Caldes de Malavella, com a poble amb aigües termals, es va considerar com un nucli d'estiueig dels sectors benestants de la societat durant la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX. El fenomen anava lligat a pràctiques curatives i també començava a ser una activitat de lleure. En principi s'hostatjaven en fondes o cases particulars però amb la millora dels mitjans de transport va contribuir a consolidar els nuclis d'estiueig cosa que tingué un fort impacte en el urbanisme i l'economia dels pobles amb aigües termals. A Caldes es construeixen gran nombre de cases, torres i xalets -algunes d'elles es llogaven als turistes- sobretot a l'entorn de la Rambla Recolons i de la que s'anomenà Colònia de la Granja. En aquest moment també es van adequar diverses zones de passeig, places i parcs.
Així, durant l'itinerari històric per Caldes, comentat en l'anterior entrada, podem veure algunes d'elles, amb els estils artístic-arquitectònics imperants de l'època (el modernisme, el noucentisme o l'eclecticisme):
Casa Rosa (segle XIX | Carrer de Sant Grau, 19) | Aquesta casa mostra dos cossos ben diferenciats, un d’estil més pròxim a l’eclecticisme i un altre d’estil més clarament modernista. Aquesta part de la construcció té una porta marcadament modernista en forma d’as de pics. La resta de la construcció, com tots els elements del pis i la coronació amb falsos merlets esglaonats, també manifesten una forta influència modernista. La decoració es completa amb elements ceràmics i una barana de ferro forjat com a protecció de la finestra geminada del primer pis.
L’altra cos de l’edifici de factura més pròxima a l’eclecticisme, presenta malgrat tot, una abundant decoració ceràmica, especialment en els emmarcaments de les finestres del primer pis i sobretot en la cornisa i falsos merlets de la torre que sobrepassa el terrat, el que també representa un acostament a l’estètica modernista.
Deu el seu nom al color de l’arrebossat actual i es coneix també com a Can Dieta Levi o Casa Estapé nom dels successius propietaris originals. Fou adquirit per l’Ajuntament l’any 1981 per a destinar-la a usos municipals, entre els quals es troba a la planta baixa un Casal d'avis amb una sala annexa en que s’exposa el quadre d'Antoni Utrillo "Els banys" (pintura de gran format, al·legòrica d'unes termes romanes).
Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia (1920, Carrer de la Llibertat, 12) | Edifici de caire noucentista construït per acollir les escoles i la biblioteca popular. Aixecada per iniciativa de la comunitat d'estiuejants habituals de Caldes encapçalada per Narcís Pla i Deniel, qui va far una donació el 1919 de 30.000 pessetes. Respon a les necessitats pedagògiques d'aquell moment, per altra part generalitzades a tot Catalunya. D'aquesta època daten gran nombre d'escoles promogudes per la Mancomunitat i Ajuntaments. Actualment funciona encara com a biblioteca popular.
És de planta rectangular amb un cos principal i un cos posterior més llarg. Està format per soterrani, planta baixa i un altell. A la façana principal hi ha una porta amb llinda i a sobre una finestra rectangular apaïsada. A l'esquerra de la porta una obertura senzilla i al costat dret, quatre obertures dobles, totes elles amb llinda. En destaquen els escuts de pedra de la façana; dos a la façana principal i a la façana lateral dreta.
Can Manegat (Carrer de les Termes Romanes, 16) | Casa aïllada, rodejada d'un frondós jardí i construïda a principis del segle XX, amb un marcat caràcter neomozàrab-modernista. La casa presenta diferents cossos d'edificació i consta de dues plantes amb rica decoració exterior i abundant utilització de la ceràmica. Les obertures presenten el típic dibuix de l'arquitectura arabitzant, amb arcs de ferradura molt tancats i llinda emmarcada amb rajoles decorades amb motius geomètrics i amb predominança del color blau. El coronament varia segons el cos d'edifici entre la teulada àrab i la torre amb merlets esglaonats.
