El Parc de Can Mercader

Totes les ciutats tenen indrets a descobrir i el parc de Can Mercader és la joia verda que amaga Cornellà de Llobregat. Al bell mig d'un extens jardí, s'aixeca el Palau de Can Mercader, una gran residència senyorial d'una família burguesa de finals del segle XIX, que conserva en part l'ordenació clàssica i romàntica alhora, que tenia originalment, amb un aspecte senyorivol que ens remet a l'arquitectura romàntica vuitcentista inspirada en els castells medievals. El Palau està situat al parc que porta el mateix nom, i està envoltada dels jardins que formaven part de la finca que s'extenia des d'Almeda fins a la torre de la Miranda.

Al nord-est del municipi de Cornellà i al peu del desnivell que separa el barri de Sant Ildefons del barri d’Almeda, a la plana del delta del Llobregat, Can Mercader és una gran zona verda i el pulmó verd de la ciutat, que limita pel nord amb el Reial Canal de la Infanta Carlota (*), pel sud amb la carretera de l'Hospitalet, per l'est amb la ronda de Dalt i per l'oest amb l'avinguda de Can Mercader.

(*) El Canal va ser construït el 1819, comportant gran avenços en la producció agrícola i industrial de segle XIX. Les terres més baixes es transformaren en regadiu, mentre que l'energia generada pels salts era aprofitada per molins fariners i indústries tèxtils de nova creació. Amb més de 17km, canalitzava aigua del riu Llobregat, i s'estenia pels termes municipals de Molins de Rei, Santa Creu d'Olorda, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà, l'Hospitalet i Sants.


LA HISTÒRIA

Però abans de parlar del palau, al qual li dedicarem la següent entrada del bloc, endinsem-nos una mica en la història de l'edifici i la finca que l'envolta. Al segle XVIII, una família burgesa va convertir uns terrenys agrícoles en l'embrió del futur parc de Can Mercarder de Cornellà de Llobregat. L’arxiu històric de la ciutat conserva documents que donen fe de l’evolució d’aquesta antiga hisenda agrícola que fins a mitjans del segle XVIII va pertànyer al Mas Oriol de l’Empedrat, del qual es tenen notícies documentals des de finals de l'edat mitjana.

Masoveria de Can Mercader

L'any 1748, la família Sadurní va comprar el Mas Oriol i les 48 hectàrees que en aquell moment formaven part de la finca. Pocs anys després, el 1764, mitjançant un enllaç matrimonial, es va integrar al patrimoni dels Mercader, una família burgesa de Barcelona. L'any 1814, Josep Ignasi de Mercader va fixar la residència aquí, per motius de salut. I és en aquest moment, es va engegar el primer canvi important: part dels conreus van ser substituïts per uns bells jardins. El seu fill, Ramon Mercader es va casar, l'any 1824, amb Maria Mercè de Bell·lloc, hereva d'un llinatge nobiliari que es remunta al segle XI, el dels comtes de Bell·lloc.

Palau de Can Mercader

Joaquim de Mercader i Bell·lloc (1824-1904) va ser qui va manar edificar el palau Mercader i amplià els jardins per tal d'instal·lar-hi definitivament la residència familiar i el museu a finals del segle XIX. Joaquim era el clàssic prototip de burgès terratinent, incorporat recentment a la noblesa. També va ser un home culte i de gran esperit científic, i membre de nombrosses associacions de caire artístic i cultural.

Torre de la Miranda

El seu fill i hereu, Arnau de Mercader (1852-1932) va ser el darrer comte de la branca primogènita, i com el seu pare s'interessà en temes culturals, amb una gran afició per la metereologia, l'astronomia, l'observació dels ocells i la navegació, que el portaren a la construcció de la torre-observatori de la Miranda, de planta hexagonal i estil neo-mudèjar, a la part més alta de la finca, en un punt previlegiat com a mirador del delta.

