La ciutat de Pedra: el Deir (Jordània)

Petra ens ofereix les restes de l'imperi nabateu amb façanes de temples i tombes, tallades a plom de pedra arenisca, fonent-se arquitectura i paisatge, envoltada i amagada entre muntanyes...

El volcà Arenal (Costa Rica)

L’Arenal, de 1633 metres, és un dels volcans més actius del món, i des de fa més de 40 anys, va sortint rierols de magma, amb les seves pedres incandescents i explosions que aixequen pedres i sendra i sorolls produïts per la desgasificació del volcà...

Ayasofya (Estambul)

Santa Sofia, la gran església cristiana de l'antiga Constantinopla, convertida avui en dia en museu, és una de les moltes meravelles que ens ofereix Estambul.

La ciutat maia de Tulum

Al costat del mar Carib sobre un penya-segat d'uns quinze metres que dóna a unes aigues turqueses i cristal·lines, es troba les restes de la ciutat de Tulum, una de les joies de la Riviera Maya...

El rellotge astronòmic de la Ciutat Vella de Praga

En l'Ajuntament de la plaça de la Ciutat Vella de Praga es troba un dels seus símbols: el rellotge astronòmic format per un calendari, el quadrant astronòmic i les figures animades...

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Roma. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Roma. Mostrar tots els missatges

Els voltants de la Tarraco imperial

Al voltant de la ciutat de Tarragona, l'antiga Tarraco i capital de la província romana Hispania Citerior Tarraconensis, es poden trobar diferents monuments de l'esplendor romà. Seguint la carretera N-340, es poden veure gran part d'aquests monuments. Començarem, a les afores del municipi de Roda de Barà, a uns 20km de l'antiga capital.

Al bell mig de la N-340, es troba l'Arc de Berà, un arc honorífic romà, construït sobre l'antiga Via Augusta per una disposició testamentària del ciutadà Luci Licini Sura, de la tribu Sèrgia, a la fi del segle I a.C. El monument presenta una única apertura enmarcada a ambdós costats per parelles de pilastres corínties sobre podi. Hi manca una bona part de l'entaulament original i el cos superior (àtic). El conjunt mideix més de 12m i ha estat restaurat en quatre ocasions: 1788, 1840, 1936 i 1997.

Seguint la carretera cap a Tarragona, i en Altafulla, es troben les restes de la Vil·la romana dels Munts. Apart, es pot visitar el centre medieval del municipi. Sortint d'Altafulla, una cruilla ens apropa a l'entrada de l'àrea de servei del Mèdol, en l'autopista AP-7, on es pot veure l'antiga pedreda del Mèdol, d'on es va extraure gran part de la pedra destinada a la construcció dels edificis romans, i al ben mig es conserva una agulla de pedra d'uns 16m d'alçada.

Abans d'arribar a la ciutat, a un costat mateix de la carretera, hi ha la Torre dels Escipions, un monument funerari en forma de torre quadrada, construït en la primera meitat del segle I d.C. al costat de la Via Augusta. Consta de tres cossos sobreposats, decreixents en dimensions i originalment estava rematat per una coberta de forma piramidal. Al cos del mig es conserva una inscripció llatina i dues figures que representen la divinitat funerària Atis. En un principi, es van identificar erroneàment com els germans Escipis i d'aqui l'origen del nom tradicional del monument. En l'interior, la càmara funerària contenia les cendres dels difunts.

A uns 4km de Tarragona, envoltat d'un bosc natural, al marge esquerre del riu Francolí es troba l'Aqüeducte de les Ferreres (segle I d.C.), més conegut com el Pont del Diable, que duia l'aigua del riu a la ciutat de Tarraco. Amb una llargada de 217m i una alçada de 27m, consta de dos nivells d'arcades sobreposades amb 11 arcs al nivell inferior i 25 al superior. La captació de l'aigua es feia a uns 15km mitjançant un canal i per a salvar el barranc dels Arcs, es construí aquest aqüeducte.

