(7-11/01/2009) Tenerife és una de les set illes, d'origen volcànics, que formen part del arxipèlag de les Canàries. La seva capital és Santa Cruz. Amb una extensió de 2.034,48km2, està ubicada a uns 300 km de l'Àfrica i a més de 1000 km d'Europa. En el centre de la illa, s'erigeix el volcà del Teide, que amb els seus 3718 metres d'alçada domina tot el territori i és el punt més alt del territori espanyol. El nom de la illa ve donat pel mateix Teide, amb el seu aspecte blanc, donat per les neus, que domina les parts altes de la montanya: Tene (montanya) i Ife (blanca).
La població indigena de la illa s'anomenava guanches, i es desconeix amb exactitut d'on van vindre. Després de molts anys, on la propietat de les diferents illes canàries van passar per vàries mans i d'incurssions diverses per aconseguir recursos materials i esclaus, l'any 1496 els castellans conqueriren finalment Tenerife, incorporant-la a la corona de Castella, i sent un punt important i estratègic per a la navegació cap a Amèrica.
Disposa de dos aeroports: el de los Rodeos (al nord) i el de Reina Sofia (en el sud). La ubicació de l'allotjament és un dels punts a triar: al nord, el centre neuràlgic és Puerto de la Cruz (una zona més tranquila, però amb un clima més fred, més plujes i núvols que en l'altra extrem de la illa) mentre que en el sud hi ha la zona més turística amb Las Américas i Los Cristianos.
El nostre allotjament el tenim en Puerto de la Cruz, i una vegada aterrem en l'aeroport Nord, davant mateix de la terminal agafem un autobus, de la línia 102 que passa cada 30 minuts, i que ens porta a la ciutat en uns 20-25 minuts (es pot trobar més informació en la pàgina oficial http://www.titsa.com/).
L'hotel, el H10 Tenerife Playa, està situat en l'Avinguda Colón, davant mateix del Llac Martíanez, i des d'aquest punt, pot ser un bon punt de partida per a coneixer la ciutat...
Puerto de la Cruz
La ciutat de Puerto de la Cruz està situada dins de la Vall d'Orotava, i és un dels centres turístics més important de la illa. Els seus origens daten del segle XVI, vinculat a l'activitat comercial i portuària. Depenia del municipi de La Orotava, fins que a mitjans del segle XVII forma un nucli propi. A finals del segle XIX el turisme va començar a agafar un pes significatiu en la economia local, sent durant els 50 i 80, els anys del gran boom turístic.
(07/01) Començem l'itinerari per la platja de Martiánez, una platja natural d'arena volcànica, protegida en part per una escullera artificial, i una de les més populars de la ciutat.Al costat mateix, el complexe Costa Martiánez (1977), erigit per donar al municipi un lloc més atractiu on poder-se banyar. Dissenyat per César Manrique, va transformar aquest troç de litoral en una obra on va combinar l'arquitectura tradicional canària, complementada amb elements vegetals de flora autòctona, originals escultures i pedra volcànica. Disposa d'un llac artificial, al centre, amb 27.000 metres cúbics d'aigua del mar, així com diverses piscines, tant per adults com per infants.
Seguint caminant per l'Avinguda Colón, hi ha l'ermita de San Telmo (1780). De planta rectangular, va ser erigida pel gremi de marejants i dedicada al pare dominic San Pedro González Telmo, patró dels mariners. En la plaçeta exterior, hi havia la Batería de San Telmo, una de les quatre construïdes per la costa de l'antic Port de La Orotava, per defendre's els atacs dels pirates.
Seguim pel passeig, i es veu una petita cala formada per les erupcions volcàniques de 1430. Les antigues llengües de lava a l'enfriar-se en contacte amb l'aire i la mar varen formar aquests esculls basàltics que donaren lloc a xarcos que s'omplen i buiden amb l'acció de la marea. Al costat, hi ha la platja de San Telmo, d'arena negra. Des de dalt, un mirador, i la terraça d'un restaurant permeten tindre unes vistes magnífiques.
Tirem pel carrer Quintana, on hi ha l'església de Nuestra Señora de La Peña de Francia. Va ser construïda quan els veins decidiren transformar la petita ermita existent en aquest lloc en una església. Les obres s'inciaren l'any 1684, i la torre, d'estil neogòtic, va ser construïda dos segles després. De planta rectangular amb tres naus separades per columnes de tipus toscà-romà i arqueria de mig punt. Més tard, s'incorporaren el conjunt de capelles rectangulars. En el retaule major hi ha la imatge de la verge del mateix nom que l'església, que és una de les patrones de la ciutat. Com a curiositat, hi ha la Capella de Sant Patrici, que és el resultat de la importància de la presència de les famílies irlandeses que arribaren temps enrera.
En el mateix carrer, també hi ha l'església de San Francisco i ermita de San Juan Bautista. Avui en dia, formen una sola edificació. L'ermita va ser edificada durant els anys 1599-1608 per Juan de Tejera. Al seu costat, l'església que és l'únic que es conserva de l'antic convent franciscà. De caràcter ecunèmic, es utilitzat per les diferentes comunitats extrangeres de religió cristiana que hi ha en el municipi.
Davant mateix, la plaça de Víctor Pérez (1904), construïda en honor al metge que va ser un pioner del turisme i un dels promotors del Gran Hotel Taoro.I arribem al final del carrer a la plaça del Charco, al ple centre del Puerto i la més emblemàtica, envoltat de palmeres i llaurers d'Indies, portats de Cuba l'any 1852, i els seus locals d'hosteleria on es poden provar les papas arrugadas amb mojo, una de les tapes típiques de la illa.
Seguim per la costa, i al costat de la platja Jardín, es troba el castell de San Felipe (1641-55), una petita fortalesa, de planta pentagonal i d'estil colonial, que s'usava per a defensar el port vell dels atacs de corsaris i pirates.
Tornant cap al centre, al costat d'un camp de futbol, hi ha el Peñon del Fraile. Sobre una pedra volcànica, on un frare del segle XVIII es refugiava per a les seves oracions, l'italià Luis Lavaggi va construir una escalinata de pedres, l'any 1813, amb un petit terraplé adalt de la cúspide, adornat amb una creu. El 1855, es construí el templet.
Arribats de nou a la plaça del Charco, girem cap al carrer Santo Domingo, on es troba la Plaça Europa. amb diferents nivells i forma de fortalesa abalconada sobre el mar, dissenyat per Luis García Mesa que s'inspirà en les antigües fortaleses que defenien la illa. Davant hi ha l'Ajuntament.Apart d'això, la ciutat ofereix més atractius com el Loro Parque, un parc temàtic molt publicitat per la illa i que és un dels llocs més visitats, i recomanable per a passar unes hores en ell. També hi ha el Jardí Botànic, creat l'any 1792, pel Marqués de Villanueva del Prado, per ordre del rei Carles III, per a establir en la illa un terreny on aclimatar les espècies procedents d'Amèrica i Àsia, ja que les que hi havia preparades en Aranjuez i Madrid, no van donar molts resultats degut al rigor de l'hivern.
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.