Castellar de n'Hug

Després de visitar l'antiga fàbrica de ciment Asland, s'ha d'arribar a Castellar de n'Hug, un dels pobles de muntanya més bonics de Catalunya, amb els seus carrers empedrats i les seves cases típiques de muntanya, de pedra. El topònim actual de Castellar de n'Hug no és antic. La seva etimologia no està ben clara. La primera part del nom es pot trobar ja en els segles X-XI, a l'acta de consagració de la catedral d'Urgell, amb el nom de Kastellare. No se sap si el nom d'Hug prové del personatge Hug de Mataplana o del mot llatí nuce que vol dir corrent, font, i que faria referència a les fonts del Llobregat, riu que neix en el seu terme municipal.

Durant el segle IX aquest terme pertanyia al comtat de Cerdanya; no es fins el segle XIII que passarà a formar part del Berguedà. Amb el Tractat dels Pirineus que va suposar la pèrdua dels territoris del Rosselló, Conflent, Capcir, Vallespir i part de la Cerdanya que passaren a mans de França, va provocar que la frontera fos més a prop de Castellar de n'Hug i de la resta dels pobles prepirinencs, comportant una nova posició estratègica important tant en temps de pau com de guerra i de postguerra, en fets com el contraban, refugi i pas de refugiats, entre altres.

El nucli antic del poble s'aplega a l'entorn de l'església parroquial de Santa Maria, al peu de l'antic castell. El castell era situat on avui hi ha Cal Tòfol, dalt d'un espadat encinglerat als Balços; és documentat des del segle X i al llarg de tota l'època medieval.

A l'entrada del poble, integrant-se amb l'entorn urbanístic del poble l'edifici de l'ajuntament, construït el 1920, i que reprodueix l'esquema d'un castell amb torre i merlets, d'influència neoromànica.

De l'actual església de Santa Maria es conserva ben poc de l'edifici romànic, sent bàsicament d'estil neoclàssic. De l'antiga església romànica, construïda al segle XI resta només la nau fins al creuer, amb la volta, i el campanar, una torre de planta quadrada amb quatre pisos i finestres cobertes per arcs adovellats de mig punt. També ho és la porta d'entrada, austera, amb un doble arc adovellat de mig punt.

Al capdamunt del poble, hi ha un esplèndid mirador de la zona i el Museu del Pastor, un petit espai on s'aplega tota mena d'objectes i estris relacionats amb l'ofici de pastor. Al costat, hi ha una caseta de gos d'atura, en homenatge a aquest fidel company de l'home, i que aquí té tanta importància, ja que s'hi celebra des de la dècada del 1960 l'últim diumenge d'agost el Concurs Internacional de Gossos d'Atura.

El 1985 s'inaugurà al peu de la carretera que va de Castellar de n'Hug al pla d'Anyella, dalt d'un petit turó, un monument al gos d'atura, obra de l'escultor Emili Armengol.





Les Fonts del Llobregat

Una de les atraccions del lloc són les Fonts del Llobregat, a 1.300 metres, on neix el riu Llobregat, enmig de la roca calcària i la vegetació. L'aigua de les fonts prové d'un riu subterrani que s'alimenta de la neu acumulada, durant l'hivern, en els cingles més propers de Castellar de n'Hug com són el Puigllançada i la Tossa d'Alp. Es pot arribar de dues maneres: per automòbil, per un desviament que hi ha per la carretera des de l'Hostal Les Fonts, abans d'arribar al poble, o bé des de Castellar de n'Hug a peu, per un camí perfectament marcat.

Un mirador permet veure el salt central d'aigua d'aquest riu de 170km i que acaba desembocant al Mar Mediterrani, formant un delta en el terme del Prat de Llobregat, després de recórrer les comarques barcelonines de nord a sud. La millor època per fer aquesta visita és a la primavera, després del desglaç, quan l’aigua brolla en abundància.

Una llegenda, la versió abreujada, diu que l'aigua que d'aquí brolla són les llàgrimes de les nenes assassinades per una bruixa que volia que la seva filla fos la més maca de la comarca. I que el color vermellós que de vegades tenyeix aquestes aigües és el polsim en què es va convertir aquesta bruixa quan les aigües van sorgir de les roques per engolir-la, donant lloc al naixement del riu Llobregat