El Sant Joan les Fonts medieval

Sant Joan les Fonts està situat dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i en un paratge privilegiat, entre la confluència del riu Fluvià i de les rieres de Bianya i Ridaura, i damunt d'una colada basàltica provinent dels volcans propers de la Canya i d'Aiguanegra.

El nom del municipi prové del gran nombre de fonts que hi ha en tot el poble, gairebé 300, format a més a més de Sant Joan les Fonts pels nuclis de la Canya i Begudà, a més d'uns veïnats i masies disseminades pel terme.

A la zona del Molí Fondo i del Boscarró hi coincideixen fins a tres colades de lava de tres èpoques i volcans diferents, i és una de les rutes que ens ofereix Sant Joan les Fonts, en un itinerari senyalitzat i amb un recorregut curt de 20 minuts i una de llarga d'una hora i 45 minuts. Així, tenim un terme amb increïbles restes volcàniques i nombroses fonts d'aigua que conviu amb el seu passat medieval amb monuments tant importants com l'església de l'antic monestir romànic, el pont medieval i la casa forta de Juvinyà.

Aquesta petita ruta medieval la comencem per l'església romànica, el principal element que queda de tot el complex monacal benedictí del segle XII. Aquests paratges ja es trobaven habitats des de l'antiguitat, com ho demostren les restes d'un antic poblat ibèric. A partir del segle IX, s'hi establiren un conjunt de masos repartits per les muntanyes, que augmentaren en el segle XII amb el priorat de Sant Esteve de les Fonts Inferiors, conegut ara com a monestir romànic de Sant Joan les Fonts. L'església, de planta basilical i tres naus, destaca externament per la decoració en relleu dels murs i el color rosat de la pedra amb la qual es va construir, extreta dels marges del riu que té al costat.

A l'interior, destaquen la pila baptismal d'immersió (s. XII), els relleus dels capitells i una rèplica de la Majestat de Sant Joan les Fonts (s. XII). L'absis es conserva, tot i que ha patit diferents mutilacions, és d'estil romànic llombard, i al costat es pot veure la sagristia afegida.

Els terratrèmols del segle XV van ser la causa principal de la destrucció dels edificis que formaven part del petit monestir, com el claustre i les habitacions.

Seguim pel pont medieval. L'actual, de quatre arcs, és fruit de la reconstrucció feta després dels terratrèmols del segle XV. Gran part d'aquest pont és de pedra volcànica, i ja es tenien referències escrites d'ell del segle XIII. Durant l'edat mitjana les rutes comercials que unien els comtats de la Cerdanya, Berga i Besalú passaven per Sant Joan les Fonts, i van convertir aquest pont sobre el Fluvià en una via de comunicació estratègica. En època romana, hi passava la via Annia, que travessava el riu Fluvià pel aquí mateix.

A l'altre costat del pont, s'alça majestuosament l'església parroquial, construïda entre els segles XIX i XX en l'estil neoclàssic.

Per últim, tenim la casa Juvinyà, residència de la família Juvinyà i actualment seu del primer Centre d'Interpretació de la Garrotxa. Es tracta d'una casa forta civil d'època romànica i de les millors conservades d'aquest tipus d'arquitectura de tota la comarca. A la façana principal s'hi poden veure les dues parts de la construcció: la torre, del segle XII, i la resta de la casa, del segle XIV.

La casa, construïda com una estada, no era ni un castell ni una casa de pagès, sinó més aviat una residència. Normalment eren cases senyorials amb un espai únic, sense parets interiors, i dins d'un recinte fortificat.

La planta baixa era l'espai per a les quadres, mentre a la planta noble hi vivien els propietaris, i en un espai superior, les golfes destinades a magatzems o graners.

Envoltant la torre, s'hi troba un canal d'aigua que al segle XIII servia per moure la maquinària del molí fariner.

