Rio de Janeiro (XI): últimes dades

Com hem vist, Rio de Janeiro ens ofereix molta varietat i diferentes posibilitats, apart del tòpics de platja, diversió i carnaval. Amb una població de més de 6.000.000 d'habitants, es coneguda com la Ciutat Meravellosa.

Es sorprenent veure els contrastos socials del pais, amb gent que té molta cosa i altra gent que en té tant poca. No n'he parlat abans, però en molt dels llocs, es veuen, en els diferents morros les faveles, llocs on viuen la gent més pobre de la ciutat, amb edificacions il·legals i descontrol. Inclús hi ha excursions guiades a alguna d'elles, sent la més gran, la de Rocinha.

Quant a la perillositat? com a tot arreu pasa, sempre et poden atracar i robar. Recomanable no portar coses damunt de luxe o que et delatin com un turista.

L'arribada a la ciutat, serà en l'Aeroport Internacional Antônio Carlos Jobim, o de Galeão. Es troba en la Ilha do Governador, la illa més gran de la Bahia de Guanabara, a uns 20km del centre de la ciutat. Normalment, haureu de fer cua per pasar l'aduana... al voltant de 45m-1 hora, en funció del número de turistes que vinguin en l'avió. Es un aeroport gran, però a la vegada desaprofitat. Rio també disposa d'un aeroport més petit, el Santos Dumont, per a vols domèstics.

Passada l'aduana i agafades les maletes, es pot canviar les divises, per la moneda oficial del Brasil, el real. Es pot fer tant amb el dolar com l'euro. En qualsevol banc, es pot canviar, i també se us aproparan gent, en el mateix aeroport, que t'ofereixen també canviar-ho, a un millor preu (segons ells, es clar).

En gairebé tots els restaurants, també podreu observar que us carreguen a la compte, un 10%, que és la propina pels cambrers. O sigui, que ho heu de tindre en compte, a l'hora de mirar els preus dels diferents plats o menus.

La època on hi ha més gent i animació es evidentment durant el seu Carnaval. El climax de les festes són les desfilades en el Sambódromo. Està format per un carrer ben llarg i ampli, on les Escoles de Samba desfilen amb els seus vestits i carrosses de fantasia, fuit del treball de tot un any. A banda i banda del carrer, es troben les graderies on la gent pot viure en directe les desfilades.


Si voleu obtindre més informació, us recomano el següent bloc: http://ciudadmaravillosa.wordpress.com/


Temps actual en Rio:


Per últim, un petit mapa de la ciutat, on podeu veure on estan ubicats els diferents barris i zones que hem anat comentant:

Llegir més

Rio de Janeiro (X): Edificis històrics

En el Centre de Rio, on hi ha la zona administrativa i finançera de la ciutat, es durant tot el dia, una ebullició de gent i vehicles. Al voltant de Cinelândia (on temps enrera es concentraven els cines més importants de la ciutat), zona amb la qual es coneix els voltants de la praça Floriano, trobem:

El Teatro Municipal, construït entre els anys 1905-09, amb un estil inspirat per la Opera de Paris.

Al costat mateix, la Biblioteca Nacional, un edifici neoclàssic de l'any 1910, centre on està dipositada el patrimoni bibliogràfic i documental del Brasil.

A pocs minuts d'aqui, caminant, podem veure també la Catedral Metropolitana, un edifici en forma cònica (106m de diàmetre en la base i 96m d'alçada) que va ser inaugurat l'any 1976. Amb capacitat per a més de 20.000 persones, de peu, destaca apart de la seva forma moderna per les vidrieres colorides. El campanari, està separat de l'edifici i també té una forme ben moderna. Ben aprop, trobem el barri de Lapa, del qual ja vam parlar en la entrada anterior.

Entre moltes esglésies, destaca la de Nossa Senhora da Candelária, de l'any 1775, realitzada pel enginyer Francisco Roscio, conservant-se només la façana original. D'estil neoclàssic, l'interior és tot de marbre amb vidrieres i obres d'art per veure.

També podem veure per la zona el Palácio Tiradentes, seu del Congrés Nacional durant el període 1926-60 i avui en dia, seu de l'Assembléia Legislativa do Estado do Rio de Janeiro. La cúpula està adornada amb escultures alegòriques que representen a la Independència i a la República del Brasil.

Al costat mateix, en plena Praça XV de Novembro, es troba el Paço Imperial, construït a finals del segle XVII.

