Tenerife (III): El Nord. Icod, Garachico i Masca

(09/01) Dia per coneixer la part nord de la illa. Agafem la carretera en direcció a Icod. A pocs minuts de sortir, el mirador de San Pedro ens permet veure la Rambla de Castro. Situat en el municipi de Los Realejos, un cami permet endinsar-se dins d'aquest lloc d'extraordinària riquesa, amb el seu palmerar. El lloc va ser donat a Don Hernando de Castro, una vegada es va acabar el conqueriment de Tenerife, que va establir la seva hisenda, la qual també es pot veure, dedicada inicialment al cultiu de la canya de sucre i del raïm. Al fons es pot veure el fortí de San Fernando, de caràcter defenstiu, construït a finals del segle XVIII.



Arribem a Icod de los Vinos, on es troba el Drago milenari, un dels símbols de Tenerife. Mideix 17m d'alçada, amb una copa enorme amb gairebé 300 branques i un pes de 80 tones. No s'ha pogut valorar exactament la edat d'aquest arbre, considerant-se que té uns centenars d'anys, sense arribar als 1000 que es pot suposar pel nom. La seva espècie, la Dracaena Draco, era molt valorada per la seva sàvia vermella, o sang de draco. Apreciada des de l'antiga Roma, on la utilitzaven com a colorant i remei contra malalties.


Es pot veure perfectament, sense haver d'entrar a pagar, i visitar el parc adjunt, des del parc Andrés de Lorenzo Cáceres, on es troba també l'església de San Marcos (segle XVI). D'estil colonial canari, consta de cinc naus on es guarda una creu de filigrana d'argent, i allotja un museu d'art sacre.




A l'igual que passava amb els Roques de García, l'altre costat de l'antic bitllet de 1000 pesetes, està representat un drago, al costat del rostre de Benito Perez Galdós.







Després de donar un tomb fins a l'ajuntament, emprenem camí, per la mateixa carretera que haviem vingut.


Pocs minuts després, s'arriba a la Villa i Port de Garachico. Fondada pel banquer genovès Cristóbal de Ponte, després de la conquesta de Tenerife en 1496. Durant els segles XVI i XVII va ser el principar port de la illa, des d'on salpaven vaixells carregats de vi i sucre cap a Amèrica i Europa. Una erupció del volcà Negre, el 5 de maig del 1706, va arrasar i sepultar gran part de la villa i el seu port. La Caleta del Genovès va quedar anegada i la seva profunditat es reduí considerablement. Així, els vaixells de gran tonelatge es van veure imposibilitats de recalar en la villa, acreixentant la fallida del comerç local i la ruina de la seva població. A partir d'aquest moment els comerciants passaren a utilitzar el moll del Puerto de la Cruz, quedant Garachico com un petit port de pescadors.

Deixem el cotxe en l'avinguda maritima, gairebé al costat del Roque de Garachico; un illot amb 5ha de superfície, formada per bugades basàltiques, de fa milions d'anys, que va quedar aillada degut al retrocés de la costa per l'erosió marina. El seu territori constitueix un punt de nidificació i refugi per a diferents aus migratòries.




L'erupció del volcà abans esmentada va fer que la bugada de lava que arribà al mar va fer guanyar al municipi territori i va provocar unes les piscines i tolls coneguts com el Caletón.






Guardant la costa, es troba el castell de San Miguel (1575-77). L'alcalde de la villa i regidor de Tenerife, Fabián Viña Negrón, obtingué permís del rei Felip II de remodelar la fortalesa, ja que la primitiva que hi havia era insuficient per a salvaguardar el concurregut port local. Segons el disseny de l'enginger Francés de Álava es convertí l'edifici en una torre quadrada de 11,2m de costat.

Damunt de la porta del castell es poden veure els blasons que han de demostrar la força del mateix i el poder del rei. Així, es pot veure en la part superior central, l'escut imperial de Carles V. A sota, d'esquerra a dreta, l'escut d'armes de la família del Hoyo, el de la illa de Tenerife, el del governador Juan Alvárez de Fonseca i per últim el de la família Viña Negrón.

En la plaça Juan González de la Torre (alcalde de la villa en 1903), dins d'un petit parc, es conserva la Porta de la Terra, resta de les instal·lacions de l'antic port de Garachico, per on es controlava l'entrada i sortida de persones i productes. L'any 1991, s'instal·là un bust dedicat al poeta Rafael Alberti.


Al costat, hi ha la Iglésia Matríz de Santa Ana. Els seus origens daten de 1520 i va ser afectada per l'erupció de 1706. Reedificada entre els anys 1714 i 1721, a partir dels fonaments restants, la façana principal mescla elements platerescs i renaixentistes. Dins, es poden troban diverses capelles amb retaules, escultures i pintures diverses.

Davant, hi ha la Plaça de la Llibertat, on destaca el seu quiosq de fusta (1913) i el monument dedicat a Simón Bolivar (1970), obra de Juan Jaén Díaz. Antepassats seus són originaris d'aquesta villa. Pel paviment de la plaça, es poden veure incrustats els escuts dels païssos bolivarians treballats en bronze (són les nacions sudamericanes que varen aconseguir la seva independència degut a la gesta revolucionària i militar promoguda, ideada i realitzada per Simón Bolívar, i que corresponen als territoris actuals de Colombia, Venezuela, Ecuador, Perú, Bolívia i Panamá).



Darrera del quiosq, hi ha la Casa Palau dels Comtes de la Gomera, que es començà a construir l'any 1666. Afectada per l'esmentada erupció, la reconstrucció sembla ser que es va adeqüar a la original, amb la seva façana de canteria. Els primers propietaris van ser la família Ponte, passant després a mans dels comtes de La Gomera mitjançant el matrimoni amb membres d'aquella família.



A l'altre costat de la plaça, en l'esplenada, es troba la Casa dels Marquesos de la Quinta Roja (segle XVII), avui en dia un hotel rutal i model de l'arquitectura domèstica canària, on es conserva la seva artística escala de pedra i el mirador, inspirat en l'art mudèjar.


Tot junt, hi ha el Convent de San Francisco de Asís i l'Església de Nuestra Señora de los Ángeles (tots dos fondats l'any 1524). En el convent, el més antic de la ciutat, es troba la biblioteca municipal, la casa de la cultura, diferents museus, on s'explica la volcanologia de la illa i l'arxiu. Disposa de dos claustres en fusta de tea, on destaca les seves balconades.



L'església presenta una façana elegant i austera, i la seva planta és de creu llatina; consta d'una sola nau, i en el retaule major es troba la imatge de la Nostra Senyora de la Llum, una de les talles més antigües de Garachico, trobat per un barquer l'any 1525 en les costes del sud de la illa. Annex a aquests edificis, es troba l'ajuntament amb façana d'influències neoclàssiques.

Caminant pels seus carrers, podem trobar altres convents, com el de San Julián (1621), que va ser seu d'un important Col·legi d'Art i Llatinitat, i el convent de Concepcionistas Franciscanas.



Després de dinar, tirem cap a Buenavista del Norte, per anar cap a Masca, per una carretera corbada, situat en un impresionant cràter, envoltat de les montanyes de Teno. Envoltat d'un paissatge espectacular i que val la pena visitar, el nucli de Masca està format per un conjunt de petites i antigues cases, amb la seva església, diferents bars restaurants i botigues d'artesania i records.













Tornem cap a Puerto de la Cruz, per un altra carretera, passant per Santiago del Teide i el Tanque...