Bibliografia i més informació en: Sant Joan les Fonts. Vulcanisme i natura

Llegir més

Els Jardins de Santa Clotilde

A Lloret de Mar, sobre un penya-segat amb impressionants vistes al mar i situat entre la Platja de Fenals i la Cala Sa Boadella es troben els Jardins de Santa Clotilde, que ocupen una extensió de 26.830m2. Raül Roviralta i Astoul, marquès de Roviralta encarregà la construcció dels jardins el 1919 a Nicolau Maria Rubió i Tudurí, un jove paisatgista i arquitecte, i els anomenà de Santa Clotilde com a dedicatòria a la seva primera esposa, Clotilde Rocamora.

Els terrenys que ocupen actualment els jardins estaven dedicats a la plantació de vinyes i el marquès els va anar adquirint fins arribar a la seva extensió actual. Rubió i Tudurí va saber adaptar perfectament la seva obra a la difícil orografia del terreny. L'arquitecte estava immers en el noucentisme, una de les corrents artístiques preponderants del moment, que buscava la recuperació de la forma clàssica a través de la recerca de la simetria, la proporció i l'ordre. Per transmetre aquests ideals en un espai com un jardí, se servirà de diversos factors, com l'anomenada art topiària que consisteix en retallar la vegetació per donar-li forma i crear espai. Com que els jardins es troben sobre un penya-segat, hi havia molts desnivells a salvar i, per tant, va ser imprescindible la creació d'escales i rampes...

Plaça de la Benvinguda

... Una manera que es va inventar per integrar aquests elements arquitectònics dins la natura vegetal que els envoltava és la que podem observar en les grans escalinates. Entre esglaó i esglaó hi planta heura de manera que si observem l'escalinata des de baix fa la impressió d'una cascada vegetal.

Escala de les Sirenes

Rubió i Tudurí va ser deixeble de Jean-Claude-Nicolas Forestier, gran paisatgista francès, i aquests jardins van ser el seu primer projecte quan tot just havia acabat la seva carrera d'arquitecte. Aquí, Rubió, s'aparta del seu mestre i s'acosta a les formes clàssiques, a la manera dels antics jardins del Renaixement italià, on a partir d'un esgraonament aterrassat, la diversitat d'espècies de plantes mediterrànies s'alterna amb petits estanyols i conjunts escultòrics.

Des del Mirador de la Boadella amb una gran vista del paisatge marí i del litoral

L'accés als jardins eren privats però quan van ser adquirits per l'Ajuntament de Lloret de Mar, han passat a ser visitables públicament, al marge de les cases privades que es troben en el recinte i que són accessibles des de la mateixa entrada als jardins, per un camí paral·lel.

Escala de les Sirenes. Les escultures de bronze van ser fetes per Maria Llimona i Benet, filla del també escultor Josep Llimona.

L'estany. L'aigua és un dels fils conductors del jardí, present en moviment en múltiples fonts i brolladors i com a aigua quieta en diversos estanys.

Les escultures apareixen en tot el recorregut creant diferents punts d'interès.

Ubicació: Passeig dels Jardins - Lloret de Mar | Preu entrada: 5,00€

Més informació en: Lloret de Mar i Sortides amb gràcia

Llegir més

La vil·la romana de Pla de Palol

Tocant gairebé la platja, i concretament al costat de Cala Rovira, trobem dins del nucli de Platja d'Aro el jaçiment de la vil·la romana de Pla de Palol. Les restes eren conegudes des de l'any 1876, però fins el 1959 no es van excavar per primer cop, moment en que es va poder documentar l'existència d'un notable conjunt termal.

Les excavacions no es varen reprendre fins el 1984, concentrant-se en el sector a tocar de la carretera de Platja d'Aro a Calonge.

El conjunt d'intervencions indiquen que les restes arqueològiques que avui es poden veure, excavadades durant el període 1998-1999, són una petita part del que va ser un gran complex arquitectònic.

