XII es bastí una església nova de proporcions més grans que es va unir a l'anterior amb arcs. La nova nau fou engrandida a llevant i acabada amb un absis semicircular. A final d'aquest segle s'hi col·locà la portalada que constitueix un dels elements més valuosos i artístics de l'edifici. Al s. XVII s'afegí una tercera nau a l'edificació i l'església quedà estructuralment com la trobem ara, construint-se un campanar de torre aixecat sobre l'antic d'espadanya.
El timpà situat a la portalada d'accés plasma l'adoració dels Reis a l'infant Jesús. Al mig hi apareix una Mare de Déu romànica asseguda en un tron amb el Fill a la falda, totes dues imatges amb corona. Acompanyen la Verge, Sant Josep i la llevadora. Els tres Reis li presenten les seves ofrenes. El conjunt és rematat amb dos àngels que encensen la Mare i el Fill.
L'absis de la nau central és semicircular i està decorat, tant en la part interior com en l'exterior, amb arquacions. Sis arcades, en grups de dos, decoren l'absis exterior. En algun dels capitells, les decoracions presenten motius vegetals i geomètrics. En altres apareixen representades imatges de la vida de Sant Martí.
Bibliografia
Tríptic Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac: Balmes, masies i molins