Ca la Romana (Plaça de l'Ermita de Sant Grau) | Edifici de planta baixa i pis. En una de les cantonades hi ha una torre medieval que ara aixopluga l'escala que va dels baixos al pis. Aquest edifici formava part de l'antic castell de Caldes d'època medieval que es va compartimentar en diferents habitatges en època moderna i que a la segona meitat del segle XIX s'hi va instal·lar l'Hospital Nou que va substituir el que era ubicat sobre les termes romanes. Actualment forma part de les dependències municipals.
Placeta de Sant Grau | Al segle XIX, l’industrial Pau Estapé i Maristany adquirí bona part del Puig de Sant Grau i féu construir una planta embotelladora. Aprofitant l’afluència d’estiuejants a la vila balneària de Caldes, Estapé va adequar l’espai per promocionar el seu producte. A més de dur-s’hi a terme la primera campanya d’excavació arqueològica de les termes romanes, es va crear un jardí modernista que integrava les fonts de Sant Grau o de la Roqueta i la de l’Hospital en templets d’estil neoclàssic.
La Glorieta de Sant Grau és un templet de planta octogonal de maó vist, sobre una base d'aparellat belga. Vuit pilastres cantoneres de maó vist i capitells amb motius florals de terra cuita, assenyalen vuit panys de paret en els quals hi ha vuit obertures en arc de mig punt; tot és de maó vist excepte les impostes que són de terra cuita i amb motius florals. Sobre les pilastres unes fileres de maó que formen una mena d'arquitrau, sobre el que hi ha una cornisa esgraonada de maó vist. Està coronat amb una cúpula semi-esfèrica amb vuit òculs, i a la part superior una imatge que podria representar l'abundància.
El Cobert de la mina d'aigua té també forma octogonal i està situada sobre una petita base. Vuit pilastres cantoneres amb capitell, senyalen vuit panys de paret, amb vuit obertures en arc de mig punt, i a sobre, hi ha vuit ulls circulars. Sobre les pilastres una mena d'arquitrau sobre el qual hi ha una cornisa esgraonada que sosté un petit terrat amb una barana de ferro forjat.
Casa del carrer Pla i Deniel, 15 | Habitatge unifamiliar entre mitgeres d'estil modernista, de planta baixa i coberta a doble vessant amb teula àrab. La façana està pintada en tons ocres, grisos i verds, dividida en tres cossos separats per quatre cadenes de pedra artificial, al cim de les quals hi ha una fulla d'acant. Al cos central hi ha la porta d'accés en arc de llinda amb un gran guardapols decorat amb motius vegetals. Els cossos laterals disposen de finestra i balcons, decorats amb unes flors dintre d'uns medallons. Sobre les obertures hi ha gelosies de pedra artificial. Sobre cada cos hi ha un frontó triangular.
A la planta baixa, trobem la porta d'entrada i al costat esquerre, una finestra petita en arc de mig punt, tancada per una reixa de treball de forja amb volutes; i un finestral al costat d'aquesta amb l'intradós escalonat i unes fines columnes de ferro colat i treball de forja. Al primer pis, podem veure una balconada sostinguda per tres mènsules escalonades. Dues obertures amb un trencaigües en forma de garlandes de pedra artificial i tancades per porticons, donen sortida a la balconada. El segon pis té cinc obertures més separades per quatre columnes d'ordre clàssic i àmpit corregut motllurat. Tot el pany de paret arrebossat, és de color groc llimona.
Casa Quintana (1921, C/ Santa Maria, 32 xamfrà C/ Prim) | Casa d'estil modernista projectat pel mestre d'obres Josep Deulofeu i Floriach, format per tres cossos (la cantonada i un lateral a cada carrer que són simètrics). La planta baixa, modificada en els últims temps, per ficar-hi un local comercial, ha perdut algun dels seus elements decoratius més interessants.