Arnau de Mercader i Paulina Pozzali

En morir sense descendència, l'hereva universal va ser la seva muller, Paulina Pozzali, una cantant d'òpera d'origen italià, d'una família no noble, que fou propietària de la finca fins a la seva mort l'any 1953. Si bé sembla que el comte havia manifestat la voluntat de cedir els seus bens al municipi, Pozzali va optar, el 1932, per cedir el patrimoni dels Mercader i dels Bell·lloc a la fundació Bell·lloc-Pozzali, adscrita al bisbat de Barcelona. El president de la fundació era Albert Bonet, canonge de Barcelona i confessor de la comtessa, i que vivia al mateix Palau de Can Mercader.

La fundació tenia la intenció de crear una institució eclesiàstica destinada a l'acolliment d'estudiants. Amb constants estira i arronsa, intentà pertinaçment que es canviés la qualificació urbanística de la finca per tal d'urbanitzar-la de forma semiintensiva. D'aquesta època, és un edifici situat a l'est del palau i que no té res a veure amb el conjunt de Can Mercader.

L'any 1961, la fundació decideix finalment tirar endavant el projecte de centre d'acollida, però les presions dels veïns d'Almeda, per tal que la totalitat dels terrenys sigui zona verda, es fa sentir de forma contundent, i el projecte quedà finalment aturat. A la mort d'Albert Bonet, la fundació s'incorpora al Seminari de Barcelona i els seus bens són venuts a institucions públiques i privades. L’any 1974, l’Ajuntament de Cornellà va fer-se càrrec del llegat, en pèssim estat de conservació , i va iniciar el projecte de recuperació i el va obrir al públic, renovat, l’11 de setembre del 1989. Can Mercader es convertia en el primer parc públic de la ciutat.


EL PARC

L’avinguda dels plàtans centenaris, n’és l’eix principal, travessant el parc de nord a sud. Amb diversos camins que la creuen, es configura diversos espais i ambients que fan la funció d'un parc públic. A la part baixa hi ha una esplanada amb el trenet, i més amunt, el llac, els jardins amb glorietes i miradors, els camins i la piscina, ocupant l'antic espai de conreu de la finca. A la part central, s'ha mantingut l'antiga estructura de terrasses i jardins que inclou el palau i la plataneda. Els platans de can Mercader, plantats l'any 1866, són un dels elements més emblemàtics del parc, i acompanyen a la gent com a sentinelles majestuosos fins a les portes del palau.

Un altre gran passeig aixecat sobre l'esplanada uneix el palau amb dues edificacions auxiliars, la casa dels masovers i una de més petita, tocant a la tanca de ponent.

A racer del palau, hi ha una petita mostra del que va ser l'antic jardí familiar construït el 1814 i ampliat poc abans de la construcció del palau. Una bassa oval envoltada de vegetació n'és la peça central, i al seu entorn hi ha terrasses, ocupades més o menys per palmeres de Canàries. Una mica més amunt hi ha la Plaça de la Mina amb immensos plàtans inclinats. La mina, construïda el 1913, ve de Collserola i fins fa pocs anys proporcionava tota l'aigua necessària per al manteniment de la finca. Actualment, no té prou cabal i s'utilitza també aigua de la xarxa general.

En l'esplanada del parc, tots els caps de setmana, la canalla pot divertir-se pujant-se a un seguit de trenets, del Club d'Amics del Ferrocarril de Cornellà, que realitza un circuit que travessa el parc de banda a banda, a través de 1.500 metres de vies.

A ponent del palau, trobem el llac, tancat dins d'un anell arbori que formen el jardí romàntic, els plàtans, les palmeres dels camins de baix i de ponent, i l'arbrada del talús superior.

I a l'altra punta del parc, es troba la piscina municipal, en un sector enjardinat més tranquil i que inclou un grup de palmeres washingtònies, les quals tenen el seu hàbitat principal en els àrids territoris del nord-est de Mèxic i de l'oest dels Estats Units.

El seu nom és un homenatge al pare de la nació americana, George Washington. Envoltant la piscina, també podem trobar amb, al costat d'una filera de washingtònies, belles palmeres de Canàries.




Anar a: El Palau Mercader