La presència de les termes indica l'existència d'una part residencial, segurament molt luxosa. En canvi, la zona excavada pertany a la part rústica de la vil·la, un espai d'emmagatzematge dels productes conreats al camp o per elaborar productes manufacturats.

Per les restes trobades, es sap que Pla de Palol va desenvolupar durant el segle I d.C. una activitat econòmica notable, relacionada amb la viticultura amb la producció i exportació de vi.

Arquitectònicament la vil·la s'estructura en dues o tres grans terrasses. La superior centrada al voltant d'un pati pavimentat amb calç, al voltant del qual s'obrien dos passadissos. En aquest sector destaca un magatzem on s'han localitzat diverses tines per emmagatzemar productes diversos: vi, oli, cereals, etc. A la terrassa central s'hi ha documentat una gran superficie oberta, no construïda i delimitada, a la banda oriental, per un gran passadís que donava accés a tres grans habitacions de funció indeterminada. 

La terrassa inferior presenta alguns trets molt remarcables, com un gran depòsit o diverses grans tines soterrades.

** Com a curiositat, indicar que el nom Palol prové del diminutiu llatí palatiulum que vol dir petit Palatí, segons el nom d'un dels set pujols de Roma, on es trobava el palau imperial. La referència al Palatí romà és una indicació de la importància i del luxe de l'antiga vil·la.

** Informació extreta dels panells informatius del jaçiment

Llegir més

El nucli històric de Castell d'Aro

A uns quilòmetres de la costa de Platja d'Aro, es troba Castell d’Aro, un poble que va créixer al voltant del castell medieval  i l’església de Santa Maria, situada a la seva vora. En els carrers i carrerons que envolten a aquests dos edificis s'aixequen edificis dels segles XV a XVIII, que tot i estar restaurats mantenen l'estructura original, formant un conjunt històric declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. Són cases de pedra, de poca alçària, amb portals dovellats, finestres gòtiques, conupials i renaixentistes i llindes amb dates divereses.

Al capdamunt d'un turó hi ha el castell d'Aro (castrum Dari), documentat des de mitjan segle XI com a castell de Benidormiens, que custodiava el monestir de Sant Feliu de Guíxols i protegia la vall d'Aro dels saquejadors sarraïns que arribaven per mar. Uns anys més tard es consagrava l'església de Santa Maria, com a capella del castell.

L'antiga fortalesa, malmesa per dos incendis, al llarg del temps, conserva escasses restes d'època medieval i les diverses reformes li han llevat el seu aspecte de fortalesa. En altres èpoques, el recinte havia estat utilitzat com a escola, ajuntament i jutjat i actualment les seves sales formen una seu d’exposicions i esdeveniments de la cultura tradicional del municipi.

Tocant al castell, hi ha l'església de Santa Maria del Castell, d'estil gòtic tardà amb façana barroca, formada per una sola nau amb capelles laterals i capçalera poligonal. La portada, emmarcada per pilastres amb falsos capitells, té sobre la llinda la data 1784 i, més amunt, una fornícula amb relleus a banda i banda. El campanar s'alça al mur de migdia de la nau. A la plaça de Santa Maria, destaca la finestra renaixentista de la casa rectoral, amb guardapols acabat amb dues testes humanes a mena de mènsules, una petxina al centre i la data 1069. Al llarg dels segles, l'antiga capella del castell va passar a ser una parròquia.

Castell d'Aro constitueix un clar exemple de nucli urbà format al voltant d'un castell preexistent, conformant una estructura inicial fàcilment defensable i amb excel·lents terres de conreu als seus peus. La majoria de les cases de Castell d'Aro són entre mitgeres amb la façana principal oberta sobre els carrers que formen els eixos en sentit est-oest i sobre la plaça de Santa Maria, mentre que els carrers del Sol i de l'Hospital només donen accés als patis posteriors de les cases.