Per arribar, es pot fer bé per l'autopista AP-7, en una àrea de descans, o per la carretera N240, de Tarragona a Valls) abans d'arribar al barri de Sant Salvador.

Per últim, aprop de Constantí, hi ha el Mausoleu de Centcelles, on es van guardar les despulles d'algun important personatge. La seva cúpula presenta un revestiment de mosaic amb escenes de cacera, representacions de l'Antic i del Nou Testament, de les Quatre Estacions i de personatges entronitzats. És, en conjunt, un monument clau de l'art paleocristià del món hispà i romà.

Itàlia: Roma (VIII): Ultima etapa

Una vegada hem visitat el Vaticà, i esperant la hora per agafar el vol de tornada, per la tarda, encara tenim temps de tornar per la Piazza Navona, per anar a veure el Mausoleu d'August, el primer emperador de Roma. L'edifici circular ocupa una hectària, i originalment estava recovert de marbre blanc. El seu interior estava format per pasadissos concèntrics units entre si, on es guardaven les urnes funeràries dels membres de la família imperial.

Ben aprop, hi ha la Piazza del Popolo: la forma actual data del segle XIX quan en plena ocupació napoleònica, Guiseppe Veladier la va agrandar per a formar un gran òval i rodejà l'obelisc central amb quatre fonts en forma de lleó. A un costat de la plaça, es poden veure els jardins de la Villa Borguese, que allotja una important col·lecció artística i que no havia temps material per anar a veure.

En una punta de la plaça hi ha les esglésies besones de Santa Maria in Montesanto, de Rainaldi, i la de Santa Maria de Miracoli, de Bernini. Es feren per a impresionar i acollir als pelegrins que arribaven a Roma per la Porta Flamínia o Porta del Popolo, que trobem en l'altra punta de la plaça.



Per últim, destacar l'església de Santa Maria del Popolo (1472-77), una de les poques que té les capelles intactes, amb els seus quadres originals, enlloc d'estar en els museus, amb obres de Caravaggio, entre altres.




Dades interessants

Número d'habitants: 2.600.000
Superfície: 1285km2
Regió: Laci
Gentilici: romans
Patrons: Pere i Pau

Temps actual en Roma:


El Tiempo Roma / Urbe

Itàlia. Roma (VII): El Vaticà

(11/01) Ultim dia del viatge, i anem pel matí cap a la Ciutat del Vaticà, la nació més petita del món, amb una superfície de 50Ha, i poc més de 550 ciutadans, dirigits pel Papa. Es troba dins de la ciutat de Roma, amb la qual té 4km de frontera. L'estat va neixer a arrel del Pacte de Letrán, firmat per Pius XII i Mussolini, el dia 11 de febrer de l'any 1929. El sant pare reconeixia una Itàlia sobirana i el cap d'estat italià reconeixa la existència en el seu territori del Vaticà sota domini papal. Així va acabar una llarga baralla de poders que havien enfrontant uns sants pares propietaris d'amplis territoris i exercits amb emperadors de la vella Europa.



Com qualsevol estat, té el seu propi cos de seguretat personificat en la Guàrdia Suïssa, un cos militar fondat l'any 1506, format íntegrament per joves suissos solters i catòlics. El seu vistós uniforme en colors vermell, groc i blau va ser dissenyat per Michelangelo. Visitem primer els Museus Vaticans (per sort, no hem de fer gaire cua). L'origen d'aquests es deu al Papa Juli II, en l'any 1503. Està format per diferents museus i diferentes col·leccions i galeries, i la Pinacoteca. Només entrar, s'accedeix al Pati de la Pinya.

Començem pel Museu gregorià-egipci, amb antigüetats orientals d'Egipte, Palmira, Palestina i assiris, entre altres.




