Altafulla

(10/08/2008) A pocs minuts de Tarragona, es troba el municipi coster d'Altafulla, amb un cens d'uns 4200 habitants. Apart del seu passat medieval, avui en dia ha patit grans canvis pel turisme que acudeixen a les seves platges. Al capdamunt del poble, i visible des dels voltants, es troben el castell i l'església parroquial de Sant Martí.

El castell d'Altafulla és un castell-palau de propietat privada que pertany a la família dels Tamarit, des de mitjans del segle XVII quan passà a mans de Francesc de Montserrat, primer marquès de Tamarit. L'edifici que es pot veure avui en dia és bàsicament del segle XVII, d'estil renaixentista, quan va fer-se diferentes modificacions en el seu interior. Apareix esmentar per primer cop l'any 1059 i es troba adossat a les muralles de la vila. Té una planta de forma poligonal irregular, amb diversos cossos en forma de torre. Coronat amb merlets i garites que li atorguen el seu aspecte fortificat.













Al costat mateix, es troba l'església de Sant Martí (1701-05). D'estil barroc, la seva planta és de creu llatina, amb tres naus, coronat per una cúpula octogonal. La façana, poc decorada, presenta la porta amb una capelleta amb una estatua de Sant Martí de Tours. A la dreta de la façana s'aixeca el campanar, inacabat, de dos cossos.





Al voltant, i perdent-se pels seus carrers, trobem la Vila Closa, el nucli medieval i vuitcentista d'Altafulla, tancat per restes de muralles i torres circulars.





Anant cap a primera línia de mar, es troben les Botigues de Mar, uns magatzems de planta baixa, que sorgiren en el segle XVIII, on els comerciants i els pescadors guardaven els seus productes i estris. Guardaven vi i aiguardent pel seu enviament a Amèrica, d'on importaven cacau i anyil per fer tints. Alguns d'aquests magatzems es van habilitar com a vivendes a les primeres dècades del segle XX.

Ben aprop de la platja, es trova les restes de la Vila Romana dels Munts (segle I d.C.). Un incendi la destruí gairebé, dos segles més tard, i encara que va ser reconstruïda, no va assolir el seu passat esplendor. Abandonada definitivament en els segles VI-VII, es pot veure part de les habitacions i les termes, així com el singular dipòsit d'aigual, coneguda com la tartana.