Les façanes acostumen a ser de paredat comú amb les cantonades escairades quan n'hi ha i amb obertures encerclades amb pedra tallada en la majoria dels casos, encara que en algunes edificacions més modestes aquest encerclat desapareix.

A l’antic edifici de l’ajuntament hi ha el Museu de la Nina, on es recull una àmplia mostra de nines del món.

Bibliografia i més informació en: Fitxa inventari del patrimoni arquitectònic: Conjunt històric de Castell d'Aro

Llegir més

Una setmana per Platja d'Aro

Després de la sortida pels Midi-Pyrénées l'estiu passat, vam estar una setmana per Platja d'Aro, per a gaudir d'uns dies de platja i fer diverses sortides pel voltant. Emplaçada sobre una gran platja de sorra daurada i diverses cales, Platja d'Aro és un dels nuclis que formen part del municipi de Castell-Platja d'Aro, conjuntament amb Castell d'Aro -el més antic i situat a uns quilòmetres de la costa que va créixer al voltant del castell medieval i de l'església de Santa Maria-, s'Agaró -urbanització noucentista iniciada per Rafael Masó- i Fenals.

Platja d’Aro, un lloc que s'ha desenvolupat sobretot a partir del boom turístic de mitjan segle passat, concentra la majoria dels serveis turístics del municipi. Els seus carrers formen una gran zona comercial i d'oci, tant diürn com nocturn, que es manté activa durant els 365 dies de l'any, amb una gran quantitat de botigues de roba, calçat, joieries... que comparteixen via amb bars, restaurants i locals d'oci.

El lloc triat per allotjar-nos va ser l'Aparthotel Ciutat del Palol, a pocs minuts dels carrers cèntrics de Platja d'Aro, i davant mateix d'una sèrie de caletes: Cala Rovira, Cala Sa Cova i la Cala del Pi, on poder gaudir d'unes aigües tranquil·les i bells paisatges. L'aparthotel, amb cuina incorporada, vam fer la gran majoria dels menjars, excepte algun dinar i sopars que els férem afora. Amb múltiples activitats, sobre tot per als infants, i una gran piscina, la tria ens va agradar moltíssim, encara que el preu no era dels econòmics.

A la platja, anàvem cada matí molt a primera hora, concretament a la Cala Sa Cova, per trobar lloc a primera línia de mar. Anar amb una nena petita, era el millor, i també ens permetia gaudir d'una primera hora amb molta tranquil·litat.

Cala Sa Cova

Cala Rovira, situada al final de l’extensa Platja Gran de Platja d’Aro, just al nord d’on es troba, en plena platja, el famós monòlit del Cavall Bernat.

Platja Gran

Des d'aquí s'arriba a la Cala Sa Cova, ja sigui per un caminet entre les pedres o per unes escales, que forma part del camí de ronda que va des de Platja d'Aro fins a Calonge. Aquesta petita cala en forma d'"U", que queda més resguardada, els pescadors de l'Escala que anaven a comercialitzar les seves captures a Sant Feliu de Guíxols, deixaven les seves embarcacions mentre realitzen les seves vendes.

Cala Sa Cova

El camí de ronda et porta, a través d'arcades i túnels, a la cala del costat, la Cala del Pi. Protegida per promontoris rocosos a banda i banda és fins i tot possible veure un illot en la seva part dreta, al com es pot accedir nadant.

Cala del Pi

I seguint camí fins a Calonge ens podem trobar amb més caletes i platges...

A pocs metres de l'aparthotel i abans d'arribar al centre de Platja d'Aro, podíem veure les restes de la vil·la romana de Pla de Palol, formada per diversos edificis i sent un parc a l'aire lliure per passejar per damunt de passarel·les.

Però no tot va ser platja i piscina a l'aparthotel. La ubicació de Platja d'Aro ens va permetre també fer alguna visita per les tardes, com les que vam fer pel nucli històric del municipi, Castell d'Aro, els jardins de Cap Roig o visitar l'Espai Carmen Thyssen que podem trobar en l'antic monestir de Sant Feliu de Guíxols.