La primera planta té una petita tribuna hexagonal, a la cantonada, coberta per una cúpula de ceràmica vidriada de color verd amb conjunts de tres finestres de balconada d'arc rampant contraposat a cada banda, amb baranes centrals de ferro forjat. Les finestres estan separades per columnetes. El cos central es remata amb un terrat a la catalana amb balconets i antefixes alternats.
La planta segona repeteix el dibuix de la primera excepte pel que fa a la tribuna. Les finestres dels cossos laterals, quatre a cada banda i pis, són també d’arc rampant contraposat. Totes les obertures són voltades de plafons de pedra artificial que li donen una extraordinària qualitat.
Casa del carrer Mas Ros, 6 | Casa d'estil eclèctic amb dues plantes amb façana arrebossada pintada de color granatós. Una motllura diferencía els dos pisos d'altura. Té un total de vuit obertures: tres finestres i una porta a la planta baixa i dues finestres i dues portes amb balcó al pis superior, totes les obertures amb guardapols. A sobre del pis una altre motllura i gelosies. L'edifici està rematat amb una cornisa decorada amb cinc copes de pedra ornamentades amb motius florals.
Teatre-Casino municipal (C/ Jacint Verdaguer) | Edifici construït a la dècada de 1920, testimoni de l'arquitectura noucentista civil, definit per una marcada simetria i les obertures amb arcs cecs. Va ser construït per albergar l'entitat recreativa "Casino Unió". A Caldes hi havia dos centres recreatius: el Casino, més burgès, i el Colonial, més popular, que eren el punt de reunió dels homes. El Casino va néixer el 1824 i el 1849 s'hi va fundar la Colla Sardanista de Caldes, sent un dels seus fundadors Francesc Mas i Ros, compositor prolífic, qui hi ha va estrenar moltes sardanes. Era el local preferit de l’Orquestra Maravella qui solia fer balls vermut i/o concerts vermut. Avui conté el Teatre i cinema municipal i una sala recreativa polivalent.
La Rambla Recolons i la seva continuació, la Rambla d'en Rufí, van ser concebudes com a lloc de repòs i passeig. L'industrial cotoner Bartolomeu Recolons i Puiggròs va promoure la urbanització d'aquesta zona on es va construir tota una sèrie d'edificacions que acollien els estiuejants que venien a prendre les aigües.
Torre de Can Sala (Rambla d'en Rufí, s/n) | Torre d'estiueig d'estil eclèctic, que presenta un aspecte monumental per les seves dimensions i les torres dels angles, coronades amb balustrada. Es tracta d'un edifici aïllat, voltat de jardí, protegit per un tancat, fet que fa que no es pugui veure el recinte bé.
Vil·la Rosario (Rambla d'en Rufí, s/n) | Casa d'estiueig historicista que incorpora les obertures, la decoració ceràmica i els melets propis de l'arquitectura neoàrab. La casa es coneguda també com la Torre dels Alemanys perquè el seu propietari inicial va ser l'alemany Otto Streitberger. El mestre d'obres de Caldes Ramon Viñals i Guitart s'ocupà del disseny i de la construcció de l'habitatge entre el 1914 i 1915. El propietari volia que la casa tingués influències d'Andalusia, per minvar la nostàlgia de la seva muller, que era de Cadis, i d'aquí l'estil neoàrab de l'edifici. Joan Viñals i Solà, fill de l'anterior, acabá l'obra entre el 1927 i el 1928, afegint un pis i la torre, culminada amb petits merlets que sobresurt de la teulada, i que inicialment estava rematada per una cúpula àrab.
Casa Bell-Estar (Rambla Recolons, 54 - carrer Nou, 10) | Casa d'estiueig modernista de la qual destaquen la simetria i la decoració de les façanes, que li donen una marcada verticalitat. Es una construcció de planta baixa, un pis i golfes, amb jardí interior.