La Sala Rodona, obra de Michelangelo, el qual es va inspirar en el Panteó per a fer-la. Entre moltissimes coses, passem per:

- La Galeria dels Mapes, sala on hi ha diferents mapes d'Itàlia i altres païssos, obra de Banti,
- Els Apartaments de Pius V, que exhibeix tapissos de la fàbrica Tournai (segle XV) i de la fàbrica de Pieter Van Aelst de Brusel·les,
- La Sala de Constantí, on els frescos de deixebles de Rafael, mostren la conversió de l'Emperador a la fe cristiana, així com la victòria en el pont Milvi sobre Majenci,
- El Departament de Borgia, on Alexandre VI va viure fins a la seva mort...

Fins que arribem a la Capilla Sixtina, el major tresor artístic del Vaticà, construïda en la època de Sixte IV entre els anys 1471 i 1484, per Giovanni d'Dolci. Es la sala on es celebra el conclau on son elegits els Papas. La bòveda va ser decorada per Michelangelo entre els anys 1508 i 1512 on representa les Històries del Gènesi, mentre en la paret de l'altar està coberta pel gran fresc del Judici Universal (1535-41).

Es l'únic lloc dels Museus on no es poden fer fotos, però amb tanta gent que hi ha, sempre es pot fer-se alguna... Seguim caminant, passant per la Biblioteca apostòlica, la Pinacoteca...

I tornem cap a la Plaça de Sant Pere, obra de Bernini: una plaça ovalada de 340 per 240 metres, més gran que el Coliseu, rodejada d'una columnata balaustrada, amb 284 columnes toscanes i 88 pilastres, sobre la qual s'assenten les figures de més d'un centenar de sants de totes les èpoques. Hi ha dues fonts en el centre de cada semicercle, i en el centre, un obelisc egipci de 25 metres, procedent del Circ de Neró, una peça de 500 tones que per trasl·ladar-la va ocupar a 900 persones i suposà quatre mesos de treball.

L'accés a la Basílica de Sant Pere, mitjançant les seves cinc portes, està qustodiada per les estàtues de Carlemagne i Constantí. La porta de la dreta és la Porta Santa, i només l'obre el Papa en els anys de jubileu.



La Basílica té 193m de longitut i 44,5m d'alçada. Va ser construïda durant varis segles. A l'inici, era un monument conmemoratiu, en el lloc on Sant Pere va ser martiritzat. La construcció de l'edifici actual s'inicia en l'any 1506, durant el papat de Juli II, sent acabada en l'any 1626 durant el pontificat de Pau V. Entre els arquitectes que varen participar destaquen Bramante, Rafael, Bernini, Michelangelo...


Només entrar, a la dreta, hi ha La Pietat (1499), obra de Michelangelo, quan només tenia 25 anys: una Verge amb unes vestidures amb nombrosos plecs, sosté al Fill mort. Protegida per un vidre, degut a un atemptat que va sofrir per un perturbat l'any 1972,


Al mig, el baldaqui, fet per Bernini, i amb les columnes de bronze fetes amb el revestiment del Panteó d'Agripa. La cúpula, dissenyada per Michelangelo, la va fer de 42m, per deferència a la del Panteó que mideix 43m. Està coberta de mosaics i amb una inscripció on hi ha lletres de 2m d'alçada. A ella es pot pujar mitjançant un ascensor o per unes escales. Val la pena pujar-hi, amb unes belles panoràmiques de la plaça de Sant Pere, dels jardins del Vaticà, i de tota la ciutat de Roma.

Una vegada baixem, es pot visitar, gratuitament, les Grutes vaticanes, on hi ha tombres de diferents Papas de la història, sent la més visitada, la de l'últim Papa mort: Joan Pau II.

Itàlia. Roma (VI): El Trestevere i Campo de' Fiore

Tornem cap a Roma, i anem a l'església de Santa Maria in Cosmedin, on destaca la Bocca de la verità, una antigua tapa d'una cisterna. La llegenda assenyala que la boca mossega la ma dels mentiders.










Al costat, hi ha el Fòrum Boari, on es conserva dos temples del segle II a.C.: el rectangular dedicat a Portunus, deu dels rius i dels ports, i el circular és el temple de Hèrcule.