Anar a: Castell d'Aro | La vil·la romana de Pla de Palol

Llegir més

Vidrà. El Salt del Molí

Si esteu per Vidrà una de les excursions més maques i fàcils de fer, a més de curta, és la que ens permet acostar a la cascada del Salt del Molí, un salt de 20 metres d'alçada del riu Ges que va ser aprofitar, com les antigues ruïnes ho demostren, per fer funcionar un molí; d'aquí en deriva el seu nom. És un indret de gran bellesa, tant a l'hivern, quan es pot veure la cascada glaçada, com a la primavera, quan amb el desglaç, l'aigua baixa més abundant. Nosaltres, que vam estar a finals de juliol no vam veure el salt amb tot el seu esplendor però va valdre la pena igualment.

El camí passa per corriols, resseguint el curs del riu Ges. La ruta és senzilla i apta per a tothom, i en poc recorregut es salva un gran desnivell. Si vas amb nens petits -en el nostre cas, amb nenes de dos anys- has d'estar preparat per portar-les a coll o amb motxilla, i evidentment anar amb una mica més de compte.

Des de Vidrà, passada la masia del Cavaller i davant del camp de futbol, és on comença la ruta. El camí, degudament senyalitzat ens durà a la depuradora, i just passada aquesta s'agafa un corriol que surt a l'esquerra, deixant la pista de baixada que va a Sant Pere de Torelló.

Després d'un tram més planer, el corriol comença a baixar més pronunciadament. Passem a prop d'una torre d'alta tensió i seguim baixant per la dreta. Quan aquest corriol es torna més dret i de pedra, a l'esquerra ens desviem per seguir baixant més suaument.

El corriol canvia de direcció a la dreta i arribem al pont romànic de Salgueda. Realment no és romànic, i gravat a l'entrada de llevant, a la barana de pedra, s'hi pot llegir la data de 1846. El pont duu el nom de la masia de Salgueda, situada a llevant del riu (1).

Travessem el pont i, a partir d'ara, seguim les marques grogues i blanques del camí vora Ges. Després d’una pujada del camí i quan comença a baixar, trobem una bifurcació. Continuem baixant pel camí de la dreta tot seguint les marques.

Seguim pel camí principal de l’esquerra, el que baixa per la dreta ens porta a la part superior del salt. Després d’una ziga-zaga de baixada, trobem les restes del Molí vell de Salgueda i arribem al riu.

Seguint a la dreta, riu amunt, en pocs metres arribem al salt.

Després de passar una bona estona en el salt retornem pel camí que hem baixat fins a arribar un altre cop al pont de Salgueda. Passat el pont, en lloc de seguir recte pel camí que hem baixat, ens desviem a la dreta i seguim paral·lels al curs del riu, seguint les marques grogues i blanques.

Baixem arran de riu i el travessem, per unes pedres anant en compte, deixant a la dreta les runes del molí nou de Salgueda.

Continuem pel camí ben fresat. Deixem a la dreta diversos corriols que baixen a la riera i arribem a uns prats. Som als plans del Molí nou. Seguint les marques, voregem els prats per la dreta en lleugera pujada, fins arribar a la pista pavimentada que va de Vidrà a Sant Bartomeu de Covildasses. Seguim la pista cap a l’esquerra. La ruta ens faria seguir per altres pistes, però al anar amb criatures, fa que seguim íntegrament la pista principal fins arribar a la part final de Vidrà. A l’esquerra, hi ha el càmping i a la dreta, de baixada, veiem la carretera de Ciuret. Tirem recte i s'arriba a l'inici de la ruta.

Bibliografia i més informació en: Wikiloc - Ruta Salt del Molí des de Vidrà | (1) Pont de Salgueda | Patrimoni existencial

Llegir més