Va ser usada com a residència dels governadors del Brasil colonial i més tard, amb la vinguda de la cort portuguesa, fugint de les tropes napoleòniques, del rei Joao VI, i dels seus descendents, els emperadors Pedro I i Pedro II. Així, durant el període 1743-1889, va ser un dels principals centres polítics del Brasil. Durant la república, va ser utilitzar com edifici de correus i telègrafs, i avui en dia, és un espai cultural amb una biblioteca, un cine i diferentes sales relacionades amb la cultura.

En plena Praça XV, trobem un portal, on hi ha la Casa do Telles (1730), que dóna lloc a la Travessa do Comércio, on podem trobar pels seus carrers estrets diferents restaurants i locals d'oci nocturn.

Llegir més

Rio de Janeiro (IX): barris tradicionals

En Lapa , un barri bohemi i pobre, on es mesclen totes les clases socials, trobem una mica de tot: restaurants, espais de festes nocturnes. Es un dels més populars de la ciutat. Apart, trobem coses interesants a veure, com les escales de Lapa, amb 215 esglaons que porten al Convent de Santa Teresa. Està decorada per un artista xilè, Jorge Selarón, que viu al barri, que l'ha recobert de mosaics de ceràmica de diferents colors. Començà l'any 1994 i avui en dia encara la va cuidant i redecorant-la. Ha sigut escenari de diferents videoclips, entre ells, algun d'U2.

Aprop, trobem els Arcs de Lapa, que va ser un aqüeducte inaugurat l'any 1750 pel govern colonial portuguès per abastir d'aigua a la ciutat. Amb 270m de llargaria, 64m d'alçada i 42 arcs, des de 1896 serveix de via al bondinho (un tramvia de color groc) que ens porta al barri de Santa Teresa.



Quan pugeu al bondinho, veureu que molta gent l'agafa durant el trajecte i puja al seu voltant, agafant-se de qualsevol manera per fora... així, no tenen la obligació de pagar el viatge. Santa Teresa és un barri molt tranquil, amb caserons, esglésies colonials, i inclús un castell-palau.

Flamengo és un barri residencial que disposa de la seva platja d'arena blanca, des d'on es tenen vistes magnífiques de la Bahia de Guanabará.

Colindant a aquest barri, trobem el de Botafogo, un barri tradicional on vivia l'antiga aristocràcia carioca, amb cases del segle XIX. Des d'un dels seus shoppings (centre comercial), i concretament de la seva terrassa a l'aire públic, podem veure una panoràmica de la ensenada de Botafogo, de 700 metres amb una meravellosa vista.

Llegir més

Rio de Janeiro (VIII): Ilha Fiscal

Aprop de la Estação das Barcas, hi ha l'Espaço Cultural da Marinha, un espai gratuit, on t'endinses en la història naval del Brasil a partir d'un petit museu i dues naus-museus que es poden visitar: el Destructor d'Escolta Bauru, que està al servei del pais durant els anys 1944-82, i es pot veure el paper de la marina brasilenya durant la Segona Guerra Mundial, i el submarí Riachuelo, on es pot fer-se una idea de com era la vida dins d'una nau d'aquestes característiques.

Des d'aquest lloc, també és el punt de sortida cap a la Ilha Fiscal. Previ pagament de la entrada, una goleta porta als visitants a aquesta petita illa de tant sols 5,2km quadrats, en un curt trajecte. Aqui hi ha un petit palau, en el qual el 9 de novembre de l'any 1889 es celebrà l'ultim ball de l'imperi. Dies després, el 15, la República del Brasil era proclamada i Da Fonseca es converteix en el primer president de la nova república.

Coneguda abans com la Ilha Dos Ratos, el nom ve donat per haver sigut seu de l'aduana que atenia llavors el port de la capital de l'imperi, en el segle XIX. Dom Pedro II manà construir un palau a l'arquitecte Adolpho Jose del Vecchio, l'any 1889. L'edifici resultà ser d'estil neogòtic, on destaca les seves agulles i merlets medievals que adornen la silueta del palau, i ocupa un terç de tota la illa.

Llegir més

Rio de Janeiro (VII): Maracaná, el Jardí Botànic i Lagoa

Pels amants del futbol, anar a l'Estádio do Maracanã és inel·ludible. Construït l'any 1950 degut a la disputa de la Copa del Món que es celebrà al Brasil. L'equip amfitrió va perdre amb la final davant l'Uruguai, fet que es coneix amb el Maracanaço i es disputà davant de més de 200.000 persones, xifra record encara avui d'espectadors que han vist un partit de futbol en directe.