Creuem el Tiber, per anar al barri de Trestevere. Després de dinar per allà, entrem a l'església de Santa Maria in Trestevere. Es la més antiga dedicada a la verge. Creada en l'any 337, és el lloc on va manar miraculosament un manantial d'oli el dia del naixement de Crist. L'actual església, del segle XII, té mosaics del mateix segle, 22 columnes antiguesi un sól cosmatesc.

Tornem cap a l'altra riba, en direcció al Campo de' Fiori. Aquesta plaça ha sigut escenari d'execucions de la Inquisició, com recorda la estàtua del filòsof Giordano Bruno, condenat a la foguera durant el jubileu de l'any 1600.

Durant el trajecte, passem per diferents edificis a destacar: el Palazzo Farnese, adornat amb creacions de Michelangelo i una meravellosa façana, el Palazzo Spada, que allotja una magnifica col·lecció de quadres...



Per acabar el dia, veiem el Teatre de Marcelo (segle I a.C.), el teatre de més èxit fins que es va construïr el Coliseu.

Itàlia. Roma (V): Ostia Antica

(10/01) Pel matí, anem a Ostia Antica, una ciutat fundada en el segle IV a.C., com un simple port, però a mida que Roma va anar creixent, es va convertir en un destacat enclau comercial del Mediterrani. Va ser deshabitada fa més de 1000 anys.

Per arribar-hi s'agafa un tren de rodalies que surt de Porta S. Paolo, al costat mateix del metro de Piramide. Es troba a uns 20 minuts. Al costat mateix de la estació, hi ha la Piramide de Caius Cestius (12 a.C.), de 36m d'alçada. Seguint la moda egipcia, els romans es feren construïr-se les tombes com a piràmides, sent aquesta la única que es conserva. Va ser construïda amb maons i posteriorment recoberta amb marbre, d'acord amb les maneres romanes.

Agafem el tren i parem a la estació corresponent. A prop, es troben les restes de la ciutat. L'itinerari comença a partir de la Porta Romana i s'avança cap a l'est, mitjançant la Decumanus maximus, l'arteria vial urbana de major importància. Només entrar-hi, es troba la Necròpoli d'Ostia. La visita ens ocupa quasi tot el matí i podem veure entre altres coses:



Terme dei Cisiarii: complexe termal pertanyent a la corporació dels cisiaris (cotxers de les caleses que portaven a les persones entre la ciutat, els suburbis i el port), i va se construït sobre la resta de magatzems antics.



Terme di Nettuno: les termes de Neptú eren grans banys públics. Es tracta d'un gran edifici amb un gimnàs annex, iniciat per l'emperador Adrià, l'any 133 d.C. i acabat per Antoni Pio. Van ser restaurades per Marc Aureli, després d'un incendi, en la segona meitat del segle II d.C.













El Teatre va ser construït durant la època d'August a inicis del segle I d.C. Va sofrir diferentes remodelacions durant els anys posteriors, i podia allotjar a 3000 espectadors. En la part de la escena es conserva 3 màscares de la decoració figurada en marbre.





A esquenes del teatre, es troba la gran Plaça de les Corporacions. Al voltant hi ha un gran pòrtic que protegia, en cas de pluja, els espectadors del teatre. En el centre de la plaça, s'alça un temple amb dues columnes en la façana.



Un dels santuaris més antics de la colònia, edificat, es suposa, entre els anys 90-60 a.C., és el Tempietto republicano, composat per quatre temples, d'iguals dimensions, probablement dedicats a quatre divinitats diferents.



Les Termes del Fòrum, construïdes a mitjans del segle II d.C., té una planta particularment complexa, que es desenvolupa al voltant d'un ampli frigidarium adornat amb revestiments de marbre i mosaics.

En el centre de les cruilles de les dues principals vies, es va erigir el Fòrum. També es troba el Capitolium, el temple més important d'Ostia dedicat a la triada capitolina: Jupiter, Juno i Minerva. Construït en la època d'Adrià, només conserva la part dels maons, completament despullat de marbres durant les invasions bàrbares.