El conjunt de l’edifici presenta variacions d’estil que a les dues plantes inferiors es més pròxim al eclecticisme, encara que la porta principal és d’arc pla arronyonat i decorat amb impostes en forma de mènsules modernistes. Les golfes i el coronament del terrat, amb balustrades decorades amb maó vist que imiten trossos de cornisa que alternen amb uns elements decorats en forma d’antefixes, té un aire molt més clarament inclinat cap al modernisme. Les finestres són d’arc molt rebaixat, amb ampits decorats amb falses columnes. Sobre la porta principal hi ha un balcó de planta trilobulada, sostingut per dues cartel·les emmotllades suggerint un capitell. Lluernes rodones a les golfes, just a sota de les mencionades antefixes, també decorades amb formes modernistes.
Colònia Rodríguez (Rambla Recolons, 37) | Conjunt de cinc habitatges independents (originalment eren quatre cases) adossats que reprodueixen un model amb cornisses i obertures ressaltades, pintades de diferents tonalitats. Són de planta rectangular i consten de planta baixa i pis. Cada una de les façanes dels quatre antics xalets segueix la mateixa estructura i pintades de color diferent: verdós, salmó, blau i groc.
S'accedeix a aquests habitatges des d'un portal que hi ha a la Rambla Recolons, tot i que també s'hi pot accedir des del carrer de Josep Soler. A la façana que dóna a la Rambla Recolons, s'hi obrí, posteriorment a la seva construcció, un nou habitatge, segurament a finals dels anys 1980, que modificà la façana original.
Xalet d'Antoni Mas (Rambla Recolons, 3) | Casa modernista d'estiueig, construïda al gust barceloní de l'època, en la que destaca l'interessant vitrall de la porta interior. Disposa d'un pati interior amb una font molt característica i d'un soterrani en el que s'hi pot identificar la petita estança que es destinava a l'allotjament del personal de servei.
Casa Mas Ros (Rambla Recolons, 1) | Casa modernista on va residir en la darrera etapa de la seva vida el compositor Francesc Mas i Ros. Es tracta d'un edifici de planta baixa i pis que fa xamfrà amb el carrer de les Roques. A la façana principal, que dóna a la Rambla, al costat lateral dret hi ha la porta d'entrada amb decoració modernista, amb tres finestres al costat esquerra. Una línia d'imposta separa la planta baixa del pis. Al pis, hi ha dos balcons, amb uns balcons reculats en el mur de la façana amb baranes de ferro forjat. Just sobre la porta d'entrada, hi ha un terrat al nivell del pis.
A la façana que dóna a l'altre carrer, a la planta baixa es troba la porta del garatge flanquejat per dues finestres. Al pis, quatre obertures més. De tota la façana, en destaca la tribuna poligonal de la cantonada amb merlets i decoracions florals d'estil modernista.
Els Xalets d'en Vilar (Carrer Mossèn Cinto Verdaguer, 7-9) | Es tracta de dos xalets, d'estil eclèctic, de planta baixa coberts per una teulada a doble vessant, amb un pati posterior, d'iguals característiques si bé amb petites diferències que formen un conjunt unitari. A la façana principal hi ha la porta d'entrada flanquejada per dues finestres, tots tres elements en arc de llinda. Coronant la porta i les finestres, hi ha una estructura decorativa formanda per un cos rectangular col·locat verticalment. Sobre aquest cos, a la part inferior hi ha una decoració romboidal feta de rajola vidriada (de color blau en l'habitatge número 7 i de color verd en l'habitatge número 9), al centre de la qual hi ha un respirall també en forme romboidal.
Casa Pla i Deniel (Plaça de Sant Esteve, 15) | Casa d'estiueig d'estil eclèctic caracteritzada per la simetria i els elements decoratius clàssics de les finestres, que en reforcen la monumentalitat. Va ser l'habitatge de Narcís Pla i Deniel, estiuejant del poble i un dels promotors i propulsors de la biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia. L'edifici és de planta quadrada, amb una planta baixa i dos pisos amb terrat, on s'hi va suprimir una antiga balustrada.