L'estadi té forma oval i l'any 1999 va sofrir importants reformes, per allotjar el primer Mundial de Clubs de la FIFA, reduïnt així el seu aforament: passant de 140.000 a 103.000 espectadors. La visita a l'estadi inclou trepitjar els vestuaris mítics, on s'han assegut Pelé, Zico, Romário, Garrincha...

El Jardim Botânico és un dels més importants, del seu gènere, del món. Inaugurat per l'emperador Dom Pedro II a principis del segle XIX, compta amb 83ha de boscos i 54ha de zones cultivades que mostren més de 40.000 plantes i 6.000 espècies diferents. A l'entrada, un dels seus principals atractius: les Palmeiras Imperiais, plantades l'any 1809.

Molt recomanable visitar-lo. Entre els seus camins, ens trobem amb el Chafariz das Musas, una font de ferro de finals del segle XIX, amb alegories a la poèsia, la música, la ciència i a l'art. I també, com en molts punts de la ciutat, el Cristo Redentor es visible.

La Lagoa Rodrigo de Freitas és un dels barris de més categoria de la ciutat. Al voltant del llac, conviuen edificis i montanyes. Aqui és on es planta cada any, al mig del llac, l'arbre de Nadal. Tota la Lagoa es envoltada per una pista asfaltada de més de 7km on es pot passejar tranquilament: camí de vianants i esportistes, la zona també allotja diferents clubs de rem, i disposa de pistes poliesportives.

Davant del Parque da Catacumba, es troba el Morro da Catacuma amb un museu d'escultures a l'aire lliure. Un camí, d'uns 20-25 minuts s'arriba al Morro do Sacopa, on es té una vista impressionant de Lagoa, Copacabana, de la Pedra de Gávea, entre altres.

Llegir més

Rio de Janeiro (VI): Grumarí i la Floresta de Tijuca

Com alternativa a les platges famoses de Copacabana i Ipanema, tenim en la zona de Barra da Tijuca la platja de Barra, una de les més recomanables, i amb més de 18km d'extensió. Seguint per la carretera de les platges i una vegada passat Recreio, s'arriba a la Bahia de Grumarí.

Situat en una Area de Protecció Ambiental, ens trobem amb una zona de gran bellesa amb un contrast entre la mar blava de l'Oceà Atlàntic i el verd de la Mata Atlàntica. Destaca la platja Prainha, una petita platja molt maca, ideal pels amants del surf.

Al cor de Rio, es troba el Parc Nacional de Tijuca, un dels parcs urbans més grans del món, amb més de 3300ha. Es divideix en tres zones: la Floresta de Tijuca, de la qual parlarem, la Serra da Carioca i la Pedra da Gávea. Dins del Parc, es troba el morro del Corcovado.

Tota la zona va ser replantejada per ordre de Dom Pedro II, l'any 1861, per a refer els boscos i els manantials d'aigua que van ser destruits per les hisendes de cafès. Amb tota la bellesa i exhuberància de la Mata Atlàntica amb inmensos arbres entre rierols, grutes, cascades, té un munt de trilhas (camins) per on fer excursions, llocs de descans... Recomanable seguir les indicacions dels camins i no aventurar-se dins, ja que es pot perdre's amb la seva inmensitat.




Entre el que podem veure hi ha la Cascatinya Taunay, la Capela Mayrink, una petita església del 1860 de color rosa al mig del bosc i el Lago das Fadas.

Cascatinya Taunay

Lago das Fadas

Capela Mayrink

Llegir més

Rio de Janeiro (V): Petrópolis

A 66km de Rio, en la zona anomenada regiao serrana, es troba la ciutat de Petrópolis, la ciutat imperial. Hi ha autocars diaris, que surten des de la terminal central d'autocars (Rodoviario), i si és té algun dia lliure, es pot anar-hi i disfrutar una mica del paissatge que ofereix l'interior de l'estat de Rio.

Una mica d'història

En el Caminho de Ouro, que duia cap a Minas Gerais, l'emperador Dom Pedro I passà una nit en la fazenda del pare Correia, la hisenda més gran de la zona. Entusiasmat amb el clima molt més amè que Rio, va decidir construir un palau d'estiu, però no va poder-se materialitzar degut a l'abdicació del mateix anys després. Anys després, el seu fill, Dom Pedro II decideix fer realitat el palau, i acompanyat d'un decret de l'any 1843, es fonda la ciutat.