L'edifici del Thermopolium, en la Via de Diana, era un local destinat a la venda de begudes i menjars calents. Es pot veure perfectament la via.






La Basílica cristiana, va ser donada a Ostia per l'emperador Constantí, construïda durant el segle IV d.C.





La Schola de Trajano (segle II d.C.), denominada així per la estàtua de Trajà (l'original es conserva en el museu en el mateix recinte), es va convertir en la seu àmplia i senyorial d'una rica corporació d'Ostia.


La Porta Marina, franquejada per dues torres, donava accés al port.

Ostia es trobava a la desembocadura del riu Tiber, però el temps ha canviat el curs del riu i el mar ha perdut quilòmetres. Per això no ens ha d'extranyar el no veure el mar en aquesta zona.

Itàlia. Roma (IV): Voltants de la Piazza Navona i del Panteó

(08/01) Agafem un autobus, al costat de la estació de Terminus, per anar cap al Vaticà, però els Museus Vaticans no obren en diumenge. Donem un tomb per la plaça, ple de gent, esperant l'angelus i que sorti Benet XVI. Tornarem un altre dia.

Afagant la Via de Conciliazione, realitzada en l'any 1950 amb ocasió de l'Any Sant, s'arriba al Castel Sant'Angelo, al costat del riu Tiber. L'emperador Adrià dissenyà la seva enorme tomba circular entre els anys 123 i 139 d.C. Aurelià la fortificà en el 271 com a part de les muralles de la ciutat. Ha sigut castell papal durant més de 1000 anys, i un viaducte des del Vaticà permitia que el Papa es refugiès en ell durant temps de crisi. Adins hi ha apossentaments papals renaixentistes i una col·leció d'armes i armadures.



Traspassem el Pont Sant'Angelo, construït per ordres d'Adrià, i amb escultures de Bernini i les estàtues de Sant Pere i Sant Pau, per anar a la Piazza Navona. Enclavada en l'antic estadi de Domicià, manté la seva primitiva forma elíptica. Destaca en el centre la Font dels Quatre Rius (1651), de Bernini, que simbolitzen els rius representatius de 4 continents: el Ganges (Asia), el Danubi (Europa), el riu de la Plata (Amèrica) i el Nil (Africa, amb el cap tapat degut a que en aquella època es desconeixien les seves fonts). L'obelisc, una còpia romana, conté els noms de Vespasià i els seus dos fills, en jerogrífic.

Ben aprop, hi ha el Panteó d'Agripa. En l'any 27 a.C., Agripa va fer aixecar-lo, però quedà destruït per un incendi en l'any 80 d.C. Adrià va manar construïr, sobre els ciments del temple, un de nou. En l'any 608, l'emperador Phocas li va donar a Bonifaci IV passant a ser l'església de Santa Maria ad Martyres.


El pòrtic conta amb 16 columnes monolítiques realitzades en granit egipci i marbre blanc en les bases que divideixen l'espai en 3 naus. L'alçada de la cúpula, de 43,30m, és la mateixa que el diàmetre de la rotonda.













Davant hi ha una font, en la qual Giacomo della Porta va dissenyar la escalinata i Leonardo Sormani la escolpí en l'any 1575. L'obelisc egipci de Ramses II va ser afegida en l'any 1711.

Dins del Panteó, trobem dues tombes senzilles dels reis italians Victor Manel II i Humbert I, i del pintor Rafael.

A pocs metres, hi ha la Piazza Minerva amb la Chiesa di Santa Maria Sopra Minerva, única església gòtica de la ciutat, i l'Obelisc de l'Elefant (1682), de Bernini, que porta a la seva esquena un obelisc egipci del segle VI a.C. i que és una referència als elefants de guerra del general cartaginés Anibal.

Seguim passejant, passant pel Temple d'Adrià, construït en l'any 145 pel seu fill i on només romanen 11 columnes... veiem la Columna de Marc Aureli, de 29,5m, com a rèplica de la de Trajà... i amb això acabem el dia.