Casa-jardí Pla i Deniel (C/Mare de Déu del Carme, 14) | Casa d'estil modernista construïda per al servei de la Casa Pla i Deniel, de la qual destaca la combinació del maó vist, la rajola ceràmica vidriada i els elements de forja.
De planta rectangular, està formada per baixos i pis i voltada per un sòcol de pedra. Està adossada a un edifici amb galeria i un petit cos d'edifici de planta rectangular que antigament era un molí d'aigua. El primer edifici, té una façana principal amb entrada de garatge; a les façanes laterals tres finestres a cada pis. El segon edifici amb pis i terrat a la catalana, cinc obertures a cada façana emmarcades en maó vist; té una potent cornisa sobre la que hi ha la barana del terrat. El tercer edifici té un element prim amb un tester esgraonat rematat amb un torratge rectangular que acaba en secció d'estrella de vuit puntes, una barana i un element de ferro suport de la roda de molí.
Casa Matheu (Avinguda del doctor Furest, 8) | Casa d'estiueig de l'editor i poeta Francesc Matheu i Fornells en la qual es combinen els elements de tradició medieval amb nous materials, que doten el conjunt d'un marcat caràcter historicista. La façana presenta una notable asimetria amb les obertures més grans situades a la dreta. A la planta baixa hi ha una porta i una finestra geminada amb arcs apuntats de maó vist. A la segona planta, dues finestres de pedra, la de la dreta de mig punt i l’altre conopial. A la tercera planta, les finestres de pedra amb impostes són molt més petites. Un ràfec tradicional corona la façana.
Torre dels Ocells (Avinguda del doctor Furest, 10) | Casa d'estiueig d'estil noucentista, de la qual destaca una galeria clàssica a les golfes, oberta a tres vents amb pòrtics i petites columnes dòriques que li dóna un caire italianitzant a l'espai. S'entra per una porta que hi ha en el tancat, al costat de la qual hi ha la porta d'entrada per a vehicles.
Casa de les Punxes (Avinguda del doctor Furest, 14) | Casa d'estiueig d'estil modernista de la qual destaquen la simetria i la decoració de la façana, amb les distintives punxes de forja al coronament.
 |
| D'esquerra a dreta: la Casa de les Punxes, la Torre els Ocells i la Casa Matheu |
Estació del ferrocarril (Avinguda del doctor Furest) | Estació de tren d'estil eclèctic que reprodueix el model característic de finals del segle XIX, amb cornises i finestres ressaltades de forma simètrica. Format per tres cossos, el principal, de planta baixa (dedicada als serveis de l'estació) i dos pisos (habitatges). Els cossos laterals només tenen planta baixa i pis i a la part superior es troben unes terrasses.
El projecte d'urbanització de la Granja va desenvolupar-se durant la dècada de 1920 com una ciutat-jardí destinada a l'estiueig. El parc de la Font de la Vaca havia de ser-ne la zona de lleure i, a més d'una font modernista, s'hi va construir també un berenador i un pou.
 |
| Parc de la Granja |
El projecte no va prosperar, però en queden elements notables com diverses torres noucentistes i el parc, on trobem el Casinet i la Font de la Vaca.
 |
| Torre número 1. Casa d'estil noucentista construïda a la dècada del 1920, amb galeries i esgrafiats a les façanes que, juntament amb l'escalinata d'entrada, li donen una marcada monumentalitat. També es coneguda com a Vil·la Catalina |
 |
| Font de la Vaca. És de les poques fonts de la vila de la qual l'aigua brolla freda |
El Casinet | Pavelló recreatiu de planta irregular amb balcons d'arc de mig punt i reixes de ferro on la forja pren formes florals de línies modernistes. Destaca l'ús de la ceràmica de tons blavosos amb motius de camafeus i garlandes florals. Amb la font, funcionava com a punt de trobada per als estiuejants.
Més informació i bibliografia en: www.visitcaldes.cat | Tríptic Caldes de Malavella. Plànol turístic | Plafons repartits pel poble | pat.mapa | Antiga web: www.gaudialgaudi.com |
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.