Qui n'és l'origen dels emperadors al Brasil? Tot neix a finals del 1807, quan la cort portuguesa, amenzada per la invasió de les tropes de Napoleó, es refugien al Brasil. Durant aquest període Brasil perd l'estat de colònia passant a ser un regne i Rio de Janeiro es converteix en capital de Portugal durant un temps. El 1821, Juan VI torna a Portugal, per una revolució, on se li imposa una constitució que tirava cap enrera les concessions otorgades al Brasil. El seu fill, el príncep regent dom Pedro, refusa les ordres de Lisboa i proclama la independència del Brasil, el 7 de septembre de 1822, i en desembre es coronat emperador.

Què és pot veure?

Començem pel Palau Imperial (1845-64), una construcció neoclàssica senzilla de colors blanc i rosa. Amb la caiguda de la monarquia, l'any 1889, i la vinguda de la República, el palau passà a ser una escola i l'any 1943 es creà el Museu Imperial on destaca la corona de Dom Pedro II. També es pot visitar diferentes sales com la sala de visites de l'emperadriu, la sala de música, el menjador...

Ben aprop, hi ha la Catedral São Pedro de Alcântara, consagrada al patró de l'imperi brasiler. Construït en estil neogòtic francés l'any 1884, destaca la seva torre de 70 metres. En el seu interior, allotja les tombes de l'emperador Pedro II, l'emperadriu Teresa Cristina, la seva filla, la princesa Isabel i el seu marit.

El Palacio de Cristal, un model de l'arquitectura de ferro i vidre, va ser un regal del Comte d'Eu a la seva muller, la princesa Isabel. La inauguració va ser l'any 1884, i quatre anys després es celebrà un episodi crucial del Brasil: la donació de la princesa Isabel de les cartes d'alliberament als esclaus. Ella mateixa, setmanes abans hacia proclamat l'abolició de la esclavitut, una vegada heretà el tron del seu pare.

Per últim, la casa-museu de Santos Dumont, un xalet de tipus alpi-francés que el dissenyà el mateix Alberto Santos Dumont, un dels pioners mundials de l'aviació.

Llegir més

Rio de Janeiro (IV): Paquetá

Una de les meravelles que amaga Rio és l'Ilha de Paquetá, que es troba dins de la Bahía de Guanabara, a uns 17km de la ciutat (té la consideració de barri). Després de l'Ilha do Governador, és la segona més gran, quant a extensió (té un perímetre de 8km) i població (7000 habitants), de tota la Bahía, la qual conté més de 100 illes.

Per anar a l'illa, ens hem d’apropar a la històrica Praça XV, en el centre de la ciutat. Al fons de la plaça hi ha l'Estação das Barcas, on comprarem els bitllets. El passeig cap a Paquetá es pot fer amb transbordadors tradicionals en viatges d’una hora, o en vaixells més ràpid, en aerovaixells/catamarans, que fan el trajecte en només 20 minuts. Durant el trajecte, podem veure la Ilha Fiscal, de la qual parlarem en un altra entrada, pel pont Rio-Niteroi…

L'illa va ser descoberta per André Thevet, cartògraf francès, en el desembre de 1555, quan els francessos intentaven establir una França antàrtica en el Brasil. El 18 de desembre del 1556, el rei Enric II va reconeixer els descobriments de Thevet. Estácio de Sá ve al Brasil amb la missió de derrotar als francesos (aliats amb els tamoios) i colonitzar les noves terres. Amb l’aliança dels indis temiminós els derrota, fundant l’any 1565 la ciutat de Rio de Janeiro. Aquest mateix any, l'illa de Paquetá, Estácio de Sá la dóna a dos dels seus companys de viatge: el nord per a Inácio de Bulhões i la part sud a Fernão Valdez.

Amb la colonització i el creixement de la ciutat, Paquetá passà a exercir un paper important produïnt fruites, llegums, pedres i cal per a construccions. L'illa era visitada per nobles i senyors de terres, i amb l'arribada de João VI, l'illa assumeix un important estatus cultural.

El nom ve de quan l'illa era habitada pels indis tamoios, a arrel de la gran quantitat de pacas (un petit roedor semblant als conills) que hi havien: PAC (de paca) + ETA (moltes)

Les atraccions de Paquetá són els seus paissatges i tranquilitat, on es pot caminar tranquilament pels seus carrers, on està prohibit el tràfic de cotxes, i es pot llogar una bicicleta, que ens permetrà coneixer tota l'illa, descobrint solares (cases solariegues) del segle XIX, la església del Bom Jesus do Monte (1769), la capella de São Roque (segle XVI), així com diverses platges.

Llegir més